375537182-672537-Eval-Continua-Llengua-6-Vln-Prm.pdf

(1)

BB IIBB LL IIOO TT EE CC AA DD EE LL PPRR OO FFEE SSSS OO RR AA TT P P R R I I M M À À R R I I A

A

Recursos per a

l’avaluació

Avaluació

de continguts

Llengua 6

El quadern d’Avaluació de continguts de Llengua, El quadern d’Avaluació de continguts de Llengua, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el

concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions

departament d’Edicions Educatives de SantillanaEducatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per

per Teresa Grence RuizTeresa Grence Ruiz ii Immaculada GregoriImmaculada Gregori Soldevila

Soldevila..

En la seua elaboració ha participat l’equip següent: En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT

TEXT Ge

Gemma Avellan Bmma Avellan B isbalisbal An

Anna Canna Can yellyell es Roes Rocaca Maria Colomer Canyelles Maria Colomer Canyelles Xavier Molina Martí Xavier Molina Martí IL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ Azu

Azulamlam ariarillll oo EDICIÓ EDICIÓ

Gemma Avellan Bisbal Gemma Avellan Bisbal DIRECCIÓ DEL PROJECTE DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

EDITORIAL DE DE PRIMÀRIAPRIMÀRIA Maite L

(2)

(3)

Presentació

Un sistema d’avaluaci

Un sistema d’avaluació complet

ó complet

El projecte

El projecte Saber Fer

Saber Fer

ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la

tasca del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els

aspectes de l’ava

aspectes de l’ava- luació:

- luació:

•

Av

Avalu

aluaci

acion

ons

s ext

extern

ernes:

es: iint

ntrrod

oduc

ucci

ció

ó i i pr

prov

oves

es all

alliiber

berades

ades.. Anàlisi de les

Anàlisi de les

prin-prin- cipals avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional,

cipals avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional,

destina-destina- des a l’alumnat d’educació primària, i mostres de proves

des a l’alumnat d’educació primària, i mostres de proves

alliberades.

•

Av

Avalu

aluaci

ació

ó de

de co

cont

ntin

ingu

guts

ts..

Proves de control per a cada unitat didàctica i

proves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició

dels concep- tes i procediments principals.

•

Av

Avalu

aluaci

ació

ó per

per co

comp

mpetèn

etènci

cies.

es. Proves que avaluen el grau d’adquisició de

Proves que avaluen el grau d’adquisició de

les

les competències

competències..

•

Rúbriques d’avaluació.

Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada

Document en què es proporcionen, per a cada

unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels

alumnes, en funció dels indicadors d’assoliment.

•

Generador de proves d’avaluació.

Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar

Eina informàtica que permet elaborar

fàcil-fàcil- ment proves d’avaluació personalitzad

ment proves d’avaluació personalitzad

es mitjançant la selecció

d’activitats a tra

d’activitats a tra-- vés d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar

vés d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar

les activitats

selecci-les activitats selecci- onades i que el professorat n’incloga d’altres

onades i que el professorat n’incloga d’altres

d’elaboració pròpia.

•

Gestor de qualificacions.

Aplicació informàtica que facilita portar un

registre detallat de les

registre detallat de les qualificacions.

qualificacions.

•

Informes i estadístiques.

Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i

Eina que permet elaborar informes d’avaluació i

grà- fics comparatius a partir de

grà- fics comparatius a partir de les dades del gestor.

les dades del gestor.

Recursos per a l’avaluació de

continguts

L’avaluació de continguts

L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i

permet controlar el procés d’ensenyament i

aprenentatge efectuant una comprovació permanent del nivell d’assoliment

dels objectius.

dels objectius. Com a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els

Com a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els

recursos següents:

(4)

els elements següents:

•

Prove

Proves de c

s de c ontrol.

ontrol. S’ofereixen dues proves de diferent nivell:

S’ofereixen dues proves de diferent nivell:

–

Prova B. Prova de nivell

Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims

bàsic en què s’avaluen els continguts mínims

que tots els alumnes han d’adquirir.

–

Prova A. Prova de nivell

Prova A. Prova de nivell avançat.

avançat.

•

Estàndards d’aprenentatge i solucionari.

Estàndards d’aprenentatge i solucionari. En una taula es presenten els

En una taula es presenten els

estàndards d’aprenentatge de cada unitat didàctica i es relacionen amb

les activitats de les proves plantejades. Així mateix, s’inclouen les

solucions de totes les activitats.

