unitat_10.pps

(1)

UNITAT 10

(2)

El poder polític i l’Estat

• CONCEPTE DE PODER I TIPUS DE PODER • EL PODER POLÍTIC

• TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC • LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC

•_{NOCIÓ D'ESTAT}

•_{FUNCIONS DE L'ESTAT} •_{ELS PODERS DE L'ESTAT}

• EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'ESTAT • TIPUS D'ESTAT

• FONAMENTS DE L'ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET • DRET I JUSTÍCIA

• ENLLAÇOS

(3)

• _{El poder és la capacitat dels} individus, els grups o les

institucions per fer alguna cosa o per aconseguir que d'altres ho facin.

• Max Weber (1864 – 1920) distingeix tres

tipus de poder: - el poder polític - el poder econòmic - el poder ideològic

• Les tres formes de poder tenen en comú

la capacitat de sotmetre els altres per aconseguir la seva obediència.

CONCEPTE DE PODER I TIPUS DE PODER

(4)

• El poder polític és la capacitat de dirigir i governar les situacions socials.

• Es basa en aquests tres elements:

coerció Capacitat d'obligar a través de la privació (de la llibertat,

de la propietat, etc.) o de l'amenaça de privació.

persuasió Capacitat de convèncer els altres perquè modifiquin el seu

pensament.

retribució Capacitat d'obtenir obediència a canvi de protecció,

seguretat, prosperitat, etc.

EL PODER POLÍTIC

(5)

TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC

Teoria de l'origen diví Teories contractualistes Teories de la

sobirania popular

El poder polític té el seu

origen en Déu. El poder polític té el seu origen en alguna forma de pacte o contracte social entre els membres

de la societat. Representants: • Hobbes (1588 – 1679) • Locke (1632 – 1704) • Rousseau (1712 – 1778) • Rawls (1921 – 2002 El poder polític

s'exerceix en nom del poble. Aquest principi

es troba recollit en la Declaració universal dels drets humans (1948).

El poder polític i l’Estat

(6)

LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC

 No s'ha de confondre l'origen del poder amb la seva legitimitat.

 _{La legitimitat consisteix en la justificació del poder; és a dir, en el}

reconeixement i acceptació de la seva validesa.

 _{Weber va identificar tres fonts de legitimació per al poder polític:}

- De caràcter racional: un poder és legítim si té el suport de la llei.

- De caràcter tradicional: la legitimitat del poder descansa en la tradició, els costums o la religió.

- De caràcter carismàtic: el poder es legitima en les qualitats d'una persona que la capaciten per exercir el comandament.

 _{A aquestes tres fonts caldria afegir-ne una quarta:}

- L'eficàcia: un poder és legítim si realment aconsegueix protegir i salvaguardar la vida i les propietats dels governats

(7)

NOCIÓ D'ESTAT

 _{L'Estat és un territori delimitat per fronteres on governa un poder}

polític que té el suport d'un sistema legal.

 _{Elements de l'Estat:}

- un territori;

- un poder central que legisla i administra; - una població que viu sota les mateixes lleis;

- una xarxa de funcionaris que les executa i les fa complir.

 _{No s'ha de confondre Estat i societat civil. La societat civil és el conjunt de les}

relacions que els humans estableixen lliurement entre ells en la societat (família, empreses, agrupacions, sindicats, etc.).

(8)

FUNCIONS DE L'ESTAT

 _{Organitzar la vida social per mitjà d'una legislació i administració comunes.}

 _{Determinar els objectius i prioritats de la societat.}

 _{Mantenir l'ordre social a través de la força, si és necessari.}

 _{Afrontar problemes complexos per al conjunt de la societat: educació, sanitat,}

representació internacional, defensa del territori, etc.

