Estiu llengua

(1)

5

a la

diversitat

Atenció

45 fitxes de control, reforç i ampliació

(2)

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments,

continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament.

Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu complet per cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.

(3)

Nom Data

Control

1. Escriu dos exemples de llenguatge oral i dos exemples de llenguatge escrit.

Llenguatge oral Llenguatge escrit

_▼

▼

2. Quina forma de comunicació utilitzaries per a...?

Contar de paraula a un amic que viu lluny que aniràs a visitar-lo.

Explicar per escrit a una amiga d’un altre poble què has fet aquest estiu. Anunciar un concert a tots els veïns del poble.

Felicitar els teus pares pel seu aniversari.

_▼

▼

Tan suau com Tan salat com Tan negre com Tan blanc com Tan aspre com Tan fred com

_▼

▼

3. Classifica aquestes paraules segons com siguen les vocals en negreta.

4. Amb què compararies cada qualitat? Completa amb les paraules del quadre.

e oberta e tancada o oberta o tancada

mel ocell cella rosa telèfon abella llop porta

(4)

Nom Data

Reforç

FITXA 2

1. Dibuixa un mitjà de comunicació oral i un mitjà de comunicació escrit, escriu-ne el nom i explica per a què els utilitzaries.

2. Posa accent agut o greu sobre les vocals en negreta d’aquestes oracions.

• Aixo era un llop que es troba amb dos borreguets i decidi menjar-se’n un. • Pel cami que ens porta a l’escola hi havia un anec.

• Joan digue a Angels que no li agradava l’arros. • Valencia es una ciutat molt important.

• El teu cosi trenca ahir el camio de plastic.

3. Escriu una història sobre una abella i un llop.

(5)

Nom Data

Ampliació

1. Dibuixa un monstre i descriu-lo.

2. Subratlla amb roig les e i les o obertes i amb blau les e i les o tancades d’aquest poema.

Ja plou, caragol, la vaca i el bou; ja arruixa la vella i es banya la tella. Ai, caragolet, si plou i et banyes i d’un esvaró

et trenques les banyes.

3. Anota dos adjectius que et definisquen i explica per què.

NOM ON HABITA COM ÉS COM CAMINA QUÈ MENJA

_▼

▼

(6)

Nom Data

Control

FITXA 4

1. Contesta aquestes preguntes.

• Què és una síl·laba?

• Quina diferència hi ha entre diftong i hiat?

2. Subratlla els diftongs que trobes en aquestes paraules.

3. Posa accent en les paraules que en necessiten. ● Tria una paraula amb diftong i escriu-hi una oració.

• confon • Castello

4. Classifica aquests trets de caràcter segons que siguen positius o negatius. Després escriu una frase amb un tret positiu i una altra amb un tret negatiu.

trineu turbant guant cavall bou reina

avariciós afectuós treballador egoista imaginatiu gelós

trets positius trets negatius

• • • alacanti • cafe • calabos • dormir • riurem • pastisser • esquimal • canyis • aniran • campament • interes • camio 710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:43 Página 6

(7)

Nom Data

Reforç

1. Descriu un personatge que tinga aquests trets de caràcter.

3. Subratlla totes les paraules agudes del text.

cordial rialler optimista treballador

2. Subratlla amb color roig els diftongs i amb color verd els hiats que hi ha en aquestes oracions.

• L’aire del matí fa pensar que serà un bon dia. • El meu veí Joan s’ha comprat una boina.

• Les teules que han posat al teatre nou són roges. • M’agrada molt llegir articles de ciència.

De camí cap a casa, Juha no parava de donar voltes a una idea: hi havia alguna manera de posar fi a l’avarícia de Kindi? Li abellia d’allò més donar una bona lliçó al seu veí. L’endemà al matí Juha va eixir ben enjorn de casa i, arribant-se a la botiga d’Ahmed, li va comprar el turbant més bo que tenia. Tot seguit, va passar pel restaurant i hi va pagar un dinar per a dos comensals, deixant ben clar que hi tornaria al migdia. En acabant es va acostar al mercat i va comprar un ase amb la condició que li’l guardaren. I abans de tornar a casa, féu una visita al seu veí.

