reforç cono

Nom

Data

1

RE FO RÇ 2 Contesta a aquestes preguntes. •   Què hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?     •   Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?    •   Per a què ens serveix el cervell?   

El cos humà

Recorda •   El nostre cos està format pel cap, el tronc i les extremitats.  La pell envolta i protegeix el cos.  •  A l’interior del cos hi ha els òrgans que el fan funcionar. •  Encara que ens assemblem, les persones som diferents. 1 Identifica les parts del cos. Escriu cada número on corresponga. 1. cara 2. cuixa 3. cama 4. mà 5. cap 6. peu 7. tòrax 8. braç 9. abdomen

RE FO RÇ 3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba. 4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix. 5 Explica què és la pell i per a què serveix.               6 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell en les oracions següents. •   Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents. •  El cos canvia / no canvia amb el pas del temps. •  Cada persona és única i diferent de / igual que les altres. Abdomen  Cuixa  Tòrax  Mà  Crani  Braç  Peu    Cap   Tronc   Extremitat inferior   Extremitat superior                

Nom

Data

1

RE FO RÇ

Creixem i canviem

1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el número de cada etapa en el dibuix corresponent.   1r 2n 3r 4t 2 Marca els aspectes del cos que canvien amb el pas del temps.   El color dels ulls.    El pes.   L’estatura.    La quantitat de cabells. 3 Contesta a les preguntes

.

•   Què passa amb les dents durant la infància?    •   En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?   Recorda •   Les persones passem per quatre etapes al llarg de la vida: infància, adolescència,  edat adulta i ancianitat. ancianitat – edat adulta – infància – adolescència 

RE FO RÇ 4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica. •  Cauen les dents de llet i ixen les definitives.   •  No tenen dents i beuen llet.   •  El cos es prepara per a ser adult.   •  A les xiques els creixen les mamelles.   •  El cos està preparat per a tindre fills.   •  El cos és més fràgil i té menys força.   •  Les persones deixen de créixer.   5 Llig les pistes i escriu en quina etapa de la vida es troba cada persona. Escriu per què ho saps.     •   Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi. •   Neus és la germana d’Ignasi. Va a tercer de Primària. •   Albert és cosí de Neus i ja li està canviant la veu. •   Òscar és el marit de Mariola i treballa en la mateixa oficina que ella. •   Enric és el pare d’Òscar. Té molta experiència de la vida i ja no treballa. Mariola: Neus: Ignasi: Albert: Òscar: Enric:

Nom

Data

2

RE FO RÇ 2 Escriu dues oracions utilitzant en cada una les paraules d’un requadre. •      •      3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra.      

Els nutrients

Recorda •   Els nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils per a nosaltres. •   L’energia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos s’obtenen  dels nutrients. 1 Ratlla aquelles substàncies que no siguen nutrients. mantega – bacó – animal hidrats de carboni – energia – pasta hidrats de carboni fusta vitamines acer vidre roca plàstic paper tela aire proteïnes greix àcid minerals cristall serradura foc

RE FO RÇ 4 Llig el text següent i ratlla els errors que hi haja. Després, escriu-lo correctament. «Els greixos ens proporcionen menys energia que els hidrats de carboni.   Els d’origen animal són més saludables.»           5 Observa les imatges d’aliments i marca els nutrients més importants que aporten cada un. 6 Relaciona els nutrients amb els aliments en què n’hi ha més. Greixos  Hidrats de carboni  Vitamines i minerals  Fibra  Proteïnes    Carn    Verdura    Aliments integrals   Oli    Arròs

    greixos    hidrats de carboni    proteïnes

    minerals    vitamines    fibra

    greixos    hidrats de carboni    proteïnes

    minerals    vitamines    fibra

    greixos    hidrats de carboni    proteïnes

Nom

Data

2

RE FO RÇ

Menjar sa

1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat d’aliments i per què.         2 D’entre les paraules del requadre tria les adequades per a completar el text. «És molt important evitar menjar en excés aliments amb greix o sucre, per exemple,   ,   i   .  A més, és recomanable no prendre molta   , ja que pot  perjudicar-nos la salut.» Recorda •   La quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques de cada persona, de l’edat i de l’activitat que porta a cap. •   Hem de repartir els aliments que prenem en diverses menjades al llarg del dia. tomaca – peix – llepolies – llet – fruita seca – fruita –   pastissos – sucs – aigua – carlota – proteïnes – sal – refrescos

A

B

RE FO RÇ 3 Observa la imatge següent. Explica per què no és recomanable prendre’n cada dia.                  4 Organitza el menú. Per a això fes servir les paraules del requadre (pots repetir tantes vegades com vulgues qualsevol paraula). 5 Identifica quin comportament és més adequat en cada cas i explica per què. •    A Laura li encanta menjar pa. Jordi també menja pa, però prefereix que siga integral.       •    Empar beu refrescos quan té set. Nèstor, quan té set, beu aigua.       

Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar

Nom

Data

3

RE FO RÇ

El sentit de la vista

1 Marca les paraules que es refereixen a una característica de l’objecte de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista.   color    pes    sabor    resistència    olor     forma    suavitat    aspror    mida    lleugeresa 2 Uneix les descripcions següents amb la part de l’ull corresponent.   Capta la llum.    Pupil·la   Enfoca les imatges.    Nervi òptic   Part acolorida de l’ull.    Retina  Zona transparent a través de la qual entra la llum.    Iris   Forat envoltat per l’iris.    Còrnia   Envia la informació al cervell.    Cristal·lí 3 Explica per a què serveixen les celles i les pestanyes.       Recorda •   Els ulls són els òrgans que reben la llum i envien la informació al cervell  pels nervis òptics. •  La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.

RE FO RÇ 4 Observa l’esquema i escriu en els requadres els noms de les parts de l’ull assenyalades. 5 Completa el text amb les paraules del requadre. «El sentit de la   ens permet conéixer colors, formes, grandàries 

i distàncies per mitjà de la  . La   recull la llum 

i envia informació al   a través del  . El cervell rep la informació i la  .»  6 Contesta a aquestes preguntes relacionades amb la llum. •   Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina sencera?    •   Per què es produeixen les ombres?   7 Defineix les paraules següents. •  Transparent:   •  Translúcid:   •  Opac:   nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina 

Nom

Data

3

RE FO RÇ

El sentit de l’oïda

1 Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix. 1.  2.  3.  4.  5.  6.  2 Completa el text amb les paraules del requadre. «Alguns sons són  , com el soroll quan esclata un petard, i altres són  , com un xiuxiueig. També podem distingir entre sons  ,  com un xiulit, i  , com el d’un tambor.» 3 Explica per què el metall és un material conductor del so.       6 5 3 2 1 Recorda •   El so és percebut per les orelles, que envien la informació al cervell  pels nervis auditius. •  El so viatja en totes les direccions i és més lent que la llum. greus – dèbils – aguts – forts 4

RE FO RÇ 4 Troba les paraules en la sopa de lletres a partir de les pistes que hi ha baix. •   Part de l’orella que és com una tela molt prima que vibra amb els sons. •   S’anomena així un material que condueix malament el so. •   Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda. •   Part externa de l’òrgan auditiu. •   Tipus de so d’un xiulit. •   Parts de l’orella que es mouen quan vibra el timpà. 5 Uneix. Timpà Caragol Ossets Nervi auditiu Vibra quan hi arriben els sons. Capta els sons. Es mouen quan vibra el timpà. 6 Explica per què no és possible sentir de primer l’esclafit dels focs artificials i després vore’n la llum.       Porta la informació dels sons al cervell. O W T T A B O S S E T S L L O S R R E I T L R A Q I L A I J I I O D Q G A Ï L L A N T V E I R A T I U T I P A E W F J Q S H N E I U L R O T O R I N O L A R I N G Ò L E G D Z B L F T S H B A I U Q R A R A T I M P À R G Q A G U T Q I U I P J K L R D S D D T O E P W

Nom

Data

RE FO RÇ

4

2 Escriu una oració amb les paraules següents.    

Les funcions vitals dels animals

Recorda •   Segons la forma en què s’alimenten, els animals poden ser carnívors, herbívors o omnívors.  •   Segons la manera en què es reprodueixen, els animals poden ser ovípars o vivípars. •   Els sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies  als músculs poden realitzar moviments. 1 Uneix cada animal amb el tipus d’aliment que consumeix. En acabant, escriu el tipus d’animal que és segons l’alimentació. •  La vaca és   . •  L’ós és   . •  El lleó és   . animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors carn plantes

RE FO RÇ 3 Ratlla les paraules incorrectes en les oracions següents. •  Els coloms són animals carnívors / ovípars. •  Un porc és un animal omnívor / carnívor. •  Els cavalls són vivípars / omnívors. •  Un animal que menja de tot és herbívor / omnívor. •  Un animal és vivípar / ovípar quan naix del ventre de la mare. 4 Llig el text següent i ratlla els errors. En acabant, torna a escriure’l correctament. «Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors,   mentre que per la manera en què ens reproduïm som ovípars.»       5 Observa la imatge següent i relaciona-la amb una funció vital. Explica la resposta.         6 Explica en què consisteix la funció de relació.        

Nom

Data

4

RE FO RÇ

Els animals invertebrats

1 Completa les fitxes. Recorda •   Els animals invertebrats no tenen ossos, encara que alguns tenen una petxina  o closca externa.  •   El grup més nombrós és el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes  i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. És un animal   perquè  té un esquelet i ossos. És un animal   perquè menja carn. És un animal   perquè les  cries naixen del ventre de la mare. El lleó és un  . És un animal   perquè  no té  . És un animal   perquè  s’alimenta del pol·len de les flors. És un animal   perquè les  cries naixen d’ . La papallona és un  .

