• Nenhum resultado encontrado

Tema 06

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Tema 06"

Copied!
7
0
0

Texto

(1)

TEMA 6

Condicions i Conseqüències Econòmiques i Socials del Desenvolupament Tecnològic

Guió :

0. Introducció.

1. Condicions Econòmiques i Socials del Desenvolupament Tecnològic. 2. Conseqüències Econòmiques del Desenvolupament Tecnològic.

2.1. La Societat Anònima. 2.2. La Borsa.

2.3. Els Bancs.

2.4. Els Cicles de l´Economia Capitalista.

3. Conseqüències Socials del Desenvolupament Tecnològic. 3.1. Augment de la població.

3.2. Naixement del Proletariat. 3.3. Els organismes obrers. 3.4. Els corrents ideològics. 0. Introducció

El Desenvolupament Tecnològic dels països occidentals es va iniciar amb la Revolució Industrial, sent la base d´aquesta els nombrosos invents tecnològics, juntament amb altres factors, com la mà d´obra abundant i la d´un mercat que abordés la producció.

Aquest procés es caracteritza per una transformació de les formes de treball i de la societat en general. El creixement econòmic es basa en el liberalisme econòmic. 1. Condicions Econòmiques i Socials del Desenvolupament Tecnològic

En especial va ser la Gran Bretanya la pionera en la Revolució Industrial. Les condicions socials i econòmiques que es van donar en aquest país per a que això es produís varen ser :

El desig de millora material : Es van intentar abolir les lleis que impedien dedicar-se a la indústria i al comerç.

La inversió de capitals : Per aconseguir les millores anteriors, molta gent va mostrar interès per invertir en els mitjans de producció que milloressin el seu estat

(2)

social en un futur. El motiu principal d´aquestes inversions va ser l´esperança d ´obtenir grans beneficis.

La demanda de Mercaderies : L´augment de la demanda es va produir degut a l ´augment de la població registrat a tota Europa degut, a la vegada, a una disminució de la mortalitat com a conseqüència dels avenços mèdics i d´una major atenció a la salut pública. Això va influir en la Indústria Tèxtil, especialment en la de cotó i en la Indústria de la Construcció. Un altre factor important d´aquesta demanda varen ser els conflictes bèl·lics i les colònies europees en tots els continents que consumien enormes quantitats de productes manufacturats.

Concentració de la Producció : La demanda es va concentrar en pocs productors. Els habitants de les ciutats amb major nombre d´habitants, per satisfer les seves necessitats, es dirigien als que venien a més baix preu. Aquestes circumstàncies i el perfeccionament del transport, varen fer possible una major especialització de la producció per regions i per empreses.

Els progressos en el Transport : Anglaterra ocupava un lloc privilegiat en aquest capítol ja que disposava d´unes grans xarxes ultramarines de venta de productes i d ´obtenció de matèries primes. També disposava de carreteres i sobretot, l´aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor.

Les Fonts d´Energia i la Localització de les Matèries Primes : En els inicis de la Revolució Industrial, un dels factors més important per la localització de les indústries era la de la força hidràulica i és per això, que la majoria d´aquestes es trobaven a les voreres dels rius. La siderúrgia es va instal·lar al costat de les mines de ferro. L´invent de la màquina de vapor va fer possible instal·lar l´indústria en qualsevol lloc a on fossin baixos els preus del transport. Amb el descobriment d´un mètode per fondre el ferro a base de carbó, va provocar que les indústries siderúrgiques es traslladessin a prop de les mines de carbó i el transport ferroviari va donar una flexibilitat molt important a l´hora de produir. També en aquest camp Anglaterra es va veure afavorida ja que disposava d´abundants matèries primes. També disposava de força hidràulica.

La Indústria Tèxtil : Les tècniques tèxtils havien arribat a un alt grau de desenvolupament i les operacions de filar i teixir es feien semiautomàticament al aplicar la força mecànica necessària. A pesar de tot això, cap d´aquests invents que hem mencionat no haguessin suposat una revolució per si mateixos sense l´aparició

(3)

de la màquina de vapor. Ara bé, aquests diversos invents en l´indústria tèxtil varen tenir conseqüències importants : el cost de les màquines era tant gran que només homes acabalats podien adquirir-les, les màquines eren tan voluminoses que es necessitaven superfícies molt grans, la concentració de la producció es va accentuar per la força mecànica i la utilització de l´energia i el fet de que les matèries primes venien d´ultramar exigia que les fàbriques se situessin al costat del mar.

