C1 Dictats

Texto

(1)Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2015 / juny / matí El mur exterior de la casa feia més de dos pams de grossària i, per tant, l’espai interior de la finestra enreixada de la saleta formava un buit on quedava una mena de banc elevat. Allí seia jo, fullejava un tebeo o llegia un llibre il·lustrat, i sovint m’hi quedava mitja vesprada immergit en la lectura i a estones contemplant com passaven els núvols, mirant com les arruixades omplien ràpidament d’aigua els intersticis de les llambordes del carrer, que quan estaven mullades brillaven amb reflexos blavosos dins de la llum grisa, observant com s’estenien bassals d’aigua bruta i de fang líquid entre els carrils del tramvia. 2. 2015 / juny / vesprada Quan plovia tant, no anàvem a escola. Hi passava a prop un sequiol que els dies de grans pluges rebentava infal·liblement. Tot el carreró venia llavors amb dos pams d'aigua rogenca i fangosa. A mitjan desembre ja havíem tingut temps sobrat d'avorrir les classes, i els dies d'aiguat arribaven com un alliberament. Quan el vell ens veia arribar se li enfosquia la cara, sabia que per molt que ens volguera vigilar, el seu nét i jo havíem d'acabar enfilant-nos per l'escala del colomer prohibit. En entrar a l'andana ens envaïa aquella olor de palla i de garrofes, de cebes i d'alfals sec. 3. 2015 / novembre / torn únic L'església és plena de flors. // Pel passadís que conduïx a I'altar major // hi ha margarides i lliris primerencs. // I desenes de ciris escampats per tot arreu // que hi espurnegen com irregulars cuquets de llum. // L'organista prova I'harmònium // i unes notes agudes es desplacen // cap al sostre d'aquell edifici d'estil neoclàssic. // Als carrers lluïx el sol i la gent s'amuntona // per a veure el seguici. // D'una berlina conduïda per un criat // baixa la jove futura nora. // Alguns fan unes passes endavant // amb el desig de contemplar de més prop la forastera. // Però a penes poden satisfer la curiositat, // perquè la xica duu una espessa mantellina.. C1 Dictats.Pdf.

(2) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2014 / juny / matí Es tractava d’una jove prima, amb molt de món, que lluïa uns cabells rojos greixosos i enviscats. S’havia depilat les celles i se les havia pintades accentuant una corba més suggeridora, però els esforços de la naturalesa per restaurar l’antiga alineació donaven al seu rostre un aire borrós. Quan es movia, els innombrables braçalets de quincalla que portava dringaven constantment. Però la mirada que llançà cap als mobles contenia una expressió de senyora, com si en fóra la propietària. El senyor, en canvi, era un home pàl·lid. S’acabava d’afaitar, com podia deduir-se del fet que encara portava sabó en un pòmul.. 2. 2014 / juny / vesprada Si algú em qüestionava sobre les raons que m’espentaven cap a altres paratges, podria assegurar-li que només em movia el guany. Alguns anys abans havia començat una pertinaç recerca del producte de moda, el conreu que s’estenia amb fúria pels camps d’Amèrica, i que es coneixia amb el nom de café. Aquell gra movia fortunes, precipitava enveges i contribuïa a muntar conspiracions, perquè el seu consum al Vell Món s’havia disparat més enllà del deliri. Hi havia qui profetitzava que el seu mercadeig, ben prompte, passaria per davant dels interessos i esforços que nodrien l’esplendorós negoci de l’esclavitud.. 3. 2014 / novembre / torn únic Em dominà la tafaneria d’esbrinar el contingut del secreter. Era fàcil; tenia la clau. Vaig descobrir l’inevitable diari, i el vaig fullejar. La llibreta tenia tapes de pell repussada a mà, labor d’ella, i closa amb una cinta la llaçada de la qual duia l’empremta que la mateixa mà havia deixat en tots els llaços de la casa. No era un diari en el sentit cronològicament ampli que esta denominació obliga a suggerir, sinó la descripció d’una època determinada de la vida de la meua parenta, les incidències d’una història d’amor. Però mai havia suposat que una relació ingènua i adotzenada com aquella em poguera interessar.. C1 Dictats.Pdf.

