PRIMÀRIA
Llengua
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
GUIA DIDÀCTICA
La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ
Josep Lluís Navarro Peiró
EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Índex
Guions didàctics
Mapa de continguts ... 6
Unitat 6. La festa de Sant Antoni ... 8
Unitat 7. Cap on anem? ... 22
Unitat 8. De viatge pel món ... 38
Unitat 9. Una fira de la tecnologia ... 52
Unitat 10. Marxa del Dia de la Bicicleta ... 68
PRIMÀRIA
Llengua
El llibre Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada
Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
Àngela Carril Caldelas Llum Cures Vázquez Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro
IL·LUSTRACIÓ
Tatio Viana Miguel del Cerro
EDICIÓ EXECUTIVA
Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.
PRIMÀRIA
Llengua
El llibre Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada
Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
Àngela Carril Caldelas Llum Cures Vázquez Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro
IL·LUSTRACIÓ
Tatio Viana Miguel del Cerro
EDICIÓ EXECUTIVA
Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.
Unitat
Comunicació oral
Competència
lectora
Vocabulari
1
Dia de mudança
6
Extraure informació
d’un missatge telefònic
Donar pistes
La casa abandonada
La casa
El diccionari
2
A la cuina
18
Identificar l’objectiu
d’un anunci
Fer preguntes
Tinc un blog
La cuina
Els sinònims
3
Una estrena
de cine
32
Deduir informació
Recomanar una pel·lícula
Càmera... acció!
El cine
Els antònims
4
Al laboratori
de l’escola
44
Ordenar una seqüència
Donar consells
Tres, dos, un... zero!
El laboratori
Les paraules
polisèmiques
5
El club de lectura
58
Identificar tipus de textos
Recitar un poema
El país dels somnis
La biblioteca
Les paraules parònimes
6
La festa de Sant
Antoni
70
Reconéixer informacions
falses
Descriure animals
Muixerangueta meua
Les festes
Les paraules
homòfones
7
Cap on anem?
82
Localitzar llocs en un plànol
Explicar un viatge
La nostra Rateta
La carretera
Les paraules derivades
8
De viatge pel món
96
Completar informacions
Dramatitzar una conversa
Menja’t el món!
El turisme
Les paraules compostes
9
Una fira de
la tecnologia
108
Completar un horari
Anunciar una activitat
Sense Internet!
La tecnologia
Els diminutius
i els augmentatius
10
Marxa del Dia
de la Bicicleta
122
Identificar l’emissor
de diversos missatges
Expressar una opinió
Per què Amsterdam
és la ciutat de les
bicicletes?
La bicicleta
La família de paraules
Models de conjugació verbal
11
Un circ diferent
134
Distingir fets i opinions
Presentar un espectacle
El Gran Circ de les
Puces ha arribat al poble
El circ
Les paraules
onomatopeiques
12
Tots amb
el planeta
146
Identificar la informació
principal d’un text
Descriure una imatge
Dia Mundial
de l’Aigua
L’ecologia
Les sigles
13
Viatge amb tren
160
Deduir informació
Donar informació
Un premi inesperat
El viatge amb tren
Les variants lèxiques
14
Jornada d’assaig
172
Identificar variants dialectals
Explicar una notícia
en directe
Un cas ben curiós
L’escola de música
Les frases fetes
15
Espectacle
al carrer
186
Reconstruir missatges
Comentar un espectacle
M’he enamorat!
Els sentiments
Els refranys
Unitat
Comunicació oral
Competència
lectora
Vocabulari
1
Dia de mudança
6
Extraure informació
d’un missatge telefònic
Donar pistes
La casa abandonada
La casa
El diccionari
2
A la cuina
18
Identificar l’objectiu
d’un anunci
Fer preguntes
Tinc un blog
La cuina
Els sinònims
3
Una estrena
de cine
32
Deduir informació
Recomanar una pel·lícula
Càmera... acció!
El cine
Els antònims
4
Al laboratori
de l’escola
44
Ordenar una seqüència
Donar consells
Tres, dos, un... zero!
El laboratori
Les paraules
polisèmiques
5
El club de lectura
58
Identificar tipus de textos
Recitar un poema
El país dels somnis
La biblioteca
Les paraules parònimes
6
La festa de Sant
Antoni
70
Reconéixer informacions
falses
Descriure animals
Muixerangueta meua
Les festes
Les paraules
homòfones
7
Cap on anem?
82
Localitzar llocs en un plànol
Explicar un viatge
La nostra Rateta
La carretera
Les paraules derivades
8
De viatge pel món
96
Completar informacions
Dramatitzar una conversa
Menja’t el món!
El turisme
Les paraules compostes
9
Una fira de
la tecnologia
108
Completar un horari
Anunciar una activitat
Sense Internet!
La tecnologia
Els diminutius
i els augmentatius
10
Marxa del Dia
de la Bicicleta
122
Identificar l’emissor
de diversos missatges
Expressar una opinió
Per què Amsterdam
és la ciutat de les
bicicletes?
La bicicleta
La família de paraules
Models de conjugació verbal
11
Un circ diferent
134
Distingir fets i opinions
Presentar un espectacle
El Gran Circ de les
Puces ha arribat al poble
El circ
Les paraules
onomatopeiques
12
Tots amb
el planeta
146
Identificar la informació
principal d’un text
Descriure una imatge
Dia Mundial
de l’Aigua
L’ecologia
Les sigles
13
Viatge amb tren
160
Deduir informació
Donar informació
Un premi inesperat
El viatge amb tren
Les variants lèxiques
14
Jornada d’assaig
172
Identificar variants dialectals
Explicar una notícia
en directe
Un cas ben curiós
L’escola de música
Les frases fetes
15
Espectacle
al carrer
186
Reconstruir missatges
Comentar un espectacle
M’he enamorat!
Els sentiments
Els refranys
Mapa de continguts
Gramàtica
Ortografia
Literatura
Saber fer
Les llengües d’Espanya.
