1
1. Vocalisme tònic
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general),1 en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també
déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la e és oberta [(]:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu. 2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:
església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la
vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta [p]:
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:
estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent
gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
1 La llengua catalana té dos grans dialectes, anomenats català oriental (que comprén els territoris de
l'actual província de Barcelona, de Girona, part de la de Tarragona, el Rosselló, les Illes Balears i la ciutat d'Alguer), i català occidental (que comprén Andorra, l'actual província de Lleida, part de la de Tarragona, i el País Valencià). Algunes de les característiques que defineixen cadascun d'aquests dialectes les veurem en altres unitats.
2 Quadern de Valencià Superior
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre,
-olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
2. Vocalisme àton
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i a en [ԥ].
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:
nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure
avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure
esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar
2.1 Vacil·lacions entre la a i la e
– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar,
estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell
formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.
– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).
– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat (*fredat).
– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe),
context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke), típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.
2.2 Vacil·lacions entre la a i la o
– En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta (*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).
2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i
– Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll (*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).– Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.
2.4 Vacil·lacions entre la o i la u
– No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep (*Jusep),
– Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal). – Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),
olorar (*aulorar), obert (*aubert).
3. Divergències respecte del castellà
En català hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia, òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergències respecte a la vocal a
Valencià Castellà Valencià Castellà
afaitar afeitar ambaixada embajada
arravatar arrebatar assassí asesino
avaluar evaluar avaria avería
davantal delantal latrina letrina
picaporta picaporte posa pose
rancor rencor sanefa cenefa
sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña
3.2 Divergències respecte a la vocal e
Valencià Castellà Valencià Castellà
albercoc albaricoque litre litro
alcàsser alcázar malenconia melancolía
ametista amatista meravella maravilla
assemblea asamblea metre2 metro
disfressar disfrazar monestir monasterio
4 Quadern de Valencià Superior
Valencià Castellà Valencià Castellà
ebenista ebanista orfe huérfano
efeminat afeminado orgue órgano
emparar amparar ràfega ráfaga
enyorar añorar resplendor resplandor
espàrrec espárrago següent siguiente
estendard estandarte seguretat seguridad
esternudar estornudar sergent sargento
gelea jalea tàlem tálamo
javelina javalina vernís barniz
3.3 Divergències respecte a la vocal i
Valencià Castellà Valencià Castellà
ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigüedad infermeria enfermería
ciment cemento línia3 linea
contemporània contemporánea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli núcleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse quítxua quechua
galió galeón sobirania soberania
indicible indecible Tunis Túnez
3.4 Divergències respecte a la vocal o
Valencià Castellà Valencià Castellà
aixovar ajuar joglar juglar
assortir surtir joventut juventud
atordir aturdir nodrir nutrir
atorrollar aturrular ordir urdir
atribolar atribular pèndol péndulo
avorrir-se aburrir-se ploma pluma
bordell burdel podrir pudrir
botifarra butifarra polir pulir
brúixola brújula polsar pulsar
calorós caluroso polvoritzar pulverizar
capítol capítulo regidoria regiduría
cartolina cartulina rètol rótulo
complir cumplir rigorós riguroso
colobra culebra robí rubí
cònsol cónsul Romania Rumanía
croada cruzada rossinyol ruiseñor
descobrir descubrir sofrir sufrir
embotit embutido sorgir surgir
escàndol escándalo sospirar suspirar
3 Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa família de línia s'escriuen amb e: alinear, lineal, lineament, etc.
Valencià Castellà Valencià Castellà
escodrinyar escuadriñar tamboret taburete
escopir escupir temorós temeroso
escrúpol escrúpulo títol título
estoig estuche tolit tullido
estrafolari estrafalario tomba tumba
fonament fundamento torbar turbar
furóncol furúnculo Torí Turín
governamental gubernamental torró turrón
Hongria Hungría triomf triunfo
3.5 Divergències respecte a la vocal u
Valencià Castellà Valencià Castellà
ateneu ateneo muntanya montaña
bufetada bofetada muntar montar
butlletí boletín Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo porus poro
cacau cacao ritu rito
correu correo sèrum suero
cuirassa coraza subornar sobornar
escull escollo sufocar sofocar
estèrnum esternón supèrbia soberbia
fetus feto suportar soportar
focus foco tipus tipo
fòrum foro trofeu trofeo
liceu liceo turmentar atormentar
Finalment, hi ha una sèrie de noms invariables que acaben en -us:
Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
4. Paraules patrimonials i cultes
En el lèxic del català (com en altres llengües del nostre entorn) trobem, bàsicament, dos grups:
1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu origen llatí, germànic o aràbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment al català des d'una llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament una adaptació parcial.
Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per exemple, el mot llatí
6 Quadern de Valencià Superior
Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis ortogràfics.
Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme
boca bucal món mundial
cervell cerebel mostela mustèlids
cònsol, consolat consular nodrir nutrició, nutrient
dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària
fèmur femoral pèndol pendular
fondre fusió plom plumbi
fur foral ploma plumífer
furóncol furunculosi porgar expurgar
home humanisme sorgir insurgent
jove juvenil títol titulació, titular
moc mucosa volcà vulcanisme
5. Enllaços fònics
Parlem d'enllaços fònics quan volem referir-nos a les alteracions fonètiques produïdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives.
5.1 Elisió
És el fenomen fonètic que consisteix en la supressió de la pronúncia d'una vocal àtona a final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot següent. D'aquesta manera, pronunciem enllaçats dos mots contigus.