(3) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2013 / juny / matí Teníem un cotxe minúscul i un dels eixugavidres estava trencat, de manera que jo havia d’anar traient el braç per la finestra per a fer-lo funcionar. A ta mare, li agradaven amb bogeria els camps de roselles, i els dies assolellats volia que anàrem a travessar els que s’estenien al voltant de la ciutat. I ací començava la lliçó. Al principi, el món era un camp immens i la terra, plana. Llavors l’home es va contemplar a si mateix i, com que tots érem tan lletjos i pelats, es dispersà i començà a matar feres i a posar-se’n les pells. 2. 2013 / juny / vesprada L’endemà es va alçar prompte i, amb el sac de viatge a l’esquena, va eixir de la fonda en direcció a l’embarcador. El sol començava a picar, i els carrers tornaven a omplir-se de comerciants que cantaven lloances dels productes que venien: pells siberianes, teixits de seda, catifes perses, rellotges suïssos, fruita, perfums... Tot el que es compra i es ven semblava que es podia trobar en aquella immensa plaça. Hi havia músics ambulants, còmics que actuaven en escenaris improvisats, actors que cantaven i ballaven davant d’una multitud de curiosos, domadors d’óssos... L’espectacle despertava l’admiració de qualsevol. 3. 2013 / novembre / torn únic Però un dia, quan jo posava drets uns tubs de coure perquè no m’ocuparen massa espai al magatzem, aparegué un africà per la porta que ni un tràiler hauria sigut capaç de transportar els objectes que duia damunt: del muscle esquerre li penjaven quatre catifes, els avantbraços plens de rellotges, els dits amb anells de bijuteria barata, a les mans transistors de diferents grandàries i llanternes potents amb la bateria incorporada, i del coll, amb una corretja que li feia la volta, li penjava un maletí a l’alçada del melic amb polseres, collars per a dones i més anells.. C1 Dictats.Pdf.

(4) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2012 / juny / matí No es va esperar ni un segon. // Quan el barracó va quedar buit i la gent es va congregar a l'exterior, // corregué cap a la cistella, // va alçar-ne la tapa // i es trobà amb al gos encara adormit. // Va tindre un arravatament de tendresa // com no havia sentit mai abans. // Li va oaréixer la cosa més bella i dolça del món. // Però va ser només una vacil·lació momentània. // L'agafà amb les dos mans i va arrancar a córrer cap a la porta. // El carrer s'havia convertit en una marea humana, // els crits continuaven i un cor de veus els embolcallava. 2. 2012 / juny / vesprada La mirà amb expectació, i anà obrint els ulls més i més a mesura que els fixava en els de la dona i esperava un parpelleig que no va arribar. El rostre de l’anciana, impertorbable, pareixia un camp llaurat per una mà infinita. Era impossible posar més solcs en tan poc espai i reconduir-los en milers de diminuts encreuaments de cap a cap del laberint facial. La boca era horitzontal, afonada, i sobre els llavis cavalcava el xicotet nas aguilenc. Però, sens dubte, era la profunditat de les conques dels ulls i la seua estàtica mirada el que més impressionava. 3. 2012 / novembre / torn únic El genet sovint es distreia amb pensaments que l’allunyaven del tema que volia imposar-se: una dona, una nova sella o alguna cosa relacionada amb la seua vida de soldat. Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de la seua abstracció: es veia cavalcant per un poblat, seguit per un estol d’ombres. En passar per davant d’una església es descobria sense minvar el galop. De sobte, quan una iguana travessava el camí, el cavall feia un moviment fals i queia espernegant amb una pota trencada. El genet desenfundava la pistola i amb dos trets matava la bèstia.. C1 Dictats.Pdf.