El valencià
Sons i grafies
Escriure un correu electrònic
El grup nominal
L’ús de x, tx i ig
Els textos narratius. L’espai
i el temps
Elaborar un anunci
radiofònic
El substantiu. Classes
de substantius
L’ús de x i ix
Descriure l’escenari
d’una pel·lícula
El gènere i el nombre
del substantiu
L’ús de v
El narrador i els personatges
Donar instruccions orals
per a fer un experiment
Els determinants (I). L’article,
els possessius i els demostratius
La partició de paraules
Elaborar un àlbum il·lustrat
Els determinants (II). Numerals,
indefinits, interrogatius
i exclamatius
L’accentuació
Explicar un joc tradicional
L’adjectiu. Els graus
de l’adjectiu
L’accent gràfic
en les paraules agudes
Els textos poètics. El vers
Descriure un lloc a partir
d’un plànol
El verb. Arrel i desinències
L’accent gràfic
en les paraules planes
Fer una exposició oral
El verb. Nombre i persona
L’accent gràfic
en les paraules esdrúixoles
Els recursos literaris
Fer una entrevista
El verb. Temps i mode
La dièresi
Escriure un article d’opinió
Els pronoms personals
L’ús del guionet
Escriure una notícia
L’adverbi
P i b a final de paraula
El text teatral. Diàlegs
i acotacions
Fer un debat
L’oració. Subjecte i predicat
T i d a final de paraula
Escriure un text predictiu
Classes d’oracions
C i g a final de paraula
L’obra teatral. Acte i escena
Descriure una persona
L’oració, el paràgraf i el text
Els punts suspensius
Contar un acudit
Gramàtica
Ortografia
Literatura
Saber fer
Les llengües d’Espanya.
El valencià
Sons i grafies
Escriure un correu electrònic
El grup nominal
L’ús de x, tx i ig
Els textos narratius. L’espai
i el temps
Elaborar un anunci
radiofònic
El substantiu. Classes
de substantius
L’ús de x i ix
Descriure l’escenari
d’una pel·lícula
El gènere i el nombre
del substantiu
L’ús de v
El narrador i els personatges
Donar instruccions orals
per a fer un experiment
Els determinants (I). L’article,
els possessius i els demostratius
La partició de paraules
Elaborar un àlbum il·lustrat
Els determinants (II). Numerals,
indefinits, interrogatius
i exclamatius
L’accentuació
Explicar un joc tradicional
L’adjectiu. Els graus
de l’adjectiu
L’accent gràfic
en les paraules agudes
Els textos poètics. El vers
Descriure un lloc a partir
d’un plànol
El verb. Arrel i desinències
L’accent gràfic
en les paraules planes
Fer una exposició oral
El verb. Nombre i persona
L’accent gràfic
en les paraules esdrúixoles
Els recursos literaris
Fer una entrevista
El verb. Temps i mode
La dièresi
Escriure un article d’opinió
Els pronoms personals
L’ús del guionet
Escriure una notícia
L’adverbi
P i b a final de paraula
El text teatral. Diàlegs
i acotacions
Fer un debat
L’oració. Subjecte i predicat
T i d a final de paraula
Escriure un text predictiu
Classes d’oracions
C i g a final de paraula
L’obra teatral. Acte i escena
Descriure una persona
La festa de Sant Antoni
6
Continguts de la unitat
EIX TEMÀTIC.
LES FESTES
SABER
VOCABULARI
•
Les festes.
•
Les paraules homòfones.
GRAMÀTICA
•
Els determinants (II).
ORTOGRAFIA
•
L’accentuació.
SABER FER
COMUNICACIÓ ORAL
•
Escoltar i entendre un ban.
•
Descriure un animal perquè
els companys l’endevinen.
•
Parlar sobre festes tradicionals
valencianes.
LECTURA
•
Llegir i comprendre un conte:
Muixerangueta meua.
ESCRIPTURA
•
Escriure un text sobre una festa local.
•
Realitzar dictats.
TASCA FINAL
•
Explicar un joc tradicional.
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS
•
Actitud integradora cap a les persones
nouvingudes.
•
Interés per conéixer les tradicions
i els jocs populars valencians.
•
Gust per compartir els seus
Banc de recursos per a la unitat
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Programació didàctica d’aula
Recursos per a l’avaluació
•
Avaluació de continguts.
Unitat 6: models B i A.
•
Avaluació per competències.
Prova de la unitat 6.
Ensenyament individualitzat
•
Pla de millora. Unitat 6: fitxes 1, 2 i 3.
•
Programa d’ampliació. Unitat 6.
Projectes de treball cooperatiu
•
Projecte del segon trimestre.
Recursos complementaris
•
Recursos literaris.
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
•
Fitxes per al desenvolupament
de la intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris
•
Projecte lingüístic.
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
RECURSOS DIGITALS
LlibreMèdia
•
Unitat 6: activitats i recursos.
El joc del saber
MATERIAL D’AULA
Làmina
•
Les festes.
CD Comunicació oral
•
Unitat 6: pista 8.
CD Lectures
•
Unitat 6: pista 6.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne
•
Segon trimestre. Unitat 6.
Llibre de teatre
Llibre de lectura
•
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià
Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
La festa de Sant Antoni
6
Escoltar
pista 81 Escolta i escriu V si és verdader o F si és fals.
Hui comencen les festes patronals en honor de Sant Blai. La inauguració de la fira i porrat es farà de vesprada.
La benedicció dels animals es farà després de cremar la foguera.
2 Converteix en verdaderes les afirmacions falses de l’activitat anterior.
70
668024_Unitat 06.indd 4 20/02/15 09:13
3 Observa la làmina i respon.
Quin acte de la festa de Sant Antoni se celebra en aquest moment? Què fa el rector? I el fester?
Quins animals estan a punt de ser beneïts? Quins ja ho han estat? Quin tipus de productes es venen a la parada de la fira i porrat?
4 Tria un animal i descriu-lo sense dir-ne el nom perquè els companys i les companyes l’endevinen.
Per descriure’l, digues si és gran o menut; si té pèl, plomes, closca, etc.; de quin color és i què sol menjar.
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Valorem la nostra cultura.
Contesta.
Quines festes se celebren a la teua localitat? Què t’agrada d’aquestes festes? Quines altres festes tradicionals de la Comunitat coneixes?
Creus que és important conservar-les? Justifica la resposta.
Escriure
6 Escriu un text breu sobre algun acte de les festes de la teua localitat que responga a aquestes preguntes.
Quin acte és? En què consisteix? Quan i on se celebrarà?
SABER FER
TASCA FINAL
Explicar les regles d’un joc tradicional
Quins jocs tradicionals coneixes? Has jugat a algun? Què necessites saber per a poder jugar bé a un joc? Al final d’aquesta unitat explicaràs les regles d’un joc tradicional. T’atreveixes?