RE FO RÇ 2 Escriu les parts de l’animal assenyalades. 3 Observa els animals següents i marca quin és un insecte. Explica per què.         4 Explica què significa ser paràsit i posa’n un exemple.        

Nom

Data

5

RE FO RÇ 2 Uneix les característiques següents amb la part de la planta corresponent.   Són les parts verdes de la planta.      Solen dividir-se en branques.    Fulles   Creixen damunt del sòl.      Subjecten la planta al sòl.    Arrels   Naixen a la tija.      Estan davall del sòl.    Tiges

Les parts d’una planta

Recorda •   Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles. •   L’arrel creix davall del sòl, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits  i les flors. 1 Llig la descripció de cada tipus d’arrel i dibuixa-la. Aquesta planta té moltes   arrels de mida semblant. Aquesta planta té   arrels grosses que   emmagatzemen nutrients. Aquesta planta té una arrel  principal grossa de la qual ixen  altres arrels més fines.

RE

FO

RÇ

4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre.

«Els arbres de fulla   són els que perden les   a la 

, mentre que els arbres de fulla    no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.» 3 Observa les fotografies i escriu el número en el quadre que corresponga. A més, escriu quin tipus de tija té (llenyosa o herbàcia). 5 Defineix les paraules següents. •  Limbe:   •  Tronc:  •  Arrel:   6 Explica la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia.     fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera arbust tija   tija   arbre  tija   herba 1 2 3

Nom

Data

5

RE FO RÇ

La nutrició de les plantes

1 Observa el dibuix i escriu en cada quadre el que necessita la planta per a poder dur a terme la funció de nutrició. 2 Llig el text i ratlla el que siga incorrecte. Després, torna a escriure el text corregint els errors. «Els agricultors solen afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè les plantes  cresquen més bé i més lentament. Per a això, usen fertilitzants o adobs.»       Recorda •   Les plantes fabriquen el seu aliment per mitjà de la fotosíntesi. •   Per a fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar. •  Aigua •  Sals minerals •  Diòxid de carboni •  Llum solar

RE FO RÇ saba  bruta oxigen saba  elaborada llum diòxid   de carboni 4 Uneix les dues columnes per a formar oracions correctes sobre la nutrició de les plantes. La saba bruta és… … oxigen a l’aire. Les plantes prenen sals i aigua…  … una mescla d’aigua i sals minerals. Les plantes expulsen… … per les arrels.  Les plantes prenen diòxid de  carboni…  … una mescla d’aigua i aliments. … per les fulles.  La saba elaborada és… 5 Explica dues raons per què les plantes són importants per a la resta dels éssers vius.     6 Contesta a les preguntes. •  Què li passa a una planta si no rep llum solar?     •   Com s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes   amb la fotosíntesi?  3 Observa el dibuix de l’esquerra i descobreix els errors que hi ha. Després, completa el dibuix de la dreta de manera correcta.

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

6

RE FO RÇ 2 Observa el dibuix i escriu cada número on corresponga.

La Terra es mou

Recorda •   La Terra gira sobre si mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24 hores  a fer un gir complet, que dóna lloc al dia i la nit. •   La translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura 365 dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l’any. 1 Observa el dibuix i completa el text. •   La Terra gira    . •   Es tracta del moviment de    . •   La Terra tarda    a        . •   Això dóna lloc al    .

RE FU ER ZO RE FO RÇ 3 Completa les oracions amb els termes del requadre. •   La Terra tarda   a fer una volta completa al voltant del Sol.  Aquest moviment es diu   .

•   El Sol sempre ix a l’  per l’  i s’amaga 

al   per l’  .

•     tarda   a fer una volta sobre 

. Aquest moviment es diu   .

alba    –    si mateixa    –    rotació    –    La Terra    –    oest  capvespre    –    est    –    translació    –    365 dies    –    24 hores

4 Observa els dibuixos i escriu quina estació de l’any representen. Explica com són les temperatures i la duració del dia i la nit en cada una.                        

A

B

C

D

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

Nom

Data

6

RE FO RÇ

Mapes i globus terraqüis

1 Ratlla les activitats que no fan els satèl·lits artificials. •  Evitar que la llum del Sol arribe a la Terra. •  Millorar el funcionament de la comunicació entre llocs diferents de la Terra. •  Provocar pluja artificial. •  Evitar que caiguen meteorits. •  Enviar fotografies de la superfície de la Terra. •  Informar sobre el temps meteorològic. 2 Observa el dibuix i escriu el número que corresponga davant de cada paraula. Recorda •   Per a estudiar la Terra usem representacions. Per a fer-ne s’utilitzen les fotografies de la superfície fetes pels satèl·lits artificials. •   Els globus terraqüis són representacions esfèriques de la Terra.  Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.    hemisferi nord   pol nord   equador   hemisferi sud    pol sud

3

4

5

1

2

RE FU ER ZO RE FO RÇ 3 Escriu el nom de cada representació.     4 Explica què són els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un.         5 Observa la línia dibuixada sobre el mapa. Imagina que és un viatge que hem fet, partint des del punt A fins al B. Per quins continents i oceans hem passat en el nostre viatge?       c.