(5) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2011 / juny / matí En els muntons de runa també van trobar pedres que servien de segells i tauletes d’argila amb inscripcions. No estaven escrites en jeroglífics, sinó en una escriptura diferent que encara va costar més de desxifrar, perquè s’utilitzaven uns signes punxeguts que semblen tascons, que ja no són dibuixos precisament. A Mesopotàmia no coneixien els llibres de papir. Escrivien sobre tauletes d’argila tova, que després coïen al foc fins que s’endurien. Se n’han trobat moltíssimes amb llegendes i contes preciosos que parlen d’un heroi que lluita contra dracs. I moltes amb inscripcions en què els reis es vanaglorien dels temples construïts. 2. 2011 / juny / vesprada El xop més vell es morí, feia temps que malaltejava. Ara queia una fulla, ara una altra; s’anava quedant despullat a poc a poc sota el sol. Els ocells abandonaven el recer, abans verd i poderós de les seues branques. El vell ja no els protegia amb eficàcia contra les llevantades, i el moribund es trobà un dia en solitud. La gralla era l’única a visitar-lo de tard en tard. Arribava de nit i l’espantava amb l’aleteig del plomatge negre. Li contava disbauxes de la lluna, bogeries dels núvols, mesquineses de l’amor. Bressolat per la xarradissa malèvola, encetava una becada. 3. 2011 / novembre / matí El doctor arribà a l’orfenat acompanyat del metge argentí. La informació que rebien les monges era que el doctor estranger intentava curar la tuberculosi d’aquells malalts, encara que ell mateix els l’havia inoculada. Els guardaespatles se n’anaren fins a la una, l’hora en què tornarien a recollir-los. Ell havia sabut la notícia de la mort d’un xiquet, el cadàver del qual va ordenar que fóra traslladat a l’hospital per practicar-li l’autòpsia. Abans comprovà que era el pacient a qui havia injectat clorur càlcic i gelatina, maldant per subministrar-li proteïnes que el cos metabolitzaria amb el calci per augmentar així l’eficàcia del tractament. 4. 2011 / novembre / vesprada ¿Com era possible que una anciana d’una seixantena d’anys, una dama de nissaga i posat aristocràtics, s’atrevira a travessar en tren un continent devastat per guerres i epidèmies; que s’enrolara anònimament entre el passatge malfiat d’un paquebot greixós per a arribar a l’illa mediterrània més desconeguda, sense entendre’n la llengua, i lliurar-se a continuació als braços d’un cotxer suspicaç que l’havia de transportar a un punt geogràfic que ni tan sols figurava en els mapes, per a entropessar amb un fill esgarriat, el qual tenia autèntiques dificultats per a reconéixer com a propi, i acabar recriminantlo d’aquella manera tan immerescuda?. C1 Dictats.Pdf.