Parlar
71 668024_Unitat 06.indd 5 20/02/15 09:13Propòsits
• Millorar la comprensió auditiva
i l’expressió oral.
• Descriure l’escena d’un porrat.
• Distingir les afirmacions verdaderes
i falses sobre una audició.
• Descriure un animal perquè
els companys l’endevinen.
• Escriure un text breu sobre
les festes de la localitat.
Més recursos
• El porrat
Un porrat és una fira o mercat
de llepolies, fruita seca i altres
mercaderies que se celebra
en determinades festivitats
tradicionals. Sorgí de la veneració
que llauradors i ramaders feien
als sants per aconseguir bones
collites i fertilitat per als animals.
Els porrats més coneguts se
celebren en honor de sant Antoni
i inclouen un acte de benedicció
d’animals.
Suggeriments didàctics
Llegiu als xiquets el títol de la unitat, feu que observen la làmi-na i pregunteu-los en què consisteix la festa de Sant Antoni.
Dirigiu la descripció dient-los que s’hi fan dues activitats: una
al fons de la imatge (el mercat) i una altra en primer pla (la be-nedicció dels animals). Crideu l’atenció dels alumnes sobre
els dos personatges que visten de blanc i comproveu si els
reconeixen (són el rector i l’escolà). Digueu-los que el rector
és el responsable de l’església i l’escolà és el seu ajudant;
normalment hi treballen dins, però en la làmina ixen a la porta
perquè és un dia especial. Expliqueu que l’objecte que du a
la mà es diu salpasser i serveix per a beneir. Aclariu-los, si cal,
que «beneir» significa ‘invocar la protecció de Déu’ i que per
a fer-ho s’usa aigua beneïda, que l’escolà du en una caldere-ta. Pregunteu-los quins animals reconeixen en el dibuix i per
què pensen que els amos els porten al porrat. Si voleu, rela-cioneu l’acte de la benedicció dels animals amb el bateig,
l’acte de beneir els xiquets acabats de nàixer.
A propòsit dels animals del dibuix, podeu parlar amb els
alumnes de la diferència entre els animals domèstics, el bes-tiar i els animals salvatges. Tant els domèstics com el bestiar
els crien les persones; els primers ens fan companyia i dels
segons en traiem un profit com ara la carn, la llana, la pell,
etc. Els animals salvatges, en canvi, viuen en llibertat.
Relacioneu el títol de la unitat, La festa de Sant Antoni, amb
l’acte representat en la làmina. Expliqueu-los que, segons la
llegenda, sant Antoni Abat era un gran amic dels animals i,
quan en veia un de ferit, el curava. Així ho féu amb un porquet
que, agraït, l’acompanyà tota la vida. Per això també se’l co-neix com a sant Antoni del porquet.
La festa de Sant Antoni
6
Escoltar
pista 81 Escolta i escriu V si és verdader o F si és fals.
Hui comencen les festes patronals en honor de Sant Blai. La inauguració de la fira i porrat es farà de vesprada.
La benedicció dels animals es farà després de cremar la foguera.
2 Converteix en verdaderes les afirmacions falses de l’activitat anterior.
70
668024_Unitat 06.indd 4 20/02/15 09:13
3 Observa la làmina i respon.
Quin acte de la festa de Sant Antoni se celebra en aquest moment? Què fa el rector? I el fester?
Quins animals estan a punt de ser beneïts? Quins ja ho han estat? Quin tipus de productes es venen a la parada de la fira i porrat?
4 Tria un animal i descriu-lo sense dir-ne el nom perquè els companys i les companyes l’endevinen.
Per descriure’l, digues si és gran o menut; si té pèl, plomes, closca, etc.; de quin color és i què sol menjar.
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Valorem la nostra cultura.
Contesta.
Quines festes se celebren a la teua localitat? Què t’agrada d’aquestes festes? Quines altres festes tradicionals de la Comunitat coneixes?
Creus que és important conservar-les? Justifica la resposta.
Escriure
6 Escriu un text breu sobre algun acte de les festes de la teua localitat que responga a aquestes preguntes.
Quin acte és? En què consisteix? Quan i on se celebrarà?
SABER FER
TASCA FINAL
Explicar les regles d’un joc tradicional
Quins jocs tradicionals coneixes? Has jugat a algun? Què necessites saber per a poder jugar bé a un joc? Al final d’aquesta unitat explicaràs les regles d’un joc tradicional. T’atreveixes?
Parlar
71
668024_Unitat 06.indd 5 20/02/15 09:13
Sobre l’audició de l’activitat 1, expliqueu que un ban és un
anunci que fa l’ajuntament d’una localitat.
Pel que fa a l’activitat 6, és interessant que, una vegada
cor-regit el text, els alumnes el guarden al seu dossier
d’aprenen-tatge a fi de poder consultar-lo quan siga necessari, i també
per poder valorar el seu progrés en la redacció de textos.
Solucions
1
F, V, F.
2
• Hui comencen les festes patronals en honor de sant
Antoni. • La benedicció dels animals es farà abans de
cre-mar la foguera.
3
• La benedicció dels animals. El rector beneeix els
ani-• Estan a punt de ser beneïts dos gossos i un cavall. Ja estan
beneïts una ovella, un ocell, un conill, un hàmster i un gos.
• A la parada de la fira i porrat es venen productes alimentaris
artesans.
4
a
6
RL.
Competències
Competència social i cívica. Amb la reflexió que es proposa
en l’activitat 5, es pretén que els alumnes coneguen i valoren
les festes tradicionals valencianes.
NOTES
Muixerangueta meua
Hussein contemplava la lluna, intentant distraure els seus grans ulls del color de l’olivera perquè no ploraren. I és que tenia el cor trist.
Feia a penes uns quants dies que ell i tota la seua família s’havien traslladat a viure a Algemesí, un poble de la comarca de la Ribera Alta, envoltat de tarongers i arrossars. Un poble molt diferent del seu, que tenia cases senzilles de fang i palla i es trobava assentat sobre una muntanyeta.
De sobte, mentre mirava el cel estrellat i enyorava el seu poble, la va vore. Es va fregar amb força els ulls, va mirar de nou i va comprovar que el que havia vist era real: la xiqueta més bonica que havia vist mai tocava la lluna allà davant seu! Anava vestida d’una manera molt estranya. Portava una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs i un bonet orellut, tot de ratlles roges, blanques i blaves.