 

  a.

 

     b.

  

A

B

C

A

B

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

7

RE FO RÇ 2 Completa el text. •   El gel és aigua en estat   . En calfar-se, es converteix  en aigua en estat   . •   L’aigua de l’aixeta es troba en estat   . En refredar-se,  es converteix en   , i en calfar-se es transforma  en   . •   El vapor d’aigua es troba en estat   . En refredar-se,  es converteix en aigua en estat   .

Els canvis d’estat de l’aigua

Recorda •   En la natura trobem l’aigua en tres estats diferents: sòlid,  líquid i gasós. •   L’aigua canvia d’estat quan es calfa o es refreda. Els canvis   d’estat es diuen: fusió, solidificació, evaporació i condensació. 1 Uneix. Solidificació Fusió Evaporació Condensació D’aigua sòlida a líquida. D’aigua líquida a sòlida. De vapor d’aigua a aigua líquida. D’aigua líquida a vapor d’aigua.

RE FU ER ZO RE FO RÇ 5 Què faries amb l’aigua líquida? Escriu. •   Per a obtindre vapor d’aigua:         •   Per a fer gel:           L’aigua del mar es calfarà i es condensarà.   L’aigua del mar es calfarà i s’evaporarà.   L’aigua del mar es refredarà i se solidificarà. 3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de roig (calor) segons que es necessite fred o calor per a passar d’un estat a l’altre.

vapor d’aigua    aigua líquida  gel    aigua líquida

aigua líquida    vapor d’aigua  aigua líquida    gel

4 Què ocorrerà en cada cas? Marca la resposta correcta.

  La neu se solidificarà i es convertirà en gel.   La neu s’evaporarà i es convertirà en gas.

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

Nom

Data

7

RE FO RÇ

El cicle de l’aigua

1 Què és el cicle de l’aigua? Copia la definició correcta. •   Tots els canvis d’estat de l’aigua. •  Tots els moviments i els canvis d’estat de l’aigua en la natura.       2 Ordena els rètols sobre el cicle de l’aigua. Numera de l’1 al 4. L’aigua del mar s’evapora. El vapor d’aigua es condensa i forma núvols. L’aigua dels rius va fins al mar. •  Ara, escriu el número de cada rètol on corresponga. L’aigua cau dels núvols a la Terra. 

1

Recorda L’aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment.   En moure’s va canviant d’estat. Aquest recorregut constant de l’aigua   es diu el cicle de l’aigua.

1

RE FU ER ZO RE FO RÇ 3 Escriu V si és verdader i F si és fals.   Un cicle és una cosa que es repeteix de forma ordenada i sense fi.   Els núvols estan formats per vapor d’aigua.   L’aigua del mar s’evapora perquè es calfa.    En el cicle de l’aigua, després de l’evaporació ve la precipitació. 4 Transforma les oracions falses de l’activitat anterior en verdaderes. •        •        5 Uneix.   Fusió    L’aigua del mar passa als núvols.   Condensació    L’aigua dels núvols passa a la Terra en forma de neu.   Evaporació    El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.   Solidificació    El vapor d’aigua de l’aire es converteix en gotes d’aigua  i forma els núvols. 6 Per què creus que és difícil que es formen núvols en aquest paisatge? Marca. Després, explica per què has marcat aquesta resposta.

  Perquè no hi viuen persones.       Perquè no hi ha aigua.       Perquè no hi fa sol.

   

   

   

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

Nom

Data

8

RE FO RÇ 2 Marca les oracions falses i escriu-les correctament.   L’aire net té color, no és transparent.   L’aire no fa gust de res.    L’aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats.    L’aire ocupa un lloc i té una forma pròpia.        

L’aire i l’atmosfera

Recorda •   L’aire és una mescla de gasos entre els quals hi ha l’oxigen, imprescindible  perquè els éssers vius puguen respirar.  •   L’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l’aire. 1 Escriu en els quadres els principals gasos que componen l’aire. •  Cotó  •  Cendres •  Oxigen  •  Fum •  Alcohol  •  Carbó •  Nitrogen  •  Diòxid de carboni •  Gas de sofre •  Vapor d’aigua

RE FU ER ZO RE FO RÇ 4 Respon a aquestes preguntes. •   Per què s’apaga un ciri si el tapem amb un got?     •   Quin gas prenen de l’aire les plantes i quin expulsen?       •   Què és l’atmosfera?      5 Pinta de blau el requadre on hi ha més oxigen en l’atmosfera i de roig on n’hi ha menys. 3 Explica per a què serveix l’aire en cada cas. a.   b.   c.   d.  