(6) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2010 / juny / matí Els diumenges, la mare descansava. // Amb freqüència no venia a dinar a cal iaio. // Ningú deia res, però tots sabíem que, sola a casa, // plorava l'absència de l'home. // N'estava molt enamorada, deien. // Algunes nits la sentíem plorar des de la nostra habitació, // que compartia paret mitgera amb la seua. // El meu germà i jo ens miràvem afligits sense dir-nos res. // No havíem conegut el pare i no el trobàvem a faltar, // però la mare no va poder superar mai la solitud a què va ser reclosa. // Cap de nosaltres constituïa la seua felicitat, // potser perquè cap dels dos s'assemblava a I’home que estimava. 2. 2010/juny / vesprada La casa tenia una porta tradicional molt ornada, amb revestiments de talla, // i estava situada en un carrer estret de la part vella // d’un poble del sud de la comarca a uns quants quilòmetres del nostre. // Vaig tocar al timbre mentres repassava mentalment // les primeres paraules que li diria, // que eren amb seguretat les més difícils, // ja que confiava que, sense la inhibició dels primers moments, // tot rodaria amb més fluïdesa. // A través d'una de les finestres de la porta // vaig observar que venia del fons de la casa, potser del pati, // perquè a les mans duia una regadora i un poal. 3. 2010 / novembre / matí En aquells temps en què la vall es trobava en el llindar del domini musulmà, // o siga, quan les escaramusses, raptes i guerrilles // entre moros i cristians eren cosa freqüent, // vivia a la vila un jove matrimoni, // que habitaven una caseta assolellada al capdamunt de la població.// Feia molt poc de temps que s’havien casat, // i, amb penes i treballs, començaven a disposar d’una propietat modesta. // Tenien una cinquantena d’animals de bestiar, // i s’havien construït un bon corral d’ovelles i cabres al peu de la muntanya. // També tenien una horta de curta però molt bona terra // en la qual conreaven tota classe de tendres hortalisses. 4. 2010 / novembre / vesprada Diuen que fa moltíssims anys, hi havia un majestuós castell en el cor d'una bella plana. La fortalesa estava habitada per un rei i la seua refinada cort. El sobirà era un jove de grata presència i tenia bon cor en el fons, per bé que algunes vegades es mostrava bastant capritxós i impacient. I és que s'havia criat orfe, i el seu benèvol institutor l'havia consentit massa. D'adolescent s'aficionà molt al noble exercici de la caça. Però quan va complir-ne vint-i-tants la inclinació ja passava de la ratlla. Tant que malauradament no respectava ni la veda ni cap classe d'animal.. C1 Dictats.Pdf.

(7) Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitjà) 1. 2009 / novembre / matí Va llançar una mirada de ràbia als presents, // girà l’esquena i s’allunyà jueria amunt, // deixant ben custodiada la casa que pretenia usurpar. // Dos hòmens armats amb espases // s’apostaren davant de la porta principal // impedint el pas a qui volguera eixir-ne; // i encara hi vingué un tercer sentinella // a vigilar la porteta per la qual s’accedia al jardí interior. // Els guàrdies no permetien que ningú es comunicara amb els de dins, // i així havien de continuar // fins que els cònsols del govern dictaren sentència // i atorgaren al privat l’herència del jueu mort. 2. 2009 / novembre / vesprada No ho acabava d’entendre. // Aquells hòmens s’havien deixat encadenar sense oposar resistència // i jeien apàtics com un ramat de bestiar boví. // Quina idea va travessar la seua ment? // No sabem què pensà, només què va fer. // En aquella clariana hi havia un arbre // que regnava com un emperador solitari // que manté la classe baixa a distància. // Comparat amb aquell arbre, // el roure de la seua mansió semblava el bastó d’un cec. // La base tenia la forma d’una monstruosa mà de granota oberta. // Del cos del tronc es projectaven unes planxes de fusta laterals // que es clavaven a terra com un tobogan. 3. 2009 / juny / matí La travessa és un vell camí romà // que puja des del poble fins a la coronació del coll; // és aquell un pintoresc indret, // però resulta un poc trist i solitari. // Per aquell camí de ferradura és per on pujava, // una vesprada de tardor, un homenet animós, esvelt, // amb una bufanda al coll perquè feia fred. // Tenia una quarantena d’anys i devia el malnom al seu nas prominent, // que li donava molta personalitat. // Bon home també ho era, de veritat; // però tenia molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passió per la cacera; // l’altre, que bevia vi immoderadament, sobretot els dissabtes... 4. 2009 / juny / vesprada Un any que no plovia massa, // el camperol tenia les seues hortes plantades de tota classe d’hortalisses i de llegums: // fesols, cigrons, bajoques, encisams, // i no podia dir-se que li anaven malament; // però era tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, // que les fulles d’aquelles plantes sempre apareixien polsoses i pansides. // El llaurador era molt curós; // així que, algunes nits, anava a la font // i, a poals, en duia aigua i arruixava tot el fullam de la seua horteta. // Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, // ben llises, netes, verdíssimes, // com si les tibaren a posta.. C1 Dictats.Pdf.

(8)