Per què Amsterdam és
la ciutat de les bicicletes?
Fa temps vaig sentir en la ràdio que a Amsterdam, la capital d’Holanda, seixanta de cada cent persones utilitza la bicicleta per a desplaçar-se habitualment per la ciutat. Van en bici a escola, a treballar, a comprar... fins i tot quan ixen de nit! He de reconéixer que aquesta dada em va sorprendre i recorde que vaig pensar que potser els holandesos estaven fets d’una pasta diferent, que eren més esportistes i més ecològics que la resta del món.
Però l’estiu passat, els pares i jo vam anar a Amsterdam de viatge i aleshores ho vaig comprendre tot. No és que els amsterdamesos siguen o no els més esportistes i els més ecològics del món; és que la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic i més còmode per a desplaçar-se per la ciutat.
En primer lloc, heu de saber que la bicicleta és l’únic mitjà de transport amb què es pot accedir a qualsevol racó de la ciutat. Per als qui no la coneixeu, us diré que la capital d’Holanda està travessada quasi totalment per ponts i canals. Això fa que en determinades zones, sobretot pel centre,
Competència lectora
DIFICULTATS DE LECTURA
A vegades volem llegir tan de pressa que ens anticipem al que hi ha escrit i intentem endevinar-ho en comptes de llegir-ho, i això fa que ens equivoquem. Llig el text següent
procurant llegir les paraules que hi ha escrites sense anticipar-te.
124
668024_Unitat 10.indd 58 20/02/15 09:41
Propòsits
• Llegir un text argumentatiu amb
una pronunciació clara i amb
l’entonació adequada.
• Llegir pausadament i sense
precipitar-se.
• Conscienciar-se dels beneficis
de circular en bicicleta.
Previsió de dificultats
• Tenint en compte que els textos
que els alumnes han llegit fins
ara eren narratius, valoreu
la conveniència de comentar
amb ells les diferències que
observen entre aquesta lectura
i les narracions anteriors. Caldrà
fer-los notar que en aquest text
no s’expliquen fets protagonitzats
per uns personatges, sinó que
la persona que l’escriu reflexiona
sobre una pregunta (la del títol)
i hi respon aportant els arguments
que considera vàlids (les coses que
ha vist ella mateixa).
Podreu introduir d’aquesta manera
la utilitat de l’article d’opinió, que
és el text que els alumnes hauran
d’elaborar en l’apartat Saber fer,
al final de la unitat.
Suggeriments sobre la lectura
ABANS DE LLEGIR
Feu que els alumnes lligen el títol del text i observen la foto-
grafia que l’acompanya. Pregunteu-los on està Amsterdam i
sondegeu si relacionen la ciutat amb Holanda o amb Europa
(si disposeu d’un mapa del continent, podeu mostrar-los la lo-
calització del país i la seua capital). A propòsit de la foto, pre-
gunteu-los què té de particular aquesta ciutat (l’aigua, les bi-
cis, els edificis…). Tracteu que facen les seues hipòtesis sobre
el contingut del text.
LECTURA
Per mitjà de la informació de Dificultats de lectura fomenteu la
reflexió que llegir molt ràpid no significa llegir bé. Els alumnes
que lligen molt lentament han de procurar augmentar a poc a
poc el ritme lector, però amb una cadència que siguen capa-
ços de mantindre, en la qual articulen correctament cada so i
entenguen cada paraula que lligen. Altrament, aquells que els
escolten no els comprendran. El text gravat en la pista 10 del
CD Lectures els pot servir com a model.
Si ho trobeu convenient, acordeu amb els alumnes prèvia-
ment quina part del text correspon llegir a cada un. Això incre-
mentarà la seua atenció durant la lectura en grup.
DESPRÉS DE LLEGIR
Valoreu si la lectura en veu alta que han fet ha sigut adequa-
da. Comproveu que els alumnes han comprés el text fent que
esmenten els avantatges d’anar en bicicleta per Amsterdam.
