Fitxes reforç cono 5é

(1)

Coneixement

del medi

REFORÇ I AMPLIACIÓ

5

PRIMÀRIAPRIMÀRIA Fitxes de Reforç Fitxes de Reforç Fitxa 1

Fitxa 1 _{La cèl·lula}_{La cèl·lula . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 33} Fitxa 2

Fitxa 2 _{Teixits, òr}_{Teixits, òrgans, aparells}_{gans, aparells i sistemes}_{i sistemes . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 44} Fitxa 3

Fitxa 3 _{Bacteris, fo}_{Bacteris, fongs, algues i pro}_{ngs, algues i protozous}_{tozous . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . 55} Fitxa 4

Fitxa 4 _{Els grups de p}_{Els grups de plantes}_{lantes . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 66} Fitxa 5

Fitxa 5 _{La fotosíntes}_{La fotosíntesi . . .}_{i . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 77} Fitxa 6

Fitxa 6 _{La reprodu}_{La reproducció sexual}_{cció sexual en les plant}_{en les plantes}_{es . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . 88} Fitxa 7

Fitxa 7 _{La reproducció}_{La reproducció asexual en les}_{asexual en les plantes}_{plantes . . .}_{. . .}_{. . . 99} Fitxa 8

Fitxa 8 _{Els ecosistemes}_{Els ecosistemes . . .}_{. . . 10}₁₀ Fitxa 9

Fitxa 9 _{Les relacion}_{Les relacions entre}_{s entre els éssers}_{els éssers vius . . .}_{vius . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . 11}₁₁ Fitxa 10

Fitxa 10 _{Les persones i el medi . . .}_{Les persones i el medi . . .}_{. . . 12}₁₂ Fitxa 11

Fitxa 11 _{La protecció d}_{La protecció del medi ambient . . .}_{el medi ambient . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . 13}₁₃ Fitxa 12

Fitxa 12 _{Les capes de la Terra}_{Les capes de la Terra . . .}_{. . . 14}₁₄ Fitxa 13

Fitxa 13 _{L’escorça terr}_{L’escorça terrestre}_{estre . . .}_{. . . 15}₁₅ Fitxa 14

Fitxa 14 _L’ene_{L’energia interna de la Terra . . .}_{rgia interna de la Terra . . . 16}₁₆ Fitxa 15

Fitxa 15 _{Les roques d}_{Les roques de l’escorça ter}_{e l’escorça terrestre}_{restre . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 17}₁₇ Fitxa 16

Fitxa 16 _{El sistema solar}_{El sistema solar . . .}_{. . . 18}₁₈ Fitxa 17

Fitxa 17 _L’univers_{L’univers . . .}_{. . . 19}₁₉ Fitxa 18

Fitxa 18 _L’explo_{L’exploració de l’espai}_{ració de l’espai . . .}_{. . . 20}₂₀ Fitxa 19

Fitxa 19 _{La matèria i les}_{La matèria i les seues propieta}_{seues propietats}_{ts . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 21}₂₁ Fitxa 20

Fitxa 20 _{Les mescles i les substàn}_{Les mescles i les substàncies pures}_{cies pures . . .}_{. . . 22}₂₂ Fitxa 21

Fitxa 21 _{Els canvis d’estat}_{Els canvis d’estat . . .}_{. . . 23}₂₃ Fitxa 22

Fitxa 22 _{Canvis químics . . .}_{Canvis químics . . . 24}₂₄ Fitxa 23

Fitxa 23 _{El moviment i la velocitat . . .}_{El moviment i la velocitat . . . 25}₂₅ Fitxa 24

Fitxa 24 _{La força de la gravetat i el mov}_{La força de la gravetat i el moviment . . .}_{iment . . . 26}₂₆ Fitxa 25

Fitxa 25 _{Les màquines simples . . .}_{Les màquines simples . . .}_{. . . 27}₂₇ Fitxa 26

Fitxa 26 _{La Meseta Central}_{La Meseta Central . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 28}₂₈ Fitxa 27

Fitxa 27 _{Les muntanye}_{Les muntanyes i les depressio}_{s i les depressions}_{ns . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 29}₂₉ Fitxa 28

Fitxa 28 _{Les costes i les illes}_{Les costes i les illes . . .}_{. . . 30}₃₀ Fitxa 29

Fitxa 29 _{El relleu d’Espanya . . .}_{El relleu d’Espanya . . . 31}₃₁ Fitxa 30

Fitxa 30 _{Els climes d’Espany}_{Els climes d’Espanya}_{a . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . . 32}₃₂ Fitxa 31

Fitxa 31 _{El clima mediterrani . . .}_{El clima mediterrani . . . 33}₃₃ Fitxa 32

Fitxa 32 _{Els climes oceàn}_{Els climes oceànic, subtropical i de}_{ic, subtropical i de muntanya . . .}_{muntanya . . . 34}₃₄ Fitxa 33

Fitxa 33 _{Els rius}_{Els rius . . .}_{. . . 35}₃₅ Fitxa 34

Fitxa 34 _{Els vessants}_{Els vessants . . .}_{. . . 36}₃₆ Fitxa 35

Fitxa 35 _{Els vessants}_{Els vessants}_{uvials d’Espanya . . . .}_{uvials d’Espanya . . .}_{. . .}_{. . . 37}₃₇

Fitxa 36

Fitxa 36 _{Aigües super}_{Aigües super}_{cials i aigües}_{cials i aigües subterrànies . . .}_{subterrànies . . .}_{. . 38}₃₈

Fitxa 37

Fitxa 37 _{La població}_{La població . . .}_{. . . 39}₃₉ Fitxa 38

Fitxa 38 _{La població d’Espanya}_{La població d’Espanya . . .}_{. . . 40}₄₀ Fitxa 39

Fitxa 39 _{La població i}_{La població i les activitats}_{les activitats econòmiques . . .}_{econòmiques . . .}_{. . .}_{. . 41}₄₁ Fitxa 40

Fitxa 40 _{Els serveis}_{Els serveis . . .}_{. . . 42}₄₂ Fitxa 41

Fitxa 41 _{L’organització ter}_{L’organització territorial d’Espanya}_{ritorial d’Espanya . . .}_{. . . 43}₄₃ Fitxa 42

Fitxa 42 _{Les institucions d’Espa}_{Les institucions d’Espanya . . .}_{nya . . . 44}₄₄ Fitxa 43

Fitxa 43 _{La prehistòria. El paleolít}_{La prehistòria. El paleolític . . .}_{ic . . . 45}₄₅ Fitxa 44

Fitxa 44 _{El neolític}_{El neolític . . .}_{. . . 46}₄₆ Fitxa 45

Fitxa 45 _{L’edat de}_{L’edat dels metalls}_{ls metalls . . .}_{. . . 47}₄₇ Fitxa 46

Fitxa 46 _{Ibers, celtes i colonitz}_{Ibers, celtes i colonitzadors . . .}_{adors . . . 48}₄₈ Fitxa 47

Fitxa 47 _{La Hispània romana}_{La Hispània romana. . .}_{. . . 49}₄₉ Fitxa 48

Fitxa 48 _{El començament de l’eda}_{El començament de l’edat mitjana}_{t mitjana . . .}_{. . . 50}₅₀ Fitxa 49