Mà esquerra (mà'squerra) Si el veus (si'l veus)
Quina alegria (quin'alegria) Mitja hora (midjóra) Una hora (unòra) Una altra (unáltra) Bona hora (bonòra) Quina hora (kinòra)
5.2 Sinalefa
És la fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial del mot següent. Així, les dues paraules es pronuncien entrellaçades i sense pausa.
Hi ha dos xics (ià-dos-xics) I obri la porta (iò-bri-la-pòr-ta) Ho intentaré (oín-ten-ta-ré) I em trobe sol (iem-tro-be-sol)
Exercicis unitat 1
1. Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu. a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dóna un aspecte molt juvenil. b) El cònsol d'Hungria va abandonar el consulat la setmana passada. c) M'han diagnosticat una diabetes i, a més, tinc urticària.
d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. e) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre.
f) El mitus de Prometeo és bàsic per a comprendre la cultura europea. g) El modo de producció feudal es basava en l'explotació dels camperols. h) El declive de l'Imperi Romà és paradigmàtic en l'antiguetat.
i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.
j) El seu esternó tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.
2. Corregiu les errades ortogràfiques vocàliques que trobeu en el text següent.
Anyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dénia, on viatjava tots els anys en companyia de ma mare, mon pare i el meu germà petit. La casa on estiuejàvem es trobava vora la mar, però a l'ampara d'un pinar maravellós, molt vell, que la protegia dels vents de llevant i de la resplandor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar, al meu germà i a mi, pels seus voltants, ja que tenia la seguritat que no ens podia passar res dolent. No hi transitaven cotxes i hi havia molts pocs turistes. A més, un dels nostres veïns era sargent de la Guàrdia Civil i això a ma mare la reconfortava.
Els nostres juguets eren els animalets que trobàvem a la platja o al pinar (cucs, orugues, crancs, formigues), i que sotmetíem a tota mena de tortures. Escudrinyàvem tots els racons, furgàvem tots els amagatalls fins que aconseguíem el nostre botí. A les pobres criatures normalment els esperava una mort segura.
Ramon Gisbert (Els dies i els treballs) 3. Traduïu al valencià les frases següents.
a) La honestidad de los políticos ha sido cuestionada por la societat.
_______________________________________________________________________ b) Mi cuñado trabaja en una ebanisteria.
_______________________________________________________________________ c) El barniz de la puerta resalta las molduras de la madera.
_______________________________________________________________________ d) El campeón de lanzamiento de javalina es rumano.
_______________________________________________________________________ e) Su santidad el papa ha visitado Moscú.
8 Quadern de Valencià Superior
f) Anoche fui a ver el eclipse de luna. Fué una experiencia indecible.
_______________________________________________________________________ g) Entre suspiros i lágrimas hemos pasado el invierno.
_______________________________________________________________________ h) La tumba de mis antepasados ha sido asaltada.
_______________________________________________________________________ i) He visitado el foro de Roma y la montaña del Quirinal.
_______________________________________________________________________ j) He perdido el estuche de los lápices.
_______________________________________________________________________ 4. A partir de la definició de la paraula i amb la pista del terme llatí del qual deriva,
esbrineu el mot. PENDULUS VULCANUS PLUMA TITULARIS CONSULARIS
a) Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols:__________________ b) Relatiu o pertanyent al pèndol:___________________
c) Relatiu o pertanyent a un títol:_____________________
d) Persona versada en l'estudi dels volcans en general:_________________ e) Que té, que porta plomes:_____________________
5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem:
a) Penseu que la nova llei de qualitat de l'ensenyament garantirà que els alumnes arriben a la universitat amb una preparació acadèmica adequada?
11
1. Oclusives p/b, t/d, c/g
1. 1 Duplicació de d, c, g
a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats:
addenda addicte adducció
addicció additament adductor
addició additiu adduir
b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats:
abjecció accèssit addicció succedani
accelerar accepció adducció succeir
acceptar subjecció succint succés
c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir.
A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle,
espatla...
2. Oclusiva/fricativa b/v
2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques
a) Català amb v i castellà amb bValencià Castellà Valencià Castellà
advocat abogado gavardina gabardina
alcova alcoba govern gobierno
almadrava almadraba gravar grabar
almívar almíbar l’Havana La Habana
arravatar arrebatar haver haber
avall abajo javelina jabalina
12 Quadern de Valencià Superior
Valencià Castellà Valencià Castellà
avi abuelo núvol nube
avorrir aburrir pavelló pabellón
avortar abortar provar probar
canvi cambio raval arrabal
caravel·la carabela rave rábano
cascavell cascabel savi sabio
cavalcar cabalgar savina sabina
cervell cerebro Savoia Saboia
civada cebada sivella hebilla
covard cobarde tàvec tábano
crivellar acribillar travar trabar
endívia endibia trèvol trebol
envestir embestir vaixell bajel
espavilar espabilar vermell bermejo
esvelt esbelto vernís barniz
fava haba volta bóveda
b) Català amb b i castellà amb v
Valencià Castellà Valencià Castellà
Àlaba Álava calb calvo
baró varón corb cuervo
basc vasco debanar devanar
beina vaina desimbolt desenvuelto
bena venda mòbil móvil
berruga verruga oblidar olvidar
besllum vislumbre rebentar reventar
biga viga rebolcar revolcar
Biscaia Vizcaya saba savia
bolcar volcar trobador trovador
2.2 Pseudoderivats
Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.
