Eval Cont CCNN 5 SH Voramar

(1)

Recursos

per a l’avaluació

B IB L IO T E C A D E L P R O F E S S O R A T P R Im À R

Avaluació

de continguts

Ciències de la Naturalesa 5

El quadern Avaluació de continguts, Ciències de la Naturalesa, per a cinqué curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori

Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT

Abraham Mesa Barroso

EDICIÓ

Pilar de Luis Villota

IL·LUSTRACIÓ

Jordi Baeza Albalate

EDICIÓ EXECUTIVA

Juan Ignacio Medina Crespo

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

(2)

Un sistema d’avaluació complet

El projecte

Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la tasca

del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de

l’avaluació:

• Avaluacions externes: introducció i proves alliberades. Anàlisi de les

ava-luacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional, destinades a

l’alumnat d’educació primària, i mostres de les proves d’anys anteriors que es

troben alliberades.

• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica i

pro-ves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició dels

principals conceptes i procediments.

• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les

competències.

• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat

didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels alumnes,

d’acord amb els estàndards d’aprenentatge.

• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar

pro-ves d’avaluació personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a través d’un

sistema de filtres. També permet editar i modificar les activitats o que el

profes-sorat n’incloga d’altres d’elaboració pròpia.

• Gestor d’avaluació. Aplicació informàtica que està connectada a un gestor de

programació i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions dels

alumnes.

• Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i

grà-fics comparatius a partir de les dades del gestor.

Recursos per a l’avaluació de continguts

L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge

efectuant una comprovació permanent del nivell d’adquisició dels continguts. Com

a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els recursos següents:

1. Avaluació inicial. Prova destinada a realitzar una valoració de la situació de

partida dels alumnes al començament del curs.

(3)

• Proves de control. S’ofereixen tres proves de diferent nivell:

– Control B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims que

tots els alumnes han d’adquirir.

– Control A. Prova de nivell avançat.

– Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.

• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els

estàndards d’aprenentatge del currículum i els indicadors d’assoliment de

cada unitat didàctica amb les activitats de les proves plantejades. S’hi

inclo-uen també les solucions de totes les activitats.

3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment dels alumnes en

fi-nalitzar cada trimestre, es proporcionen els recursos següents:

• Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts

més importants que s’han treballat durant cada trimestre. Es faciliten quatre

proves:

– Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic.

– Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.

– Avaluació trimestral E. Prova destinada a un nivell d’excel·lència, que

su-posa un repte intel·lectual més gran.

– Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.

• Estàndards d’aprenentatge avaluables i solucions.

4. Avaluació final. Per realitzar una avaluació global de l’aprenentatge, s’hi

inclo-uen els elements següents:

• Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició dels

continguts fonamentals del curs. Es proporcionen tres proves:

– Avaluació final B. Prova de nivell bàsic.

– Avaluació final A. Prova de nivell avançat.

– Test. Prova composta de vint preguntes de tipus test.

• Estàndards d’aprenentatge avaluables i solucions.

5. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recollir-hi les

(4)

CONTROL I AVALUACIÓ

Avaluació inicial

... 8

Proves de control unitat 1

Prova de nivell bàsic (B) ... 12 Prova de nivell avançat (A) ... 14

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Avaluació del primer trimestre

Prova de nivell bàsic (B) ... 24 Prova de nivell avançat (A) ... 26 Prova d’excel·lència (E) ... 28

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Proves de control unitat 6

Avaluació del segon trimestre

Prova de nivell bàsic (B) ... 42 Prova de nivell avançat (A) ... 44 Prova d’excel·lència (E) ... 46

Proves de control unitat 7

(5)

Prova de nivell bàsic (B) ... 52

Prova de nivell avançat (A) ... 54

Proves de control unitat 9

Avaluació del tercer trimestre

Prova d’excel·lència (E) ... 64

Avaluació final

Test

Unitat 1 ... 72

Unitat 2 ... 73

Unitat 3 ... 74

Test del primer trimestre ... 75

Unitat 4 ... 76

Unitat 5 ... 77

Unitat 6 ... 78

Test del segon trimestre ... 79

Unitat 7 ... 80

Unitat 8 ... 81

Unitat 9 ... 82

Test del tercer trimestre ... 83

Test de l’avaluació final ... 84

I SOLUCIONS

Estàndards d’aprenentatge

... 88

Avaluació inicial

... 94

Unitat 1

... 96

Unitat 2

... 98

Unitat 3

... 100

Avaluació del primer

trimestre

... 102

Unitat 4

... 106

Unitat 5

... 108

Unitat 6

... 110

Avaluació del segon

trimestre

... 112

Unitat 7

... 116

Unitat 8

... 118

Unitat 9

... 120

Avaluació del tercer

trimestre

... 122

Avaluació final

... 126

(6)

(7)

Proves

(8)

Avaluació inicial

1

Completa el text amb les paraules següents.

informació – analitza – cervell – nervis – ordres – sentits

Els òrgans dels capten de tot el que passa al nostre entorn. La informació viatja al mitjançant els . El cervell

la informació i decideix què fer. El cervell envia a través dels nervis.

2

Escriu el número que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

1 retina 2 nervi òptic 3 iris

4 còrnia 5 cristal·lí

3

Quins òrgans formen l’aparell locomotor?

4

Quines són les tres parts principals del sistema nerviós? Anomena-les i explica breument la funció de cada una.

• : : • : : • : :

Nom

Data

(9)

5

Escriu dues característiques pròpies de cada un dels cinc regnes. • Animals: • Plantes: • Algues i protozous: • Fongs: • Bacteris:

6

Completa l’esquema. A n i m a l s Vertebrats Esponges

7

Completa la taula següent.

Amfibis Ocells Rèptils Mamífers Peixos

Respiren per brànquies

Tenen el cos

cobert de escates

Extremitats ales i potes Reproducció ovípara

8

Respon a les preguntes següents.

• Què són la saba bruta i la saba elaborada?

• Per on respiren les plantes?

(10)

9

Completa l’esquema amb les paraules següents.

sals minerals – aliment – oxigen – aigua – llum solar – diòxid de carboni

Què necessiten les plantes? Què produeixen les plantes?