Les Tècniques d´Elaboració de Metalls : Es varen introduir innovacions en els processos de refinament de materials fèrrics, en l´elaboració de l´acer i en la transformació d´aquestes matèries en eines. Com que el carbó en el seu estat brut no produïa un foc el suficientment intens com per fondre el ferro, es va recórrer al carbó de coc traient-se, per combustió, totes les impureses. El Coc es va utilitzar per produir ferro colat i ferro forjat. En la fabricació de l´acer, Anglaterra es va posar ràpidament al capdavant ja que Benjamí Hutsmann va escalfar ferro forjat en un crisol i, afegint quantitats determinades de carboni, obtenir l´acer. L´acer era important per els mecanismes de les màquines degut a la seva resistència a les forces i a les tensions a les que se les sotmetien.

La Producció de Força Motriu : Des de que Watt va inventar la màquina de vapor, aquesta es va convertir en l´element indispensable per el desenvolupament industrial. Posteriorment Fulton va aconseguir un vaixell mitjançant vapor i Stephenson ho feia amb una locomotora.

2. Conseqüències Econòmiques del Desenvolupament Industrial. Es substitueix l´artesà per l´obrer, sorgeix l´empresa capitalista. 2.1. La Societat Anònima

Al començament la fàbrica i les màquines pertanyen a una mateixa família però després, a mesura que es complica la producció es necessita la acumulació de diners de molts individus. La forma més corrent d´empresa capitalista és la Societat Anònima. La persona que posseeix accions d´una empresa rep una part dels beneficis proporcional al nombre de les seves accions.

2.2. La Borsa

Aquests accionistes poden retirar-se de l´empresa venent els seus títols. Aquestes ventes es realitzen en les Borses. Si l´empresa té beneficis, tothom vol comprar accions

(4)

i si té pèrdues tothom vol vendre. Per tant la Borsa és un termòmetre de la salut de l ´economia d´un país industrialitzat.

2.3. Els Bancs

Constitueixen juntament amb la Societat Anònima i la Borsa, la tercer institució típica de l´economia industrial. Els Bancs guarden en dipòsit l´estalvi dels particulars. Es converteixen en societats de crèdit, que presten diners a les empreses que els necessiten i obtenen per aquests préstec un benefici o interès. Normalment no es limiten a prestar, sinó que compren i venen accions a les Borses.

2.4. Els Cicles de l´Economia Capitalista

Amb la Revolució Industrial la producció augment de manera espectacular. Ara bé, després de períodes de prosperitat segueixen períodes de depressió. Durant un cert temps es pot produir molt, però després, en un moment donat, comencen a quedar remanents sense vendre. El pas de la prosperitat a la depressió s´anomena crisis i el període que avarca les dues tendències s´anomena cicle.

En els moments d´expansió els beneficis de les empreses són alts i tots els obrers tenen feina, però, en els moments de crisis tothom surt perjudicat : moltes empreses s ´arruinen, alguns bancs quebren i l´obrer està aturat.

3. Conseqüències Socials del Desenvolupament Tecnològic 3.1. Augment de la Població

El creixement de la població i el canvi demogràfic : Les millores introduïdes per la Revolució Industrial, juntament amb les millores en la salut i la higiene contribueixen a reduir l´índex de mortalitat enormement alt en segles anteriors.

Les Grans Emigracions Europees : Es produeixen a partir de l´any 1850 degut a l ´abaratiment dels transports, la llibertat de l´emigrant per instal·lar en grans extensions de terra encara sense explotar en Amèrica i la impossibilitat de les ciutats i zones industrials d´acullir a l´enorme població camperola que va en busca de treball.