Mot patrimonial Pseudoderivat
avet abietina, abietàcies
avortar aborció, abortiu
berbena (herba) verbenàcies
berruga verrucària, verrucós
calb calvície
cervell cerebral, cerebel
corb (adjectiu) curvatura, curvilini
corb (substantiu) còrvids
deure dèbit
escriure escriba
Mot patrimonial Pseudoderivat
llavi labial, labialitzar
lliure liberal
moure automòbil, mòbil, immòbil
núvol nebulós, nebulositat
provar probable, probatori
3. Fricatives alveolars z/s/ss/c/ç/
3.1 Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa
final (en castellà acaben en -isis)
anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi
apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi
apoteosi dosi metamorfosi pròtesi
artrosi èmfasi metàstasi psicosi
catequesi esclerosi neurosi simposi
cirrosi èxtasi oasi síntesi
clorosi fibrosi osmosi tesi
crisi gènesi paràfrasi tisi
diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi
3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques
Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci = socio = associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà (caça = caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en què la z/c del castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z.
a) Català amb s o ss
alcàsser cassola massapà sarbatana
alferes cervesa massís Sardenya
arròs disfressa montsó sentinella
assot drassana mordassa sèquia
barnús esbós panís sòcol
bus gaseta pretensiós tapís
camussa gessamí sabata tros
canyís hissar safareig Tunis
capatàs invalidesa salpar vernís
carrossa masmorra sanefa xerès
b) Català amb z
alzina botzina senzill zel
atzembla bronze ximpanzé zenit
atzerola donzella zebra zinc
14 Quadern de Valencià Superior
3. 3 Remarques de pronunciació
La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze i en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta.
També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, guitza,
horitzó...
En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/:
autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/.
Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*tot6/, plats /*plat6/.
4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x
4.1 Les palatals j/g/tj/tg
Remarques de pronúncia
– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del valencià apitxat: jove /*t6óve/, ajuntament /at6untamént/.
4.2 La grafia x
Remarques de pronúncia
– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic,
panxa.
– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont,
Xerxes, Ximena
– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos:
– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar,
enguixar (valor fonètic de fricativa).
– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions:
guix, haixix, ix, en què es pronuncia fricativa.
– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut precedida de n: esfinx, larinx, linx.
– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex-seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat. – Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne
5. Nasals m/n
5.1 Mots amb m
Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure...
5.2 Mots amb mp
assumpte assumpció atemptat compte1
exempció exempt impromptu metempsicosi
palimpsest peremptori presumpte presumpció
prompte redemptor símptoma sumptuari
sumptuós temptació temptar temptejar
5.3 Mots amb mn
Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)...
5.4 Mots amb mm
comminar súmmum gamma immòbil
immersió immoble immadur immune
emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar
emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma
5.5 Mots amb nn
Anna annalista annals annex
Anníbal bienni connectar decenni
enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat
innocent innocu innovar mannà
mil·lenni tarannà trienni tripinnat
6. Laterals l/l·l/ll
6.1 La ela geminada (l·l)
En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés. 1 Recordeu la diferència entre conte (narració), comte (títol nobiliari) i compte (la resta de significats).
16 Quadern de Valencià Superior
En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college, totes derivades del llatí collegium, encara que en cada llengua puga tenir un matís diferent.
6.2 Remarques de pronunciació
La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la.
7. Les vibrants r/rr
7.1 Remarques d’escriptura
Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple (antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor,
semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i trirrem.
7. 2 Remarques de pronunciació
– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les formes sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que
alfàbrega.
– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/. – Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es
pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...
8. La hac h
La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la majoria de paraules amb altres llengües romàniques.
Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong Kong... Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap,
Hèlsinki.
8.1 Català amb h i castellà sense h
ham harmonia harpia hissar hivern
8.2 Català sense h i castellà amb h
abillar arpa benaurat braman
cacauet coet exuberant malaurat
Munic orfe orxata os
ostatge ou truà Zuric
9. La y i la w
La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal.
La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...
La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner, Washington,
Wellington...
Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau...
10. La lletra k
Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking,
vodka....
I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev,
Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...
Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing,
tiquet...
Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k: quilogram /
kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de quilo- i kilo- es fan
segons el sistema internacional: kg, km, kl...
11. Aplecs consonàntics
– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte.
– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, /OO/, /mm/ i /nn/, respectivament: ratlla /rráOOa/ , setmana /semmána/.
18 Quadern de Valencià Superior
– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic,
atles, atleta, ritme, ètnia, etnografia.
Exercicis unitat 2
1. Escriviu les grafies consonàntiques adients en els textos següents. Si considereu que no cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:
a) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es produeix en el conflicte.
b) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un berenar exce____ent.
c) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____ d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip de futbol ha derrotat el Bayern de Munic____.
d) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern, que és la data que l'administració nord-americana s'ha posat com a límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.
e) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats, mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues demandes abans de vint-i-quatre hores.
f) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la cerimònia.
g) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.
h) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per confegir-me una disfre____a ben divertida. Em vaig a____illar de tal manera que resultava el sú____um de l'excentricitat.
i) A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un sí____toma que i____ustra que les coses no van bé en alguns països. La comunitat internacional ha de trencar la paràlisi____ actual pel que fa a la seua actuació en el Tercer Món.
j) L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la mà, ja que a l'espa____ilat del meu co____ega no se li va ocórrer una altra cosa que, jugant, llançar-me una ja____elina. Gràcies que un tro____ de tela pot fer miracles.