10

Quins tipus de medi físic hi ha? Quins són els factors més influents en cada un? Completa la taula.

Medi físic Factors més influents

11

Anomena els tres estats en què es pot trobar la matèria i posa un exemple d’un element per a cada un.

12

Completa aquesta frase.

La botella té un volum d’ , però plena té una massa de .

AVALUACIÓ INICIAL

(11)

13

Digues quins elements no estan formats per matèria i explica per què.

arena – aire – cavall – alegria – vidre – foscor – paper – llum so – pensaments – cadira – aigua – sentiments – retolador – fusta

14

Completa els esquemes següents sobre la transformació d’energia que té lloc en cada un d’aquests aparells.

solar – elèctrica – calorífica – química – lluminosa – mecànica

L’energia es transforma en energia elèctrica. L’energia es transforma en energia . L’energia es transforma en energia . L’energia es transforma en energia .

15

Escriu el nom de les màquines simples més comunes i indica amb quins tipus d’energia funcionen.

(12)

Nom

Data

1 _{El cos humà. La funció de relació}

_CONTROL

_B

1

Observa la imatge i respon a les preguntes.

• Com s’anomena l’aparell representat en la imatge?

• Quina funció o funcions té?

• Quins òrgans el formen?

2

Anomena els aparells i sistemes presents al nostre cos.

3

Completa l’esquema que representa com es realitza la funció de relació.

cervell – músculs – òrgans dels sentits

4

Completa el text.

Els dels posseeixen uns receptors que capten la informació del que passa al nostre entorn. Aquests receptors envien la informació al cervell mitjançant . El analitza la informació, decideix què fer i envia ordres a través dels .

L’ rep les ordres i realitza els moviments.

5

Marca les situacions en què participa la funció de relació.

• Estic al llit dormint.

• Bote un bassal que trobe al camí per no banyar-me els peus. • Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.

(13)

CONTROL

B

6

Escriu els noms de les parts de l’ull.

7

Relaciona les dues columnes.

Pituïtària • • Visió

Papil·les gustatives • • Olfacte

Retina • • Gust

8

Completa el text següent.

A la pell es troben els receptors del sentit del . Aquests receptors estan units a , a través dels quals la informació arriba al cervell. Amb aquest sentit podem percebre diferents tipus de sensacions, com la

i la textura dels objectes, la pressió, la i el fred.

9

En quin òrgan es troben els receptors del gust?

10

Completa la taula amb exemples de situacions en què hages percebut una sensació amb aquests òrgans dels sentits.

Òrgan dels

sentits Situació

Pell Llengua

(14)

Nom

Data

1 _{El cos humà. La funció de relació}

_CONTROL

_A

1

Escriu davall de cada imatge el nom de l’aparell o sistema representat.

2

Explica breument la funció principal dels aparells o sistemes següents.

• Sistema nerviós:

• Aparell locomotor:

• Aparell reproductor:

• Sistema circulatori:

3

Explica per què és tan important la funció de relació.

4

Quines parts del cos participen en la funció de relació?

5

Qui s’encarrega de coordinar els processos que tenen lloc a l’interior del cos, com el batec del cor o la digestió dels aliments?

(15)

CONTROL

A

6

Explica com funciona el sentit de la vista.

7

Escriu els noms de les parts de l’orella i explica com funciona.

8

Quines parts del nas intervenen en el sentit de l’olfacte?

9

Quines sensacions podem percebre a través de la pell? Com s’anomena el sentit que les reuneix totes?

10

Quin sentit es percep amb la llengua? On es troben en aquest òrgan els receptors per als sabors?

(16)

Nom

Data

2 _{El sistema nerviós i la salut}

_CONTROL

_B

1

Completa les oracions.

En el sistema nerviós es distingeixen dues parts: el sistema nerviós i el sistema nerviós .

El sistema nerviós està format per teixit . Aquest teixit està constituït per unes cèl·lules anomenades .

2

Completa el text sobre les parts d’una neurona.

El és la zona més ampla, de la qual parteixen diverses prolongacions. Les són prolongacions molt ramificades. A través d’aquestes,

les neurones reben informació dels òrgans dels sentits o d’altres neurones.

L’ és una sola prolongació fina i llarga que transmet informació a altres neurones o envia ordres als òrgans.

3

L’ està situat al cap i protegit pels ossos del crani. Està format per tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

La es troba protegida a l’interior de les vèrtebres, que formen la columna vertebral.

4

Ordena de l’1 al 3 els esdeveniments que tenen lloc quan es realitza un moviment voluntari.

Un òrgan dels sentits capta un estímul, que pot ser perjudicial o perillós, i envia la informació a la medul·la espinal a través d’un nervi sensitiu. La medul·la espinal rep la informació i ordena un moviment.

L’ordre arriba fins als músculs a través d’un nervi motor i els músculs realitzen el moviment.

5

Completa la taula.

Part del sistema nerviós Característiques

Medul·la espinal

(17)

CONTROL

B

6

Digues si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F).

• El sistema nerviós perifèric està format pels nervis.

• Els nervis són fibres llargues formades per la unió de dendrites de diverses neurones.

7

Hi ha dos tipus de nervis. Els nervis transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal. Els nervis porten les ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal fins a altres òrgans.

8

Quin tipus de lesió es pot produir en les situacions següents? A quines parts del cos afectaran aquestes lesions?

• Patinar sense portar posat un casc.

• No portar cinturó de seguretat quan viatgem amb cotxe.

• Saltar a l’aigua en un lloc on no sabem quina profunditat hi ha.

9

Completa la taula indicant quin aparell, sistema o òrgan del cos es beneficia dels hàbits saludables.

Hàbits saludables Són necessaris per a mantindre la salut del…

Dormir huit hores diàries.

Prendre aliments rics en glucosa, com sucre, creïlles, pa o pasta.

Portar una vida ordenada amb horaris regulars. Tindre temps d’oci.

(18)

Nom

Data

2 _{El sistema nerviós i la salut}

1

Explica quines tasques du a terme el sistema nerviós en la funció de relació.