(9)

ELS PODERS DE L'ESTAT

poder legislati u

Capacitat d'elaborar i aprovar lleis. Aquest poder l'exerceix el

Parlament. poder

executiu Capacitat de dirigir la política interior i exterior de l'Estat i d'aplicar i desplegar les lleis. És responsabilitat del Govern de l'Estat.

poder

judicial Capacitat de controlar el compliment correcte de les lleis. La Magistratura o Judicatura és la institució encarregada d'exercir-lo.

Actualment, l’aparició de noves necessitats i demandes ha demostrat que l’organització estatal i el poder polític dels Estats és insuficient.

(10)

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'ESTAT

L'Estat modern sorgeix a partir del segle XV. Des de llavors s'han donat bàsicament quatre modalitats diferents d'Estat:

Estat absolutista

(s. XV-XVII) El poder polític està concentrat en la persona del rei, que l'exerceix de forma absoluta.

Estat liberal

(s. XVII-XIX) Es basa en dos principis: el predomini de la Constitució i la defensa de drets individuals. Estableix la separació de poders.

Estat democràtic

(1900-1940) Es caracteritza per dos elements: la igualtat de drets (legals, jurídics i polítics) de tots els ciutadans, i la igualtat del vot.

Estat social i democràtic

(a partir de 1940)

No hi ha igualtat política si no hi ha igualtat econòmica i social. L'Estat ha d'intervenir per crear riquesa i, sobretot, per distribuir-la equitativament. També rep el nom d'Estat del benestar.

(11)

TIPUS D'ESTAT

segons la forma del

govern segons la naturalesa del cap de l'Estat segons el règim polític

Presidencialistes. L'Estat té

un cap suprem (president) que és també cap del Govern.

Parlamentaris. El cap de

l'Estat no té responsabilitats polítiques. El Govern té el poder executiu. El Parlament, a més d'aprovar les lleis,

controla l'acció del Govern.

Assembleistes. L'Assemblea

de ciutadans o l'Assemblea de representants del poble és l'òrgan suprem de govern.

Monarquies. Quan el

cap de l'Estat és un rei.

Repúbliques. Quan el

cap de l'Estat és elegit directament per un període de temps.

Totalitaris. Quan el

poder s'exerceix sense la participació de la

població.

Democràtics. Quan el

poder s'exerceix per delegació i en

representació del poble.

(12)

FONAMENTS DE L'ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET

 _{La democràcia, a més d'un sistema polític, és un valor. Els valors}

fonamentals sobre els quals es construeix la democràcia són la llibertat, la

igualtat i la justícia.

 _{Quan un Estat és democràtic i està sotmès a les lleis que el propi Estat dictamina,}

parlem d'Estat democràtic de Dret. Característiques:

imperi de la llei La llei regeix a governants i governats com a expressió de la

voluntat general.

divisió de poders Legislatiu, executiu i judicial, amb predomini del poder

legislatiu, que primer s'expressa a la Constitució i després en el Parlament.

legalitat de

l’Administració Totes les institucions de l'Estat estan sotmeses a la legalitat vigent, així com al control eficaç per part dels òrgans constitucionals i jurisdiccionals.

Drets i llibertats Reconeixement i respecte dels drets civils, polítics i jurídics,

(13)

DRET I JUSTÍCIA

dret justícia

 Dret és un sistema de normes de

caràcter coactiu (lleis, decrets,

sentències, etc.) promulgades per

l'Estat.

 L'Estat té el monopoli del Dret.

 El Dret es basa en el poder de l'Estat.

Però l'Estat, al seu torn, també es fonamenta sobre una o altra forma de Dret.

 La justícia és un principi moral que

consisteix a actuar de manera

imparcial i a distribuir equitativament béns i càrregues.

 En la relació entre la justícia i el Dret:

- Hi ha qui entén que la justícia ha de ser l’aspiració màxima del Dret: el Dret ha de tendir cap a la justícia.

- Hi ha qui entén que és just el que el Dret estableix: és just allò que s'até al Dret.

(14)

ENLLAÇOS

• Estat

•_{Drets Humans i justícia}