D

A

C

B

Nom

Data

11

RE FU ER ZO

Nom

Data

8

RE FO RÇ

La contaminació de l’aire

1 Marca el que pot causar contaminació atmosfèrica.   El vapor de l’aigua.    El fum dels fumerals.   Un volcà en erupció.   El fum d’un incendi.   Els gasos dels tubs d’escapament.   La crema de fem.   La nuvolositat. 2 Completa amb les paraules del quadre. Recorda •   El fum, les cendres i els gasos perjudicials que s’expulsen a l’atmosfera  contaminen l’aire. •   La contaminació atmosfèrica afecta les persones, la resta dels éssers  vius i el clima. respiren – sequeres – clima – contaminació La    genera perjuís greus al nostre planeta. La contaminació atmosfèrica altera el    i produeix pluges  torrencials en alguns llocs, i    greus en altres. Quan les persones i la resta dels animals    l’aire  contaminat resulta perjudicada la seua salut.

RE FU ER ZO RE FO RÇ 3 Explica què signifiquen aquests termes. •  Articles d’un sol ús:       •  Reciclatge:       4 Explica per què si recicles ajudes a mantindre l’aire net.           5 Com es podria evitar danyar l’atmosfera? Observa les imatges i explica.                 gasos incendi

Nom

Data

9

RE FO RÇ

Roques i minerals

Recorda •   Les pedres que observem al sòl s’anomenen roques.  •   Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals. •   Els minerals es diferencien entre si per les propietats que presenten. 1 Marca les oracions falses i explica per què ho són.   Qualsevol roca es compon almenys de dos o més minerals.   Hi ha roques formades per un sol mineral.   Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals.   Un mineral és tou quan es trenca fàcilment.             2 Pinta quatre propietats característiques dels minerals. temperatura textura forma  brillantor olor duresa pes mida dificultat per   a trobar-lo color alçada

RE FO RÇ 5 Escriu què tenen en comú i en què es diferencien una mina i una pedrera.         3 Completa les oracions següents amb les paraules del requadre. •   El granit és una    composta per tres minerals:   ,  feldspat i   . •   Un mineral és dur quan és difícil   . Quan és fàcil ratllar-lo és   . •  La pirita té forma    de   . •    Algunes roques estan formades per un sol mineral. El   és una roca composta només pel mineral   . 4 Observa les imatges. Indica amb el número corresponent quines propietats s’ajusten més bé a cada mineral.   És dur.   És fosc.   És irregular.   És blanc.   És regular.   És tou.

1

2

  ratllar-lo   marbre  cub  tou    roca

  mica  calcita  regular  quars

Nom

Data

9

RE FO RÇ

El sòl

1 Uneix amb fletxes les dues columnes. 2 Llig cada oració i ratlla les paraules destacades que no siguen correctes. •    Alguns éssers vius excaven el sòl i afavoreixen l’entrada / eixida d’aigua  i l’aire d’aquest. •    Alguns organismes descomponen / porten les restes d’altres éssers vius per formar  l’humus. •    A la capa intermèdia / profunda els fragments de roques són més grans i quasi  no hi ha éssers vius. Recorda •   El sòl està format per roques, minerals solts, aigua, aire i humus, que és  una mescla de matèria orgànica en descomposició. •   Al sòl es distingeixen tres capes: superficial, intermèdia i profunda. •   El sòl està habitat per éssers vius. Sòl  Capa profunda  Capa superficial  Humus  Capa intermèdia  Capa del sòl formada per grans roques. Capa fina del sòl formada per la mescla de restes  d’éssers vius en descomposició. És la part més superficial de la Terra. Capa del sòl en què habiten molts éssers vius  i hi ha arrels. Capa del sòl entre la superficial i la profunda  en què quasi no hi ha éssers vius.

RE FO RÇ 3 Observa les fotografies i explica per a què s’ha utilitzat el sòl en cada cas. a.

 

  b.

 

  c.

 

  4 Observa el dibuix i escriu a quins elements del sòl corresponen les zones assenyalades. a.

 

           b.

 

           c.

 

           d.

 

           e.

 

           5 Observa les imatges i escriu si és un sòl fèrtil o àrid.

A

A

C

D

E

B

B

C

Nom

Data

RE FO RÇ 2 Marca les oracions incorrectes i escriu-les correctament.   Cada tipus diferent de matèria s’anomena substància.   Podem fer objectes amb el so i tocar-lo perquè és matèria.   La massa és la quantitat de matèria que té una substància.   El volum d’un objecte és l’espai que ocupa.    A més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats,  com el color, l’olor, la brillantor, etc.      