2

Dibuixa una neurona i posa el nom de les seues parts.

3

On està situat l’encèfal? Quines parts el formen?

4

On es troba la medul·la espinal? Quin paper té en la funció de relació?

5

Quina és la funció del sistema nerviós central?

(19)

CONTROL

A

6

Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F). Després, escriu les falses correctament.

• Els moviments reflexos són ràpids i voluntaris.

• En els moviments involuntaris, els òrgans dels sentits capten un estímul i envien la informació al cervell a través d’un nervi sensitiu.

7

Per què són importants per a la supervivència els moviments reflexos?

8

Completa les oracions.

Quan es fractura la columna vertebral, que protegeix la medul·la espinal, es pot produir una lesió .

Les lesions es produeixen quan el crani es colpeja i es danya el cervell.

9

Posa tres exemples d’hàbits saludables necessaris per a cuidar la salut del cervell i el sistema nerviós.

• • •

10

Dissenya un cartell publicitari per a conscienciar sobre els perills del consum excessiu d’alcohol.

(20)

Nom

Data

3 _{L’aparell locomotor}

_CONTROL

_B

1

Els són òrgans rígids i resistents que formen l’ . Els ossos del nostre cos s’uneixen entre si mitjançant les .

2

Als braços i a les cames tenim ossos llargs, com el

i el . A les mans i als peus tenim molts ossos xicotets:

les .

3

Construeix una oració amb aquestes paraules.

ossos – articulacions – lligaments

4

Escriu el nom dels ossos assenyalats.

5

Els músculs són uns òrgans que s’uneixen als i fan que aquests es moguen. Els músculs que realitzen el moviment de l’esquelet s’anomenen músculs .

(21)

CONTROL

B

6

Completa la taula indicant en quina part del cos es troba cada múscul.

Músculs Part del cos

Abdominals Masseter Bíceps

7

Construeix una oració amb aquestes paraules.

articulació – múscul – antagonista

8

Completa les frases escrivint les paraules que hi falten.

Les es produeixen pel trencament d’un os, que es pot partir o estellar.

Els tenen lloc quan els lligaments s’inflamen a causa d’una torçada.

9

Perquè el calci es fixe als ossos i així s’enfortisquen, és necessària la . La falta d’aquesta vitamina provoca una malaltia anomenada .

Hi ha dues maneres d’aconseguir aquesta vitamina: l’exposició al i la dieta. Aquesta vitamina està present en aliments com .

10

Digues si aquests hàbits són saludables, i si no ho són, escriu-los de forma correcta perquè ho siguen.

Portar una motxilla molt carregada penjada d’un sol muscle.

Seure amb l’esquena recta i recolzada al respatler de la cadira.

(22)

Nom

Data

3 _{L’aparell locomotor}

_CONTROL

_A

1

Què és l’esquelet? Per a què serveix?

2

Com són els ossos del crani? Quina funció tenen?

3

Quina funció té la columna vertebral? Com s’anomenen els ossos que la formen?

4

Escriu els noms dels ossos.

Ossos del braç

Ossos de la cama

5

Respon a les preguntes.

• Per a què serveixen els músculs de les extremitats? Quina forma tenen?

(23)

CONTROL

A

6

Explica quin paper tenen els músculs en el moviment del nostre cos.

7

Quins moviments podem fer amb cada grup de músculs?

músculs del cap – músculs del tronc – músculs de les extremitats

8

Explica què és una fractura i quin és el tractament que s’utilitza per a curar-la.

9

Per a què es necessita la vitamina D? D’on la podem obtindre?

(24)

Nom

Data

CONTROL

B

Avaluació del primer trimestre

1

Al nostre cos es poden distingir diversos nivells d’organització. Ordena’ls del més senzill al més complex.

organisme – cèl·lula – òrgan – teixit – aparell

2

Escriu el nom de l’aparell o sistema que du a terme cada una d’aquestes funcions.

S’encarrega d’eliminar les deixalles que du la sang perquè aquesta es netege.

S’encarrega que les persones tinguem descendents.

Transporta la sang per tot el cos.

S’encarrega del moviment, de sostindre el cos i de protegir els òrgans més delicats.

3

La funció de relació té lloc en diversos passos. Quins són? Tria les paraules adequades per a formar la resposta.

Els receptors / òrgans dels sentits posseeixen uns receptors / òrgans dels sentits que són capaços de percebre estímuls de l’exterior; després, envien la informació al cervell / a l’esquelet mitjançant els òrgans dels sentits / nervis, que formen part del sistema muscular / nerviós.

L’aparell locomotor / El cervell, un altre dels components del sistema muscular / nerviós, analitza

la informació, decideix què fer i envia ordres a través dels òrgans dels sentits / nervis. L’aparell

locomotor / cervell rep les ordres i realitza els moviments.

4

On es troben els receptors dels diferents sentits? Completa.

caragol – pituïtària groga – papil·les gustatives – pell – retina

Vista: Oïda: Tacte: Gust: Olfacte:

5

Els processos de l’interior del cos, com la digestió dels aliments, es realitzen de forma coordinada. Com es coordinen? Completa la resposta.

Aquesta coordinació interna també forma part de la funció de

(25)

CONTROL

B

6

Identifica en el dibuix les parts d’una neurona.

7

Amb quins moviments responem a l’entorn? Com es produeixen? Completa.

perifèric – medul·la espinal – sensitius – central – cervell – motors

En els moviments voluntaris participa el , i en els involuntaris, la . La informació arriba a tots dos, que formen part del sistema nerviós , a través de nervis i ix

d’aquest cap a l’aparell locomotor a través de nervis . Els nervis constitueixen el sistema nerviós .

8

Què és l’esquelet? Tria les paraules correctes.

És una estructura formada pels músculs / ossos / nervis del cos units entre si mitjançant

articulacions / cartílags / tendons.

9

Què és l’aparell locomotor? Completa.

És l’aparell que produeix moviment gràcies a l’acció conjunta d’

i esquelètics, que s’uneixen mitjançant .

10

Completa la taula amb les respostes adequades.

