• Nenhum resultado encontrado

unitat_8.pps

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "unitat_8.pps"

Copied!
15
0
0

Texto

(1)

UNITAT 8

(2)

Ideals de vida i teories ètiques IDEALS DE VIDA L’IDEAL SOCRÀTIC L’IDEAL ARISTOTÈLIC L’IDEAL EPICURI L’IDEAL ESTOIC L’IDEAL ESCÈPTIC

L’IDEAL CRISTIÀ PRIMITIU TEORIES ÈTIQUES

TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: EGOISME ÈTIC TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: UTILITARISME TEORIES DE DEURES

(3)

• Quan es pensa en com ha de ser la vida pròpia,

en l’ideal que ha d’orientar les nostres accions, no se solen fer diferències entre els interessos propis i els aliens.

• Al món clàssic, la saviesa grecoromana també va

esborrar aquestes distincions: quan els filòsofs ensenyaven quina és la millor forma de vida, com ha de ser la vida bona, tenien en compte el bé de l’agent, però no negaven el bé dels altres.

A continuació es presenten alguns ideals de

vida o concepcions ètiques sobre la vida bona a l’antiguitat clàssica.

IDEALS DE VIDA

Ideals de vida i teories ètiques

(4)

Sòcrates (470-399 a. de C.) volia cuidar l’ànima i

trobar la veritat, perquè creia que la veritat ha

d’il·luminar les nostres vides: tenia la convicció que la veritat no existeix i s’ha de cercar en l’interior d’un mateix.

• Sòcrates no va donar respostes, ni sembla haver-les

tingut mai: «només sé que no sé res».

• Sòcrates va proposar un mètode per trobar la veritat

que existeix en l’interior de cada persona: el diàleg.

• Quan la raó ens mostri la veritat, la nostra vida, ja no

serà com abans.

L'IDEAL SOCRÀTIC

Ideals de vida i teories ètiques

(5)

L'IDEAL ARISTOTÈLIC

• Aristòtil (384-322 a. de C.) va pensar que el bé màxim per a l'ésser humà és la

felicitat.

Segons Aristòtil, la felicitat s’aconsegueix amb l'activitat racional, però

també són necessàries altres condicions perquè sigui possible: recursos materials, família, amics, etc. i una vida virtuosa.

Segons Aristòtil, les virtuts morals són un punt mitjà entre dos extrems

viciosos.

L'experiència és un factor important per assolir la saviesa pràctica (phrónesis)

necessària per prendre decisions encertades pel que fa a com conduir la vida i assolir la felicitat.

Ideals de vida i teories ètiques

(6)

L'IDEAL EPICURI

Epicur (341-270 a. de C.) va pensar que el plaer és

realment l’únic bo (hedonisme).

Segons Epicur, la vida feliç consisteix en la

calma espiritual (ataraxía) que s'assoleix

eliminant la inquietud permanent pel plaer i evitant els dolors corporals.

Epicur recomanava aplicar la prudència o

racionalitat en l’elecció dels plaers.

• Segons Epicur, hi ha desigs que són naturals i

necessaris; altres desigs són naturals, però innecessaris; també hi ha desigs que no són ni naturals ni necessaris.

Ideals de vida i teories ètiques

(7)

L'IDEAL ESTOIC

Els estoics ensenyaven que la virtut és l’única cosa bona en la vida i ens

proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat.

• La virtut s’assoleix coneixent, acceptant conscientment i vivint d’acord amb

l’ordre còsmic: el savi estoic accepta amb resignació el que ha de succeir i no pot canviar.

El savi estoic evita les emocions (apátheia), no l’afecta res extern i és

totalment amo de si mateix.

• Les virtuts cardinals són la prudència, la fortalesa, l’autodomini i la justícia, però

en realitat van totes juntes.

El savi estoic se sent ciutadà del món.

Ideals de vida i teories ètiques

(8)

L'IDEAL ESCÈPTIC

L’escepticisme ensenyava que els humans no podem conèixer com són les

coses per si mateixes.

• Només podem conèixer les coses relatives a nosaltres, a les nostres

circumstàncies i al nostre sistema sensorial. És a dir, només coneixem les representacions de les coses, com les coses se'ns apareixen.

L’escepticisme convidava a no formular cap judici sobre com són les coses.

Aquesta suspensió del judici (epokhé), ens porta a la tranquil·litat anímica (ataraxía) en què consisteix la felicitat.

• Els escèptics recomanen seguir els costums i les lleis del lloc on vivim, no perquè

siguin les millors i les més justes, sinó perquè l'acceptació sense preocupacions de les convencions imperants ens dóna la calma espiritual que és pròpia de la felicitat a què aspirem.

Ideals de vida i teories ètiques

(9)

L'IDEAL CRISTIÀ PRIMITIU

• Jesús de Natzaret (4 a. de C. - 29) va ser un jueu que va viure pobrament, va

formar una comunitat d'apòstols i deixebles, i va predicar a la gent senzilla i els marginats de la societat.