BADIA BOUIA. Conte àrab. (Adaptació)

(8)

Nom Data

Ampliació

FITXA 6

1. Explica què s’ha de fer per a mesurar un vers.

2. Escriu cinc paraules agudes amb accent gràfic i cinc paraules agudes sense accent gràfic.

3. Imagina que estàs de viatge i escriu una postal a un amic o una amiga.

No oblides incloure-hi aquesta informació:

• On has anat. • Amb qui has anat. • A què o per què hi has anat.

● Mesura les síl·labes de cada vers.

Amb accent Sense accent

_▼

▼

Les tres germanes del Mas d’amor el cor m’han encès; les tres germanes són belles i les tres són diferents.

MIQUEL DURAN DE VALÈNCIA

(Fragment)

(9)

2. Completa.

3. Totes aquestes paraules són planes. Accentua les que calga.

Nom Data

Control

1. Classifica els substantius en la graella.

muntanya Elx home Aitana palmera Miquel palmerar serralada humanitat

comú individual comú col·lectiu propi

Les paraules planes porten accent gràfic quan: • Acaben en consonant que no siga o • Acaben en consonant seguida de

• Quan acaben en , , • Quan acaben en • anec • llibre • jove • utils • platan • casa • basic • aventures • pregunta • cadira • xiqueta • examen • hipopotam • telefon • fama • facil

4. Explica el significat d’aquestes expressions.

Traure les ungles Ficar la pota

_▼

(10)

Nom Data

Reforç

FITXA 8

1. Copia les paraules que siguen substantius.

taula gran anava cavall ràpid correrà Miquel valent treballava riu llarg arrastrar palmerar menut netejaria

● Ara escriu una oració amb cada paraula que hages copiat. •

• • • •

2. Raona per què s’accentuen aquestes paraules.

màgic exàmens anàveu telèfon

_▼

▼

3. Explica com cuidaries d’un cavall. Utilitza aquestes expressions:

• He de… • Cal que… • És necessari que… • Procure que…

(11)

Nom Data

Ampliació

1. Relaciona el nom de cada part del cos amb la seua definició.

2. Classifica les paraules de l’exercici anterior segons que s’apliquen a les persones, als animals o a tots dos.

3. Inventa una història en què apareguen una llebre molt ràpida i un lleó molt feroç.

esquena • potes • llom • ungles • grapes • cames •

• Zona de l’esquena dels animals que va de dalt a baix, paralel·la a l’espinada.

• Plaques dures que protegeixen les puntes dels dits.

• Mans o peus d’alguns animals de quatre potes, que tenen ungles molt afilades.

• Part posterior del cos de les persones, des dels muscles fins a la cintura.

• Extremitats inferiors del cos humà.

• Extremitats dels animals que els serveixen per a caminar.

(12)

Nom Data

Control

FITXA 10

1. Escriu el femení o el masculí d’aquestes paraules, segons que corresponga.

2. Contesta.

• Què són paraules esdrúixoles?

• Quan s’accentuen?

3. Explica en tres accions el que fas cada dia.

el lleó el germà la cosina el mul el cuiner la filla l’elefant la reina la mestra el nebot el cubà la xica el ballarí l’egua el gall

_▼

▼

fàbrica abandó fórmula màquina estés senyor encàrrec termòmetre ànec península

● Subratlla les paraules esdrúixoles d’aquest quadre:

1 2 3

(13)

Nom Data

Reforç

1. Escriu sis paraules esdrúixoles i accentua-les correctament. Si tens algun problema per a fer-ho, pots buscar-les al diccionari.

• • •

2. Escriu tres oracions amb paraules de l’exercici anterior.

• • •

4. Completa aquesta graella canviant el gènere i el nombre de les paraules proposades.

Substantiu masculí singular Substantiu masculí plural Substantiu femení singular Substantiu femení plural

ga†

cui>e®

cosinﬁ

índiå

pinto®eﬁ

3. Completa el text.

Tots els substantius tenen i .

Segons el gènere, un substantiu pot ser , quan es pot combinar amb les paraules el o un, o , si es pot combinar amb les paraules la o una. Segons el nombre, un substantiu pot ser , quan es refereix a un sol ésser, o , si es refereix a més d’un ésser.

(14)

Nom Data

Ampliació

FITXA 12

1. Subratlla la definició correcta de la paraula cacic.

• Ocell que té un plomall de colors vistosos al cap.

• Persona amb molt de poder i moltes riqueses que mana en un poble o en una comarca. • Persona nascuda en el país que habita.