Què hem de fer per a…? Hem de…

Mantindre els ossos sans i forts. Evitar danys i dolors d’esquena. Evitar lesions quan fem esport. Cuidar el sistema nerviós.

(26)

Nom

Data

CONTROL

A

Avaluació del primer trimestre

1

Ordena i defineix els diferents nivells d’organització.

2

Escriu la funció que realitzen aquests aparells o sistemes.

• Aparell excretor: • Aparell reproductor: • Sistema circulatori: • Aparell locomotor: • Sistema nerviós:

3

Com té lloc la funció de relació? Completa la resposta.

1r Els òrgans dels sentits 2n El cervell

3r Les ordres

4t L’aparell locomotor

4

Indica a quin òrgan dels sentits pertanyen aquestes estructures i quina funció tenen.

Estructura Òrgan dels sentits Funció

Pituïtària groga Nervi olfactori Papil·les gustatives Retina Nervi auditiu

Cèl·lula

És la unitat viva més menuda d’un ésser viu.

(27)

CONTROL

A

5

Observa el dibuix. Anomena les parts d’una neurona i explica la funció de cada una.

A. :

B. :

C. :

6

Completa aquest text per explicar com es classifiquen els moviments.

Els moviments poden ser i . En els primers participa el , i en els segons, la . La informació arriba a tots dos, que formen part del sistema , a través de nervis i ixen d’aquest cap a l’aparell locomotor a través de nervis . Els nervis constitueixen el sistema

.

7

Què és l’aparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.

8

Explica què són els músculs antagonistes amb l’exemple de dos músculs del braç: el bíceps i el tríceps.

9

Quines són les lesions més freqüents de l’aparell locomotor? A quina part afecten?

10

Completa les afirmacions.

Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol esport hem de Per a evitar danys i dolors d’esquena La dieta ha d’incloure una aportació suficient de calci per a A B C

(28)

Nom

Data

CONTROL

E

Avaluació del primer trimestre

1

Ordena i defineix els diferents nivells d’organització.

2

Escriu la funció que realitzen aquests aparells o sistemes.

• Aparell excretor: • Aparell reproductor: • Sistema circulatori: • Aparell locomotor: • Sistema nerviós:

3

Com es realitza la funció de relació? Per explicar-ho, posa com a exemple el que passa des que un porter veu el baló dirigint-se a la porteria fins que el para.

4

Digues amb quin sentit estan relacionats aquests òrgans i on es troben els receptors en cada un: ull, nas, pell, llengua, orella.

Cèl·lula

És la unitat viva més menuda d’un ésser viu.

(29)

CONTROL

E

5

Dibuixa una neurona, indica’n les parts i explica a continuació quina és la relació entre neurona i nervi.

6

Explica com es classifiquen els moviments i com hi intervenen el sistema nerviós central i el perifèric.

7

Què són les articulacions? Quins òrgans hi intervenen?

8

Què és l’aparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.

9

Quins músculs fan que dobleguem i estirem el braç? Com ho fan?

10

Quin sistema o òrgan es beneficia d’aquests hàbits saludables? Completa.

Mantindre una postura adequada és necessari per a la salut de

Consumir aliments rics en calci i fòsfor beneficia la salut dels ; els rics en glucosa són necessaris per a mantindre la salut del

(30)

Nom

Data

4 L’organització interna

_CONTROL

_B

dels éssers vius

1

Completa la taula sobre les funcions vitals de les cèl·lules.

Funció vital Definició

Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles. Nutrició

Les cèl·lules reben informació del medi i poden reaccionar.

2

Quina és la diferència entre éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars? Posa’n exemples.

3

A quina cèl·lula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.

cèl·lula epitelial – cèl·lula de la sang – cèl·lula muscular

4

Relaciona cada part de la cèl·lula amb la seua funció.

Membrana • • Controla el funcionament de la cèl·lula. Citoplasma • • Cada un realitza una funció diferent.

Nucli • • Està format per aigua i nombroses substàncies dissoltes. Orgànuls • • És una coberta que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior.

5

Completa la taula col·locant una X on corresponga.

Característica Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

Paret dura per fora de la membrana Cloroplasts

Forma i mida variades Forma prismàtica

(31)

CONTROL

B

6

Ordena de l’1 al 4 els nivells d’organització, tenint en compte que l’1 és el més senzill i el 4 el més complex.

Òrgan Teixit Sistemes i aparells Cèl·lula

7

Escriu el nom de cada nivell d’organització.

organisme – sistema – aparell

8

Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues lents

que tenen els microscopis actuals. Per a què serveix cada una?

9

Utilitza les paraules següents per a explicar com es realitza una preparació microscòpica de cèl·lules animals.

fragment – llum – cèl·lules – talls – cobreobjectes tallant – portaobjectes – fins – travessar – animals

10

Com hem d’utilitzar el microscopi? Ordena els passos.

Utilitzem els caragols d’enfocament i il·luminem la preparació amb la font de llum. Observem amb l’objectiu de menys augment.

Col·loquem la preparació a la platina. Tornem a enfocar.

(32)

Nom

Data

4 L’organització interna

dels éssers vius

CONTROL

A

1

Completa la taula sobre les funcions vitals de les cèl·lules.

Funció vital Definició

2

Quina és la diferència entre éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars? Posa’n exemples.

3

A quina cèl·lula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.

4

A quina part de la cèl·lula correspon cada una d’aquestes funcions?

• Controla el funcionament de la cèl·lula: . • Cada un realitza una funció diferent: .

• Està format per aigua i nombroses substàncies dissoltes: . • És una coberta que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior: .

5

Completa la taula col·locant una X on corresponga.

Característica Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

Paret dura per fora de la membrana Cloroplasts

Forma i mida variades Forma prismàtica

(33)

CONTROL

A

6

Ordena de l’1 al 4 els nivells d’organització, tenint en compte que l’1 és el més senzill i el 4 el més complex.

Òrgan Teixit Sistemes i aparells Cèl·lula

7

Escriu el nom dels nivells d’organització que mostren els dibuixos.

8

Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues lents que tenen els microscopis actuals.

Per a què serveix cada una?