Fitxa 49 _El_El_{nal de l’edat mitjana}_{nal de l’edat mitjana . . .}_{. . . 51}₅₁

Fitxa 50

Fitxa 50 _{La vida a al-Àndalus}_{La vida a al-Àndalus . . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . .}_{. . 52}₅₂ Fitxa 51

Fitxa 51 _{La vida als regnes cristians . . .}_{La vida als regnes cristians . . .}_{. . . 53}₅₃

Fitxes d'Ampliació Fitxes d'Ampliació Fitxa 1 Fitxa 1 _{. . .}_{. . . 54}₅₄ Fitxa 2 Fitxa 2 _{. . .}_{. . . 56}₅₆ Fitxa 3 Fitxa 3 _{. . .}_{. . . 58}₅₈ Fitxa 4 Fitxa 4 _{. . .}_{. . . 60}₆₀ Fitxa 5 Fitxa 5 _{. . .}_{. . . 62}₆₂ Fitxa 6 Fitxa 6 _{. . .}_{. . . 64}₆₄ Fitxa 7 Fitxa 7 _{. . .}_{. . . 66}₆₆ Fitxa 8 Fitxa 8 _{. . .}_{. . . 68}₆₈ Fitxa 9 Fitxa 9 _{. . .}_{. . . 70}₇₀ Fitxa 10 Fitxa 10 _{. . .}_{. . . 72}₇₂ Fitxa 11 Fitxa 11 _{. . .}_{. . . 74}₇₄ Fitxa 12 Fitxa 12 _{. . .}_{. . . 76}₇₆ Fitxa 13 Fitxa 13 _{. . .}_{. . . 78}₇₈ Fitxa 14 Fitxa 14 _{. . .}_{. . . 80}₈₀ Fitxa 15 Fitxa 15 _{. . . .}_{. . . .} 8282 Solucions Solucions . . . 8484 !"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&!

(2)

i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S.L./Edicions Voramar, S.A., i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S.L./Edicions Voramar, S.A., sota la direcció d’Enric Juan, José Tomás Henao i Immaculada Gregori.

sota la direcció d’Enric Juan, José Tomás Henao i Immaculada Gregori. Il·lustració:

Il·lustració: Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernández, Digitalartis, José Santos i Bartolomé Seguí Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernández, Digitalartis, José Santos i Bartolomé Seguí Edició:

Edició: Mar García González i Ana Sánchez-RamalMar García González i Ana Sánchez-Ramal Correcció:

Correcció: Laia Campos i Neus VicensLaia Campos i Neus Vicens

C/València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN

PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per Imprés a Espanya per

CP: 131975 CP: 131975 Depòsit legal: Depòsit legal:

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítimslegítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a

de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com ausar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials

permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials

!"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&3

(3)

i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S.L./Edicions Voramar, S.A., i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S.L./Edicions Voramar, S.A., sota la direcció d’Enric Juan, José Tomás Henao i Immaculada Gregori.

sota la direcció d’Enric Juan, José Tomás Henao i Immaculada Gregori. Il·lustració:

Il·lustració: Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernández, Digitalartis, José Santos i Bartolomé Seguí Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernández, Digitalartis, José Santos i Bartolomé Seguí Edició:

Edició: Mar García González i Ana Sánchez-RamalMar García González i Ana Sánchez-Ramal Correcció:

Correcció: Laia Campos i Neus VicensLaia Campos i Neus Vicens

C/València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN

PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per Imprés a Espanya per

CP: 131975 CP: 131975 Depòsit legal: Depòsit legal:

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítimslegítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a

de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com ausar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials

permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials

!"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&3

(4)

1

1 N

Noom

m

D

Daattaa

La cèl·lula

Tots els éssers vius estan formats per

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lulescèl·lules..



 Les cèl·lules són sacs molt xicotets plens d’un líquid espésLes cèl·lules són sacs molt xicotets plens d’un líquid espés

i tenen diverses parts: la

i tenen diverses parts: la membranamembrana, el, el nuclinucli i eli el citoplasmacitoplasma..



 Les cèl·lules estan vives i fan les funcions deLes cèl·lules estan vives i fan les funcions de nutriciónutrició,, relaciórelació

ii reproduccióreproducció..

Recorda

1.

1. Retola les parts de la cèl·lula.Retola les parts de la cèl·lula.

3.

3. EscriuEscriu cèl·lulacèl·lula animalanimal ii cèl·lulacèl·lula vegetalvegetal segons que corresponga. Després, completa el text.segons que corresponga. Després, completa el text. 2.

2. Digues a quina part de la cèl·lula es refereix cada xiquet.Digues a quina part de la cèl·lula es refereix cada xiquet.

Les cèl·lules animals i les vegetals es diferencien Les cèl·lules animals i les vegetals es diferencien

Part que controla Part que controla el funcionament el funcionament

de la cèl de la cèllula.lula.

Serveix per a separar Serveix per a separar

la cèl la cèllulalula

de l’exterior. de l’exterior.

Ací estan els Ací estan els orgànuls, cadascun orgànuls, cadascun amb la seua funció. amb la seua funció.

c

c cc

!"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&"

(5)

Nom

Data

2

1. Ordena del menys complex al més complex.

4. Completa les oracions següents.

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

Els éssers pluricel·lulars, com els animals i les plantes, estan formats per un gran nombre de cèl·lules.

 Les cèl·lules que són iguals s’agrupen formant teixits.

 La unió de diversos teixits per a treballar d’una manera conjunta origina

un òrgan.

 Els òrgans s’agrupen per a formar sistemes i aparells.

 Els sistemes i els aparells treballen d’una manera conjunta per a formar

un organisme.

Recorda

2. Posa dos exemples de:

 Teixits c  Òrgans c  Aparellsc 1. 3. 2. 4. 5.

 Els són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten

d’uns altres éssers vius.

 Les són éssers vius pluricel·lulars que

fabriquen el seu propi aliment.

3. Defineix amb les teues paraules què és un organisme.

Un organisme és

aparell cèl·lula organisme òrgan teixit

(6)

Nom

Data

3 Bacteris, fongs, algues i protozous

 Els fongs són éssers pluricel·lulars; no es desplacen, però, a diferència

de les plantes, no poden fabricar-se l’aliment sinó que l’han d’agafar de l’exterior, com els animals.

 Els bacteris són éssers unicel·lulars; la cèl·lula és més xicoteta

i senzilla que les cèl·lules vegetals i animals.

 Les algues i els protozous pertanyen al cinqué regne d’éssers vius.

Els protozous poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Recorda

1. Enumera els cinc regnes d’éssers vius.

1r 3r

2n 4t

2. Contesta les preguntes següents.

 Per què els bacteris són els éssers vius més xicotets que hi ha?

 D’on obtenen l’aliment els fongs?

3. Completa el text amb les paraules següents.

Els són un regne d’éssers vius. Són éssers

i la és més senzilla que la de les plantes i la dels animals.