2. Escriviu les grafies consonàntiques adients en les frases següents. Si considereu que no cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:
a) L'apoteosi____ de l'espectacle fou quan començà la ca____alcada.
b) Tots els cal____ (és a dir, els que no tenen cabells) es queixen de falta de reg capi____ar.
c) La crisi____ dels quaranta s'o____ida quan es compleixen els cinquanta.
d) He comprat una ca___ola per a cuinar perdius amb alguns a___itius naturals i un raig de vi de ___erés.
e) La cultura he___ènica és la sa___a de la nostra civilització. f) Els compromi___os adquirits no es poden anu___ar.
g) El meu amic viu al ra___al del poble, a l'ombra d'uns a___ets. h) En l'a___ex d'aquell llibre trobareu totes les d'ape___acions del cas.
i) El comi___ari de policia ha detingut un ga___és que havia furtat un gori___a i l'ha tancat a la ma___morra.
j) La po___ució de les grans ciutat no era una hipòtesi___ que es prevera al començament de la industriali___ació.
k) El teu amic és un tru___à. Sempre pro___a d'eixir-se'n amb la seua. l) He comprat un tapí___ que representa unes sa___ines i uns rierols. m) Quan estic nerviós, prenc ti___a, que, per a mi, és un su___edani del café. n) La fruita en almí___ar és riquí___ima.
o) Els conflictes bè___ics són un assu___te molt preocupant. p) El poder dels ima___s a Be___em és enorme.
q) Heu d'anar amb co___te amb el co___te corrent del co___te. r) El go___ern finlandés ha apro___at l'a___ortament.
s) S'ha trencat el mo___e amb el qual fabriquem els ma___apans.
t) Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat.
5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem:
a) Aprendre idiomes és una vertadera necessitat o una moda?
21
Unitat 3. Accentuació
1. Accentuació de la e tònica
1.1 En els mots aguts
En català occidental, la e és tancada en la majoria dels mots aguts1: café, francés, anglés,
comité, interés, ofés...
1.2 En els mots plans i esdrúixols
a) La majoria de les e són obertes2: ciència, herència, tèxtil, rèptil, comèdia, molèstia.... b) En català occidental, els infinitius són també amb e tancada3: conéixer, meréixer,
estrényer...
2 Accentuació de la o
2.1 En els mots aguts
a) En la majoria dels mots aguts accentuats la o és tancada: camió, avió, horitzó, excursió,
organització, percussió...
b) Recordeu, però, que hi ha una sèrie de paraules en què la o és oberta: açò, això, allò, però,
arròs, espòs, terròs, ressò...
c) També és oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: conclòs, inclòs,
exclòs, reclòs, desclòs.
d) Uns quants noms propis tenen també la o oberta: Ambròs, Besòs...
1 En català oriental, per contra, en la majoria de mots aguts la e és oberta: cafè, francès, anglès, comitè, interès, ofès. Altres paraules, però, són amb e tancada: consomé, després, només, pagaré, passapuré, quinqué, ximpanzé...
2 Són tancades, però, les paraules: església, déntol, préstec, préssec, feréstec, cérvol, llépol, llémena, témpora, Dénia, Énguera...
3 En català oriental tenen accentuació oberta: conèixer, merèixer, estrènyer. De tota manera, la e és
2.2 En els mots plans i esdrúixols
a) En la majoria de casos la o és oberta: història, memòria, sòlid, còpia, òliba...
b) L'infinitiu córrer i els seus compostos tenen la o tancada: descórrer, concórrer, recórrer,
socórrer, ocórrer, transcórrer...
c) Les formes verbals del verb ser també tenen la o tancada: fóra, fórem, fóreu...
d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estómac, furóncol, escórpora, fórmula,
góndola, pólvora, tómbola, tórtora, Sóller...
3. Divergència en la síl·laba tònica respecte del
castellà
En català hi ha unes quantes paraules la síl·laba tònica de les quals no coincideix amb la del castellà, i això provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament.
3.1 Mots aguts
alfil, ampit, avar, cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, hoquei, humit, iber, interval, oboé, oceà, perit, però, pivot, policrom, poliglot, quetxup, quilogram, radar, sandvitx, soviet, timpà, tiquet, weber, xandall, xassís, xiclet, zenit.
A més:
– els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop...
– els noms d’esport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol... – alguns topònims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic... – alguns antropònims: Borís, Raimon, Nobel...
3.2 Mots plans
acne, adequa, aeròlit, aeròstat, alvèol, auriga, austríac, bantu, biòtop, cardíac, císter, conclave, dentifrici, dinamo, dòlman, estèrnum, etíop, exegeta, fagòcit, guru, karate, letargia, libido, medul·la, megàlit, míssil, monòlit, omòplat, paraplegia, prènsil, púding, quadriga, quilolitre, rèptil, rupia, sinergia, tèrmit, tetraplegia, tèxtil, torticoli, tulipa, vertigen, víking, zulu...
Unitat 3. Accentuació 23
A més:
– els mots acabats en els sufixos:
-cit: fagòcit, leucòcit... -osi: osmosi...
-fit: tal·lòfit... -esi: exegesi, mimesi... -lit: aeròlit, megàlit, monòlit... -fon: magnetòfon, intèrfon... -ol: nuclèol... -íac: afrodisíac, policíac... -sfera: atmosfera, litosfera... -stat: termòstat...
– els verbs:
acabats en -éixer i -àixer: créixer, meréixer, nàixer...
témer, tòrcer i véncer
– els topònims: Àneu, Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Tàrent, Ucraïna...
– els antropònims: Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Heròdot, Vladímir,
Ígor, Jàson, Telèmac, Txèkhov...
3.3. Mots esdrúixols
aurèola, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, olimpíada, mètopa, pàtxuli, període, pnemònia, quàdriceps, rubèola...
– els mots acabats en els sufixos següents:
-lisi: electròlisi... -stasi: diàstasi... -èctasi: atelèctasi... -ode: elèctrode... -spora: maciòspora... -clasi: hipodermòclasi... -fàgia: antropofàgia...
– els topònims: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara,
Tàrraco, Bàssora, Úmbria...