Deixeu que diguen el seu parer sobre aquest mitjà de trans-
1
els carrers siguen molt estrets i que la circulació de vehicles grans, com ara cotxes o autobusos, siga pràcticament impossible. A més, com que la bici és lleugera, fins i tot en cas que no s’hi puga circular amb comoditat, es pot carregar
a llom i passar-hi sense cap problema, cosa que és pràcticament impossible de fer amb una moto, per exemple.
A això cal afegir el fet que Amsterdam és una ciutat
relativament menuda i plana, quasi sense desnivells, i que el seu clima té unes temperatures més o menys moderades tant a l’hivern com a l’estiu. Aquestes característiques permeten que qualsevol persona, sense una preparació física especial, puga desplaçar-s’hi en bici sense problemes a qualsevol hora qualsevol dia de l’any, cosa que no és gens fàcil de fer en altres ciutats com ara Munic, on hi ha vora trenta metres de desnivell entre una part de la ciutat i una altra; o Sevilla, on a l’estiu es poden sobrepassar fins i tot els 40 graus de temperatura al migdia.
I per acabar-ho de rematar, cal tindre en compte que la capital holandesa disposa d’una sèrie de serveis que animen les persones a usar la bicicleta com a mitjà de transport principal: compta amb vora 400 quilòmetres de carril bici perquè els ciclistes puguen arribar a qualsevol lloc de la ciutat i dels voltants sense haver de circular en companyia d’altres vehicles de motor, hi ha aparcaments exclusius per a bicicletes, tallers de reparació i cases de lloguer de bicis per tota la ciutat, es pot carregar la bici en qualsevol mitjà de transport públic amb una tarifa mínima...
Amb tots aquests avantatges, és normal que la bici siga el mitjà de transport més popular
en aquesta encantadora ciutat, veritat?
10
DIFICULTATS D’ESCRIPTURA
Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
sei
*
anta despla*
ar-se*
ones ve*
iclesa llom: alçant de terra.
exclusius: que s’usen només per a una cosa o per un grup de persones determinat. lloguer: intercanvi d’objectes o serveis a canvi de diners. avantatges: coses positives i profitoses. 125 668024_Unitat 10.indd 59 20/02/15 09:41
Per què Amsterdam és
la ciutat de les bicicletes?
Fa temps vaig sentir en la ràdio que a Amsterdam, la capital d’Holanda, seixanta de cada cent persones utilitza la bicicleta per a desplaçar-se habitualment per la ciutat. Van en bici a escola, a treballar, a comprar... fins i tot quan ixen de nit! He de reconéixer que aquesta dada em va sorprendre i recorde que vaig pensar que potser els holandesos estaven fets d’una pasta diferent, que eren més esportistes i més ecològics que la resta del món.
Però l’estiu passat, els pares i jo vam anar a Amsterdam de viatge i aleshores ho vaig comprendre tot. No és que els amsterdamesos siguen o no els més esportistes i els més ecològics del món; és que la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic i més còmode per a desplaçar-se per la ciutat.
En primer lloc, heu de saber que la bicicleta és l’únic mitjà de transport amb què es pot accedir a qualsevol racó de la ciutat. Per als qui no la coneixeu, us diré que la capital d’Holanda està travessada quasi totalment per ponts i canals. Això fa que en determinades zones, sobretot pel centre,
Competència lectora
DIFICULTATS DE LECTURA
A vegades volem llegir tan de pressa que ens anticipem al que hi ha escrit i intentem endevinar-ho en comptes de llegir-ho, i això fa que ens equivoquem. Llig el text següent
procurant llegir les paraules que hi ha escrites sense anticipar-te.
124
668024_Unitat 10.indd 58 20/02/15 09:41
NOTES
port i si pensen que en ciutats com València, Castelló de la
Plana o Alacant hi ha o hi pot haver les mateixes facilitats per
a circular en bicicleta.