Les primeres comunitats cristianes les van formar els seguidors de Jesús

immediatament després de la seva mort amb la ferma esperança de la seva prompta resurrecció definitiva, ja que el consideraven el Messies que havia de reinstaurar un nou regne d’Israel.

La seva esperança en la tornada immediata del Messies anava acompanyada de

penediment i oració i d’una moral radical de lliurament, ajuda mútua, amor

als germans, pobresa i comunitat de béns.

Ideals de vida i teories ètiques

(10)

TEORIES ÈTIQUES

Una teoria ètica és un conjunt sistemàtic d’idees racionals sobre la moral. teories conseqüencialistes egoisme ètic ètica de deures prima facie ètica kantiana Teories ètiques normatives teories de deures utilitarisme teories imperatives teories de la virtut Ideals de vida i teories ètiques

(11)

TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: EGOISME ÈTIC

Les teories ètiques conseqüencialistes justifiquen i fonamenten la correcció moral d’una acció únicament en les seves bones conseqüències: els bons resultats d’una acció són el criteri per determinar si una acció és moralment correcta o obligatòria. L’egoisme ètic i l’utilitarisme són les teories conseqüencialistes més representatives.

L'egoisme ètic:

La correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només en el major benestar que proporciona a l'agent.

•Actuar moralment vol dir ser egoista, però racionalment, i de vegades això implica tenir en compte el benestar dels altres: un cert altruisme gairebé sempre ens convé.

Ideals de vida i teories ètiques

(12)

TEORIES CONSEQÜÈNCIALISTES: UTILITARISME

L’utilitarisme és la teoria ètica que afirma que la correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només en la seva major utilitat, és a dir, en la major

quantitat de bé que produeix.

utilitarisme de l'acte utilitarisme de la regla

El fonament de la correcció moral d’una acció és la major quantitat de bé que és conseqüència d’aquella acció concreta.

El fonament de la correcció moral d’una acció és la major quantitat de bé que és conseqüència d’aquell tipus d’acció.

Ideals de vida i teories ètiques

(13)

TEORIES DE DEURES

ètica kantiana ética de deures prima facie

L’únic absolutament bo és la bona

voluntat: voluntat que actua per respecte al

deure, és a dir, que obeeix la veu de la raó.

La raó prescriu la llei moral: la llei segons

la qual han de viure els éssers racionals i que se’ns apareix com a imperatiu

categòric.

El fonament de les normes morals rau en l'exigència universalitzabilitat de la raó que es desprèn de l’imperatiu categòric. L’únic motiu que dóna valor moral a una

La teoria de deures prima facie és la teoria ètica que afirma que la

correcció moral d’una acció, o el deure moral de fer-la, es justifica i fonamenta només en les seves

característiques de correcció moral: els deures prima facie.

Els deures prima facie són

propietats morals de les accions i els coneixem per intuïció certa.

El deure efectiu és l’obligació de fer

Las teories ètiques de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d’una acció en les seves bones

conseqüències.

Ideals de vida i teories ètiques

(14)

TEORIES DE LA VIRTUT

Les ètiques de la virtut neguen que la moral es redueixi a un conjunt de principis o regles morals que cal seguir.

La moral es manifesta a través de trets interns de la persona, les virtuts, que són disposicions del caràcter moral o orientacions de la voluntat a viure d’una forma admirable.

El sentit de la pròpia vida s’assoleix per la pertinença a una tradició moral que ofereix models d’excel·lència o virtuts que orienten cada vida individual cap a la vida bona.

•La vida bona i les seves virtuts depenen del context social i històric i no són una opció personal.

Ideals de vida i teories ètiques

(15)

ENLLAÇOS

Teories ètiques Utilitarisme Ètica Ideals de vida i teories ètiques

Referências

Documentos relacionados

42 “Oficentros” são edifícios especificamente voltados para os serviços ou escritórios.. marca este último momento no processo que iniciou nos últimos dez anos e

Foi criada em 1118, em Jerusalém, uma Ordem de Cavalaria chamada de Ordem dos Pobres Cavaleiros de Cristo e do Templo de Salomão, famosa como Ordem dos Templários.

A Tabela 5 mostra uma projeção da quantidade de resíduos que são encaminhados desnecessariamente para tratamento e disposição final, a partir de um balanço que utiliza à

Effectiveness of two-dose monovalent rotavirus vaccine in preventing hospital admission with rotavirus diarrhea was high, lasted for two years and it was similar against both G1P[8]

se o segundo e o terceiro objetivo levantados na pesquisa e todo o seu conjunto de perguntas realizadas durante a entrevista, objetivo que se destaca por investigar a

Partindo da hipótese de trabalho que as jaqueiras da Floresta da Tijuca estão diretamente associadas ao histórico de uso e ocupação humana destas florestas, o presente

O candidato deverá encaminhar até o dia 05/03/2020, exclusivamente para o e-mail do PPEA-UFOP (acima identificado) com assunto: PROCESSO 2021 – PPEA/UFOP,

vermelho sólido O controlador detectou uma falha não recuperável, portanto, ele removeu o projeto da memória.. Mude para o