3. Avaluacions trimestrals.

3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment de l’alumnat al

Per a dur a terme un seguiment de l’alumnat al

final de cada

final de cada trimestre, es proporcionen els recursos següents:

trimestre, es proporcionen els recursos següents:

•

Proves d’avaluació trimestral.

Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els

Estan destinades a avaluar els

continguts més importants que s’han treballat duran

t cada trimestre. Es

faciliten tres proves:

–

Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic.

–

Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.

–

Avaluació trimestral E. Prova destina

Avaluació trimestral E. Prova destinada a un nivell d’exc

da a un nivell d’excel·lència, que

el·lència, que

su- posa un repte intel·lectual més gran.

•

Estàndards d’aprenentatge i solucionari.

4. Avaluació final.

4. Avaluació final. Per a realitzar una avaluació global de

Per a realitzar una avaluació global de l’aprenentatge,

l’aprenentatge,

s’inclo

s’inclo- uen els

- uen els elements següents:

elements següents:

•

Proves d’avaluació final.

Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició

Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició

dels continguts fonamentals del curs. Es

dels continguts fonamentals del curs. Es proporcionen dues proves:

proporcionen dues proves:

–

Avaluació final B. Prova de nivell bàsic.

–

Avaluació final A. Prova de nivell avançat.

•

Estàndards d’aprenentatge i solucionari.

5. 5. Quadres

Quadres de

de regist

registre.

re. S’ofereixen quadres de registre trimestrals per a

S’ofereixen quadres de registre trimestrals per a

reco- llir-hi la

(5)

Índe

x

Avaluació inicial

CONTROL I AVALUACIÓ

... 6

Proves de control unitat 1

Prova de nivell bàsic (B) ... 10 Prova de nivell avançat (A) ... 12

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Avaluació del primer trimestre

Prova de nivell bàsic (B) ... 30 Prova de nivell avançat (A) ... 32 Prova d’excel·lència (E) ... 34

Proves de control unitat 6

Proves de contro l unitat 7

Proves de control unitat 8

(6)

Prova de nivell bàsic (B) ... 48

Prova de nivell avançat (A) ... 50

Proves de contr ol unit at 10

Avaluació del segon trimestr e

Prova d’excel·lència (E) ... 60

Proves de contr ol unit at 11

Proves de contr ol unit at 12

Avaluació final

D’APRENENTATGE I

SOLUCIONARI

Avaluació i nici al

... 80

Unitat 1

... 81

Unitat 2

... 82

Unitat 3

... 83

Unitat 4

... 84

Unitat 5

... 85

Avaluació del pri mer

trimestre

... 86

Unitat 6

... 88

Unitat 7

... 89

Unitat 8

... 90

Unitat 9

... 91

Unitat 10

... 92

Avaluació del segon

trimestre

... 93

Unitat 11

... 95

Unitat 12

... 96

Avaluació final

... 97

(7)

Prova d’avaluació inicial

Nom

Data

1

Relaciona aquestes formes de comunic ació amb la situació c orresponent.

1 2 Benvolguts veïns, 3 4 Esteu convidats a la inauguració de la fira. L’alcaldessa

Un gest Un senyal visual Un senyal acústic El llenguatge

• Classifica les imatges segons que siguen comunic ació verbal o no verbal. Verbal No verbal

2

Fixa’t en el dibuix 2 de l’activitat 1 i encercla les opcions corr ectes que identifiq uen els elements de la comunicació.

• Emissor: els veïns / l’alcaldessa • Receptor: els veïns / l’alcaldessa • Codi: el valencià / el paper • Canal: el valencià / el paper • Missatge: agrair la participació en la fira / convidar a la inauguració de la fira

3

Escriu els dos substantius del tipus que s’indiquen en cada sac. jugador

equip orquestra músic arbre

Substantius col·lectius _alegria riu pilota mestre solitud

Substantius abstractes

4

Forma els plurals d’aquests substantius.

• cosí • flauta • arbre • lleó • poma • forn • pis • país

(8)

5

Completa amb articl es determinats, damunt de la línia contínua, i amb artic les indeterminats, damunt de la línia discont ínua.

Hola, Martí,

Acabem d’arribar a Par ís. Ja ens hem instal·lat a hotel i hem desfet maletes. Encara no hem vist res però, amb recorregut del taxi, ja n’he tingut prou... Quina ciutat!

