UNITAT 8
Ideals de vida i teories ètiques • IDEALS DE VIDA • L’IDEAL SOCRÀTIC • L’IDEAL ARISTOTÈLIC • L’IDEAL EPICURI • L’IDEAL ESTOIC • L’IDEAL ESCÈPTIC
• L’IDEAL CRISTIÀ PRIMITIU • TEORIES ÈTIQUES
• TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: EGOISME ÈTIC • TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: UTILITARISME • TEORIES DE DEURES
• Quan es pensa en com ha de ser la vida pròpia,
en l’ideal que ha d’orientar les nostres accions, no se solen fer diferències entre els interessos propis i els aliens.
• Al món clàssic, la saviesa grecoromana també va
esborrar aquestes distincions: quan els filòsofs ensenyaven quina és la millor forma de vida, com ha de ser la vida bona, tenien en compte el bé de l’agent, però no negaven el bé dels altres.
• A continuació es presenten alguns ideals de
vida o concepcions ètiques sobre la vida bona a l’antiguitat clàssica.
IDEALS DE VIDA
Ideals de vida i teories ètiques
• Sòcrates (470-399 a. de C.) volia cuidar l’ànima i
trobar la veritat, perquè creia que la veritat ha
d’il·luminar les nostres vides: tenia la convicció que la veritat no existeix i s’ha de cercar en l’interior d’un mateix.
• Sòcrates no va donar respostes, ni sembla haver-les
tingut mai: «només sé que no sé res».
• Sòcrates va proposar un mètode per trobar la veritat
que existeix en l’interior de cada persona: el diàleg.
• Quan la raó ens mostri la veritat, la nostra vida, ja no
serà com abans.
L'IDEAL SOCRÀTIC
Ideals de vida i teories ètiques
L'IDEAL ARISTOTÈLIC
• Aristòtil (384-322 a. de C.) va pensar que el bé màxim per a l'ésser humà és la
felicitat.
• Segons Aristòtil, la felicitat s’aconsegueix amb l'activitat racional, però
també són necessàries altres condicions perquè sigui possible: recursos materials, família, amics, etc. i una vida virtuosa.
• Segons Aristòtil, les virtuts morals són un punt mitjà entre dos extrems
viciosos.
• L'experiència és un factor important per assolir la saviesa pràctica (phrónesis)
necessària per prendre decisions encertades pel que fa a com conduir la vida i assolir la felicitat.
Ideals de vida i teories ètiques
L'IDEAL EPICURI
• Epicur (341-270 a. de C.) va pensar que el plaer és
realment l’únic bo (hedonisme).
• Segons Epicur, la vida feliç consisteix en la
calma espiritual (ataraxía) que s'assoleix
eliminant la inquietud permanent pel plaer i evitant els dolors corporals.
• Epicur recomanava aplicar la prudència o
racionalitat en l’elecció dels plaers.
• Segons Epicur, hi ha desigs que són naturals i
necessaris; altres desigs són naturals, però innecessaris; també hi ha desigs que no són ni naturals ni necessaris.
Ideals de vida i teories ètiques
L'IDEAL ESTOIC
• Els estoics ensenyaven que la virtut és l’única cosa bona en la vida i ens
proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat.
• La virtut s’assoleix coneixent, acceptant conscientment i vivint d’acord amb
l’ordre còsmic: el savi estoic accepta amb resignació el que ha de succeir i no pot canviar.
• El savi estoic evita les emocions (apátheia), no l’afecta res extern i és
totalment amo de si mateix.
• Les virtuts cardinals són la prudència, la fortalesa, l’autodomini i la justícia, però
en realitat van totes juntes.
• El savi estoic se sent ciutadà del món.
Ideals de vida i teories ètiques
L'IDEAL ESCÈPTIC
• L’escepticisme ensenyava que els humans no podem conèixer com són les
coses per si mateixes.
• Només podem conèixer les coses relatives a nosaltres, a les nostres
circumstàncies i al nostre sistema sensorial. És a dir, només coneixem les representacions de les coses, com les coses se'ns apareixen.
• L’escepticisme convidava a no formular cap judici sobre com són les coses.
Aquesta suspensió del judici (epokhé), ens porta a la tranquil·litat anímica (ataraxía) en què consisteix la felicitat.