La matèria i les seues propietats

  Recorda •   Tots els objectes que ens envolten estan formats de matèria. •   La matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats:  sòlid, líquid o gasós. 1 Pinta tot allò que està format per matèria. so _aire idees _cotxe aigua  llapis  llum rialla roca sentiments periòdic  vaixell estoig

10

RE FO RÇ 3 Observa les imatges i respon a les preguntes. •   Quina substància tenen en comú les tres imatges?   •   Quina de les tres té una massa major?   •   Quina de les tres ocupa un volum menor?   4 Quines propietats tenen els materials en cada estat? Escriu SÍ o NO. 5 Recorda les propietats de la matèria i contesta. •   Per què no és possible ficar en una maleta tots els objectes que hi ha en una casa?       •   Què té la forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins?      

1

2

3

Estats Forma pròpia Volum fix

Sòlid Líquid Gasós

Nom

Data

10

RE FO RÇ

Canvis de la matèria

1 Uneix amb fletxes depenent de si transformen la matèria o no.     Es mescla tomaca, encisam i cogombre.   Transformen la matèria.    Es trenca un bastó de fusta.     S’encén un ciri.     S’oxida un clau.  No transformen la matèria.    Es congela l’aigua en una glaçonera.     Es crema un bosc.     S’evapora l’aigua. 2 Ratlla la paraula destacada incorrecta en cada cas. •   Els processos que transformen unes substàncies en altres de diferents s’anomenen  substàncies / reaccions químiques. •    En el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen / aigua  i forma l’òxid. •   Quan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és un canvi d’estat / una mescla. •   En l’oxidació / la combustió, la part que no crema són les cendres. Recorda •   Els canvis en les substàncies es produeixen contínuament, però uns canvis  transformen la matèria i altres no. •   Els canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra  s’anomenen reaccions químiques.

RE FO RÇ 3 Marca els canvis que transformen la matèria.   La verdura es tritura per fer un gaspatxo.   La mantega es fon en posar-la sobre la torrada.   El pollastre es crema a la paella.   La porta es dilata amb la calor a l’estiu.   El paper es crema a la llar de foc.   El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps. 4 Descriu què passa en la imatge i quin tipus de canvi s’hi està produint.               5 Llig els textos i explica quins tipus de canvi té lloc en cada cas. •   El suc de llima i el bicarbonat, en mesclar-se, reaccionen químicament   i produeixen diòxid de carboni, una substància nova.       •   El coure i l’estany són dos metalls que, en mesclar-se, donen un aliatge anomenat  bronze. A partir del bronze es pot obtindre de nou coure i estany.      

Nom

Data

11

RE FO RÇ

Els paisatges

Recorda •   Un paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen 

elements naturals i elements artificials.

•   Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla.

•   Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.

•   Els paisatges de costa es troben en contacte amb el mar.

1 Classifica aquests elements del paisatge.

hort – penya-segat – bosc – poble – riuet – túnel – tossal – camí

2 Corregeix les oracions.

•  Les planes estan formades per terrenys en costa.     •  Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant.     •  Les depressions són planes elevades.    

RE

FO

RÇ

3 Llig i dibuixa el paisatge que es descriu.

«Vam eixir de viatge a la primavera.   Vam vore una gran serra al fons   i als cims encara hi havia neu.   Als vessants creixien boscos de pins   i, al peu de les muntanyes, s’estenia   una vall ampla travessada per   un riu d’aigües tranquil·les.» 4 Relaciona.   Península    Entrada del mar que s’endinsa en la terra.   Cap    Porció de terra envoltada de mar per totes parts.   Illa    Part de la terra que s’endinsa en el mar.   Badia    Terreny envoltat de mar per totes parts menys  per l’istme.

5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo.

                 

RE

FO

RÇ

11

Nom

Data

11

Els rius i els llacs

1 Escriu V (verdader) o F (fals). Després, corregeix les oracions falses perquè siguen verdaderes.   El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el baix.   Un riu porta més aigua en el curs alt que en el curs baix.   Els meandres es troben en el curs mitjà.   L’aigua flueix més de pressa en la desembocadura que en el naixement.   El curs alt té més pendent que el curs mitjà.           2 Completa. Un riu és un   d’aigua. El recorregut que fa des del naixement  fins a la desembocadura s’anomena   . El terreny enfonsat per on corre és  el   i la quantitat d’aigua que porta s’anomena   .  Els rius que desemboquen en altres rius s’anomenen   . A més de trobar  aigua als rius, en trobem també als   . Recorda

•   Un riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit, 

el cabal i el curs.

RE

FO

RÇ

Nom

Data

1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats.

     

2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu.

3 Escriu tres usos de l’aigua.

     

4 Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua.

    Recorda

•   A les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i presenten 

un paisatge més transformat. •  Els rius i els llacs són molt importants per a les persones. Molts habitants. Turisme. Hotels i ports.   Pocs habitants. Ramaderia i turisme. Carreteres estretes.  

Nom

Data

12

RE FO RÇ

La localitat

Recorda •   Una localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers. •   Els habitants d’una localitat formen la seua població. •   Els pobles són localitats menudes amb cases baixes i carrers curts. •   Les ciutats són localitats grans en què viuen moltes persones.