4. Mots amb dues possibilitats d'accentuació
Hi ha una sèrie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres.4.1 Els compostos de -edre:
decaedre o decàedre hexaedre o hexàedre poliedre o políedre dodecaedre o dodecàedre holoedre o holòedre tetraede o tetràede hemiedre o hemíedre icosaedre o icosàedre pentaedre o pentàedre
4.2 Altres mots:
antílop o antilop dòmino o dominó
fotòlit o fotolit perit perita o pèrit pèrita reporter o repòrter saxòfon o saxofon
xilòfon o xilofon xofer xofera o xòfer xòfera
5. Casos especials
5.1 Els mots compostos
a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l'accent gràfic en el segon component, si ho permeten les regles d'accentuació:
socialdemòcrata, fisicoquímic, valencianoparlant...
b) Els mots compostos amb guionet conserven l'accent de cada un dels seus components:
Pèl-roig, sud-africà, no-violència, despús-demà...
5.2 Els adverbis acabats en -ment
Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l'adjectiu. Pel que fa a l'accent, conserven el d'aquesta forma femenina de l'adjectiu.
contrària contràriament
difícil difícilment
Unitat 3. Accentuació 25
5.3 Estrangerismes no adaptats
Les paraules i locucions provinents d'altres llengües que han estat incorporades al català i no han estat adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d'accentuació.
Per capita, apartheid, fondue, sui generis...
6. Accent diacrític
Recordeu que l’accent diacrític es posa per a diferenciar unes paraules d’unes altres que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen diferent significat. Repasseu-lo amb el quadre següent:
ACCENT DIACRÍTIC
Amb accent Sense accent
bé, béns (possessions, adv. i conj.) bóta (recipient)
cóm (obi)
cóp (mesura de capacitat) cós (cursa)
déu, déus (divinitat) dóna, dónes (verb donar) és (verb ser)
féu (verb fer en passat) fóra (verb ser)
jóc (anar a jóc, anar a dormir) mà (part del cos)
més (quantitatiu) mèu (miol del gat) mòlt, mòlta (verb moldre) món (planeta terra) móra, móres (fruit)
nét, néta, néts, nétes (d'una família) nós (plural majestàtic)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) pèl, pèls (cabell)
pórca (faixa de terra)
què (relatiu tònic, interrogatiu)
rés (ofici eclesiàstic que es diu diàriament) ròssa (animal vell i flac)
sé (verb saber) séc (plec de roba) sèu (greix animal) sí (afirmació) sóc (verb ser) sòl, sòls (terra) són (verb ser) té (verb tenir) ús (acció d'usar) véns, vénen (verb venir) vés (verb anar)
vós (pronom personal fort)
be, bens (corder, lletra) bota (calçat)
com (adverbi i conjunció) cop (encontre violent) cos (conjunt de l’organisme) deu, deus (numeral, del verb deure) dona, dones (sexe femení)
es (pronom reflexiu) feu (verb fer en present) fora (adverbi de lloc) joc (acció de jugar) ma (possessiu: meua) mes (part de l'any) meu (possessiu tònic) molt, molta (quantitatiu) mon (possessiu: meu) mora, mores (dona àrab)
net, neta, nets, netes (adj. de neteja) nos (pronom personal feble) os, ossos (part anatòmica)
pel, pels (contraccions de per+el, per+els) porca (femella del porc)
que (relatiu sense preposició / exclamatiu) res (pronom)
rossa (dona amb els cabells clars) se (pronom reflexiu)
sec (sense humitat)
seu (catedral, possessiu i pres. de seure) si (conjunció)
soc (calçat, tros de fusta)
sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler) son (acte de dormir)
te (planta, infusió, lletra i pronom) us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre) ves (reducció de veges) vos (pronom personal feble)
a) Cal tenir present que hi ha uns quants mots que malgrat que s'escriuen de la mateixa manera i signifiquen coses diferents, no s'accentuen gràficament:
sa (adjectiu) / sa (pronom possessiu àton); sou (substantiu) / sou (verb ser); bec (substantiu) / bec (verb beure)...
b) Recordeu que alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…
7. Dièresi
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'utilitza per a les funcions següents:
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí,
aigües, aqüífer...
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual col·loquem la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: raïm, veïna, països,
peüc, taüt, conduït...
Hem de recordar que quan puguem, col·locarem un accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem fer perquè ens ho impedeixen les regles d'accentuació, utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar una paraula plana acabada en vocal.
En l'apartat b) hem vist que l'accent o la dièresi el posem sobre una i o una u que són vocals i, a més, coincideix que són la vocal tònica del mot. No obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també vocals, però la vocal tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la dièresi no coincideix amb la vocal tònica del mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-los. Ací teniu algunes paraules d'aquestes característiques.
agraïment4 aïllar amoïnar apaïsat
arruïnar atapeïment ataüllar atuïment
decaïment diürètic ensaïmada esfereïdor
esmorteïdor genuïnament intuïció posseïdor
suïcida traïdor veïnat viduïtat...
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb dièresi5 encara que els mots dels quals deriven tinguen diftong:
heroic heroïcitat laic laïcitat
fluid fluïdesa europeu europeïtat
espontani espontaneïtat homogeni homogeneïtat
continu continuïtat déu deïforme
Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir, traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius (i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar,
suïcidar... que sí que duen dièresi, però no en la terminació.
4 Noteu que generalment duen dièresi els derivats d'un mot que té i o u tòniques: agrair/agraïment, posseir/posseïdor, genuí/genuïnament, intuir/intuïció...
5 Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la dièresi: europeisme, europeista, egoisme, egoista, altruista, arcaisme...