Les algues i els pertanyen al cinqué regne d’éssers vius;

els protozous poden ser unicel·lulars o .

protozous unicel·lulars bacteris pluricel·lulars cèl·lula

4. Escriu V, si és verdader, o F, si és fals.

Els bolets són un tipus concret de fongs. Tots els bacteris són éssers pluricel·lulars. Les algues pertanyen al regne dels fongs.

5é

(7)

Nom

Data

4

1. Completa l’esquema.

3. Completa el text amb les paraules següents.

Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i en plantes amb flors.

 Les plantes sense flors no tenen ni llavors ni fruit i es reprodueixen

mitjançant espores; n’hi ha dos grups principals: les molses i les falgueres.

 Les plantes amb flors es reprodueixen mitjançant flors i llavors; hi ha dos

grups de plantes amb flors: les gimnospermes, que tenen llavors però no tenen fruit, i les angiospermes, que tenen llavors i fruit.

Recorda

Els grups de plantes

Les i les són dos tipus de plantes que es

reprodueixen sense necessitat de ; les , unes

cèl·lules especials que poden originar noves, els serveixen per a

reproduir-se. Les molses no tenen per a agafar l’aigua, per la qual

cosa viuen en llocs molt humits.

flors arrel molses espores plantes falgueres

2. Escriu davall de cada planta angiospermao gimnosperma segons que corresponga.

Las plantes es classifiquen en

plantes sense flors

(8)

Nom

Data

5 La fotosíntesi

 Per mitjà de la fotosíntesi les plantes transformen en aliment el diòxid

de carboni que agafen de l’aire i l’aigua i les sals minerals que agafen del sòl, emprant l’energia de la llum solar.

 La fotosíntesi es produeix en les parts verdes de la planta, fulles i tiges,

on hi ha la clorofil·la.

 Durant la fotosíntesi les plantes produeixen oxigen, que va a parar

a l’atmosfera.

Recorda

2. Contesta les preguntes següents.

3. Relaciona.

1. Escriu les paraules dels quadres on corresponga.

 Les plantes, quan fan la fotosíntesi?

 Per on agafen les plantes les sals minerals del sòl?

 Què és la clorofil·la? Vasos liberians  Vasos llenyosos   Saba elaborada  Saba bruta estomes llum solar pèls absorbents diòxid de carboni

(9)

Nom

Data

6 La reproducció sexual en les plantes

 Les flors són els òrgans sexuals de les plantes. Tenen una part

masculina, formada pels estams, en els quals es produeix el pol·len, i una part femenina, que és el pistil, en l’interior del qual hi ha els òvuls.

 La pol·linització és el pas del pol·len d’una flor al pistil d’una altra.

Després de la pol·linització es formen les llavors i el fruit.

Recorda

1. Completa amb els noms de les parts de la flor.

2. Escriu V, si és verdader, o F, si és fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.

3. Explica com duen a terme la reproducció les plantes següents.

Les plantes que pol·linitzen pel vent produeixen molt poc pol·len.

Els estams i el pistil estan envoltats per la corol·la i el calze.

Les plantes pol·linitzades per insectes tenen flors xicotetes i poc cridaneres.

(10)

Nom

Data

7

1. Relaciona i explica en què consisteixen.

2. Raona i respon.

Moltes plantes es reprodueixen d’una manera asexual i no hi intervenen ni flors ni llavors. És per això que fan servir sistemes diferents:

 Estolons: són tiges que creixen d’una manera horitzontal damunt del sòl

i cada cert espai produeixen arrels que originen una planta nova.

 Rizomes: són tiges subterrànies horitzontals que cada cert espai

produeixen tiges noves.

 Tubercles: són un tipus de rizoma engrossit que serveix a la planta

per a emmagatzemar aliments.

Les plantes que es formen per reproducció asexual tenen les mateixes característiques que la planta progenitora.

Recorda

La reproducció asexual en les plantes

3. Explica com aprofitem les persones la reproducció asexual de les plantes.

Estoló:

Rizoma:

Tubercle:

 Quines característiques tenen les plantes que es formen per reproducció asexual?

 Quines parts de la planta intervenen en la reproducció asexual?

1

2

3

(11)

Nom

Data

8

 Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius i el medi físic

que els envolta.

 Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre si i també

amb el medi.

 El medi determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema

de la mateixa manera que els éssers vius poden modificar el medi en què viuen.

Recorda

Els ecosistemes

1. Completa les oracions.

2. Observa el dibuix i contesta

les preguntes.

 Quins elements formen aquest ecosistema?

 Quins éssers vius viuen en aquest ecosistema?

 Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per què?

 De quina manera modifiquen aquest ecosistema els éssers vius?

 Un ecosistema està format pels i pel que

els envolta.

 Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre si i també amb el .

 Els éssers vius poden el medi en què viuen.

(12)

Nom

Data

9

1. Numera de l’1 al 4 aquests éssers vius perquè formen una cadena alimentària.

2. Posa dos exemples d’éssers vius que siguen:

3. Contesta les preguntes.

4. Completa el text amb aquestes paraules.

 Dins d’un ecosistema, uns éssers vius s’alimenten d’uns altres.

– Les plantes són els productors, ja que fabriquen el seu propi aliment. – Els consumidors són tots els éssers que han de buscar l’aliment,

i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.

 Les relacions d’alimentació en un ecosistema es representen mitjançant

cadenes i xarxes alimentàries.

Recorda

Les relacions entre els éssers vius

 Ara, escriu davall de cada dibuix_productor,_{consumidor primari},_consumidor

secundari

 En l’ecosistema d’un hort, qui són els productors? I els consumidors?

 En un ecosistema marí, qui són els productors?

 Consumidors primaris c

 Consumidors secundaris c

 Consumidors terciaris c

xarxes alimentàries espècie _cadenes

En un ecosistema hi ha moltes diferents,

i una mateixa pot formar-ne part de diverses. Per això,

per a representar més bé aquestes relacions s’utilitzen alimentàries.

(13)

Nom

Data

10

1. Enumera sis elements que formen part del medi ambient.

2. Escriu una oració amb cada parella de paraules.

3. Digues quines de les activitats que hi ha en la imatge modifiquen el medi ambient.

4. Explica per què la pèrdua d’una espècie animal o vegetal dins d’un ecosistema

és un problema greu.

 El medi ambient està format per tot allò que afecta la nostra vida:

l’atmosfera, l’aigua, el clima, la resta d’éssers vius, etc.

 Els éssers humans modifiquem el medi en què vivim i podem

causar-hi problemes molt greus amb les nostres activitats, com per exemple la contaminació, el calfament global, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.

Recorda

Les persones i el medi

1. 2. 3. 4. 5. 6. desforestació – urbanitzacions combustibles – clima

(14)

Nom

Data

11 La protecció del medi ambient

 El nostre deure és protegir el medi ambient en què vivim.

Hi podem contribuir estalviant aigua, electricitat i combustible, depositant el fem i les deixalles en els llocs adequats i respectant la flora i la fauna.

 Les autoritats ajuden a la protecció del medi mitjançant la declaració

d’espais protegits.

Recorda

1. Digues quines de les activitats següents serveixen per a protegir el medi ambient

i quines el perjudiquen.

2. Contesta les preguntes.

 De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

 Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?