En observar-la atentament va apreciar que no era molt alta. Però, aleshores, com podia tocar la lluna? És que anava als muscles d’algun gegant? S’hi va fixar bé i va vore que no, que no era un gegant el que la sostenia, sinó un altre xiquet com ell,
Competència lectora
DIFICULTATS DE LECTURA
A vegades, quan llegim ràpid, oblidem fer l’entonació correcta de les oracions i això en dificulta la comprensió. Llig tan de pressa
com pugues el quart paràgraf de la lectura fent les entonacions que corresponga a cada oració.
72
668024_Unitat 06.indd 6 20/02/15 09:13
Propòsits
•
Llegir un text narratiu amb una
pronunciació clara i amb l’entonació
adequada.
•
Augmentar el ritme lector.
•
Vore exemples d’actituds
integradores de les persones
nouvingudes.
Previsió de dificultats
•
En l’apartat Dificultats de lectura es
demana als xiquets que acceleren
el ritme lector. És probable que, al
principi, s’entrebanquen en l’intent,
ja que es tracta d’un paràgraf que
conté oracions llargues,
interrogatives i exclamatives.
Suggeriments sobre la lectura
ABANS DE LLEGIR
En la lectura d’aquest conte els alumnes trobaran un
exem-ple d’integració social d’un nouvingut per mitjà d’una
tradi-ció local. Demaneu-los que observen el dibuix que
encap-çala el conte i comproveu si hi reconeixen la Muixeranga,
és a dir, les torres humanes d’Algemesí. Tingueu en
comp-te que muixeranga també designa la melodia que
acompa-nya la formació d’aquestes torres humanes.
LECTURA
En l’apartat Dificultats de lectura es demana que els
alum-nes lligen un paràgraf a un ritme ràpid. L’objectiu és que,
progressivament, els xiquets passen de descodificar les
paraules sense errors a llegir amb un ritme i expressió
ade-quats, posant èmfasi en determinades paraules i adaptant
el to de veu als signes de puntuació. El professor, com a
lector expert, és qui millor pot servir-los de model de
lectu-ra. Llegiu-los el fragment avivant o atenuant el ritme lector
en les parts que convinga i reflexioneu en veu alta que ho
heu fet per comprendre’l millor. Tot seguit, ells poden provar
de fer-ho igual que vosaltres. Després d’aquest exercici,
dei-xeu que facen una lectura atenta del conte seguida d’una
lec-tura en veu alta, com d’habitud.
Recordeu que també disposeu de la lectura gravada en el CD
Lectures (pista 6), que podeu usar com considereu
conveni-ent.
16
i que a aquest el sostenia una dona. Davant de la seua finestra havien construït una gran torre humana, que es feia i es desfeia al ritme de tabal i dolçaina!
Aleshores la xiqueta el va mirar, li va fer un somriure de galló
de mandarina i el va convidar a unir-s’hi. Ell no s’ho va pensar dues vegades i va baixar corrent al carrer.
–Hola! Sóc Salut! –es va presentar la xiqueta del somriure una vegada en terra.
–I jo Enric –va dir el xiquet que feia uns instants la duia als muscles.
De sobte el van envoltar totes aquelles persones vestides de manera estranya per donar-li la benvinguda.
–Qui sou? –va preguntar Hussein.
–Som la Muixeranga –va respondre un dels joves del grup. –La Muixeranga? –es va estranyar Hussein.
–La Muixeranga és un conjunt de danses i castells humans típics d’ací –li va explicar una dona.
–Estem assajant per a la Festa Major de la Mare de Déu de la Salut. Si vols enfilar-te fins al cel, fer pinya o simplement passar-t’ho bé, uneix-te a nosaltres! –li va proposar la xiqueta del somriure de galló de mandarina.
El cor de Hussein es va alegrar. Ell hauria anat fins a la lluna perseguint el somriure d’aquella muixerangueta!
Tot i que encara enyorava el seu poble, Hussein es va sentir molt a gust envoltat de tots aquells desconeguts vestits de manera tan estranya, veïns del poble que ara l’havia acollit. Així és que des d’aquella mateixa nit, la Muixeranga d’Algemesí va comptar amb un nou membre d’ulls grans del color de l’olivera.
6
DIFICULTATS D’ESCRIPTURA
Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
sen
*
illes so*
riure e*
tranya a*
ajantenyorava: trobava a faltar.
bonet: barret de tela que s’ajusta al cap. galló: cada una de les parts en què es divideix per dins una taronja, una mandarina, etc. enfilar-te: pujar a un lloc alt usant els peus i les mans.
pinya: grup de persones que fan de base en un castell humà.
73
668024_Unitat 06.indd 7 20/02/15 09:13
Muixerangueta meua
Hussein contemplava la lluna, intentant distraure els seus grans ulls del color de l’olivera perquè no ploraren. I és que tenia el cor trist.
Feia a penes uns quants dies que ell i tota la seua família s’havien traslladat a viure a Algemesí, un poble de la comarca de la Ribera Alta, envoltat de tarongers i arrossars. Un poble molt diferent del seu, que tenia cases senzilles de fang i palla i es trobava assentat sobre una muntanyeta.
De sobte, mentre mirava el cel estrellat i enyorava el seu poble, la va vore. Es va fregar amb força els ulls, va mirar de nou i va comprovar que el que havia vist era real: la xiqueta més bonica que havia vist mai tocava la lluna allà davant seu! Anava vestida d’una manera molt estranya. Portava una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs i un bonet orellut, tot de ratlles roges, blanques i blaves.
En observar-la atentament va apreciar que no era molt alta. Però, aleshores, com podia tocar la lluna? És que anava als muscles d’algun gegant? S’hi va fixar bé i va vore que no, que no era un gegant el que la sostenia, sinó un altre xiquet com ell,
Competència lectora
DIFICULTATS DE LECTURA
A vegades, quan llegim ràpid, oblidem fer l’entonació correcta de les oracions i això en dificulta la comprensió. Llig tan de pressa
com pugues el quart paràgraf de la lectura fent les entonacions que corresponga a cada oració. 72 668024_Unitat 06.indd 6 20/02/15 09:13
NOTES
DESPRÉS DE LLEGIR
Formuleu als alumnes algunes preguntes que els facen
parlar sobre el conte i que us permeten comprovar que
l’han comprés bé: En quin poble valencià passa la història?
Què té en el conte el color de l’olivera? Com li diuen al xic
dels ulls d’aquest color? Ha viscut sempre a Algemesí?