2. Escriu una història sobre un cacic sense oblidar aquestes dades.

3. Repassa la definició de la metàfora i escriu dues metàfores relatives a…

la neu un riu

_▼

▼

Si necessites més informació sobre els cacics, pots preguntar al mestre o la mestra, consultar enciclopèdies, buscar informació en Internet…

Quan passa? On passa? Protagonistes Altres personatges

(15)

Nom Data

Control

1. Escriu el nom d’aquests mitjans de transport i explica amb quin no t’agradaria viatjar.

2. Completa cada grup nominal amb un adjectiu tenint en compte el gènere i el nombre.

3. Separa aquestes paraules en síl·labes i encercla la vocal forta de cada diftong.

4. Subratlla els diftongs d’aquestes paraules i posa-hi els accents necessaris.

• No aniria mai amb perquè

• l’avet • els edificis • les xiques • el cuiner • les illes • la gavina • l’egua • els metges • menjaveu • bruixola • habitacio • pingüi • apareixer • nautica • Valencia • aquos moure autobús Laura ou estàveu peix

_▼

▼

(16)

Nom Data

Reforç

FITXA 14

1. Completa el text.

2. Subratlla els adjectius d’aquestes oracions.

• El teu germà s’ha comprat hui un disc nou. • M’he menjat un entrepà boníssim.

• Al jardí hi ha uns avets grandíssims. • Les xiquetes morenes són filles d’aquell metge jove.

3. Inventa una història (amb plantejament, nus i desenllaç) sobre un astronauta.

Els són les paraules que ens diuen com són o com estan les persones, els animals, les plantes o les coses.

Els van en el mateix gènere ( o ) i en el mateix

nombre ( o ) que els substantius als quals es refereixen.

● Escriu el gènere i el nombre de cada adjectiu que hages subratllat. • • • • • 710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 16

(17)

Nom Data

Ampliació

1. Imagina que ets periodista i que una nau espacial ha aterrat als afores de la teua ciutat. Redacta la notícia amb tants detalls com pugues. Has de contar:

• Què ha passat. • Quan ha passat. • On ha passat.

• Qui són els protagonistes. • Ah!, i posa un bon titular amb lletres majúscules.

● Ara contesta.

• Has emprat molts o pocs adjectius? • Quants? • Què penses que has aconseguit amb els adjectius?

(18)

Nom Data

Control

FITXA 16

1. Tria la paraula adequada en cada cas per a completar les oracions.

• Aquesta vindrà amb nosaltres demà al matí. (dóna - dona)

• Crec que Joan té molta (són - son)

• mare està veient la pel·lícula de la televisió. (mà - ma) • El de juliol fa molta calor. (més - mes)

• En la meua classe tenim la bola del (món - mon)

• El delegat de classe elegit per tots els alumnes. (és - es)

3. Imagina que trobes un amic o una amiga amb qui no has parlat des de fa temps. Escriu el diàleg que mantindríeu, sense oblidar els guions necessaris.

2. Indica el grau de cada adjectiu.

simpàtic

més simpàtic que simpatiquíssim

_▼

▼

● Escriu una oració amb cada un dels adjectius anteriors. •

• •

(19)

Nom Data

Reforç

1. Escriu una oració amb cada una de les paraules següents.

dona dóna son són ma mà mes més es és

_▼

▼

Grau positiu… • Grau comparatiu… • Grau superlatiu… •

• ...quan expressen una qualitat en el seu grau màxim. • ...quan simplement expressen una qualitat del substantiu. • ...quan estableixen una qualitat per comparació amb la que

s’atribueix a un altre substantiu.

• Canal per a conduir aigua. • Afegir aigua a un altre líquid. • Que té aigua o hi és semblant. • Pluja molt intensa.

• Venedor d’aigua, antigament.

2. Relaciona les dues col·lumnes.

3. Ordena les síl·labes d’aquestes paraules i relaciona-les amb el seu significat.

Els adjectius tenen diferents graus:

A - DUC - TE - QÜE •

GUAT - AI •

GUA - AI - LIR •

QUÓS - A •

DER - AI- GUA

_▼

•

▼

(20)

Nom Data

Ampliació

FITXA 18

1. Un poema té rima consonant quan es repeteixen els sons vocàlics i els sons consonàntics a partir

de l’última vocal tònica, i té rima assonant quan només es repeteixen els sons vocàlics.

Subratlla l’acabament de cada vers i digues si té rima assonant o consonant.