Unitat 3. Accentuació 27
Exercicis unitat 3
1. Col·loqueu els accents que falten en les frases següents a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.
b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.
c) Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera. d) Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI. e) Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits. f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista. g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix. h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.
i) L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt. j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.
k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.
l) El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix articular be els sons guturals.
ll) El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.
m) M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara m'han de traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi.
n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.
o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.
p) Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els ossos polars.
q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.
r) L'altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el viatge de Jason i els argonautes.
2. Col·loqueu els accents i les dièresis que falten en els textos següents
a) Els metges inculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va ser fortuit, i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura. Sembla increible, pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.
b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca experiencia dels jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma, i no tan descafeinat com ara.
c) El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va acabar: fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas, s'hauria dedicat a la filosofia classica.
3. Traduïu al valencià les frases següents
a) Mis vecinos se arruinaron por invertir el dinero en una compañía suiza.
____________________________________________________________________ b) Cada mes cambio de dentífrico y visito al dentista con asiduidad.
____________________________________________________________________ c) Si no me falla la intuición, aquel embajador es un traidor y un espía.
____________________________________________________________________ d) La continuidad de Raúl en el Real Madrid no es creíble.
____________________________________________________________________ e) Han untado la máquina con sebo para que funcione mejor.
____________________________________________________________________ f) Las esculturas deiformes de Tailandia son magníficas.
____________________________________________________________________ g) Han erigido un monolito en honor del premio Nobel de física.
____________________________________________________________________ h) Tengo que llevar gafas porque tengo cuatro dioptrías.
____________________________________________________________________ i) La europeidad del gobierno es inquebrantable.
____________________________________________________________________ j) Mi bisnieto padece hemiplejía a causa de un accidente de tráfico.
____________________________________________________________________ 4. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem.
a) Els continguts de les programacions televisives són criticats sovint per pares, educadors i pedagogs perquè inciten els joves a la violència. Penseu que aquest argument és correcte? S'haurien de controlar els programes destinats als joves?
b) Esteu a favor o en contra de la despenalització de la venda i el consum de les anomenades drogues "blanes"?
31
Unitat 4. El gènere
1. El gènere com a marca semàntica
Hi ha casos en què un mateix substantiu canvia de significat segons se li aplique el gènere masculí o el femení.
un albor (peix) una albor (blancor, llum de l'alba) el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
el canalla (malvat) la canalla (mainada)
el casset (magnetòfon) la casset (cinta)
el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)
el clímax (gradació, moment culminant) la clímax (etapa final, figura retòrica)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el coma (quadre clínic greu) la coma (altres sentits) el cremallera (ferrocarril) la cremallera (altres sentits) el delta (d'un riu) la delta (lletra grega) un editorial (article de fons) una editorial (empresa)
el fi (objectiu) la fi (l'acabament, el final)
el guia (persona) la guia (llibre)
el levita (persona) la levita (peça de vestir)
el llum (aparell) la llum (claror, forma d'energia) un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
un paleta (ofici) la paleta (eina)
el planeta (astre) la planeta (destí d'una persona)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el salut (salutació) la salut (estat de l'organisme)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits)
el vall (excavació, fossat) la vall (depressió entre muntanyes) el/la vocal (membre d'una junta) la vocal (lletra)
Vegem-ne alguns exemples:
- La canal que dóna eixida a les aigües de la terrassa està trencada.
- Han construït un túnel que travessa el canal de la Mànega. França i Gran Bretanya ja estan unides.
- He perdut les claus de casa dels meus pares.
- Ulisses va patir la còlera del déu Posidó.
- El còlera provoca moltes morts a l'Àfrica tots els anys.
- Han obert una nova editorial a Alacant. Publicarà llibres de viatges. - L'editorial del periòdic d'ahir era un toc d'atenció als polítics. - Alguns diuen que hem arribat a la fi de la història.
- El fi que es va proposar el meu amic era inassolible. - He instal·lat uns llums nous al menjador.
- Avui el cel està ras i hi ha molta llum.
- La Conselleria d'Educació ha dictat una ordre destinada als mestres de primària. - Les autoritats han de mantenir l'ordre públic.
- Tinc un pols molt dèbil.
- Els mobles tenen molta pols acumulada.
- Tinc molt poca son. Sempre vaig a dormir molt tard. - El meu amic té un son molt profund. Res no el desperta. - He canviat el terra del meu pis.
- Tinc unes terres a Castelló. Les vaig heretar del meu avi matern. - La Vall de Gallinera té uns paisatges preciosos.
- Han obert un vall en el meu carrer perquè volen reparar les canonades.
2. Divergències de gènere respecte del castellà
De vegades usem el gènere d'algunes paraules inadequadament, bé per l'influx del castellà, bé per un ús vacil·lant al llarg de tota la tradició literària.
a) Mots que en català són masculins i en castellà són femenins, entre d'altres:
els afores el corrent un estratagema el pebre
un anell el desavantatge el front el pendent
un avantatge el deute el full el rancor
el bacteri el dot un interviu el senyal
el batent el dubte el llegum el radiocasset
el carrer un escafandre el lleixiu el tèrmit
el compte un espinac un orde (religiós) el titella b) Mots que en català són femenins i en castellà són masculins, entre d'altres:
una àgape la calor la icona la resplendor
una allau la claror la marató la resta
una amargor la crep la merenga la síncope
una anàlisi la dent la nespra la síndrome
una àncora una escalopa una olor la sucrera
una aroma una esplendor les postres la suor
una au la frescor la psicoanàlisi les tallarines
Unitat 4. El gènere 33
Vegem-ne alguns exemples1: a) De mots catalans femenins
- Aquesta planta desprén una aroma molt intensa. - Vaig heretar el joc de café i la sucrera de l'àvia. - A l'estiu fa una calor insuportable.
- He hagut d'arreglar-me les dents superiors.