3. Explica què és una espècie en perill d’extinció.

(15)

Nom

Data

En la Terra es distingeixen diverses capes:

 Geosfera: és la part rocosa del nostre planeta.

Es divideix en escorça, mantell i nucli.

 Hidrosfera: és el conjunt de l’aigua del planeta.

 Atmosfera: és la capa més externa del planeta i està formada per aire.

Les capes inferiors de l’atmosfera són la troposfera i l’estratosfera.

Recorda

1. Completa l’esquema de les parts del nostre planeta.

Les capes de la Terra

12

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements següents.

 L’aigua d’un riu. c

 Les roques d’una muntanya. c

 L’aire que respirem. c

3. On es troba la capa d’ozó? Quina funció té? Explica-ho.

nucli

escorça troposfera estratosfera

atmosfera mantell geosfera hidrosfera

5

6

(16)

Nom

Data

1. Observa els dibuixos i relaciona.

L’escorça terrestre

 L’escorça terrestre està formada per roques.

 Les roques es desgasten i es trenquen i les seues restes, amb l’ajuda

de l’acció dels éssers vius, donen origen al sòl.

 En l’escorça terrestre tenen lloc els processos d’erosió, transport

i sedimentació.

Recorda

13

Es trenquen les roques.

L’aigua s’introdueix per les esquerdes de les roques.

L’aigua es gela i augmenta de volum.

 Ara, explica com l’acció de l’aigua de la pluja trenca les roques.

2. Ordena els processos següents.

3. Escriu un exemple en cada cas.

El vent transporta els materials erosionats.

Els materials se sedimenten a la falda de la muntanya. El vent i l’aigua erosionen la muntanya.

Rius i torrents Vent Mar Erosió

Transport Sedimentació

(17)

Nom

Data

1. Completa.

2. Completa amb el nom de les parts d’un volcà.

La Terra conté energia, que es manifesta en els terratrèmols i els volcans.

 Els terratrèmols són moviments bruscos de l’escorça terrestre.

 Els volcans són llocs en què emergeix magma de l’interior de la Terra.

L’energia interna de la Terra

14

 Escriu la paraula a què es refereixen les de_nicions següents.

 Obertura de l’escorça terrestre per la qual

el magma de l’interior de la Terra ix a l’exterior. c

 Conducte pel qual puja el magma. c

 Magma que arriba a la superfície. c

 Lloc en el qual s’acumulen les roques

i les cendres al voltant del cràter. c

Recorda

La

emmagatzema dins seu una gran quantitat d’energia

que fa que la temperatura siga molt

. Aquesta energia

fa que s’alcen les

i que tinguen lloc fenòmens

com els terratrèmols i els

.

Els

són moviments sobtats de l’escorça terrestre.

Un volcà és una obertura de l’escorça terrestre per la qual

el

de l’interior de la

ix a la superfície.

(18)

Nom

Data

Les roques, segons l’origen, s’agrupen en:

 Magmàtiques: s’originen a partir del magma.

 Sedimentàries: es formen a partir de restes d’altres roques i d’éssers vius.

 Metamòrfiques: es formen per un augment de la pressió o de la temperatura.

Les roques de l’escorça terrestre

15

1. Completa la taula.

Tipus de roca

segons l’origen Com es forma Exemple

3. Escriu V, si és verdader, o F, si és fals.

Algunes roques magmàtiques es formen quan es refreda la lava. La pissarra és una roca magmàtica que es forma a partir de l’argila. Els fòssils són restes d’éssers vius que es transformen en roques. Les roques sofreixen transformacions i uns tipus de roques

es poden convertir en altres.

2. Completa l’esquema. ROQUES SEDIMENTÀRIES per exemple:  gres  a partir de restes… per exemple:  carbó  a partir d’acumulació… per exemple:  calcària  a partir de substàncies… Recorda

(19)

Nom

Data

1. Llig les denicions i escriu el concepte a què es refereixen.

El sistema solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos xicotets, que són els asteroides i els cometes.

El sistema solar

16

 Conjunt format pel Sol i tots els astres

que giren al seu voltant. c

 Astre gran esfèric que gira al voltant

del Sol seguint una òrbita. c

 Cos menut de forma irregular

que gira al voltant del Sol. c

 Astre gelat que gira al voltant del Sol

amb una òrbita el·líptica molt allargada. c

2. Completa l’esquema. SISTEMA SOLAR     Planetes interiors     Planetes exteriors  Planetes nans

3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Després, copia’ls correctament.

Els meteorits són cossos xicotets,

com grans de pols, que arriben

a la Terra i s’incendien en xocar

amb l’atmosfera.

Les estreles fugaces són cossos més

grans que arriben a la superfície sense

cremar-se del tot.

Recorda

(20)

Nom

Data

1. Completa aquesta taula sobre les característiques del Sol.

 Les estreles són enormes esferes de gas que emeten energia

en forma de llum i calor.

 Les constel·lacions són grups d’estreles que es veuen pròximes

en una regió del cel.

 Les galàxies són agrupacions d’estreles, juntament amb pols i gas.

El sistema solar es troba en la Via Làctia.

L’univers

17

2. És el mateix una constel·lació que una galàxia?

Explica les diferències.

3. Completa el text.

Les

són agrupacions de milers o milions

d’estreles, juntament amb fragments de roca i gas. Segons

la forma poden ser

,

o

.

El sistema solar es troba en una galàxia espiral anomenada

. Nosaltres ens trobem en un

dels braços d’aquesta galàxia, bastant lluny del centre.

EL SOL

Color Mida Lluminositat Brillantor

Recorda

(21)

Nom

Data

L’exploració de l’espai va començar cap a 1950. Els fets més importants han sigut:

 La posada en òrbita del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik , en 1957.

 El primer vol espacial d’un astronauta, Jurij Gagarin, en 1961.

 L’arribada del primer ésser humà a la Lluna, en 1969.

1. Completa l’encreuat.

L’exploració de l’espai

18

1. Nau no tripulada que es va enviar per a explorar el sistema solar (dues paraules). 2. Vehicle espacial que s’enlaira i aterra com un avió.

3. Planeta del sistema solar al qual s’han enviat missions no tripulades. 4. Cognom de la primera persona que va eixir a l’espai.

5. Satèl·lit de la Terra al qual va arribar el primer ésser humà en 1969. 6. Vehicle espacial que eleva els satèl·lits fins a l’òrbita desitjada. 7. Nom de la nau que va arribar a la Lluna en 1969 (dues paraules). 8. Cognom del primer astronauta que va trepitjar la Lluna en 1969.

1 c 2 c 3 c 4 c 7 c 5 c 6 c 8 c Recorda

(22)

Nom

Data

Els cossos de l’univers estan formats per matèria i la matèria, per àtoms. La matèria té dos tipus de propietats:

 Propietats generals, que són comunes a tot el que està fet

de matèria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.

 Propietats característiques, que són les que varien d’unes substàncies

a altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa, la densitat…

La matèria i les seues propietats

19

1. Escriu massa, volum o densitat segons corresponga.

 La és la relació entre la massa i el volum.

 La indica la quantitat de matèria que té un cos.

 El és l’espai que ocupa una certa quantitat de matèria.

 La i el són propietats generals

de la matèria.