Sobre les paraules de Dificultats d’escriptura, destaqueu el so
fricatiu (x de Xàtiva) de seixanta, relacioneu desplaçar-se amb
plaça (família de paraules), recalqueu la S sonora de zona i feu
que es fixen en la h intercalada de vehicles.
Competències
Competència social i cívica. Amb la lectura del text Per què
Amsterdam és la ciutat de les bicicletes? es fomenta en els
alumnes la consciència de pertànyer a una societat en què els
ciutadans ocupen un espai comú que han d’usar de forma
compartida, sense generar molèsties als altres.
Altres activitats
PER A AMPLIAR
Lectura cronometrada. Entregueu a l’alumne un text llarg i
doneu-li un minut per a llegir en veu alta fins on arribe, sense
pressa i fixant-se en cada paraula. En passar els seixanta se-
gons, l’alumne deixa de llegir i marca amb una barra (/) el punt
del text en què s’ha quedat. Tot seguit, feu que llija de nou el
mateix text durant un altre minut. Quan s’acaba el temps, el
xiquet marca amb dues barres (//) el punt en què s’ha quedat.
Efectueu la mateixa operació una tercera vegada, en la qual
la marca és de tres barres (///). Finalment, compteu la quanti-
tat de paraules llegides en cada lectura i ho anoteu en un re-
gistre. És previsible que el xiquet arribe més lluny en la tercera
lectura. Feliciteu-lo per això i animeu-lo a millorar.
1 Respon.
De quin país és la capital Amsterdam?
Quin és el mitjà de transport més utilitzat per a desplaçar-se per la ciutat? Quanta gent l’utilitza? Et sembla molta o poca gent?
2 Tria la correcta. Per què creu l’autor del text que s’usa tant la bicicleta a Amsterdam després de visitar la ciutat amb els pares?
A Perquè els holandesos són molt esportistes i ecològics.
B Perquè la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic i còmode per a desplaçar-se per la ciutat.
3 Recull en l’esquema les dades que extragues del text.
4 Digues a quin dels arguments exposats en el text fa referència cada imatge i amb quin dels apartats anteriors es relacionen.
A B C
5 Explica què vol dir l’autor de l’article amb aquest comentari.
Vaig pensar que potser els holandesos estaven fets d’una pasta diferent.
6 A partir de la informació del text, escriu una resposta a la pregunta del títol en no més de tres oracions.
7 Pensa i respon.
Et sembla interessant aquesta lectura? Per què?
Què sabies d’aquesta ciutat abans de llegir el text? Què més en voldries saber?
Competència lectora
Forma de la ciutat Relleu i clima Serveis per a les bicis AMSTERDAM 126 668024_Unitat 10.indd 60 20/02/15 09:41
Propòsits
• Valorar la comprensió general
del text argumentatiu Per què
Amsterdam és la ciutat de
les bicicletes?
• Opinar sobre la lectura.
NOTES
Solucions
1 • D’Holanda. • La bicicleta. • Seixanta de cada cent per-
sones. RL.
2 B Perquè la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic
i còmode per a desplaçar-se per la ciutat.
3 Forma de la ciutat → menuda, de carrers estrets, traves-
sada per ponts i canals. Relleu i clima → plana, quasi sense
desnivells, amb temperatures moderades tant a l’hivern com
a l’estiu. Serveis per a les bicis → 400 km de carril bici, apar-
caments exclusius, tallers de reparació, cases de lloguer de
bicis, tarifa mínima per a carregar la bici en qualsevol mitjà de
transport públic.
4 A Tarifa mínima per a carregar la bici en qualsevol mitjà de
transport públic. B 400 km de carril bici. C Aparcaments per
a bicicletes. / Es relacionen amb l’apartat «Serveis per a les
bicis».
5 RM. Que els holandesos tenien una manera de ser i de
pensar totalment diferent de la nostra.