Està trist o content? Per què? Què el sorprengué una nit
quan aguaitava per la finestra? Per què es diu que la
xique-ta podia tocar la Lluna? A quin grup perxique-tanyia la xiquexique-ta?
Què fan en la Muixeranga?
Competències
Consciència i expressió cultural. Amb la lectura del
con-te Muixerangueta meua els alumnes coneixen una tradició
valenciana única que en 2011 va ser declarada patrimoni
immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Altres activitats
PER A AMPLIAR
La lectura fluida. Trieu un poema molt expressiu, dividiu
els alumnes en grups i aviseu-los que els llegireu un text
molt bonic quatre vegades. Cada grup apuntarà en un full
com heu llegit cada vegada i decidirà quina lectura ha sigut
fluida. La primera vegada llegireu el poema molt ràpid; la
segona, sense expressivitat; la tercera, molt lentament; i la
quarta, de forma fluida. La idea és que els alumnes opinen
sobre les diverses lectures i acorden finalment entre tots
1 Digues en quin moment del dia se situa l’acció de la lectura i explica com ho has sabut.
2 Completa. Què li passava a Hussein?
3 Tria la imatge correcta. Què va vore Hussein per la finestra?
A B C
4 Escriu el nom de la xiqueta que va vore Hussein per la finestra i del xiquet que la duia als muscles.
5 Llig i respon.
Qui diu això? A qui ho diu?
Què és la muixeranga? Qui ho explica? Què feien en el moment que els veu Hussein?
6 Copia la correcta. Què passa al final?
7 Comenta amb els companys i les companyes.
Quines coses positives creus que aportarà a Hussein el fet de formar part de la Muixeranga?
T’agradaria participar en algun grup o associació així? Per què?
Competència lectora
Hussein estava perquè feia que ell i s’havien traslladat a viure a i el seu poble.
Som la Muixeranga.
Hussein accepta la proposta de Salut i s’apunta a la Muixeranga.
Hussein no s’apunta a la Muixeranga però es fa amic d’Enric i de Salut.
74
668024_Unitat 06.indd 8 20/02/15 09:13
Propòsits
•
Valorar la comprensió general
del conte Muixerangueta meua.
•
Promoure una actitud favorable
a la integració cultural dels
nouvinguts.
•
Raonar sobre els beneficis de
pertànyer a un grup o associació
cultural.
Més recursos
• La Muixeranga
– http://www.novamuixeranga.com
– http://www.muixeranga.org/inici.
html
NOTES
Solucions
1
De nit. Se sap perquè Hussein veu la Lluna des de la
fi-nestra.
2
Hussein estava trist perquè feia uns quants dies que ell
i la seua família s’havien traslladat a viure a Algemesí i
enyo-rava el seu poble.
3
Cal triar la imatge C.
4
Salut i Enric.
5
• Ho diu un jove del grup. A Hussein. • És un conjunt de
danses i castells humans típics d’Algemesí. Ho explica una
dona. • Assajar per a la Festa Major de la Mare de Déu de la
Salut.
6
Hussein accepta la proposta de Salut i s’apunta a la Mui-xeranga.
7
RL.
Competències
Competència social i cívica. En
l’activitat 7, es pretén fo-mentar una reflexió que, d’una banda, faça els alumnes
cons-cients dels aspectes positius de la multiculturalitat; i de l’altra,
els faça proclius a participar en grups o associacions culturals
i lúdiques.
16
1 Completa cada oració amb la paraula de la família de festa que corresponga. Ahir anàrem a un de música folklòrica.
El dia 3 de febrer se celebra la de Sant Blai. El dia de Sant Josep és dia .
Ramon és el de la meua cosina Adriana.
2 Localitza en la sopa de lletres sis paraules relacionades amb les festes i escriu-les on corresponga.
LES PARAULES HOMÒFONES
Són paraules homòfones les que sonen igual, però signifiquen coses diferents. Per exemple, massa (‘gran quantitat’) i maça (‘tipus de martell’) són paraules homòfones.
3 Copia la paraula homòfona correcta. Com s’anomena cada cosa? Si et cal, consulta el diccionari.
bota fals cup bóta falç cub
Vocabulari.
LES FESTES
4 Descobreix quina d’aquestes paraules no fa referència a una dansa popular i digues a què es refereix.
els arquets la Moma les filades els tornejants
AMPLIE EL VOCABULARI C A G E G A N T R A T A X P A A N E E T E A B R N B U N Y O L E B U C E D O L Ç A I N A T P T O R R Ó E T D L festiu festival fester festivitat SÓN FIGURES SÓN INSTRUMENTS MUSICALS SÓN DOLÇOS 75 668024_Unitat 06.indd 9 20/02/15 09:13
Suggeriments didàctics
Tingueu en compte que en els parlars en què no es fa la
dis-tinció entre el so de la b i la v, també són homòfones paraules
com beu i veu, ball i vall, bell i vell, etc. Vigileu i treballeu també
les confusions habituals entre formes del verb haver i altres
pa-raules: ha amb la preposició a, hem amb el pronom em…
Solucions
1
• Ahir anàrem a un festival de música folklòrica. • El dia
3 de febrer se celebra la festivitat de Sant Blai. • El dia de
Sant Josep és dia festiu. • Ramon és el fester de la meua
cosina Adriana.
2
SÓN FIGURES
▶
GEGANT (horitzontal, línia 1), CABUT
3), TORRÓ (horitzontal, línia 5). SÓN INSTRUMENTS MUSI-CALS
▶
DOLÇAINA (horitzontal, línia 4), TABAL (vertical, línia
11).
3
• bota. • falç. • cub.
4
Les filades. RM. Una filada és, en les festes de Moros i
Cristians, un conjunt de persones que participen en les desfi-lades amb un mateix nom i amb el mateix vestit.
Altres activitats
PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
Dictats breus amb paraules homòfones. Plantegeu als
alumnes dictats breus, d’una sola oració, en què siguen
conscients que treballen la diferència entre dos homòfons.
Propòsits
•
Aprendre vocabulari de l’àmbit
de les festes.
•
Saber què són les paraules
homòfones i usar-ne.