- Vaig anar a una estrena molt esperada: la pel·lícula pòstuma de Passolini. - M'han regalat una fruitera molt bonica.
- Al MARC hi ha una exposició d'icones russes. - No m'agraden els pastissos de merenga. - L'explosió va provocar una forta resplendor.
- Encara no han trobat la vacuna de la síndrome d'immunodeficiència adquirida. - La suor cobria tot el seu cos.
- Vaig anar a un restaurant italià i hi vaig menjar unes tallarines exquisides.
b) De mots catalans masculins
- Als afores de la ciutat volen construir un hipermercat. - Els bacteris són imprescindibles per a la vida.
- M'he quedat sense diners en el compte corrent. - Aquest riu té un corrent molt fort. És molt perillós. - Tinc el costum de comprar el periòdic tots els dies. - Els meus germans han de pagar el deute de la hipoteca. - Els meus alumnes em van exposar els seus dubtes.
- Cal elaborar un bon estratagema per a aconseguir els nostres objectius. - No m'agraden els llegums. Els odie.
- Aquesta taca no la puc llevar ni amb lleixiu. - Cal ficar una mica més de pebre al menjar.
- He perdut el regle. Ara em serà difícil acabar el dibuix tècnic per a demà. - Quan escoltes el senyal, vine.
- Aquesta llei representa un avantatge per a molts col·lectius socials.
3. Mots de doble terminació
En català tenim una sèrie mots (substantius i adjectius) de dues terminacions que, de vegades, utilitzem solament en masculí per influència del castellà, que només té una terminació. Són, per tant, de doble terminació els mots següents, entre d'altres:
agrest agresta fort forta
calent calenta gris grisa
comú comuna magrebí magrebina
cortés cortesa marroquí marroquina
covard covarda pobre pobra
dependent dependenta psiquiatre psiquiatra
dolç dolça roí roïna
estudiant estudianta trist trista
ferm ferma valent valenta
fix fixa verd verda
Exemples:
- Hem de ser amable amb aquell senyor, és un bon client. - Totes les clientes de mon pare són sud-americanes.
- És una actitud molt comuna protestar en comptes de preguntar. - És un fet molt comú trobar cua al supermercat.
- El meu germà és un estudiant excel·lent. - Marta és una bona estudianta.
- El dependent de la carnisseria és magrebí.
- La dependenta del forn és una xica molt espavilada.
- Jordi està trist perquè no ha aprovat l'examen de dret romà. - La novel·la que he llegit conta una història molt trista. - El meu oncle era molt valent.
- Han pres una determinació molt valenta.
Contràriament, en català hi ha algunes paraules que tenen solament una terminació, enfront del castellà, que en té dues: rude, víking.
Exemples:
- El meu germà és molt rude. - La meua germana és molt rude. - Una nau víking.
- Un casc víking.
4. El gènere i els oficis, els càrrecs i els llocs de
treball
Com que tradicionalment hi havia molts oficis, càrrecs i llocs de treball que estaven ocupats quasi exclusivament per homes, ens trobem ara moltes vegades amb el dubte a l'hora de designar aquest mateix ofici, càrrec o lloc de treball en femení. A continuació teniu una llista amb mots amb una feminització o masculinització dubtosa. Les formes entre parèntesi són secundàries, és a dir, menys recomanables.
Masculí Femení Masculí Femení
advocat advocada
(advocadessa)
físic física
ajudant ajudanta jutge jutgessa
bidell bidella metge metgessa
capatàs capatassa ministre ministra
carter cartera oficial oficiala
cònsol cònsol (consolessa) pediatre pediatra
dibuixant dibuixanta sergent sergenta
Unitat 4. El gènere 35
Oficis en què el nom es manté invariable per a tots dos gèneres.
Masculí Femení auxiliar auxiliar bus bus cap cap conferenciant conferenciant edil edil fabricant fabricant fiscal fiscal gerent gerent grum grum intèrpret intèrpret maniquí maniquí model model pilot pilot representant representant terapeuta terapeuta xef xef
Pel que fa als oficis tradicionalment ocupats per dones, veiem els corresponents masculins.
Femení Masculí
hostessa (en els avions) auxiliar de vol (terme també aplicable al femení) hostessa (en fires) auxiliar, ajudant (termes també aplicables al femení) auxiliar de neteja, auxiliar
domèstic
auxiliar de neteja, auxiliar domèstic
Exercicis unitat 4
1. Poseu l'article en el gènere que calga en les frases següents.
a) Hem de col·locar ____ senyal en el llibre per saber on ens hem quedat. b) El meu amic va comprar ____ titella del segle XVI.
c) Anit van tallar ____ corrent elèctric a causa d'una avaria. d) No van aconseguir realitzar ____ fi que s'havien proposat. e) Quan era jove vaig córrer ____ marató del meu poble. f) M'he canviat _____ terra de l'apartament. Ara és més bonic. g) Apaga ____ llums, que vull engegar el projector de diapositives. h) M'han hagut d'empastar ____ dent perquè estava foradada. i) El pastís desprenia ____ aroma a llimó molt agradable. j) ____ resplendor no ens deixava veure el camí.
l) La proposta del govern ha provocat ____ allau de crítiques per part de la premsa. m) Necessite ___ ordre per a executar la sentència.
n) En sortir al carrer vaig percebre ____ olor a fem molt desagradable. o) L'altre dia ens vam menjar ____ creps en un restaurant japonés. 2. Canvieu el gènere dels mots en negreta de les frases següents. a) El psiquiatre que em tracta és d'origen israelià.
b) La meua germana està fixa en el seu treball. c) L'oficial que m'ha atés avui era molt simpàtic.
d) El meu cap és molt rude, diu les coses sense pensar-hi. e) El fiscal del cas té molt de prestigi entre la professió. f) Tinc un amic model que passa tot l'any viatjant pel món. g) El xef del meu restaurant favorit és rus.
h) El bidell de l'institut ha aprovat les oposicions.