Ah, saps què? A aeroport ens hem trobat amics dels teus pares. Ells ja anaven a agafar vol de tornada i estaven comprant últims regals. Els en faltava un i ja no sabien si comprar camiseta, puzle o clauer. Continuaré contant-te coses.

Carme

6

Encercla l’opció que pot substituir l’expressió destacada.

• Aniré a l’excursió amb Roser i tu. • nosaltres • vosaltres • ells • Vam donar a Vicent les gràcies. • -li • -vos • -me

• Carles i Àngela són els néts de Toni. • Elles • Ells • Nosaltres • Copia els pronoms que has encerclat i c ompleta la taula.

PRONOM TIPUS DE PRONOM PERSONAL (fort o f eble)

PERSONA

(primera, segona o tercera)

7

Observa i escriu oracions en què hi haja un adjectiu en el grau que s’indica. • Superlatiu:

• Comparatiu de superioritat:

(9)

AVALUACIÓ INICIAL

8

Encercla de roig les formes verbals s imples; de bl au, les formes compos tes, i de verd, les formes perifràstiques.

Al país de Valica, vivia una princesa que havia robat el cor d’un criat, de nom Joan. El rei, que no sospitava les relacions de la filla amb el criat, la va comprometre amb el príncep del país d’Argullera. Intentava així solucionar el greu problema de sequera que patia el regne, ja que Argullera disposava d’aigua abundant i el rei esperava que, amb la unió dels dos regnes, Valica

superara definitivament les dificultats que provocava la falta d’ai gua.

JOSEPBATALLER.Contalles populars valencianes II(adaptació)

• Copia les formes verbals simples separant l’arrel de la desinència.

9

Completa els buits amb la forma que s’indica entre parèntesis. Quan Rafel i Marc al Museu de Prehistòria, no

(PASSAT PERIFRÀSTIC D’ENTRAR) (IMPERFET D’IMAGINAR)

el que els esperava. Qui que una visita a un museu

(CONDICIONAL PERFET DEPENSAR) (IMPERFET DEPODER)

ser tan divertida. Ells mai no en cap visita teatralitzada,

(PLUSQUAMPERFET D’ESTAR)

però de segur que l’experiència.

(FUTUR DEREPETIR)

10

Escriu què són les formes no personals , quines són i posa’n algun exemple.

11

Completa cada parell amb les grafies que s’indiquen.

j / g ira-sol, ra ola tj / tg pela e, pe ada s / ss ro ella, mu ol c / ç ervatell, eri ó

b / v in ent, pe rella l / l·l be ar, camami a

• Copia les paraules anteriors que corresponguen als dos c amps lèxics següents. ELS ANIMALS

(10)

12

Escriu els sig nes de puntuació necessaris a partir del codi s egüent.

♠

? / !

♦

, / : –Per fi s’ha acabat l’estiu

♠

–Què dius, Lluís

♠

No m’ho puc creure

♠

–Que sí, que sí

♠

Que per fi hem acabat les vacances

♠

Jo ja no podia més; tot era platja

♦

piscina

♦

televisió... –Però... Ho dius de veritat

♠

–Sí, sí, sí... Crec que tenen tota la raó quan diuen

♦

«Com a l’escola, en cap lloc».

13

Encercla l’opció correcta en cada cas.

A el / Al juliol es van descobrir a la / l’ cova Fosca unes restes

arqueològiques de / d’ època indeterminada. Des de / d’ aquell dia es va iniciar un estudi per comprovar a quin moment de el / del paleolític

pertanyien. El / L’ estudi s’està realitzant a partir de / d’ la comparació de els / dels objectes que es trobaren

a la / l’ cova de els / dels Ocells. Confien que l’anàlisi es farà en un temps rècord.

14

Busca en el text anterior i escri u una paraula de cada tipus.

• Aguda sense accent: • Aguda amb accent: • Plana sense accent: • Plana amb accent: • Esdrúixola:

15

Explica en què consisteix cada fenomen i posa’n un exemple. • Paraules sinònimes:

• Paraules antònimes:

• Paraules polisèmiques:

(11)

1 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Copia les paraules on corresponga i encercla’n els prefixos. injecció • prehistòric • extraterrestre • submarí

2

Marca les tres paraules que tenen prefix i relaciona-les amb el que expressa.

inhumà premi desfer preescolar desert

Negació o idea contrària. Situació en el temps (abans de).

3

Escriu cada paraula al cost at de la definició que li correspon . pomada • pastilla • xeringa • injecció a) Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa. b) Medicament en forma de crema que s’estén damunt de la pell. c) Trosset de medicament que es mastega o s’engul.

d) Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta.