Més recursos
• Dolços típics valencians
http://www.uv.es/baldovi/cuina/
postre3.htm
• Instruments musicals populars
http://www.dival.es/va/
normalitzacio/sites/default/files/
normalitzacio/Cartell%20
dels%20instruments%20
populars.pdf
• Banc de paraules homòfones
A – ha; anular – anul·lar;
em – hem; mes – més;
net – nét; sec – cec;
signe – cigne; sol – sòl;
conte – compte;
contar – comptar;
segar – cegar.
NOTES
UNITAT6
16
EM FIXE EN LA LLENGUA
2 Localitza els numerals del text següent i classifica’ls.
Un festival musical
En tres setmanes se celebrarà la vint-i-quatrena edició del Festival de Música Tradicional a setze quilòmetres d’ací. Jo hi aniré per segona vegada. Vols vindre tu també?
NUMERALS CARDINALS NUMERALS ORDINALS
3 Forma els ordinals corresponents a cada cardinal seguint el model. tretze set trenta-tres noranta seixanta-sis vint-i-quatre
4 Pensa i respon. Quins quatre numerals cardinals no segueixen la regla anterior per formar els ordinals corresponents? Com els formen?
5 Substitueix els numerals destacats per indefinits.
Ja s’han celebrat set proves del campionat i he guanyat quatre premis.
Hi havia quatre-centes persones en el concert i vint persones en el recital de poesia.
6 Encercla de roig els interrogatius i de blau els exclamatius.
Quina festa més divertida! Per quins carrers passa la desfilada? Quantes persones coneixes? Quants amics que tens!
7 Llig i corregeix els casos incorrectes.
Ningú sabia què volia. Saps què concert fan hui? Què festes t’agraden més? Què ha dit Albert? Què = quina cosa
Què t’agrada?
ÉS CORRECTE
Què = quin, quina...
Què camisa t’agrada?
ÉS INCORRECTE
CARDINAL ORDINAL
cinc + -é, -ena → cinqué, cinquena
77
668024_Unitat 06.indd 11 20/02/15 09:13
A més de l’article, els demostratius i els possessius hi ha altres paraules que poden fer de determinants dins del grup nominal: els numerals, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
Els numerals
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser de dos tipus:
Els numerals cardinals expressen una quantitat exacta. Exemple: un viatge, dues persones. Els numerals ordinals expressen el lloc que ocupa
un ésser o un objecte en un grup ordenat. Exemple:
quart concurs.
Els indefinits
Els indefinits són paraules que expressen quantitat de forma inexacta. Exemple: molta imaginació. També serveixen per a identificar algú o alguna cosa de manera imprecisa: qualsevol persona.
Els interrogatius i els exclamatius
Algunes preguntes i algunes exclamacions van introduïdes per paraules que acompanyen i determinen el substantiu sobre el qual es fa la pregunta o l’exclamació. Exemple: Quina disfressa et faràs? Quanta gent que ha vingut! Aquestes paraules són els interrogatius i els exclamatius.
Gramàtica.
ELS DETERMINANTS (II)
1 Digues quin tipus de determinant acompanya el substantiu de cada grup nominal. aquestes festes quatre taronges ta casa
pocs ocells quina alegria! uns amics
2 Localitza els numerals del text següent i classifica’ls.
Un festival musical
En tres setmanes se celebrarà la vint-i-quatrena edició del Festival de Música Tradicional a setze quilòmetres d’ací. Jo hi aniré per segona vegada. Vols vindre tu també?
NUMERALS CARDINALS NUMERALS ORDINALS
3 Forma els ordinals corresponents a cada cardinal seguint el model. tretze set trenta-tres noranta seixanta-sis vint-i-quatre
4 Pensa i respon. Quins quatre numerals cardinals no segueixen la regla anterior per formar els ordinals corresponents? Com els formen?
5 Substitueix els numerals destacats per indefinits.
Ja s’han celebrat set proves del campionat i he guanyat quatre premis.
Hi havia quatre-centes persones en el concert i vint persones en el recital de poesia.
6 Encercla de roig els interrogatius i de blau els exclamatius.
Quina festa més divertida! Per quins carrers passa la desfilada? Quantes persones coneixes? Quants amics que tens!
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
Els indefinits són paraules que expressen quantitat o anomenen algú o alguna cosa de manera imprecisa.
Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.
Pots guanyar un viatge per a dues persones! Quina disfressa et faràs?
QUART CONCURS DE DISFRESSES
Apunta-t’hi
i posa-hi molta
imaginació.
76 668024_Unitat 06.indd 10 20/02/15 09:13Propòsits
• Conéixer més paraules que poden
exercir de determinants en el grup
nominal.
• Saber què són els numerals
cardinals i els numerals ordinals.
• Conéixer i usar indefinits,
interrogatius i exclamatius.
Previsió de dificultats
• És possible que alguns alumnes
tinguen dificultats per a usar
l’interrogatiu i exclamatiu quin i el
confonguen amb que. A propòsit
de l’activitat 7, expliqueu que quin
concorda en gènere i nombre amb
el substantiu que acompanya (Quin
cotxe! Quina moto! Quins cotxes!
Quines motos!). Si ho trobeu
convenient, podeu explicar que
l’exclamatiu que, en canvi, s’usa
davant d’adjectius i adverbis
i és invariable (Que bonic!
Que bonica! Que bonics!
Que boniques! Que prompte!
Que lluny!).
Suggeriments didàctics
Com a introducció al tema, podeu recordar breument els
de-terminants que heu vist fins ara. Escriviu en la pissarra grups
nominals que continguen demostratius, possessius i articles.
Aviseu els alumnes que hui coneixeran uns altres
determi-nants. Al llarg de la sessió, recalqueu que els determinants
van davant del substantiu.
Quan expliqueu els numerals cardinals, digueu als alumnes
que usem aquestes paraules quan sabem la quantitat exacta
de coses de què parlem (tres persones, cinc amics, quaranta
cotxes). Compareu-los després amb els indefinits, que
ex-pressen una quantitat que no sabem o no volem dir
exacta-ment. Per fer-ho, partiu dels mateixos exemples que havíeu
usat adés: poques persones, alguns amics, molts cotxes.
Pel que fa als ordinals, noteu que en l’activitat 3 s’expressa
una regla per a formar-los a partir dels cardinals (afegint -é,
-ena). En l’
activitat 4 es pretén que deduïsquen els ordinals
que tenen formes particulars (primer, segon, tercer i quart). Si
ho trobeu convenient, recordeu que, a més, existeixen les
for-mes quint, sext, sèptim, octau, que s’usen normalment en
música i en altres àmbits.