3. Traduïu les frases següents i canvieu el gènere dels mots en negreta. a) El sargento Torres ha sido el encargado de arrestar al cónsul de Rumanía.
__________________________________________________________________ b) El auxiliar de vuelo nos ha avisado que aterrizaremos dentro de cinco minutos.
__________________________________________________________________ c) El edil de Xixona quiere crear nueve plazas de cartero.
__________________________________________________________________ d) Han contratado un nuevo botones en el hotel.
__________________________________________________________________ e) La pediatra ha confirmado la enfermedad de mi sobrino.
__________________________________________________________________ 4. Exercici de repàs. Corregiu els errors de tot tipus (grafies, accents, gènere) que trobeu
en les frases següents.
a) La dibuixant de còmics eròtics pertany a l'èlit mundial del críquet.
__________________________________________________________________ b) Vaig tenir una averia en l'ordinador que em va impedir acabar el treball sobre els íbers.
__________________________________________________________________ c) He llegit una editorial en el periòdic sobre un pressumpte assassí que em va posar els
pels de punta.
Unitat 4. El gènere 37
d) Em vaig menjar un sàndvitx vegetal i després un escalop de vedella.
__________________________________________________________________ e) Vaig haver de pagar en rúpies el disolvent importat de l'Índia.
__________________________________________________________________ f) Els aerolits que van caure sobre la terra fa un temps no provenien de l'atmòsfera.
__________________________________________________________________ 5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem.
a) L'augment dels preus dels habitatges en els últims anys ha estat considerable. Quines penseu que en són les causes? Quines mesures s'haurien de prendre per abaratir el seu preu?
b) Una notícia publicada en El País (11/11/2002) afirma que "en la Universitat solament hi ha un 18% de dones catedràtiques quan són més del 50% d'alumnes". Què en penseu?
39
1. Mots invariables
Hi ha una sèrie de mots que són invariables pel que fa al nombre, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural.
1. Els dies de la setmana: el dilluns / els dilluns, el dimarts /els dimarts... (llevat de dissabte i diumenge, que sí que tenen plural).
2. Alguns noms aguts: ananàs, fons, plebs, pols, temps, tos, urbs...
3. Alguns noms no aguts: àlies, atles, alferes, bíceps, bòrees, càries, galimaties, glotis,
herpes, judes, llapis, mecenes, messies, pàncrees, pelvis, piscolabis...
4. Els noms acabats en -us: altocúmulus, anus, arquetipus, cactus, cirrostratus,
estratocúmulus, fetus, ficus, focus, genotipus, globus, hiatus, humus, lapsus, nimbus, òmnibus, plus, porus, prototipus, pus, sinus, tètanus, tipus, virus...
5. Alguns mots compostos: comptagotes, milhomes, obrellaunes, penja-robes,
portamonedes, salvavides, trencaclosques, paracaigudes...
6. Els pluralia tantum, o mots que solament tenen forma de plural: les acaballes, els afores,
les alicates, les arres, les beceroles, les bermudes, els calçotets, els diners, les enagües, les escombraries, els estalvis, les exèquies, les farinetes, les golfes, els pantalons, les pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les tallarines, les tenalles, les tisores, les vitualles..
7. Molts més estranys són els singularia tantum, o mots que solament tenen forma de singular, ja que, fins i tot els substantius que designen entitats úniques, admeten usos plurals figurats o metafòrics: cel, gent, botànica...
8. El nom dels colors següents són invariables pel que fa al nombre: beix, blaugrana, rosa.
M'he comprat uns pantalons beix.
Els judadors blaugrana han perdut el partit. No m'agraden les novel·les rosa.
9. Substantius en aposició (és a dir, un substantiu al costat d'un altre) que agafen ocasionalment un valor adjectiu han d'anar en singular.
Les elèctriques són sectors clau en l'estructura econòmica mundial. Els treballadors han reclamat cobrar les hores extra.
40 Quadern de Valencià Superior
10. Pel que fa al nom de dinasties o sagues familiars, la norma és mantenir invariable el cognom en singular.
Els Borbó regnen a Espanya des del segle XVIII.
Els Borja van ser la família valenciana més important de l'edat moderna. La dinastia dels Trastàmara va succeir la dels Comtes de Barcelona.
2. Divergències de nombre respecte del castellà
Com acabem de veure, hi ha una sèrie de paraules que solament utilitzem en plural (pluralia
tantum) o en singular (singularia tantum). No sempre, però, trobarem en aquests casos una
correspondència equivalent entre el castellà i el català
Català en singular Castellà en plural
Blancaneu Blancanieves
bona nit buenas noches
bona vesprada buenas tardes
bon dia buenos días
calçapeu calzapiés gelosia celos rodalia cercanías parafang guardabarros guardabosc guardabosques eixugaparabrisa limpiaparabrisas parabrisa parabrisas paraigua paraguas portaequipatge portaequipajes portalàmpada portalámparas portaploma portaplumas llevaneu quitanieves
Rambla, la Ramblas, las
gratacel rascacielos
trencaglaç rompehielos
Català en plural Castellà en singular
escacs ajedrez
diners dinero
estovalles mantel
farinetes papilla
postres postre
A més d'aquestes paraules, hi ha una sèrie de locucions que també divergeixen del castellà pel que fa al nombre. Vegem-ne alguns exemples.
a) Català en singular i castellà en plural
- Va agafar la bufanda i la va llançar per l'aire. - Cogió la bufanda y la lanzó por los aires.