4

Encercla i copia el nucli de cada grup nominal. • El farmacèutic simpàtic

• Les meues germanes menudes • Aquelles tres pastilles

• Alguns arbres fruiters

5

Subratlla el grup nomi nal en cada oració. • La meua dentista viu ací prop.

• El xarop de maduixa no m’agrada. • La tenda del teu carrer obri prompte.

• Aquest telèfon nou s’ha espatlat.

• La dona de Miquel està embarassada. • Aquella senyora alta viu allí.

(12)

MODEL

B

6

Ordena i escriu els grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions.

• Demostratiu + substantiu + adjectiu nou. Aquell cotxe

• Article + substantiu + preposició + substantiu ram de roses. El

• Article + substantiu + preposició + substantiu de macarrons. Un plat

• Article + possessiu + substantiu + adjectiu meu llibre preferit. El

7

Marca en quins casos hauries d’escriur e la primera lletra en majúscula.

Per a escriure el nom de la teua localitat. Per a escriure el nom d’un objecte de la classe. Per a escriure el teu nom. Per a escriure el nom d’un riu.

8

Marca, en cada cas, l’opció correcta. a) Després d’un punt, sempre s’escriu...

un determinant. un substantiu. una lletra majúscula. una coma. b) Al principi d’una oració o d’un text, escrivim...

un senyal de perill. una lletra majúscula. un substantiu. un verb.

9

Completa amb cinc lletres majúscules i cinc de minú scules.

l senyor nric despatxava empre amb un somriure. oren pastilles, xarops o esparadrap, l senyor nric sempre tenia una paraula mable per a tot el món. ui s’ha jubilat, tots els veïns del barri el robarem a faltar.

10

Copia escrivint l es quatre lletres majúscules que hi falten. arnau sempre ha desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica...

(13)

1 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Completa els noms amb els prefixos corr esponents.

marí terrestre jecció històric

2

Encercla el prefix en aquestes paraules i escriu què indica c ada un. • inhumà

• desfer • preescolar • subterrani

3

Escriu la paraula que correspon a cada definició.

• Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta. • Medicament en forma de crema que s’estén damunt de la pell. • Trosset de medicament que es mastega o s’engul.

• Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa.

4

Subratlla els grups nominals i escriu q uina funció fan les seues paraules. • La meua dentista del poble viu ací.

• Aquest telèfon nou s’ha espatlat. • El xarop de maduixa no m’agrada. • Aquella botiga cantonera obri tard.

5

Escriu a quin ti pus de paraula correspon el mot destacat en cada grup. • El farmacèutic del meu barri

• Les meues germanes menudes • Aquelles pastilles per a la tos • Alguns arbres fruiters

(14)

MODEL

A

6

Escriu grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions. • Demostratiu + substantiu + adjectiu

• Ar ticle + substantiu + preposició + substantiu

• Article indeterminat + substantiu + preposició + substantiu

• Article + possessiu + substantiu + adjectiu

7

Escriu el nom de la teua localitat, el teu nom i el títol d’una pel·lícula que t’agrade.

8

Escriu. En quins casos c al escriure majúscula? • Al principi

• Després de •

•

9

Completa el text amb les lletres que hi falten. Vigila les majúscules. l senyor nric despatxava sempre amb un somriure. oren pastilles,

arops o esparadrap, empre tenia una paraula amable per a tot el món. ui s’ha jubilat, i ots els veïns del barri el trobarem a faltar.

10

Copia aquestes oracions escri vint les majúscu les que hi falten. • el professor sempre ha desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica...

(15)

2 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Subratlla els sufixos i contesta.

• futbolista, periodista, artista… • Quin sufix tenen en comú? • gelateria, papereria, fruiteria… • Quin sufix tenen en comú?

2

Fixa’t en les paraules anteriors i completa.

• El sufix significa ‘lloc on es ven alguna cosa’.

• El sufix forma paraules que indiquen oficis o professions.

3

Forma paraules noves a partir dels elements següents.

• gota + -ejar • esperar + -ança • calor + -ós • amable + -ment

4

Tria les paraules i compl eta les definici ons.

fresc • precuinat • congelat • saludable • Un aliment que és bo per a la salut es diu que és

• Un producte alimentari sotmés al procés de congelació és un aliment

• Un aliment es ven ja mig cuinat perquè l’elaboració siga més ràpida.

• Un aliment és quan fa poc que s’ha agafat o collit i en conserva totes les qualitats.