2. Escriu un poema amb rima consonant.

La rima és

_▼

IDIL·LI AL CEL

La nit esclata com una flor, pètals de plata i el calze d’or. Blava la volta pura del cel, a l’ombra, tolta, crema l’estel. Sembra la Lluna llum diamant, dura fortuna d’astre voltant. I al Sol, que admira l’espill que lluu, perquè no es gira no el veu ningú.

BERNAT ARTOLA

(21)

Nom Data

Control

1. Contesta.

2. Indica el gènere i el nombre d’aquests articles.

3. Completa les paraules amb els articles que calguen. Para atenció als articles apostrofats.

• història • última • pelegrí • màniga • zoo • ham • univers • urna • espia • humor • ambulància • mariner • infermer • hospital • humitat • universitat • vaixell • ós • dones • bossa • pessebre • músics • animals • fira • cuina • bosc el la els les

_▼

▼

4. Escriu dues oracions en què aparega apostrofat l’enllaç de.

• •

• Què són els determinants?

• Com s’anomenen els determinants el, la, els i les?

(22)

Nom Data

Reforç

FITXA 20

1. Ompli la següent línia del temps amb les dades més importants de la teua vida. No oblides que has d’escriure en cada any el fet que consideres més important.

2. Subratlla tots els articles que trobes en aquest text. Si hi veus alguna apostrofació, encercla-la.

3. Descriu aquesta torradora.

ANY El meu naixement

Les cuquetes amagades es van quedar de pedra. Mai havien sentit parlar d’aquella cosa que es deia "llum elèctrica" i van pensar que devia ser una cosa terrible i perillosa. Quan els homes van marxar, les bestioles van volar ràpid de tornada al bosc i van explicar a les altres el que havien esbrinat. Les bestioles s’agafaven el cap i discutien què s’hi podia fer. Una va dir que el millor seria mudar-se a un altre bosc. Una altra va dir que havien d’anar on eren els homes i fer-los fora d’allà a puntades de peu. Però les cuquetes es van mirar les cames tan primetes que tenien i van pensar que potser no seria una bona idea.

ROY BEROCAY. Las aventuras del sapo Ruperto. (Adaptació)

COM ÉS? PER A QUÈ SERVEIX?

(23)

Nom Data

Ampliació

1. Els empleats d’una empresa constructora han de tallar un bon grapat d’arbres per a construir

una urbanització de luxe. Empraran la grua, el trepant, la serra elèctrica, la pisonadora, l’asfaltadora i l’excavadora.

Escriu un text en què narres tot el que fan.

● Respon aquestes preguntes sobre el teu text.

• Has apostrofat alguns articles o l’enllaç de? Si és així, subratlla-ho. • Si no és així i pots fer-ho en algun cas, prova d’apostrofar-ho.

(24)

a de per Nom Data

Control

1. Explica què és un pronom.

2. Uneix els enllaços amb els articles i forma les contraccions que calguen. ● Ara completa aquestes oracions amb els pronoms del requadre.

li jo nosaltres les ells

• aniré a classe demà.

• han comprat una bicicleta.

• pintem la paret del menjador. • Joan: dis- a Miquel que vinga.

• Si busques les claus, trobaràs al calaix.

el els

● Ara completa aquestes oracions amb al, a l’, del, de l’, pel i per l’.

• Ahir matí vaig anar camp.

• Els xiquets i les xiquetes col·legi van d’excursió. • Ens veurem hora de dinar.

• Els avions van aire.

• Passejava camí tot sol.

• Han arreglat la teulada ermita.

(25)

Nom Data

Reforç

1. Escriu un plantejament i un desenllaç a partir del nus proposat.

2. Relaciona amb fletxes.

3. Completa aquestes oracions amb el pronom feble que calga.

los em li nos vos et PLANTEJAMENT

Feia temps que Joan volia…

NUS

Joan va complir la seua raula. Ajudava en casa a pa-rar taula, a escupa-rar els plats i a traure el fem. Es portava molt bé perquè els pares s’adonaren que era respon-sable i que podia cuidar d’un gos.

DESENLLAÇ

Finalment, un dia son pare…

Pronoms personals •

Pronoms personals forts •

Pronoms personals febles •

• Monosíl·labs que es col·loquen davant o darrere del verb.

• Paraules amb què anomenem éssers o objectes sense dir el seu nom.

• Anomenen la persona que parla, la persona que escolta o l’ésser o objecte del qual es parla.