El Desenvolupament Urbà y la Separació entre el Camp i la Ciutat : La ciutat antiga, degut al comerç i l´activitat industrial haurà de ser transformada. Haurà de ser equipada amb una sèrie de serveix públics fonamentals com són : distribucions d ´aigua, alcantarillat, transports públics, mercats, parcs, llocs d´oci i espectacles.

(5)

3.2. Naixement del Proletariat

Els proletaris procedeixen en bona part dels camperols expulsats de les seves terres, dels antics treballadors dels gremis i dels petits artesans. Tots es dirigeixen a les ciutats en busca d´algun lloc de treball i s´instal.len en barris molt pobres de les perifèries amb uns serveis higiènics deplorables. A més, l´augment de la mà d´obra i l ´absència d´organismes que defensessin els seus interessos eren causes de salaris baixos i del fet de passar gana. L´explotació econòmica, social, cultural i política del proletariat, va ser la causa principal de l´expansió capitalista.

3.3. Els Organismes Obrers

Davant la precària situació dels treballadors, l´única sortida per a ells era agrupar-se en associacions pròpies per defensar els seus interessos. Les noves organitzacions obreres tindran un caràcter de classe i la principal força d´aquestes radica en l´asociacionisme i el recurs de la vaga com a forma de lluita i de pressió en front a l ´Estat o al patró per aconseguir les seves peticions.

3.4. Les Corrent Ideològiques

El Socialisme Utòpic : Davant la desigualtat social i en front els problemes que crea l´incipient industrialització, Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, etc teoritzen sobre una societat futura. En general es tracta d´un projecte de societat justa, ideal i equilibrada i per aconseguir-la propugnen la via pacífica en front la violència. En definitiva posen més atenció en la fi que en els medis per aconseguir una situació més justa.

El Marxisme o Socialisme Polític : Aquesta teoria va ser formulada per Carlos Marx juntament amb Engels i els seus punts bàsics apareixen en el Manifest Comunista. Consideren que la societat burgesa es injusta degut a la desigualtat en la repartició de les riqueses i que això produïa una tensió i una lluita entre les diferents classes socials. Es necessari que desaparegui la propietat privada i es proposaven realitzar-la mitjançant una revolució proletària.

L´Anarquisme : Els anarquistes eren contraris a tot tipus de dominació i proposaven l´eliminació de l´organització estatal. La societat s´havia d´organitzar en comunes on la propietat seria col.lectiva i no existiria cap poder constituït. Varen atacar

(6)

radicalment la societat burgesa i es negaren a participar en votacions e institucions de govern.

L´Esglessia i els Problemes Socials : El cristianisme social sorgeix com alternativa a les teories del socialisme marxista, pretenent convertir-se en un moviment obrer autònom e independent. S´inspira en la doctrina de L´Esglessia. El moviment obrer catòlic va tenim més importància en els medis agrícoles que en els industrials.

(7)

Referências

Documentos relacionados

O Coordenador informa que com base em matéria publicada no peródico “ESTADO DE SÃO PAULO”, foi procedida a verificação da situação de registro das empresas

luta pela sobrevivência sob um alto grau de ameaça por parte do entorno, é significativo seu enorme esforço por apaziguar aos deuses.. um ângulo mecanizado, acredita-se na ciência,

6.4 - As provas do Campeonato Brasileiro de Patinação de Velocidade são disputadas por CATEGORIA de idade e sexo de maneira separada, existindo a possibilidade

A estrutura de documento proposta neste trabalho procura oferecer elementos suficientes para representar um diagrama EHDM bem como permitir que sejam inseridos textos

A MFEL é determinada pela intensidade sustentável (carga ou velocidade) em que a concentração de lactato atinge sua fase estável máxima ao longo do exercício

Utilizing critical rhetoric as brought forward by McKerrow (1989), this essay offers a critique of key messages employed by the Supreme Court Judges involved in the DOMA

Para a presente pesquisa, foram utilizados os dados de IVG (Índice de velocidade germinativo) e quantidade de sementes normais caídas nos coletores, tanto para as linhas externas

foliar, não houve diferença entre o teor das plantas sadias e o das com Declínio, este resultado,similar aos obtidos por WUTSCHER & HARDESTY (92) e MANN et alii (41),