 La és una propietat característica de la matèria.

2. Completa l’esquema. LA MATÈRIA     densitat Propietats Propietats litres o mil·lilitres es mesura en Recorda

(23)

Nom

Data

1. Escriu V, si l’armació és verdadera, o F, si és falsa. Després, escriu correctament les

armacions falses.

2. Com separaries els components de les mescles següents? Tria el sistema

que cregues més convenient i explica per què.

La matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla. Les mescles poden ser:

 heterogènies, si es poden distingir els components,

 homogènies, si no es poden distingir els components.

Per a separar les mescles s’utilitzen mètodes diferents, per exemple: filtració, decantació, separació magnètica o evaporació.

Les mescles i les substàncies pures

20

Totes les mescles estan formades per una substància pura. Totes les substàncies pures són mescles homogènies.

Els aliatges són mescles heterogènies.

 Mescla d’aigua i serradura.

Filtració. Decantació. Evaporació.

perquè

 Mescla d’oli i aigua.

perquè

 Mescla d’aigua i sal.

perquè

Recorda

(24)

Nom

Data

1. Identica cada canvi d’estat i localitza’l en la sopa de lletres.

Quan la matèria passa d’un estat a un altre es produeix un canvi d’estat. Els canvis d’estat són la fusió, la vaporització, la condensació,

la solidificació, la sublimació i la sublimació inversa.

Els canvis d’estat

21

 Pas de gas a líquid. c

 Pas de líquid a gas de forma lenta i a una

temperatura inferior a la d’ebullició. c

 Pas de sòlid a gas sense passar per líquid. c

 Pas de sòlid a líquid. c

 Pas de líquid a gas de forma ràpida

i s’assoleix una certa temperatura

que és xa per a cada substància.

c

2. En què consisteix la solidicació? Explica i escriu un exemple.

Q A S E R F Ó N X U I S Ó N R D A U H J S L Ç P A F O S I S T X U V E U C I B C A I G F B D B L I S L Q E Ó U A L W U M Ó D E A D B I S I E L T N X M Z C L K E M R L C S T E V A P O R A C I Ó G V C W R M L D C T C R S A I S F A O T I I I A M B Ó X V T P Ç Ó N Ó R T C O N D E N S A C I Ó Recorda

(25)

Nom

Data

1. Què és un canvi químic? Explica-ho amb un exemple.

2. Observa aquestes dues situacions. Després, contesta.

Els canvis químics o reaccions químiques són aquells en què unes substàncies es transformen en unes altres de diferents.

Algunes reaccions químiques són l’oxidació, la combustió, la fotosíntesi i la respiració cel·lular.

Canvis químics

22

 Què els ocorre als glaçons de gel passat un temps?

 És possible que l’aigua es convertisca en gel?

 I el gel en aigua?

 La fusta pot transformar-se en cendra?

 I la cendra en fusta?

 En quina d’aquestes dues situacions s’ha produït un canvi químic? Per què?

Recorda

(26)

Nom

Data

1. Contesta.

 Els cossos estan parats o es mouen en línia recta sense variar

la velocitat fins que actua una força sobre ells.

 La força de fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.

 La velocitat indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula

dividint l’espai que recorre el cos entre el temps que tarda.

El moviment i la velocitat

23

 Què fa que els cossos es moguen o s’aturen?

 Què indica la velocitat?

Recorda

2. Descriu el que passa en el dibuix.

moviment

força

de fregament

3. Llig i resol.

Si un cotxe tarda 4 hores en recórrer 300 quilòmetres, quina és la seua velocitat?

(27)

Nom

Data

1. Ratlla la paraula falsa i escriu després l’oració correcta.

2. Dibuixa, en cada cas, les etxes que representen la força de la gravetat.

Després, explica què passa en cada cas.

La gravetat és la força que fa que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra.

La força de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.

La força de la gravetat i el moviment

24

 La força de fregament gravetat és la força que fa que els cossos siguen

atrets cap a la superfície de la Terra.

 Quan es deixa caure una pilota, la força de la gravetat fa que la pilota

vaja cap amunt avall .

Recorda

(28)

Nom

Data

1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les màquines següents.

2. Pinta segons la clau. Després, escriu el tipus de palanca que és.

Les principals màquines simples són la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca.

 La roda disminueix la força de fregament.

 La politja canvia la direcció d’una força.

 La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces menors.

Les màquines simples

25

Palanca de Palanca de Palanca de

viranac al riccidóe ed al çraof

rearzaitl nua scata antuzliti senym çorfa

imisdiurn al açofr ed egarefmnt

realve causeaergr mprtena nemys oçfar

c _Politja:

c _Palanca:

c Roda:

c _{Pla inclinat:}

verd punt de suport roig força

Recorda

(29)

Nom

Data

Al centre de la Península està la Meseta Central, que és una àmplia plana elevada.

Les muntanyes de l’interior de la Meseta són les muntanyes de Toledo i el Sistema Central, que divideix la Meseta en dos: la Meseta Nord i la Meseta Sud.

La Meseta Central

26

MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA CENTRAL

Sistema

Meseta

 Ara, completa el mapa amb el nom d’aquestes unitats de relleu.

O C E À A T L À N T I C O C E À A T L À N T I C M e d i t e r r a n i M a r E N O S M ar C a n t à b r _ic 0 110 Quilòmetres Escala Recorda

(30)

Nom

Data

Les muntanyes i les depressions

27

 Ara, completa el mapa amb el nom d’aquestes unitats de relleu.

O C E À A T L À N T I C O C E À A T L À N T I C M e d i t e r r a n i M a r E N O S M ar C a n t à b r i c 0 110 Quilòmetres Escala

 La Meseta està voltada per les muntanyes de Lleó, la serradala Cantàbrica,

la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

 Fora de la Meseta estan la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir,

i cinc serralades: el massís Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català i les serralades Bètiques.

Recorda

Muntanyes que voregen la Meseta Central

Depressions exteriors a la Meseta Central

Muntanyes exteriors a la Meseta Central

(31)

Nom

Data

1. Completa el mapa amb els noms següents.

2. Escriu el nom de les illes que formen part de cada arxipèlag.

Espanya té una costa extensa que es divideix en: costa cantàbrica, costa atlàntica i costa mediterrània.

Les illes Balears es troben al mar Mediterrani i les illes Canàries a l’oceà Atlàntic.

Les costes i les illes

28

Arxipèlag canari Arxipèlag balear Mar Cantàbric Illes Canàries Oceà Atlàntic Illes Balears Mar Mediterrani E N O S Recorda

(32)

Nom

Data

El relleu d’Espanya està organitzat de la manera següent:

 Al centre està la Meseta Central. A l’interior de la Meseta

hi ha dues cadenes muntanyoses.

 Al voltant de la Meseta hi ha quatre serralades.

 Fora de la Meseta, hi ha cinc cadenes muntanyoses

i dues depressions àmplies.

 A més, hi ha dos arxipèlags i els territoris de Ceuta i Melilla,

al nord d’Àfrica.

El relleu d’Espanya

29

1. Completa el croquis amb els noms que hi falten.

P I R I N E _{U S}

Ceuta ILLES CANÀRIES E N O S Recorda

(33)

Nom

Data

A Espanya hi ha cinc tipus de climes:

 Clima mediterrani típic.