9

Explica amb paraules teues com es realitza una preparació microscòpica de cèl·lules animals.

10

Com hem d’utilitzar el microscopi? Ordena els passos.

Utilitzem els caragols d’enfocament i il·luminem la preparació amb la font de llum. Observem amb l’objectiu de menys augment.

Col·loquem la preparació a la platina. Tornem a enfocar.

(34)

Nom

Data

5 _{La classificació dels éssers vius}

_CONTROL

_B

1

Com es classifiquen els éssers vius? Tria les paraules adequades per a formar la resposta.

La forma més habitual de classificar els éssers vius és en regnes / grups. Els éssers vius que pertanyen a un mateix grup / regne tenen característiques / estructures comunes i són semblants als / diferents dels que pertanyen a altres regnes.

2

Completa la taula de classificació dels éssers vius col·locant una X on corresponga.

Característiques Regne

Animals Plantes Fongs Protoctists Bacteris

Són pluricel·lulars X X

Són unicel·lulars X

S’alimenten d’altres éssers vius X Fabriquen el seu propi aliment X Es desplacen

Viuen fixos o fixes al sòl X X

3

Defineix els termes següents i posa un exemple d’animal per a cada un.

• Herbívors: • Carnívors: • Omnívors:

4

Escriu en els requadres O, si es tracta d’un animal ovípar, o V, si es tracta d’un vivípar.

5

Completa aquest text.

Per a realitzar la i així fabricar el seu propi aliment, les plantes necessiten: i , que prenen principalment del sòl; , que obtenen de l’aire; i , que reben directament de la llum del sol.

(35)

CONTROL

B

6

Completa la taula amb el nom i les característiques dels grups de vertebrats.

Grup Pell Extremitats Respiració Reproducció

Mamífers Coberta de plomes Coberta d’escates Per brànquies en nàixer; per pulmons els adults Aletes

7

Relaciona mitjançant fletxes cada característica amb un grup d’invertebrats.

esquelet intern fet de plaques • • meduses cos tou protegit per una closca • • equinoderms

potes i esquelet extern • • artròpodes cos gelatinós • • mol·luscos

8

Entre les frases següents, identifica i marca les dues que són correctes.

Algunes plantes són unicel·lulars.

Les plantes poden fabricar el seu propi aliment. Totes les plantes tenen flors.

Les plantes sense flors no formen fruits.

9

Indica si les estructures següents corresponen a plantes amb flors (F) o a plantes sense flors (SF).

espora llavor fruit

10

Completa aquestes oracions sobre el procés de reproducció sexual en plantes.

1. Els són la part masculina de la flor, que s’encarreguen de produir

el .

2. L’ és la part femenina de la flor, que forma l’ . 3. La unió del i l’ origina la , que en caure a terra origina una nova planta.

(36)

Nom

Data

CONTROL

A

La classificació dels éssers vius

5

1

Com es classifiquen els éssers vius? Completa la resposta.

La forma més habitual de classificar els éssers vius és en . Els éssers vius que pertanyen a un mateix tenen comunes

i són dels que pertanyen a altres regnes.

2

Completa la taula de classificació dels éssers vius col·locant una X on corresponga.

Característiques Regne

Animals Plantes Fongs Protoctists Bacteris

Són pluricel·lulars Són unicel·lulars

S’alimenten d’altres éssers vius Fabriquen el seu propi aliment Es desplacen

Viuen fixos o fixes al sòl

3

• Tots els animals tenen reproducció sexual? Explica la resposta.

• En quins grups es classifiquen els animals segons la forma de nàixer? Posa un exemple d’animal per a cada un d’aquests grups.

4

Explica les diferències entre la reproducció asexual i sexual en les plantes i anomena els tipus de reproducció asexual en plantes que coneixes.

(37)

CONTROL

A

5

Completa la taula amb el nom i les característiques dels grups de vertebrats.

Grup Pell Extremitats Respiració Reproducció

Mamífers

Coberta de plomes

Brànquies i pulmons

6

Indica a quin grup d’invertebrats correspon cada característica.

• Tenen un esquelet intern fet de plaques: . • El cos és tou i està protegit per una closca: . • Tenen potes i esquelet extern: .

• El cos és gelatinós: .

7

Anomena i defineix els grups d’animals segons l’alimentació i posa un exemple de cada un.

8

Indica com es reprodueixen les plantes amb flors.

9

Què són els sorus? I les càpsules? Quines plantes presenten aquestes estructures?

(38)

Nom

Data

CONTROL

B

1

Escriu davall de cada imatge: éssers vius, ecosistema, medi físic.

2

Relaciona cada terme amb la seua definició.

Espècie • • Conjunt de les poblacions d’un ecosistema. Població • • Individus que es poden reproduir entre si.

Comunitat • • Individus d’una espècie que habiten en un ecosistema.

3

Explica amb paraules teues el significat d’ecosfera.

4

Indica en cada una de les característiques següents si és pròpia d’un bosc atlàntic (A) o d’un bosc mediterrani (M).

Els arbres que el formen són de fulla perenne, com les alzines i les sureres. En aquest bosc viuen animals com l’ós bru, el picot negre i el gall fer.

Són animals característics d’aquest tipus de bosc el linx ibèric i l’àguila imperial. Està format per arbres de fulla caduca com els faigs, els roures o els aurons.

Els ecosistemes

(39)

CONTROL

B

5

Indica en cada una de les característiques següents si és pròpia de praderies de muntanya (P) o d’estepes (E).

• Les herbes que la formen són espigues, trèvols i narcisos.

• En aquest ecosistema viuen animals com llebres, aloses, piocs salvatges i ratolins. • Els animals característics són papallones, saltamartins i talpons.

• Està formada per vegetació herbàcia i xicotets matolls com ara el timó.

6

Quines són les característiques comunes a tots els ecosistemes marins?

7

L’ecosistema de es troba lluny de la costa i les seues aigües són profundes. La llum del sol només arriba fins a uns metres de profunditat; a partir d’ací ja no és possible trobar microscòpiques. Està habitat per peixos de molts tipus, com , i mamífers

com .