6 RM. Perquè és molt còmode circular en bici per una ciu-
tat plana, on el clima és suau i on hi ha molts serveis per a les
bicicletes. A més, permet accedir sense problemes als carrers
estrets de la ciutat.
7 RL.
1
10
1 Relaciona amb números. Com s’anomena cada part de la bicicleta?
quadre pedal manillar selló cadena manxa roda palanca de fre
2 Copia les quatre paraules que anomenen parts de la roda de la bicicleta i escriu una oració amb cada una.
radi pedal vàlvula canvi llanta manillar coberta
LA FAMÍLIA DE PARAULES
Una família de paraules està composta per tots els termes que s’han format a partir d’una mateixa paraula. Per exemple pedal, pedalada i pedalejar formen part de la mateixa família de paraules.
3 Classifica les paraules següents segons la família a què pertanyen. rodar redolons rodet redolar redona rodejar redolí rodeta SÓN FAMÍLIA DE RODA SÓN FAMÍLIA DE REDÓ
4 Escriu almenys tres paraules de la família d’esport.
Vocabulari. LA BICICLETA
5 Explica el significat de les expressions destacades en les oracions següents. L’ajuntament va fer marxa arrere en el projecte d’urbanització. Hauràs de posar fre a les peticions de Felip o acabareu malament.
AMPLIE EL VOCABULARI 8 2 1 3 7 5 6 4 127 668024_Unitat 10.indd 61 20/02/15 09:41
Propòsits
• Aprendre vocabulari de l’àmbit
de la bicicleta.
• Saber què són les famílies
de paraules.
• Conéixer algunes locucions verbals.
Més recursos
• Més parts de la bicicleta
Biela, calçapeu, far, forquilla, frens
de disc, frens de sabata, parafang,
pinyons, plats, pneumàtics,
reflector, suspensió, tija, timbre.
• Famílies de paraules
Carn, carnós, carnisseria, carnívor.
Ferro, ferrer, ferreteria, ferramenta.
Fum, fumador, fumeral, fumejar.
Penjar, penjoll, penjador, penjollós.
Ratlla, ratllar, ratllador, ratlladura.
Taula, taulada, taulat, taulell, tauler.
Vent, ventada, ventós, ventilador.
NOTES
Solucions
1 1 roda. 2 cadena. 3 selló. 4 quadre. 5 manillar. 6 palanca
de fre. 7 manxa. 8 pedal.
2 Radi, vàlvula, llanta, coberta. RM. Cada roda té molts ra-
dis. La vàlvula impedeix que l’aire escape del pneumàtic. La
llanta és la part metàl·lica de la roda. La coberta és la part ex-
terna de la roda.
3 SÓN FAMÍLIA DE RODA ▶ rodar, rodejar, rodet, rodeta.
SÓN FAMÍLIA DE REDÓ ▶ redona, redolons, redolí, redolar.
4 RM. Esportista, esportiu, poliesportiu.
5 • «Fer marxa arrere» → no mantindre les pretensions o les
intencions que es tenien en un principi. • «Posar fre» → mo-
derar, aturar o reprimir.
Altres activitats
PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
Endevinar parts de la bicicleta. Una manera de treballar el
vocabulari de l’apartat és que cada alumne pense en una part
de la bicicleta i, amb el llibre tancat, descriga la utilitat que té
al company de taula per tal que tracte d’endevinar-la. Per
exemple: «serveix per a unflar la roda» (manxa), «s’usa per a
reduir la velocitat» (fre), «el gastem per a seure» (selló), «apro-
fita per a fer llum» (far), «serveix per a dirigir la bici» (manillar),
«es posa per a evitar esguits» (parafang), «serveix per a adap-
tar la potència al terreny» (marxa), etc.
1
10
EM FIXE EN LA LLENGUA
6 A vegades s’utilitzen formes verbals en present per a expressar accions que tingueren lloc fa molt de temps. És l’anomenat present històric. Tria l’oració de cada parell en què s’utilitze
el present històric.