 Clima mediterrani d’interior.

 Clima oceànic.

 Clima subtropical.

 Clima de muntanya.

Els climes d’Espanya

30

1. Pinta el mapa com s’indica en la clau de color.

Taronja Groc Verd Roig Violeta

Clima mediterrani típic. Clima mediterrani d’interior. Clima oceànic.

Clima subtropical. Clima de muntanya.

Recorda

(34)

Nom

Data

1. Relaciona cada tipus de clima amb la zona d’Espanya en què es dóna.

2. Explica com són les temperatures i les precipitacions en cada cas.

 El clima mediterrani típic es dóna a les regions pròximes al mar Mediterrani.

Les temperatures són suaus i les pluges, escasses.

 El clima mediterrani d’interior té temperatures extremes, molt baixes

a l’hivern i altes a l’estiu. Aquest clima és propi de l’interior de la Península.

El clima mediterrani

31

Clima mediterrani típic Clima mediterrani d’interior

 Escriu el nom de les comunitats autònomes en què és propi cada tipus de clima

mediterrani. Clima mediterrani típic Clima mediterrani típic Clima mediterrani d’interior Clima mediterrani d’interior Temperatures: Precipitacions: Temperatures: Precipitacions: Recorda

(35)

Nom

Data

1. Quin clima és? Llig i escriu el nom del clima al qual es refereixen

els textos següents.

2. Observa les temperatures i les precipitacions de cada un d’aquests gràcs

i escriu davall de cada un el nom del clima del qual són característics.

 Al nord de la Península es presenta el clima oceànic.

És un clima temperat i humit.

 A les Canàries hi ha clima subtropical, que és suau i sec.

 A les zones amb més altitud d’Espanya es dóna el clima de muntanya.

És un clima fred i amb precipitacions abundants.

Els climes oceànic, subtropical i de muntanya

32

Es dóna al nord de la Península. Les temperatures són suaus per la proximitat del mar i les precipitacions són abundants.

És propi de les illes Canàries. És un clima amb temperatures suaus tot l’any i amb precipitacions escasses.

Es dóna a les zones elevades. Les temperatures són baixes i les precipitacions són molt abundants, i als mesos d’hivern solen ser en forma de neu.

c c c 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 40 30 20 10 0 °C 30 25 20 15 10 5 0 °C 20 15 10 5 0 –5 °C 30 25 20 15 10 5 0 G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N DG F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D Recorda

(36)

Nom

Data

1. A quines paraules es refereixen les denicions següents? Escriu-les.

2. Completa el dibuix amb les paraules següents.

Els rius són corrents continus d’aigua que naixen a les muntanyes i corren per un llit.

El recorregut que fa un riu és el curs i la quantitat d’aigua que porta és el cabal.

Si el cabal no varia molt al llarg de l’any, el riu és de règim regular. Si té variacions grans, és de règim irregular.

Els rius

33

 Recorregut d’un riu des del naixement

ns a la desembocadura. c

 Via per on corre un riu. c

 Variació que té el cabal d’un riu

al llarg de l’any. c

 Corrent continu d’aigua que naix

a les muntanyes i corre per un llit. c

curs alt curs mitjà curs baix delta

meandre afluent pantà

curs

Recorda

(37)

Nom

Data

1. Observa el mapa d’Espanya. Després, completa’l.

Un vessant és el conjunt de terres en què els rius, barrancs i torrents vessen les aigües a un mateix mar. A Espanya hi ha tres vessants: al nord, el vessant cantàbric; a l’est i al sud, el vessant mediterrani; i a l’oest, el vessant atlàntic.

Els vessants

34

roig vessant blau verd

mediterrani

vessant cantàbric vessant

atlàntic

 Ara, pinta el mapa segons s’indica.

R IU M

I Ñ O

RI UDU E R O

R I U T A J O

R I U E B R _E RIUXÚQUER R I U G U ADI A

N A R I U G U A D A L Q U I V I R RI U _S E _G U R A R i u T ú r i a R i u N a l ó n R i u N a r c e a Riu T er R B . e s ay a Ceuta Melilla 0 120 Quilòmetres Escala O C E À A T L À N T I C O C E À A T L À N T I C M a r M e d i t e r r a n i M a r C a n t à b r i c Recorda

 Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant mediterrani.

 Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant cantàbric.

 Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant atlàntic.

(38)

Nom

Data

1. Marca amb una X les respostes correctes.

2. Completa amb les dades del riu Xúquer.

Els rius d’Espanya formen part de tres vessants fluvials:

 el mediterrani, amb rius de règim irregular;

 el cantàbric, amb rius curts i cabalosos;

 l’atlàntic, amb rius llargs i bastant cabalosos.

Els vessants fluvials d’Espanya

35

 Els rius del vessant mediterrani són:

molt cabalosos. amb fort pendent. curts i poc cabalosos.

 Els rius de la Meseta:

són els més curts de la Península.

pertanyen al vessant atlàntic i són els més llargs de la Península. pertanyen al vessant cantàbric.

 Els rius del vessant cantàbric són:

curts, amb fort pendent, cabalosos i amb règim irregular. llargs, amb fort pendent, cabalosos i amb règim irregular. curts, amb fort pendent, cabalosos i amb règim regular.

 A les Canàries hi ha:

rius. barrancs. rambles.

 Naixement:  Desembocadura:  Vessant:  Cabal:  Règim: Riu Xúquer Recorda

(39)

Nom

Data

Les aigües de la Terra es classifiquen en:

 Aigües superficials, formades pels mars, els rius, els llacs

i els pantans.

 Aigües subterrànies, que són les que es filtren davall terra.

Aigües superficials i aigües subterrànies

36

1. Digues de quina paraula es tracta en cada cas i troba-la en la sopa de lletres.

 Ara, amb les lletres sobrants descobreix com poden ser les aigües de la Terra.

L E S A I G Ü E S D E L L A C L A T L E R A R A E S P O L D E Q N C L A S S A I F Ü I C A R E N C A I Í G Ü E S S U U P E F P A N T À R N F I E C I A L S I A A I R G Ü O C E À E S S U B T E R R À N I E S G L A C I A L S Recorda

 Gran extensió d’aigua dins d’un continent

que està voltada de terra per totes parts. c

 Lloc tancat en què, mitjançant una presa,

s’emmagatzemen les aigües d’un riu o rierol. c

 Acumulació d’aigua subterrània. c

 Llac de dimensions reduïdes. c

 Gran extensió d’aigua marina. c

 Tipus de llacs que s’han format

per l’erosió del gel. c

(40)

Nom

Data

 La població absoluta és el nombre total de persones que viu

en un territori.

 El creixement natural és la diferència entre el nombre dels habitants

que naixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat.

 El creixement migratori és la diferència entre el nombre

dels immigrants que arriben i els emigrants que se’n van.

 La densitat de població és el nombre total d’habitants que viu

en cada quilòmetre quadrat.

La població

37

1. Explica el signicat d’aquestes paraules.

2. Observa com es calcula la densitat de població.

La densitat de població d’Andorra és 147 hab./km2_.