• Els escèptics recomanen seguir els costums i les lleis del lloc on vivim, no perquè
siguin les millors i les més justes, sinó perquè l'acceptació sense preocupacions de les convencions imperants ens dóna la calma espiritual que és pròpia de la felicitat a què aspirem.
Ideals de vida i teories ètiques
L'IDEAL CRISTIÀ PRIMITIU
• Jesús de Natzaret (4 a. de C. - 29) va ser un jueu que va viure pobrament, va
formar una comunitat d'apòstols i deixebles, i va predicar a la gent senzilla i els marginats de la societat.
• Les primeres comunitats cristianes les van formar els seguidors de Jesús
immediatament després de la seva mort amb la ferma esperança de la seva prompta resurrecció definitiva, ja que el consideraven el Messies que havia de reinstaurar un nou regne d’Israel.
• La seva esperança en la tornada immediata del Messies anava acompanyada de
penediment i oració i d’una moral radical de lliurament, ajuda mútua, amor
als germans, pobresa i comunitat de béns.
Ideals de vida i teories ètiques
TEORIES ÈTIQUES
Una teoria ètica és un conjunt sistemàtic d’idees racionals sobre la moral. teories conseqüencialistes egoisme ètic ètica de deures prima facie ètica kantiana Teories ètiques normatives teories de deures utilitarisme teories imperatives teories de la virtut Ideals de vida i teories ètiques
TEORIES CONSEQÜENCIALISTES: EGOISME ÈTIC
Les teories ètiques conseqüencialistes justifiquen i fonamenten la correcció moral d’una acció únicament en les seves bones conseqüències: els bons resultats d’una acció són el criteri per determinar si una acció és moralment correcta o obligatòria. L’egoisme ètic i l’utilitarisme són les teories conseqüencialistes més representatives.
L'egoisme ètic:
•La correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només en el major benestar que proporciona a l'agent.
•Actuar moralment vol dir ser egoista, però racionalment, i de vegades això implica tenir en compte el benestar dels altres: un cert altruisme gairebé sempre ens convé.
Ideals de vida i teories ètiques
TEORIES CONSEQÜÈNCIALISTES: UTILITARISME
L’utilitarisme és la teoria ètica que afirma que la correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només en la seva major utilitat, és a dir, en la major
quantitat de bé que produeix.
utilitarisme de l'acte utilitarisme de la regla
El fonament de la correcció moral d’una acció és la major quantitat de bé que és conseqüència d’aquella acció concreta.
El fonament de la correcció moral d’una acció és la major quantitat de bé que és conseqüència d’aquell tipus d’acció.
Ideals de vida i teories ètiques
TEORIES DE DEURES
ètica kantiana ética de deures prima facie
L’únic absolutament bo és la bona
voluntat: voluntat que actua per respecte al
deure, és a dir, que obeeix la veu de la raó.
La raó prescriu la llei moral: la llei segons
la qual han de viure els éssers racionals i que se’ns apareix com a imperatiu
categòric.
El fonament de les normes morals rau en l'exigència universalitzabilitat de la raó que es desprèn de l’imperatiu categòric. L’únic motiu que dóna valor moral a una
La teoria de deures prima facie és la teoria ètica que afirma que la
correcció moral d’una acció, o el deure moral de fer-la, es justifica i fonamenta només en les seves
característiques de correcció moral: els deures prima facie.
Els deures prima facie són
propietats morals de les accions i els coneixem per intuïció certa.
El deure efectiu és l’obligació de fer
Las teories ètiques de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d’una acció en les seves bones
conseqüències.
Ideals de vida i teories ètiques
TEORIES DE LA VIRTUT
•Les ètiques de la virtut neguen que la moral es redueixi a un conjunt de principis o regles morals que cal seguir.
•La moral es manifesta a través de trets interns de la persona, les virtuts, que són disposicions del caràcter moral o orientacions de la voluntat a viure d’una forma admirable.
•El sentit de la pròpia vida s’assoleix per la pertinença a una tradició moral que ofereix models d’excel·lència o virtuts que orienten cada vida individual cap a la vida bona.
•La vida bona i les seves virtuts depenen del context social i històric i no són una opció personal.
Ideals de vida i teories ètiques