A Ausiàs Marc escriu la seua obra en el segle XV.
B Maite escriu una redacció per a l’escola.
A Silenci, que arriba la meua part favorita de la pel·lícula.
B L’home arriba per primera vegada a la Lluna en 1969.
7 Escriu una oració en què utilitzes el present històric.
3 Completa les oracions amb formes del verb proposat en cada cas en el temps que corresponga.
Hui Núria en un restaurant i ahir a cals iaios, però demà a casa.
Jo abans paisatges, ara animals i després edificis.
4 Analitza les formes verbals de les oracions següents com en l’exemple. Núria i Pau parlen per telèfon. L’aigua bullirà en pocs minuts. Demà caminaré dos quilòmetres. Vas participar en el concurs? Lluís i jo anàrem al teatre ahir. Vosaltres sabeu bé la lliçó.
Exemple parlen →
5 Copia les oracions que tenen el verb en mode indicatiu i encercla’l.
Carme va aprendre la cançó. Roger, compra un quilo de maduixes! Tant de bo ploguera prompte. A mi m’agraden molt els relats breus.
infinitiu persona nombre temps
parlar tercera plural present
PINTAR DINAR
129
668024_Unitat 10.indd 63 20/02/15 09:41
El temps dels verbs
Les formes verbals expressen el temps en què té lloc l’acció. Segons el moment en què situen l’acció, els temps poden ser passats, presents o futurs.
Els temps passats agrupen formes verbals referides a accions que tingueren lloc en el passat. Els temps presents agrupen formes verbals
referides a accions que tenen lloc en el present. Els temps futurs agrupen formes verbals
referides a accions que tindran lloc en el futur.
El mode dels verbs. L’indicatiu
Els temps verbals s’agrupen en tres modes diferents segons que expressen accions reals (La carrera ha
començat), desitjos (Tant de bo guanyara Miquel) o ordres
(Corre, Miquel!).
Els temps verbals que expressen accions reals pertanyen al mode indicatiu. Al final d’aquest llibre trobaràs els diversos temps del mode indicatiu de cada conjugació.
Gramàtica. EL VERB. TEMPS I MoDE
1 Localitza els verbs del text següent i digues en quin temps estan.
Una afició saludable
A Joan li agradaven molt les rutes en bicicleta perquè sempre coneixia llocs nous. Quan en feia una de molt costeruda, s’alimentava bé i bevia aigua cada poc de temps. I a la nit dormia com un bebé. Estava tan cansat!
2 Reescriu el text anterior de primer en present i després en futur.
3 Completa les oracions amb formes del verb proposat en cada cas en el temps que corresponga.
Hui Núria en un restaurant i ahir a cals iaios, però demà a casa.
Jo abans paisatges, ara animals i després edificis.
4 Analitza les formes verbals de les oracions següents com en l’exemple. Núria i Pau parlen per telèfon. L’aigua bullirà en pocs minuts. Demà caminaré dos quilòmetres. Vas participar en el concurs? Lluís i jo anàrem al teatre ahir. Vosaltres sabeu bé la lliçó.
Exemple parlen →
5 Copia les oracions que tenen el verb en mode indicatiu i encercla’l.
Carme va aprendre la cançó. Roger, compra un quilo de maduixes! Tant de bo ploguera prompte. A mi m’agraden molt els relats breus. Segons el moment en què situen l’acció, els temps poden ser passats, presents
o futurs.
Els temps verbals també s’agrupen en modes. Els temps verbals que expressen accions reals pertanyen al mode indicatiu.
jugà van riure dormies juga riuen dorms jugarà riuran dormiràs
passat present futur TEMPS VERBALS La carrera ha començat. Tant de bo guanyara Miquel. Corre, Miquel! 128 668024_Unitat 10.indd 62 20/02/15 09:41