• pense que no vindrà.

• A vosaltres, vol regalar- un llibre a cada un. • Si véns amb mi, compraré un jersei.

• No t’emportes els xiquets, que vull ensenyar- una cosa. • A Pere, no digues el que penses.

(26)

Nom Data

Ampliació

FITXA 24

1. Inventa el que diuen els personatges i ompli les bafarades.

2. Informa-te’n i explica els passos que has de seguir per a preparar un hort escolar.

Al començament

Després

Finalment,

● Fes un dibuix que responga al text que has escrit.

(27)

Nom Data

Control

1. Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules relacionades amb el riu.

2. Indica a quina conjugació pertany cada forma verbal. Després, escriu-ne l’infinitiu corresponent.

4. Completa cada paraula amb s, ss, c o ç.

ràpids cascades vora meandres

_▼

▼

forma verbal anava volien doblarem ompliria miren

conjugació infinitiu forma verbal temíeu dormiran naixen creixies bull conjugació infinitiu • érvol • ac • profe or • oroll • irera • mu ol • pla a • can ó • èntim • me • pa eig • feli

3. Subratlla totes les paraules amb el so de s sorda que trobes en aquestes oracions.

• La suma de quatre i tres és set.

• El meu germà té una gossa molt ben ensenyada. • Ma mare ha comprat eriçons de mar al mercat central.

(28)

Nom Data

Reforç

FITXA 26

1. Uneix cada frase amb el seu significat.

3. Separa les arrels i les desinències d’aquestes formes verbals.

4. Escriu correctament aquestes paraules.

La classe era una bassa d’oli. • Tenia la casa com una porquera. • La reunió d’amics era una olla de grills. • La festa pareixia un desert. •

• En la reunió d’amics hi havia molt de soroll. • La classe estava molt tranquil·la.

• Tenia la casa molt bruta. • A la festa no hi havia ningú.

2. Explica què signifiquen aquestes expressions. Si tens dubtes, llig les paraules pista que hi ha al quadre.

● A quina conjugació pertanyen totes les formes verbals anteriors?

_▼

tristos ple de gent contents net

Estar com una patena Ser una festa

Estar atapeït

Paréixer un funeral

_▼

▼

cante / cantí / cantaré

ar®el: can†-; ∂esi>ènc^eﬁ: -æ, -ı, -a®Æ.

berenem / berenarien / berenava

plorava / plores / plorareu

parle / parlàrem / parlarien

_▼

▼

▼▼

messtre animalç oçell sérvol pisarra musol sigonya erissó dols

_▼

▼

710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 28

(29)

Nom Data

Ampliació

1. Descriu l’ambient d’aquest parc un diumenge a la vesprada.

2. Busca en el teu text paraules amb el so de s sorda i completa aquest quadre amb dos exemples per cada lletra. Si et falta alguna paraula, inventa-te-la.

● Subratlla amb roig tots els verbs que has posat en el text anterior.

(30)

Nom Data

Control

FITXA 28

1. Escriu el nom dels instruments que serveixen per a…

2. Fixa’t en els verbs i completa cada oració amb el pronom personal que corresponga.

3. Copia els pronoms de l’exercici anterior i indica’n la persona i el nombre.

4. Completa aquestes paraules amb s o z, segons calga.

Indicar la direcció del vent Marcar els punts cardinals Mesurar el pas del temps Observar el firmament Albirar a gran distància

Veure l’exterior des d’un submarí

_▼

▼

• galopaven pel bosc.

• talla les tomaques.

• organitze una festa.

• parem taula.

• nadaries a la piscina.

• vos pintareu la cara.

pronoms persona nombre

• ca ament • pre ó • magat em • oo • avi ar • vi itar • dot ena • Al ira • Mani es • ebra • co ir • ga olina 710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 30

(31)

Nom Data

Reforç

1. Completa aquest text.

2. Redacta un text que continga aquestes paraules amb el so de la s sonora.

3. Forma el contrari d’aquestes paraules afegint el prefix des-.

El so de la sonora es pot escriure amb s o • S’escriu s entre (casa, rabosa).

• S’escriu a de paraula i darrere de (zebra, onze).

casa camisa Alzira onze

abrigar connectar ordenar fer

_▼

▼

(32)

Nom Data

Ampliació

FITXA 30

1. Dissenya una escultura abstracta i dibuixa-la amb tots els detalls.

● Posa títol a l’escultura, descriu-la i explica’n el significat.