 Natalitat c

 Emigrant c

 Creixement natural c

 Ara, calcula la densitat de població dels llocs següents.

Superfície (km2₎ Població (nombre d’habitants) Densitat de població (hab./km2₎ Espanya 504.783 46.000.000 Equador 275.830 3.000.000 Romania 237.500 21.800.000 Superfície (km2₎ Població (nombre d’habitants) Densitat de població (hab./km2₎ Andorra 453 66.900 66.900 : 453 = 147 Recorda

(41)

Nom

Data

1. Llig el text següent i explica per què és incorrecte.

2. Completa amb el nom de dues províncies en cada cas.

 La població d’Espanya augmenta perquè el creixement natural

i el creixement migratori són positius.

 La població es concentra a les províncies de costa i a les ciutats.

A les províncies de l’interior la densitat és baixa, excepte a Madrid.

La població d’Espanya

38

 Províncies amb menys

de 10 habitants per km2_. c

 Províncies amb més

de 600 habitants per km2_. c

A Espanya, la natalitat és menor que la mortalitat, per això el creixement

natural és positiu. A més, el nombre d’emigrants és molt superior al

d’immigrants, per això el creixement migratori és positiu.

A F R A N Ç A M A R R O C M a r M e d i t e r r a n i M a r C a n t à b r i c GUIPÚSCOA MÚRCIA MADRID NAVARRA ASTÚRIES I LL ES B AL E AR S LA RIOJA CANTÀBRIA Ceuta Melilla P O R T U G A L A N D O R R A LLEÓ JAÉN BADAJOZ CÀCERES CONCA TEROL TOLEDO OSCA LLEIDA LUGO SEVILLA SÒRIA BURGOS ALBACETE CIUDAD REAL ÀVILA CÒRDOVA HUELVA CADIS ZAMORA VALÈNCIA SALAMANCA ALMERIA MÀLAGA SEGÒVIA SARAGOSSA GRANADA GUADALAJARA PALÈNCIA GIRONA LA CORUNYA OURENSE VALLADOLID BARCELONA ALACANT CASTELLÓ ÀLABA TARRAGONA PONTEVEDRA BISCAIA LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE O C E À A T L À N T I C O C E À A T L À N T I C E S N O DENSITAT DE POBLACIÓ Menys de 10 (En habitants per quilòmetre quadrat) De 10 a 30 De 31 a 60 De 61 a 100 De 101 a 600 Més de 600 L L E G E N D A Límit d’estat Límit de província Recorda

(42)

Nom

Data

La població es classifica en població activa i població inactiva.

 La població activa és el conjunt de persones que està en edat

i condició de treballar.

 La població inactiva és el conjunt de persones que no pot treballar

per la seua edat o condició.

A Espanya, la població activa es distribueix així: el 5 % treballa en el sector primari; el 30 %, en el secundari; i el 65 %, en el terciari.

La població i les activitats econòmiques

39

1. Llig les oracions següents, marca amb una X les falses i copia-les correctament.

3. Indica quines activitats formen part del sector secundari.

2. Marca amb una X la resposta correcta.

Els parats són població inactiva perquè no treballen.

La població inactiva treballa en tres sectors econòmics: primari, secundari i transports.

Els miners pertanyen al sector primari.

 Els cultius que més abunden a Espanya són:

els de secà. els de regadiu.

 El bestiar més abundant al nostre país és:

el boví. el porcí.

 A Espanya, la major part dels vaixells que es dediquen a la pesca són:

de litoral. d’altura.

Recorda

(43)

42

N

Noom

m

D

Daattaa



 ElEl sector terciarisector terciari comprén les activitats econòmiques que no obtenencomprén les activitats econòmiques que no obtenen

productes materials, sinó que presten serveis. Aquest sector inclou productes materials, sinó que presten serveis. Aquest sector inclou activitats com el comerç, el transport i el turisme.

activitats com el comerç, el transport i el turisme.



 A Espanya, en elA Espanya, en el sector serveissector serveis treballa el 65 % de la població treballa el 65% de la població ocupada.ocupada.

Els serveis

4

40

0

1.

1. Completa l’encreuat.Completa l’encreuat.

2.

2. Explica quins tipus de transport hi ha i posa un exemple en cada cas.Explica quins tipus de transport hi ha i posa un exemple en cada cas. 1.

1. Tipus de comerç que es realitza dins d’un mateix país.Tipus de comerç que es realitza dins d’un mateix país. 2.

2. Servei que posa en contacte els productes i els consumidors.Servei que posa en contacte els productes i els consumidors.

3.

3. Activitat que trasllada persones o mercaderies.Activitat que trasllada persones o mercaderies. 4.

4. Servei que comprén els desplaçaments de les personesServei que comprén els desplaçaments de les persones

a diferents llocs per a buscar descans o diversió. a diferents llocs per a buscar descans o diversió. 5.

5. Tipus de turisme que se centra a ciutats amb un patrimoniTipus de turisme que se centra a ciutats amb un patrimoni

històric i artístic ric. històric i artístic ric. 6.

6. Sector que, a EspanySector que, a Espanya, ocupa el 65a, ocupa el 65 % de la població activa.% de la població activa. 7.

7. VVendre productes a endre productes a altres països.altres països. 6 6 2 2 7 7 3 3 4 4 1 1 5 5 Recorda Recorda !"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&23

(44)

N

Noom

m

D

Daattaa

1.

1. Completa l’esquema dels límits d’Espanya.Completa l’esquema dels límits d’Espanya.

2.

2. Completa el mapa amb el nom de les comunitats i ciutats autònomesCompleta el mapa amb el nom de les comunitats i ciutats autònomes

que integren Espanya i els seus límits. que integren Espanya i els seus límits.



 El territori espanyol s’organitza enEl territori espanyol s’organitza en 17 comunitats17 comunitats

ii dues ciutats autònomesdues ciutats autònomes..



 ElsEls límitslímits d’Espanya són: al nord, França, Andorra i el mar Cantàbric;d’Espanya són: al nord, França, Andorra i el mar Cantàbric;

a l’est, el mar Mediterrani; al sud, l’oceà Atlàntic, el Marroc i el mar a l’est, el mar Mediterrani; al sud, l’oceà Atlàntic, el Marroc i el mar Mediterrani; i a l’oest, Portugal i l’oceà Atlàntic.

Mediterrani; i a l’oest, Portugal i l’oceà Atlàntic.

L’organització territorial d’Espanya

4

41

1

LLíímmiitts s nnaattuurraallss LLíímmiitts s ppoollííttiiccss

  al nordal nord cc   al sudal sud cc   a l’esta l’est cc   a l’oesta l’oest cc   al nordal nord cc   al sudal sud cc   a l’oesta l’oest cc Ceuta Ceuta P A Í S P A Í S BASC BASC CANÀRIES CANÀRIES L L E G E N D AL L E G E N D A Lími Límit t d’esd’estattat Lími

Límit t de provde provínciínciaa Lí

Límitmit de de comuncomunitaitat t autautònomònomaa

E E N N O O S S Recorda Recorda !"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&2"

(45)

44

N

Noom

m

D

Daattaa

La

La ConstitucióConstitució espanyola és la llei més important d’Espanya. És un text legalespanyola és la llei més important d’Espanya. És un text legal que organitza la vida política d’Espanya.

que organitza la vida política d’Espanya. En la Constitució es recullen els

En la Constitució es recullen els drets i deures dels espanyolsdrets i deures dels espanyols ii les institucionsles institucions

de l’estat de l’estat..