Quant als interrogatius i els exclamatius, tracteu que els
alum-nes relacionen interrogatiu amb interrogar i preguntar, i
excla-matiu amb exclamar o parlar alt quan expressem sorpresa,
16
EM FIXE EN LA LLENGUA
2 Localitza els numerals del text següent i classifica’ls.
Un festival musical
En tres setmanes se celebrarà la vint-i-quatrena edició del Festival de Música Tradicional a setze quilòmetres d’ací. Jo hi aniré per segona vegada. Vols vindre tu també?
NUMERALS CARDINALS NUMERALS ORDINALS
3 Forma els ordinals corresponents a cada cardinal seguint el model. tretze set trenta-tres noranta seixanta-sis vint-i-quatre
4 Pensa i respon. Quins quatre numerals cardinals no segueixen la regla anterior per formar els ordinals corresponents? Com els formen?
5 Substitueix els numerals destacats per indefinits.
Ja s’han celebrat set proves del campionat i he guanyat quatre premis.
Hi havia quatre-centes persones en el concert i vint persones en el recital de poesia.
6 Encercla de roig els interrogatius i de blau els exclamatius.
Quina festa més divertida! Per quins carrers passa la desfilada? Quantes persones coneixes? Quants amics que tens!
7 Llig i corregeix els casos incorrectes.
Ningú sabia què volia. Saps què concert fan hui? Què festes t’agraden més? Què ha dit Albert? Què = quina cosa
Què t’agrada?
ÉS CORRECTE
Què = quin, quina...
Què camisa t’agrada?
ÉS INCORRECTE
CARDINAL ORDINAL
cinc + -é, -ena → cinqué, cinquena
77
668024_Unitat 06.indd 11 20/02/15 09:13
A més de l’article, els demostratius i els possessius hi ha altres paraules que poden fer de determinants dins del grup nominal: els numerals, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
Els numerals
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser de dos tipus:
Els numerals cardinals expressen una quantitat exacta. Exemple: un viatge, dues persones. Els numerals ordinals expressen el lloc que ocupa
un ésser o un objecte en un grup ordenat. Exemple:
quart concurs.
Els indefinits
Els indefinits són paraules que expressen quantitat de forma inexacta. Exemple: molta imaginació. També serveixen per a identificar algú o alguna cosa de manera imprecisa: qualsevol persona.
Els interrogatius i els exclamatius
Algunes preguntes i algunes exclamacions van introduïdes per paraules que acompanyen i determinen el substantiu sobre el qual es fa la pregunta o l’exclamació. Exemple: Quina disfressa et faràs? Quanta gent que ha vingut! Aquestes paraules són els interrogatius i els exclamatius.
Gramàtica.
ELS DETERMINANTS (II)
1 Digues quin tipus de determinant acompanya el substantiu de cada grup nominal. aquestes festes quatre taronges ta casa
pocs ocells quina alegria! uns amics
2 Localitza els numerals del text següent i classifica’ls.
Un festival musical
En tres setmanes se celebrarà la vint-i-quatrena edició del Festival de Música Tradicional a setze quilòmetres d’ací. Jo hi aniré per segona vegada. Vols vindre tu també?
NUMERALS CARDINALS NUMERALS ORDINALS
3 Forma els ordinals corresponents a cada cardinal seguint el model. tretze set trenta-tres noranta seixanta-sis vint-i-quatre
4 Pensa i respon. Quins quatre numerals cardinals no segueixen la regla anterior per formar els ordinals corresponents? Com els formen?
5 Substitueix els numerals destacats per indefinits.
Ja s’han celebrat set proves del campionat i he guanyat quatre premis.
Hi havia quatre-centes persones en el concert i vint persones en el recital de poesia.
6 Encercla de roig els interrogatius i de blau els exclamatius.
Quina festa més divertida! Per quins carrers passa la desfilada? Quantes persones coneixes? Quants amics que tens!
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
Els indefinits són paraules que expressen quantitat o anomenen algú o alguna cosa de manera imprecisa.
Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.
Pots guanyar un viatge per a dues persones! Quina disfressa et faràs?
QUART CONCURS DE DISFRESSES
Apunta-t’hi
i posa-hi molta
imaginació.
76 668024_Unitat 06.indd 10 20/02/15 09:13NOTES
Solucions
1
• aquestes festes: demostratiu. • pocs ocells: indefinit.
• quatre taronges: numeral cardinal. • quina alegria!:
excla-matiu. • ta casa: possessiu àton. • uns amics: article
indeter-minat.
2
NUMERALS CARDINALS
▶
tres, setze. NUMERALS
OR-DINALS
▶
vint-i-quatrena, segona.
3
• tretze → tretzé, tretzena. • trenta-tres → trenta-tresé,
trenta-tresena. • seixanta-sis → seixanta-sisé,
seixanta-sise-na. • set → seté, setena. • noranta → noranté, norantena.
• vint-i-quatre → vint-i-quatré, vint-i-quatrena.
4
No la segueixen u, dos, tres i quatre. Els ordinals
corres-ponents són primer, segon, tercer i quart.
5
RM. • Ja s’han celebrat moltes proves del campionat i he
guanyat alguns premis. • Hi havia moltes persones en el
concert i poques en el recital de poesia.
6
INTERROGATIUS
→ Quantes persones coneixes? Per
quins carrers passa la desfilada? EXCLAMATIUS → Quina
festa més divertida! Quants amics que tens!
7
• Saps què quin concert fan hui? • Què Quines festes
t’agraden més?
Competències
Aprendre a aprendre. La localització de paraules en un text
i la posterior classificació en categories, tal com es demana
en l’activitat 2, facilita que els alumnes interioritzen la
1 Forma paraules noves unint les síl·labes tòniques de les paraules de cada grup i digues el número corresponent. Quin dibuix anomenen?
2 Classifica aquestes paraules segons la posició de la síl·laba tònica.
ordinador escola telèfon tàctica camisa calcetí pràctica julivert cúpula fuster científica carta
ÚLTIMA SÍL·LABA PENÚLTIMA SÍL·LABA ANTEPENÚLTIMA SÍL·LABA
3 Tria la paraula que corresponga a cada esquema tenint en compte que el quadre de color indica la posició de la síl·laba tònica.
conte / perol termòmetre / matemàtic mural / pinta piràmide / ensalada
Quan pronunciem una paraula, sempre hi ha una síl·laba que sona més forta que les altres. Aquesta és la síl·laba tònica de la paraula i les altres són les síl·labes àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es destaca posant sobre la vocal un signe anomenat accent gràfic. En valencià, l’accent gràfic pot ser greu (`) o agut (´). Exemple àncora, campió…
Ortografia.