(33)

Nom Data

Control

1. Relaciona cada expressió amb la idea correcta.

2. Marca en quin temps estan els verbs de les següents oracions.

3. Completa cada oració amb el verb que calga i digues si està en mode indicatiu, subjuntiu o imperatiu.

Està sense un clau. •

Lliga els gossos amb llonganisses. •

No té ni un duro. •

Val quatre xavos. •

M’he quedat escurat. •

S’ha fet d’or. •

• Molts diners • Pocs diners

afanyem-nos ordena visitaré aniran vages poguera

No vull que al cine tot sol. Mode

Maria i Núria de viatge la setmana que ve. Mode la teua habitació ara mateix! Mode

o arribarem tard. Mode

Si , me n’aniria de vacances al Carib. Mode

El cap de setmana els meus iaios.

_▼

Mode

▼

present passat futur L’avió volava molt alt.

Julià trau diners de la vidriola.

Demà el fruiter regalarà pomes i plàtans.

Els meus familiars de València vénen hui de visita. Al sabater no li agradava treballar.

(34)

Nom Data

Reforç

FITXA 32

1. Relaciona amb fletxes.

2. Escriu una oració en…

Present Passat Futur

_▼

▼

3. Completa.

4. Explica què és un imprés i indica una situació en què siga necessari omplir-ne un.

El mode indicatiu expressa… • El mode subjuntiu expressa… • El mode imperatiu expressa… • Les formes verbals situen l’acció… •

• …una ordre.

• …en un temps determinat (present, passat o futur).

• …un fet no real, un desig, una possibilitat.

• …un fet real.

● Escriu una oració que tinga un verb amb mode… Indicatiu

Subjuntiu Imperatiu

_▼

▼

S’escriu punt al final d’una quan Utilitzem tres tipus de punt:

• Punt i seguit, quan • Punt i a part, quan • Punt i final, quan

(35)

Nom Data

Ampliació

Escriviu amb lletres majúscules.

TEXT DE L’ANUNCI

1. Tens una bicicleta que ja no utilitzes mai i decideixes vendre-la. Ompli aquest imprés per al diari.

Procura ser mol precís a l’hora de descriure la bicicleta.

● Subratlla els verbs que has emprat. Escriu-los i digues en quin temps i en quin mode estan.

● Respon aquestes preguntes sobre el text per a l’anunci.

• Has posat punts? • Quants? • De quin tipus?

• Escriu exemples de casos en què podries emprar un anunci per paraules.

(36)

Nom Data

Control

FITXA 34

1. Subratlla amb color roig els verbs d’aquest text que estiguen en passat i amb verd els que estiguen en futur.

2. Completa el quadre amb formes verbals del text anterior.

3. Torna a llegir el text anterior i copia una frase en què les comes separen enumeracions i una frase en què introduïsquen un aclariment.

Ahir al matí, quan anava a escola, em trobí malament. No estava segur del que tenia, però no em sentia gens bé. El calor corporal em

deia que tenia febra i els esternuts em feien pensar que tenia una bona grip o que m’havia constipat. Jo sempre havia temut estar malalt, però aquesta vegada no em vaig esglaiar gens.

Joan, el meu mestre, en veure el meu estat, cridà ma mare, que ràpidament em portà al metge. Mercé, la doctora, em receptà un xarop, unes pastilles i uns sobres de paracetamol. «Ja veuràs com no és res», em digué.

Em ficaré tres dies al llit i em recuperaré aviat.

pret. imperfet indic. pret. perfet simple pret. perfet perifr. pret. plusquam. indic.

Enumeració

Aclariment

_▼

▼

4. Explica què és un hipèrbaton i posa’n un exemple.

(37)

Nom Data

Reforç

1. Escriu una oració que continga comes i que responga a cada cas.

• Fem una enumeració de paraules.

• Fem un aclariment enmig d’una oració.

2. Explica la diferència de significat entre aquestes oracions.

• Els amics que vénen hui són de Vila-real. • El amics, que vénen hui, són de Vila-real.

3. Conjuga la primera persona d’aquests temps del verb parlar.

4. Indica una situació en què dues o més persones…

pret. perfet simple pret. indefinit futur compost

Se saluden S’abracen Es besen S’acomiaden

_▼

▼

(38)

Nom Data

Ampliació

FITXA 36

1. Escriu un text sobre dos amics enfadats. Has de combinar la narració i el diàleg.

Pots emprar aquestes expressions: • Això és mentida!