Les institucions d’Espanya

4

42

2

1.

1. Marca la resposta correcta. Després, copia l’oració completa.Marca la resposta correcta. Després, copia l’oració completa.

2.

2. Completa la taula.Completa la taula.

IInnssttiittuucciióó FFuunncciioonnss MMeemmbbrreess Cap de l’estat Cap de l’estat Corts Generals Corts Generals Govern Govern Tribunals de justícia Tribunals de justícia Recorda Recorda 

 La llei més important d’Espanya és:La llei més important d’Espanya és:

la

la Constitució. Constitució. els els estatuts estatuts d’autonomia.d’autonomia.



 Espanya és una monarquia:Espanya és una monarquia:

parlamentària. constitucional.



 El cap de l’estat és:El cap de l’estat és:

el

el rei. rei. el el president president del del Govern.Govern.



 El Congrés dels Diputats i el Senat formen:El Congrés dels Diputats i el Senat formen:

les

les Corts Corts Generals. Generals. el el Govern.Govern.



 El president del Govern és nomenat pel:El president del Govern és nomenat pel:

rei.

rei. Congrés Congrés dels dels Diputats.Diputats.

!"!#$%&'&(((!)((#*+,-..&&&22

(46)

Nom

Data

1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.

2. Completa el text amb les paraules que hi falten.

 La prehistòria és la primera etapa de la història i es divideix en paleolític,

neolític i edat dels metalls.

 En el paleolític els éssers humans eren nòmades, vivien a l’aire lliure,

en coves o cabanyes senzilles i eren caçadors i recol·lectors.

S’organitzaven en tribus. Fabricaven ferramentes amb pedra i ossos. Pintaven animals a les coves i feien escultures xicotetes.

La prehistòria. El paleolític

43



… des de l’aparició de l’ésser humà fins a la invenció de l’escriptura.

La prehistòria és… La prehistòria va… La prehistòria es divideix…

… en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.

… la primera etapa de la història i la més llarga.

En el paleolític, els éssers humans s’alimentaven del que trobaven a la natura.

Pescaven, caçaven i

fruits. Aquests homes i dones eren

,

anaven d’un lloc a un altre i vivien agrupats en

, que eren grups xicotets

formats per diverses famílies. Fabricaven

amb ossos d’animals

i pintaven a l’interior de les

.

Recorda

(47)

Nom

Data

1. Completa amb algunes de les característiques dels éssers humans del Neolític.

El neolític és la segona etapa de la prehistòria. En aquest període els éssers humans es van fer agricultors i ramaders i van construir poblats; fabricaven ferramentes amb pedra polida, teixits i ceràmica; i pintaven escenes amb figures esquemàtiques.

El neolític

44

2. Observa la pintura.

Després, contesta.

3. Relaciona les tres columnes.

 És una pintura del paleolític? Per què?

 A quina època pertany? Per què?

 Nòmades 

 Recol·lectors 

 Caçadors 

es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra. es colpejava una pedra amb una altra

fins a donar-li forma.

Pedra polida paleolític

Pedra colpejada neolític

En el paleolític els éssers humans eren…

En el neolític els éssers humans eren…

Recorda

(48)

Nom

Data

1. Observa la línia del temps i digues per què és incorrecta.

En l’edat dels metalls els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall.

Alguns poblats es convertiren en ciutats. Es realitzaren grans invents com la roda, la vela i l’aladre.

Els éssers humans d’aquesta època van construir monuments megalítics.

L’edat dels metalls

45

2. Escriu paleolític,neolític o edat dels metalls segons corresponga.

 Les persones vivien en ciutats. c

 Les persones vivien en poblats. c

 Les persones vivien en coves. c

 Eren caçadors i recol·lectors. c

 Eren agricultors i ramaders. c

 Eren comerciants, guerrers, artesans. c

 Van construir monuments megalítics. c

 Van fer pintures esquemàtiques. c

 Van fer pintures amb volum

aprotant els ixents de les roques. c

 Treballaven amb pedra polida. c

 Treballaven amb metalls. c

 Treballaven amb pedra colpejada. c

Edat dels metalls Neolític Paleolític Prehistòria Fa uns 6.000 anys. Fa uns 7.000 anys. Fa 1.000.000 d’anys. Recorda

(49)

Nom

Data

En el primer mil·lenni aC, la Península estava habitada pels ibers, establits a la costa mediterrània, i els celtes, establits a l’interior i la costa atlàntica. A través del Mediterrani arribaren a la Península els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

Ibers, celtes i colonitzadors

46

1. Pinta el mapa segons la clau. Després, contesta.

 Quina part de la Península ocupaven els pobles ibers? I els celtes?

 Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

A S G D G E R B N A S C C A R T A G I N E S O S A B U O D R T V M G T I R F E N I C I S O R I Ç T A L U R O M A I E C I A P O S A H I F E C I K O H S A G U N T B S O M C A R T A G O N O V A T roig blau Celtes. Ibers.  c  c  c LUCENS VETONS AREVACS EDETANS TURDETANS CONTESTANS CÈLTICS LUSITANS CÀNTABRES

B AST E T A N S

O _R E _T A N _S V A C C E U S ÀST U R S V A S C O N S L U S O N S L A I E T A N S B R À C A R S C _A R P E _T A N S Mar Cantàbric MAR MEDITERRANI O C E À A T L À N T I C Celtes i celtibers Ibers Recorda

2. Busca en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colònies

que van fundar cada un d’aquests pobles. Després, escriu-los.

(50)

Nom

Data

La conquista romana de la Península va començar l’any 218 aC i va acabar el 19 aC. Els romans van organitzar Hispània en províncies, van imposar

les lleis romanes, van estendre l’ús del llatí, van fundar ciutats i van introduir el cristianisme.

La Hispània romana

47

1. Escriu la paraula a la qual es refereixen les denicions següents.

2. Completa aquest text sobre la Hispània romana.

 Mescla de pedres, ciment i arena que usaven

els romans com a material de construcció. c

 Llengua que parlaven els romans. c

 Adopció dels costums dels romans. c

 Nom de les guerres en què es van enfrontar

els romans i els cartaginesos. c

 Cada una de les divisions territorials

de la Hispània romana. c

 Província romana del sud d’Hispània. c

 Nom amb què els romans anomenaren

el territori de la península Ibèrica. c

 Persona que no té llibertat i pertany a una altra. c

Fa més de 2.000 anys, els romans van derrotar

els

i van envair la península Ibèrica,

la qual van anomenar

.

Els romans van organitzar el territori en

.

A més, van implantar la seua llengua, el

,

la seua cultura, les seues lleis i els seus costums. A aquest procés

se’l coneix amb el nom de

.

Els romans eren excel·lents constructors. Construïen amb

dos materials nous: el ciment i el

; i decoraven

els terres i les parets amb pintures o

.

Recorda