L’ACCENTUACIÓ
4 Classifica les paraules amb accent gràfic.
PORTEN ACCENT GREU PORTEN ACCENT AGUT
5 Observa la classificació anterior i completa.
6 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en el tipus d’accent gràfic de cada paraula accentuada.
Una notícia fantàstica
Els pares m’han promés que el pròxim dèsset de gener visitarem els oncles i el meu cosí Adrià. A mi la notícia m’ha fet molta il·lusió. No només perquè ens reunirem tota la família després de tant de temps, sinó també perquè podré celebrar amb ells les festes de Sant Antoni. És fantàstic!
Recordes què és la síl·laba tònica
d’una paraula?
albergina + mirada + fada
calamar + bengala + origen + abecedari
escala + setmana + galeta + camió
1 2 3 78 668024_Unitat 06.indd 12 20/02/15 09:13
Propòsits
• Distingir síl·labes tòniques i síl·labes
àtones.
• Conéixer els dos tipus d’accent
(greu i agut) i saber quines vocals
poden portar l’un o l’altre.
Previsió de dificultats
• Si trobeu que pot facilitar
als alumnes l’aprenentatge,
valoreu la possibilitat d’usar
la terminologia accent obert
i accent tancat quan expliqueu
els tipus d’accents.
Suggeriments didàctics
L’apartat d’ortografia d’aquesta unitat servirà d’introducció a
les normes d’accentuació. Ací ens limitarem a recordar i refor-çar els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona i a recalcar
els dos tipus d’accent que hi ha (greu o agut) i quines vocals
poden dur un, l’altre o els dos. Al llarg de les unitats següents
abordarem la distinció entre paraules agudes, planes i esdrúi-xoles, així com les normes d’accentuació pròpiament dites.
Recordeu als alumnes que les paraules es componen de
colps de veu que es diuen síl·labes. Feu que se n’adonen sil·
labejant algunes paraules i picant de mans a cada colp de
veu. Després, digueu·los que en les paraules de més d’una
síl·laba sempre n’hi ha una que sona més forta que les altres:
la síl·laba tònica. La resta es diuen síl·labes àtones.
Noteu que en les activitats 1, 2 i
3 es treballen de manera in-tuïtiva paraules agudes, planes i esdrúixoles. Convé que, de
moment, us limiteu a ensenyar·los a localitzar la síl·laba tònica
en una paraula i a dir·ne la posició. Més avant aprendran a
classificar·les segons aquesta posició.
Solucions
1
• albergina + mirada + fada
▶
girafa (2). • calamar +
bengala + origen + abecedari
▶
margarida (3). • escala +
setmana + galeta + camió
▶
camaleó (1).
2
ÚLTIMA SÍL·LABA
▶
ordinador, calcetí, fuster, julivert. PE-NÚLTIMA SÍL·LABA
▶
camisa, escola, telèfon, carta. ANTE-PENÚLTIMA SÍL·LABA
▶
cúpula, pràctica, científica, tàctica.
3
• conte. • mural. • termòmetre. • ensalada.
16
4 Classifica les paraules amb accent gràfic.
PORTEN ACCENT GREU PORTEN ACCENT AGUT
5 Observa la classificació anterior i completa.
6 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en el tipus d’accent gràfic de cada paraula accentuada.
Una notícia fantàstica
Els pares m’han promés que el pròxim dèsset de gener visitarem els oncles i el meu cosí Adrià. A mi la notícia m’ha fet molta il·lusió. No només perquè ens reunirem tota la família després de tant de temps, sinó també perquè podré celebrar amb ells les festes de Sant Antoni. És fantàstic!
7 Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal.
Aquesta empresa cotxes. Aquell atleta té un mundial. Mon pare va ser de menut.
8 Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.
ORTOGRAFIA VISUAL fàbrica fabrica rècord record escola escolà
Divendres, dia 3, se celebrarà la conferència
Història de la festa. Dels orígens a l’actualitat
a càrrec de Núria Estellés, de l’associació festera «Els mixets»
La vocal porta sempre accent greu (`). Les vocals i porten sempre accent agut (´). En canvi, les vocals i poden portar accent greu (`) o agut (´) segons que sonen obertes o tancades.
APRENC A ESCRIURE MILLOR
79
668024_Unitat 06.indd 13 20/02/15 09:13
1 Forma paraules noves unint les síl·labes tòniques de les paraules de cada grup i digues el número corresponent. Quin dibuix anomenen?
2 Classifica aquestes paraules segons la posició de la síl·laba tònica.
ordinador escola telèfon tàctica camisa calcetí pràctica julivert cúpula fuster científica carta
ÚLTIMA SÍL·LABA PENÚLTIMA SÍL·LABA ANTEPENÚLTIMA SÍL·LABA
3 Tria la paraula que corresponga a cada esquema tenint en compte que el quadre de color indica la posició de la síl·laba tònica.
conte / perol termòmetre / matemàtic mural / pinta piràmide / ensalada
Quan pronunciem una paraula, sempre hi ha una síl·laba que sona més forta que les altres. Aquesta és la síl·laba tònica de la paraula i les altres són les síl·labes àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es destaca posant sobre la vocal un signe anomenat accent gràfic. En valencià, l’accent gràfic pot ser greu (`) o agut (´). Exemple àncora, campió…
Ortografia.
L’ACCENTUACIÓ
4 Classifica les paraules amb accent gràfic.
PORTEN ACCENT GREU PORTEN ACCENT AGUT
5 Observa la classificació anterior i completa.
6 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en el tipus d’accent gràfic de cada paraula accentuada.
Una notícia fantàstica
Els pares m’han promés que el pròxim dèsset de gener visitarem els oncles i el meu cosí Adrià. A mi la notícia m’ha fet molta il·lusió. No només perquè ens reunirem tota la família després de tant de temps, sinó també perquè podré celebrar amb ells les festes de Sant Antoni. És fantàstic!
Recordes què és la síl·laba tònica
d’una paraula?
albergina + mirada + fada
calamar + bengala + origen + abecedari
escala + setmana + galeta + camió
1 2
3
78
668024_Unitat 06.indd 12 20/02/15 09:13