• Segons la meua opinió…

• A mi em sembla que no, perquè… • És possible que tingues raó, però…

2. Respon a aquestes preguntes sobre el text.

• Quins temps verbals has emprat amb més freqüència?

• Has utilitzat les comes? • En quins casos?

• Has posat els punts quan calia?

● Revisa l’ortografia del text.

• Si t’ho creus, ets un… • Sí, home!

• Sí, però tin en compte que… • Vinga, no digues bestieses!

(39)

Nom Data

Control

1. Transforma aquest text d’estil directe en estil indirecte.

2. Quins verbs formen la primera conjugació? Anota’n tres exemples.

3. Posa les comes (,) i els punts i comes (;) que calguen a aquest text.

Joan, Maria, Carles i Felip participen en una competició de rem. –Jo ja no puc continuar, estic molt cansat –diu Felip.

–Tu descansa, que nosaltres continuarem remant –contesta Maria.

● Tria un dels verbs que has anotat i conjuga’l en aquests temps d’indicatiu.

present Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells

pretèrit imperfet futur simple pretèrit plusquamperfet

Tots els jugadors de l’equip de bàsquet s’entrenaven a fons: Lluís el més ràpid de tots Marc el capità Joan que no es cansava mai Raül a qui tots respetaven i Toni i Carles que eren experts a l’hora d’evitar les encistellades dels contraris.

(40)

Nom Data

Reforç

FITXA 38

1. Relaciona cada oració amb el significat que hi té la paraula primitiu.

2. Escriu un diàleg entre Dentoles i Orellut en estil directe. Després, reescriu-lo en estil indirecte.

3. Copia els verbs de la primera conjugació que has escrit en l’exercici anterior.

L’edifici primitiu era més menut. • L’home primitiu vivia en coves. • Al meu germà li diuen Primitiu. • És un xic molt primitiu. •

• Prehistòric • Poc refinat • Antic • Nom de persona ESTIL DIRECTE ESTIL INDIRECTE 710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 40

(41)

Nom Data

Ampliació

1. Dibuixa un còmic de sis vinyetes que continga un diàleg en estil directe. Pots inventar-te els personatges que vulgues.

(42)

Nom Data

Control

FITXA 40

1. Escriu una invitació per a convidar uns amics al teu aniversari. Has de seguir aquestes indicacions:

• Posa-hi el teu nom i el de la persona convidada, però no cal que els poses al principi. • Explica el motiu de la invitació i quin tipus de festa serà.

• No oblides el lloc, el dia i l’hora.

• Acaba amb una frase que anime a anar-hi.

2. Escriu tres verbs de la segona conjugació.

• • •

3. Posa els dos punts (:) i la coma (,) allà on calga.

• Joan va dir «No vull anar a jugar amb vosaltres».

• Tinc molts colors per a pintar roig blau verd groc negre i taronja.

● Ara fes una oració d’almenys huit paraules amb cada verb: una en present, una altra en passat i la tercera en futur.

• • •

(43)

Nom Data

Reforç

1. Explica per a què utilitzaries aquests objectes.

un vel un mocador unes estovalles uns ciris un tapís un canelobre

_▼

▼

2. Copia l’oració ordenant les paraules.

3. Subratlla els verbs de la segona conjugació que hi ha en aquest text.

4. Escriu una oració que porte dos punts (:) per a cada cas.

està en formada pels -er verbs segona que conjugació i en La -re. acaben

Una volta va passar que un rei va caure malalt. Per curar-se, els metges li van dir que, abans d’una setmana, havia de beure aigua de la Gran Cascada. Però la Gran Cascada es trobava a molts jorns de camí a través de les muntanyes, per senders inaccessibles per als cavalls i les mules. Només un corredor superdotat hi podria arribar en el temps requerit. El rei va fer un ban per cridar els homes més ràpids del regne. A qui fera la gesta li prometia una gran recompensa. Un dels qui va llegir l’anunci va ser Godofred el Veloç, i així que l’acabà de llegir va eixir cap al castell del rei. Pel camí va trobar un home que estava de genollons, amb l’orella apegada a terra.