8

Anomena dos ecosistemes de la Comunitat Valenciana i posa, per a cada un, un exemple d’ésser viu que hi habite.

9

Escriu davall de cada imatge la norma o les normes de comportament que mostra.

10

Dels espais protegits següents, quins són responsabilitat de les autoritats espanyoles?

(40)

Nom

Data

1

És el mateix ecosfera i ecosistema? Explica quina relació hi ha entre ambdós termes.

2

Quins són els components d’un ecosistema? Completa la taula.

Component de l’ecosistema Descripció

3

Poden els membres d’una població reproduir-se entre si? Justifica la resposta.

4

Quines són les característiques del medi físic en els ecosistemes de desert i estepa? Quins animals i plantes hi viuen?

5

Quines diferències hi ha entre el clima dels llocs on hi ha un bosc atlàntic i el d’aquells en què hi ha un bosc mediterrani?

(41)

6

Bosc atlàntic Bosc mediterrani Plantes

Animals

7

Descriu un ecosistema marí de costa rocosa. Escriu el nom d’alguns éssers vius que hi habiten.

8

Escriu el nom de tres ecosistemes de la Comunitat Valenciana i indica una característica de cada un.

•

9

Quina relació hi ha entre la desforestació i l’extinció dels éssers vius?

10

Què és un espai protegit? Quins tipus d’espais protegits coneixes?

(42)

Nom

Data

1

Posa tres exemples de mesures per a la conservació del medi ambient.

2

Explica les diferències entre els éssers vius unicel·lulars i els pluricel·lulars.

3

Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Ordena’ls del més senzill al més complex.

organisme – cèl·lula – òrgan – teixit – aparell

Cèl·lula

4

Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Tria la resposta.

En primer lloc, caldria fer una preparació cel·lular / microscòpica. Per fer-la, es col·loca un fragment fi de pell sobre un portaobjectes / portacèl·lules i es cobreix amb un

cobrecèl·lules / cobreobjectes. Després, es col·loca la preparació sobre la base / platina del microscopi,

es mira per l’ocular / objectiu i s’enfoca mitjançant els diafragmes / caragols d’enfocament.

5

Escriu el nom del regne o dels regnes que posseeixen cada característica.

animals – plantes – fongs – protoctists – bacteris

• Viuen fixos o fixes al sòl: .

• Són pluricel·lulars: .

• Fabriquen el seu propi aliment: . • S’alimenten d’altres éssers vius: .

6

Indica quin d’aquests animals vertebrats és vivípar (V), quin es desplaça mitjançant ales (A), quin té el cos cobert d’escates (E), quin respira tota la vida mitjançant brànquies (B) i quin no posseeix cap d’aquestes característiques (C).

CONTROL

B

(43)

7

Digues si aquestes característiques corresponen a una esponja (E), una medusa (M), un cuc (C), un mol·lusc (L), un equinoderm (Q) o un artròpode (A).

Cos en forma de sac. Fixes al fons del mar.

Potes articulades. Molts estan coberts de punxes. Esquelet intern de plaques. Cos gelatinós amb tentacles. Cos protegit per una closca. Cos allargat sense potes.

8

Quina és la funció de cada una d’aquestes estructures? En quin grup de plantes estan presents? Completa la resposta seguint el model.

• Espora:

donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que són plantes sense flors.

• Càpsula:

• Pinya:

• Fruit:

• Sorus:

9

Completa el text sobre els éssers vius d’un ecosistema.

Tots els éssers vius pertanyen a una determinada. Els membres d’una mateixa es poden reproduir entre si, però no amb els d’una altra

. Els individus d’una espècie que habiten un ecosistema formen

una i el conjunt de totes aquestes constitueix una .

10

Indica quin tipus d’ecosistema mostra cada imatge.

(44)

Nom

Data

1

Explica les diferències entre les característiques dels ecosistemes marins i d’aigua dolça.

2

Explica amb paraules teues en què consisteix cada funció de les cèl·lules.

• Nutrició: • Relació: • Reproducció:

3

Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Escriu-los en ordre, del més senzill al més complex.

Cèl·lula

4

Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Completa la resposta.

En primer lloc, caldria fer una preparació . Per fer-la, es col·loca

un fragment fi de pell sobre un i es cobreix amb un . Després, es col·loca la preparació sobre la del microscopi, es mira per l’ i s’enfoca mitjançant els d’enfocament.

5

Escriu el nom del regne o els regnes que posseeixen cada característica.

• Viuen fixos o fixes al sòl: .

• Són pluricel·lulars: .

• Fabriquen el seu propi aliment: . • S’alimenten d’altres éssers vius: .

6

Enumera els grups de vertebrats i escriu una característica de cada un.

CONTROL

A

(45)

7

Escriu dues característiques de cada grup d’animals invertebrats. • Esponges: • Meduses: • Cucs: • Mol·luscos: • Equinoderms: • Artròpodes:

8

Quina és la funció de cada una d’aquestes estructures? En quin grup de plantes estan presents? Completa la resposta seguint el model.

• Espora:

donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que són plantes sense flors.

• Càpsula:

• Pinya:

• Fruit:

• Sorus:

9

Els termes següents es refereixen a un mateix ecosistema: població, espècie, comunitat. Ordena’ls posant en primer lloc el que tinga menor nombre d’individus. A continuació, descriu cada terme.

10

Posa tres exemples d’ecosistemes presents a la Comunitat Valenciana.

(46)

Nom

Data

1

Explica les diferències entre les característiques dels ecosistemes marins i d’aigua dolça.

2

Escriu el nom de les funcions cel·lulars i explica en què consisteix cada una.

• :

3

Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Escriu-los en ordre, del més senzill al més complex.

4

Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Explica-ho pas per pas.

5

Escriu una característica que compartisquen aquests parells de regnes.

• Animals i fongs: .

• Fongs i plantes: .

• Protoctists i bacteris: .

6

Enumera els grups de vertebrats i escriu una característica de cada un.

CONTROL

E

(47)

7

Escriu dues característiques de cada grup d’animals invertebrats. • : • : • : • : • : • :

8

Explica mitjançant aquest esquema com es reprodueix cada tipus de planta. No oblides esmentar les seues estructures característiques.