1 Marca els tres elements que són imprescindibles perquè existisca una localitat.

  parcs     persones     carrers    poliesportius

  hotels    edificis    boscos    autobusos

2 Troba els errors en el text i escriu-lo de nou de manera correcta.

«La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca  alçada i els carrers són curts i estrets.»

 

   

 

3 Contesta a les preguntes següents.

•   A quin tipus de treball es dedica la majoria de la població dels pobles?  

•   Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?

   

RE

FO

RÇ

4 Observa la imatge i escriu on corresponga. Després, completa.

Aquesta localitat és    . Ho sé perquè            . 5 Completa. •   La    la formen els habitants d’una localitat. •   Les localitats es diferencien per la    , per la quantitat de    que hi viuen i pels     que fan els habitants.

•   Els    i les    són dos tipus de localitats.

6 Observa els dibuixos i escriu si pertanyen a un poble o a una ciutat.

         

Nom

Data

12

RE

FO

RÇ

L’ajuntament i els serveis

1 Escriu V si són verdaderes i F si són falses les oracions següents. Després, corregeix les falses.

  El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat.   L’alcalde o l’alcaldessa està al capdavant de l’ajuntament.   Els regidors i les regidores formen l’ajuntament.       2 Completa. Les    municipals se celebren cada quatre anys. En elles es trien  els    . Després, aquests es reuneixen i trien  l’   entre un d’ells. 3 Relaciona.   Ple municipal      Norma que estableix l’ajuntament.   Ordenança municipal      Treballador de l’ajuntament.   Empleat municipal      Reunió de l’alcalde i els regidors. Recorda •   L’ajuntament és la institució que governa un municipi. Està format per l’alcalde  o l’alcaldessa i els regidors i les regidores. •   Els serveis que l’ajuntament d’un municipi presta als habitants s’anomenen serveis municipals. 

RE

FO

RÇ

4 Què són els serveis municipals? Explica-ho.

   

5 Classifica els serveis municipals següents.

•  Serveis de sanejament:       •   Serveis d’oci i cultura:       •  Serveis de protecció:      

6 Tria tres dels treballs anteriors i digues qui els porten a cap.

Netejar els carrers.

Apagar un incendi. Vigilar el parc públic.

Esporgar els arbres. Organitzar una volta a peu. Ordenar el trànsit. Arreglar una font pública. Comprar llibres per a la biblioteca pública.

Fer el cartell de les festes locals.

Nom

Data

RE

FO

RÇ

13

Els treballs. El sector primari

Recorda

•   Els treballs són les activitats que porten a cap les persones a canvi de diners.

•   El sector primari obté matèries primeres i aliments de la natura.

1 Marca les activitats que es consideren treballs.

  collir fruita    conduir un autobús    anar a escola

  ajudar a casa    fabricar bicicletes    passejar el gos

2 Perquè puguem menjar pa, quins sectors econòmics intervenen? Explica les característiques de cada sector.

                 

RE

FO

RÇ

3 Els voluntaris de les ONG que cuiden els altres sense rebre res a canvi del servei, porten a terme un treball? Per què?

   

4 Completa.

Els treballs del sector primari obtenen de la   aliments per a les 

persones i els animals, i   per a la indústria.

5 Corregeix les oracions perquè siguen verdaderes.

•   Les séquies i els canals s’utilitzen per a regar els cultius de secà.   •  El bestiar es cria de forma extensiva a les granges.   •  La pesca d’altura es porta a terme des dels penya-segats.  

6 Observa els dibuixos i completa.

A.  És bestiar   . La forma de cria és   ,  

perquè   .

B.  És bestiar   . La forma de cria és   , 

perquè   .

Nom

Data

RE

FO

RÇ

13

La indústria i els serveis

1 Classifica aquests treballs del sector secundari segons on es porten a cap.

obrer – terrisser – mecànic – cisteller – llanterner – soldador

2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.

   

 

3 Escriu V si són verdaderes i F si són falses aquestes oracions.

  La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica.   La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica.

  Els gelats són un producte de la indústria de consum.

4 Corregeix aquesta oració perquè siga verdadera.

El treball en cadena de les fàbriques el duen a terme artesans.  

Recorda

•   El sector secundari agrupa els treballs que transformen les matèries primeres 

en productes elaborats.

•   Els treballs del sector terciari proporcionen serveis a les persones.

RE

FO

RÇ

5 Què produeix el sector secundari?

   

 

6 Escriu tres treballs en cada cas.

7 Com canvien el paisatge les activitats del sector terciari? Esmenta’n exemples.

     

8 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient. Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.

                Serveis comercials       Serveis sanitaris       Serveis de transport      

Nom

Data

RE

FO

RÇ

14

Les forces i l’energia

Recorda

•   La força fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma. 