RICARDO MARIÑO. El héroe i otros cuentos. (Adaptació)

Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona

Davant d’una enumeració que s’anuncia

_▼

(44)

Nom Data

Ampliació

FITXA 42

1. Ací tens alguns significats de la paraula corona.

Escriu una oració d’almenys deu paraules amb cada un d’ells.

• Cèrcol de branquetes o flors que serveix de recompensa en una competició o com a record d’algun fet, d’un difunt, etc.

• Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses…, que porta al cap un sobirà.

• Part d’una dent, revestida d’esmalt, que ix de les genives.

2. Els poetes aconsegueixen la musicalitat del poema, és a dir, el ritme, repetint paraules o versos, i

també mitjançant la rima, com ja hem vist.

Escriu un poema intentant que tinga molt de ritme.

3. El personatge principal d’un conte medieval és un músic anomenat Llorenç Rebentatimpans. Digues quines característiques deu tindre.

(45)

Nom Data

Control

1. Escriu les dades que posaries en una carta adreçada a algun company o companya. Si no te les saps, te les pots inventar.

2. Escriu tres verbs de la tercera conjugació.

• • •

● Ara escriu una oració d’almenys huit paraules amb cada verb: una en present, l’altra en passat i la tercera en futur.

• • •

3. Forma oracions unint les expressions de les dues columnes.

4. Ara escriu dues oracions que continguen punts suspensius (…) .

Estem acabant el curs, però… • He de confesar-te que… • Doncs si no en vols… • M’agradaria visitar… • Ahir vaig anar al cinema… •

• …no em crec el que dius. • …no en menges.

• …París.

• …haurem d’estudiar molt encara. • …amb el meu germà.

• •

(46)

Nom Data

Reforç

FITXA 44

1. Anota cada paraula al costat de la definició correcta.

2. Subratlla en aquest text tots els verbs de la tercera conjugació.

3. Escriu una carta a un amic o una amiga en un full a banda.

• Indica el lloc des d’on escrius i la data.

• Comença saludant el teu amic o la teua amiga. • Continua explicant-li tot el que li vulgues contar. • Posa punt i a part cada vegada que canvies de tema. • Acaba acomiadant-te i firma.

masmorra merlets fossat brocal mur

Excavació que envolta una fortalesa. Presó subterrània

Barana que forma el coll o la boca d’un pou Paret grossa que suporta el pes d’un edifici

Xicotets pilars d’obra que formen com unes dents al cim dels castells, com a defensa o per a tirar contra els enemics.

▼

Un bon dia, dos amics eixiren a pescar de matinada. L’amo de la barca es deia Ximo i era mariner. El seu amic es deia Albert i era llaurador de secà. Quan el sol s’alçava de la ratlla de l’horitzó i la mar feia l’ona tranquil·la, la barca passava per davant del cap de l’Horta. En aquell moment, Ximo va dir:

–Albert, has vist que bonica que està la serra de l’Home? –Voldràs dir el Cabeçó! –va replicar el llaurador.

–Els mariners l’anomenem la serra de l’Home, perquè bé que sembla un home gitat de costat –va explicar el mariner–. Però això del Cabeçó no ho havia sentit mai!

LLORENÇ GIMÉNEZ. El castell de Rel i el secret de les cinc llegendes. (Adaptació) 710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 46

(47)

Nom Data

Ampliació

1. Tria una festa popular del teu poble i fes-ne una crònica seguint un ordre.

2. Respon aquestes preguntes sobre el text.

• Has emprat verbs de totes les conjugacions?

• En quin temps has contat la història: present, passat o futur? • Has posat punts i seguit? Encercla’ls amb roig.

• Has posat punts i a part? Encercla’ls amb blau. • Has posat dos punts? Encercla’ls amb verd.

• Has posat punts suspensius? Encercla’ls amb groc.

● Revisa l’ortografia del text.

● Fes un dibuix sobre la festa.

(48)

El llibre Atenció a la diversitat (Llengua), per a cinqué curs

d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L., sota la direcció d’ENRICJUANREDALi JOSÉLUISALZUGOÑI.

Text: Nicolàs Mengual. Dibuixos: M. José del Amo. Edició: Empar Tortosa. Direcció d’art: José Crespo.

Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.

Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García. Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano.

Confecció i muntatge: Álvaro Gómez i Laura Gil de Tejada. Correcció: Xavier Casero.

Aquest llibre correspon al tercer cicle d’Educació Primària i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

Imprés a Espanya als

Talleres Gráfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid)

ISBN: 84-8194-349-5 Depòsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).