• Plantes : – : – : • Plantes : – : – :

9

Explica la relació que hi ha en un mateix ecosistema entre població, espècie, comunitat, fauna i flora.

10

• Quines mesures podem prendre les persones per a protegir el medi ambient?

• Què són els espais protegits? Quins tipus n’hi ha? Qui s’encarrega d’establir-los?

(48)

Nom

Data

7 _{La matèria i les seues propietats}

_CONTROL

_B

1

Indica si les propietats següents són propietats generals (G) o propietats característiques (C) de la matèria. Color Volum Densitat Massa Sabor Duresa

2

Relaciona mitjançant fletxes.

És la quantitat de matèria que té • • Massa d’un cos Es calcula dividint la quantitat de matèria

que té entre l’espai que ocupa • • Volum d’un cos És l’espai que ocupa • • Densitat d’un cos

3

a) Quins instruments de mesura són?

El de l’esquerra és una . El de la dreta és una .

b) Quina propietat de la poma mesuren? Quina unitat de mesura utilitzen?

4

Què té més massa, la poma de l’activitat anterior o una pilota de 150 grams?

5

Com calcularies el volum d’un sòlid, per exemple, un caragol? Completa la resposta.

Prenem una proveta amb un de líquid conegut, per exemple, 120 mL. Col·loquem el caragol dins de la proveta i veiem quant ha

el volum. Si el líquid arriba a 130, el volum del caragol serà mL, és a dir, cm3_.

(49)

CONTROL

B

6

Observa la imatge i tria les respostes correctes.

a) Quin és el volum d’aquesta substància?

1 litre. 1 quilogram. 1 mil·lilitre.

b) Quina massa té?

1 litre. 1 quilogram. 1 mil·lilitre.

c) Quina densitat té?

1 cm3_/g _{1 g/L} _{1 g/cm}3

7

Si posem dins de la botella de l’activitat anterior una pedreta amb una densitat de 4 g/cm3_,

surarà o s’afonarà? Per què?

8

Completa el text amb les paraules següents. Tingues en compte que pots repetir-les.

sòlid – líquid – gas – fix – variable

L’aire té forma i volum perquè

és un . L’aigua del mar té forma i volum perquè és un . Una roca té forma

i volum perquè és un .

9

Tria les opcions correctes per a completar el text sobre les propietats dels sòlids.

La capacitat de suportar una força sense trencar-se es coneix com a duresa / resistència. La propietat de trencar-se sense arribar a deformar-se és la fragilitat / l’elasticitat. La capacitat de doblegar-se sense trencar-se s’anomena resistència / flexibilitat. La capacitat d’oposar-se a ser ratllat és la duresa / resistència. La capacitat de recuperar la forma original després de ser deformat s’anomena flexibilitat / elasticitat.

(50)

Nom

Data

7 _{La matèria i les seues propietats}

_CONTROL

_A

1

Com s’anomenen les propietats que tenen en comú totes les substàncies? I les propietats que les diferencien? Indica quin tipus de propietat són la massa, el volum i la densitat.

2

a) Com es diu aquest instrument i què mesura?

b) Expressa el resultat en dues unitats de mesura diferents.

3

Què té més massa, la botella de l’activitat anterior o una botella amb 1.000 cm3_d’aigua?

Explica la resposta.

4

Explica mitjançant un dibuix com calcularies el volum d’un sòlid, per exemple, un caragol. Pots utilitzar algun text.

(51)

CONTROL

A

5

Observa la imatge i col·loca els textos al seu lloc, sabent que cada una de les capes representa un líquid diferent.

0,24 g/mL 1 g/mL

0,8 g/ cm3

0,9 g/cm3

6

Què passaria si els vaixells d’acer foren totalment massissos? Per què?

7

Explica la diferència entre resistència i duresa. Quina d’aquestes dues propietats han de tindre els materials de construcció?

8

Explica què passa amb l’aire quan unflem una roda i què passa si es punxa.

9

Per què fem avions de paper i no en fem de goma?

(52)

Nom

Data

CONTROL

B

1

Explica breument què és l’energia i posa’n un exemple.

2

Completa amb frases relacionant cada tipus d’energia amb els canvis que provoca.

lluminosa – tèrmica – elèctrica – química – mecànica – nuclear

• L’energia augmenta la temperatura d’un cos. • L’energia fa funcionar un electrodomèstic. • L’energia desplaça una roca costera avall. • L’energia produeix radioactivitat.

• L’energia permet que les persones realitzen les activitats diàries. • L’energia permet a una planta realitzar la fotosíntesi.

3

Explica què passa amb l’energia calorífica quan disminueix la temperatura d’un cos. Augmenta o disminueix?

4

Quin és l’origen de l’urani i del plutoni? Quin tipus d’energia presenten?

5

En un camió cisterna carregat amb gasolina que circula per una carretera s’aprecien les quatre propietats de l’energia. Completa aquestes frases.

• En el motor del camió, l’energia química de la gasolina es en energia mecànica.

• L’energia mecànica del motor es a les rodes. • La gasolina continguda a la cisterna energia química.

(53)

CONTROL

B

6

Relaciona amb fletxes les dues columnes sobre les fonts d’energia renovables.

Vent • • Energia solar Aigua • • Energia química Biomassa • • Energia eòlica Calor interna de la Terra • • Energia hidràulica Sol • • Energia geotèrmica

7

Subratlla les paraules correctes d’aquest text.

El vent / carbó i el gas natural / petroli s’utilitzen a les centrals tèrmiques / nuclears per a

produir energia nuclear / electricitat. Del carbó / petroli s’obtenen diferents productes, com la gasolina i el gasoil, que s’utilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacció i a les centrals tèrmiques per a obtindre energia calorífica / elèctrica.

8

Ordena aquests àmbits del que més energia consumeix a Espanya al que menys.

agricultura – indústria – cases – transport – serveis

1. 4.

2. 5.

3.

9

De les frases següents n’hi ha una que és falsa. Assenyala-la i escriu-la correctament.