Pot actuar per contacte o a distància.

•   L’energia és la causa que tinguen lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química, 

calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa.

•   Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables.

1 Com exerceixen la força aquests objectes quan es fan servir? Classifica’ls.

adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola –   raqueta de tenis •  Per contacte:     •   A distància:    

2 Posa un exemple de cada tipus de força.

•  De fregament:   •  D’atracció:   •  De repulsió:   3 Completa. La   fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.  La causa que tinguen lloc aquests canvis és l’   .

RE FO RÇ 4 Relaciona.   Televisió      Energia mecànica   Huracà      Energia química   Làser      Energia calorífica   Gasolina      Energia elèctrica   Urani      Energia nuclear   Foguera      Energia lluminosa

5 Explica la diferència entre energies renovables i no renovables.

   

6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca.

  Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps.

   Perquè es van formar a partir de plantes i d’animals morts fa molt de temps.   Perquè són combustibles que contaminen molt.

7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, contesta.

   

•  Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques?   

Nom

Data

RE FO RÇ

14

Màquines i invents

Recorda •   Les màquines ens faciliten el treball, necessiten energia per a funcionar i poden  ser simples o compostes. •   Els invents són creacions que fan les persones per millorar la vida.

1 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes.

•  Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes.   •  Les màquines compostes tenen poques peces.   •  Les màquines funcionen sense energia.   2 Completa la taula.

Màquines Tipus de màquina Energia que usa

Carrossa Milotxa Maquineta   de fer punta Consola de joc

RE

FO

RÇ

3 Relaciona les parts de la bicicleta amb el tipus de màquina corresponent.

  Plat      Roda

  Fre      Politja

Pneumàtic      Palanca

4 Pensa en una màquina que utilitzes habitualment i descriu les coses que fas amb aquesta. Després, explica com faries aquestes coses si la màquina no existira.

        5 Completa. Per a fabricar màquines s’utilitzen moltes   , com fusta  i minerals. Per a funcionar les màquines consumeixen energia i, per tant,   .

6 Marca el que pots fer per cuidar el medi ambient.

  Tirar les piles al contenidor corresponent.    Demanar que em compren molts joguets.   Regalar els joguets que no use.

  Portar a un ecoparc de reciclatge els joguets inservibles.

7 Escriu un invent en cada cas.

•  Que tinga l’origen en l’electricitat:   •  Que tinga l’origen en la impremta:  

pneumàtic plat

Nom

Data

15

RE

FO

RÇ

El temps i les persones

Recorda

•   El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones 

el dividim en diferents unitats.

•   Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona   es converteixen en la seua història personal.

•   Els documents, objectes i històries personals ens donen a conéixer la vida 

d’una persona.

1 Llig el text. Després, ordena’n el contingut segons el temps.

«De major seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninots.   Ara m’agrada estudiar el cos humà en les classes de Medi.»

•  Temps passat  •  Temps present  •  Temps futur 

2 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes.

•   Un mil·lenni és un període de temps de deu dècades.   •   Tres segles equivalen a dos-cents anys.   •   Tretze anys és el mateix que un segle i tres anys.  

RE

FO

RÇ

3 Observa la taula i contesta.

Trens Eixides Arribades

De València a Madrid 6.30 h 9.00 h De València a Castelló 9.15 h 10.00 h De València a Barcelona 11.00 h 14.30 h •   Quin tren ix més prompte?    •   Quant de temps dura el viatge més llarg?    •   Quant temps dura el viatge més curt?   

4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per a mesurar el temps en cada cas.

cronòmetre – rellotge – calendari •   La durada del curs:    

•  Una carrera de 100 metres:     •  Un partit de futbol:    

5 Observa aquests objectes personals de Laia. Després, escriu el que has esbrinat sobre la seua història personal.

     

Document Objectes preferits en 1984 Temporada 1988-1989 Laia Cardona i Prats

Va nàixer el 9 de maig   de 1980, a Cocentaina.

RE

FO

RÇ

Nom

Data

15

Les empremtes de la història

1 Marca el significat correcte de la paraula «document».

  És l’argument d’una novel·la.

  És una cosa que ens informa sobre un fet.   És una cosa que ens indica la data que és.

2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixen per a conéixer la història d’un lloc.

•  Escrits:   •  Gràfics:   •  Objectes:  

3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Què ens conta cada una?

          Recorda •   Els pobles, les ciutats i els països tenen la seua pròpia història. Els documents,  gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conéixer la història d’un lloc. •   Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat.

RE

FO

RÇ

4 Ordena de més antic a més modern, i indica a quina època pertanyen.

1.    2.    3.    4.   

5 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes.

•   En l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix.     •   Les ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes.     •   Els cavallers es dedicaven a sembrar i recol·lectar la collita.     •   Els barris més antics d’una ciutat es troben als afores.    

6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents podries utilitzar per a esbrinar-ne més dades.