El carbó i el petroli no són renovables i en algun moment s’esgotaran. El vent i l’aigua es produeixen constantment i podrien no esgotar-se mai. A causa de l’augment del diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle ha disminuït. Els residus radioactius afecten el medi ambient.

L’electricitat s’obté a les centrals elèctriques.

10

Cita tres mesures que podem aplicar en la vida quotidiana per a estalviar energia.

• • •

(54)

Nom

Data

1

Respon.

• Què és l’energia?

• Indica per a què és necessària l’energia en la nostra vida.

2

Assenyala si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F). Després, escriu les falses correctament.

En la bateria del telèfon, l’energia elèctrica es transforma en química. L’energia s’acumula en el cable que està connectat a la xarxa.

En un cotxe, l’energia química es transforma en energia elèctrica. L’energia es transporta al llarg del cable.

3

Com es manifesta l’energia? Enumera’n cinc formes.

4

Inclou en la taula quatre exemples de cada font d’energia.

Fonts d’energia renovables Fonts d’energia no renovables

5

Quin és l’origen de l’urani i del plutoni? Quin tipus d’energia presenten? En quines centrals s’utilitzen?

(55)

6

El i el s’utilitzen a les centrals per a produir i es fan servir per a la calefacció a les cases. Del s’obtenen diferents productes, com la

i el gasoil, que s’utilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacció i a les centrals per a obtindre energia .

7

L’electricitat s’obté de diverses fonts d’energia. Quines són les dues fonts d’energia més utilitzades a les centrals elèctriques?

8

Respon a les preguntes següents sobre els electrodomèstics.

• De tots els electrodomèstics que s’usen a les cases, quin consumeix més electricitat?

• Els aparells apagats però no desconnectats consumeixen energia?

• A Espanya, d’on prové principalment l’energia que s’utilitza a les cases?

9

Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F). Després, escriu les falses correctament.

El carbó i el petroli no són renovables i en algun moment s’esgotaran.

A causa de l’augment del diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle ha disminuït. Els residus radioactius no afecten el medi ambient.

L’ús de l’energia eòlica causa el calfament global i la pluja àcida.

10

Què indica l’etiqueta energètica que porten els electrodomèstics? Un aparell amb categoria D consumeix molta energia o poca?

(56)

Nom

Data

1

a) Què és una màquina?

b) Indica els tres tipus de palanques segons on es localitze el punt de suport.

2

Encercla els elements que formen part de les màquines.

motor – ferramenta – circuit elèctric – carcassa – pilar – fonament operadors mecànics – sensor – biga – indicador i pantalla – columna – estructura

3

Completa aquesta taula amb els elements que has encerclat en l’activitat anterior.

Element Funció que té

És un component de la màquina que produeix moviment.

És una part sobre la qual descansen els altres components de la màquina.

Serveix de protecció i perquè altres elements s’hi unisquen.

Permet a una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior.

(57)

CONTROL

B

4

Què és un operador mecànic? Quin és el que transmet el moviment d’una roda a l’altra?

5

Què és un mecanisme?

6

Anomena un avanç tecnològic que afecte algun dels àmbits següents de la nostra vida i explica a continuació en què el millora.

casa – alimentació – oci – comunicació

7

Posa un exemple d’una estructura natural i una altra d’artificial i indica la funció de cada una.

8

Indica el nom dels elements que formen una estructura.

9

Quin element d’un pont és la base sobre la qual descansa tota la seua estructura?

10

Quin tipus d’estructura mostra la fotografia? Per què penses que rep aquest nom?

(58)

Nom

Data

9 _{Màquines i estructures}

_CONTROL

_A

1

Anomena les màquines segons la font d’energia que usen, explica com funcionen i posa un exemple de cada una.

2

Observa aquest dibuix i completa la taula.

Element Funció que té

A B C D E F G A B C D E F _G

(59)

CONTROL

A

3

Indica el nom dels principals operadors mecànics. Quin transmet el moviment d’una roda a l’altra?

4

Què és la tecnologia? En què ha millorat les nostres vides?

5

Anomena dos avanços tecnològics de l’àmbit de la llar amb algun efecte positiu sobre el medi ambient. En què ens faciliten la vida? Com milloren el medi ambient?

6

Anomena quatre avanços tecnològics que afecten el temps de conservació dels aliments.

7

Realitza el dibuix d’un pont en el requadre de la dreta i indica-hi el nom dels

elements que formen una estructura.

8

Quina funció tenen els elements que has

dibuixat en l’activitat anterior?

9

De quines cinc maneres es poden classificar les estructures artificials?

(60)

Nom

Data

CONTROL

B

Avaluació del tercer trimestre

1

Massa d’un cos Volum d’un cos Què és? Unitats de mesura Instruments de mesura

2

Contesta. • En quines unitats es mesura la densitat d’un cos? • La densitat de la fusta és menor que la de l’aigua. Surarà o s’afonarà en l’aigua un tauler fet de fusta? Explica la resposta.

3

Ordena els líquids següents de més viscós a menys viscós: mel, aigua, quètxup.

Més viscós Menys viscós

4

Explica les diferències entre les propietats dels sòlids de flexibilitat i elasticitat.

5

Relaciona amb fletxes.

Energia lluminosa • • L’energia que tenen algunes substàncies, com els combustibles i els aliments.

Energia mecànica • • L’energia que contenen alguns minerals, com l’urani.

Energia química • • L’energia que té la llum.

(61)

B

6

Completa la taula amb aquestes paraules.

aigua – gas natural – sol – petroli – vent – carbó – calor interna – urani – biomassa

Fonts d’energia renovables Fonts d’energia no renovables

7

Contesta.

• En quins usos es gasta més energia a les cases espanyoles?

• Quin tipus d’energia s’hi usa principalment?

8

Explica dos problemes originats per l’ús de l’energia i dues mesures d’estalvi d’energia.

9

Completa les frases següents amb les paraules del quadre.

sensors – carcassa – operadors

• Els permeten a una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior. • Els mecànics transmeten la força d’unes parts a altres de la màquina. • La protegeix la màquina i manté els elements junts.

10

Escriu el número que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

1 Tirant 2 Fonament 3 Biga 4 Pilar