5

Encercla els demostratius i classifica’ls.

• Aquest aliment és refrigerat, aqueix és congelat i aquell, fresc. Quin comprem? • Aquella cuinera vol preparar aqueix corder amb aquestes verdures.

(16)

MODEL

B

6

Escriu al co stat dels demostr atius destacats la funci ó que tenen: determinant (D), nucli (N) o complement (C).

Quan pense en el dia aqueix, em pose molt contenta. Aquell va ser un regal fantàstic.

No sé què em regalareu aquesta vegada per superar-ho.

7

Subratlla i analitza els demost ratius seguint l’exemple.

• Aqueix és mon pare. Masculí, singular , distància mitjana, funció de nucli del grup nominal.

• La xica aquella és Sara.

• Aquestes caixes tenen sabates. • Aquest és el millor.

8

Posa els accents gràfics necessaris en les paraules agudes següents. • conill • estoig • pastis • melo • cabas • doctor • camio • apren

• matalas • paper • torrat • flasco • cacau • espes • caloros • retolador

9

Segueix el model i escriu. Per què porten accent? • cantàveu: Perquè és plana i acaba en diftong.

• Berlín: • violí: • telèfon: • pólvores:

10

Completa les formes verbals següents. Vigila l’accentuació.

jo cantava tu cantaves ell/ella cantava nosaltres vosaltres ells/elles jo fiu tu feres ell/ella féu nosaltres vosaltres ells/elles jo dormia tu ell/ella nosaltres dormíem vosaltres dormíeu ells/elles

(17)

2 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Troba els dos sufixos que es repeteixen i compl eta.

• futbolista • astronauta • papereria • cambrer • carregador • fruiteria • periodista

Els sufixos que es repeteixen són i

2

Fixa’t en els dos sufixos anteriors i completa. • El sufix forma paraules que indiquen • El sufix forma paraules que indiquen

3

Forma paraules noves amb els sufixo s següents: -ança,-ment, -ós i -ejar .

• gota • amable • greix • esperar

4

Completa les definicio ns següents. • Un aliment saludable és

• Un aliment congelat és • Un aliment precuinat és • Un aliment fresc és

5

Encercla els demostratiu s i classifica’ls.

Al supermercat, la mare sempre comença amb les ordres i les preguntes: «Aquest aliment és refrigerat o congelat? I aquell, és fresc? Agafa aqueixes maduixes; no, aquelles no! Vols comprar aquesta beguda? I si agafes aqueixa?». Uf, quin embolic!!!

(18)

• conill • estoig • pastis • melo • cabas • arros • menjar • apren • menu • fesols

MODEL

A

6

Completa els buit s entre parèntesis amb les funci ons que fan els demostr atius destacats.

Quan pense en el dia aqueix, ( ) em pose molt contenta. Aquell ( ) va ser un regal fantàstic. No sé què fareu

aquesta ( ) vegada per superar-ho. Si voleu, us done algunes idees. Aquesta ( ) és la càmera que vull!

7

Subratlla i analitza els demostratius assenyalant el g ènere, el nombre, la dist ància que indiquen i la func ió que fan.

• La xica aquella és Sara.

• Aquestes caixes tenen sabates. • Aqueix és el millor.

8

Posa els accents gr àfics a les paraules agudes següents.

9

Escriu. Per què port en accent aquestes paraules? • cantàveu:

• fórmula: • plàtan: • llàgrima:

10

completa les formes verbals següents. Posa-hi accents si és necessari.

jo cantava tu cantaves ell/ella cantava nosaltres vosaltres ells/elles jo fiu tu ell/ella féu nosaltres vosaltres ells/elles jo dormia tu ell/ella nosaltres dormíem vosaltres ells/elles

(19)

3 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Marca. Què són les paraules parònimes?

Les paraules parònimes són les que tenen el mateix significat. Les paraules parònimes són les que s’assemblen ta nt en la forma o es pronuncien de manera tan semblant que es poden confondre.

2

Encercla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.

• bell • vell • tromba • trompa • canaló • caneló

3

Encercla el parell de paraules de cada requadre que són parònimes entre si.

efecte • afecte • perfecte actitud • rectitud • aptitud adoptar • optar • adaptar

4

Tria i completa amb el possessiu c orrecte en cada cas.

• Vés a buscar el germà a l’escola. seus / teu / nostra / seua • Tinc tots els llibres a casa. vostre / teues / meu / seus • La casa està a la part alta del poble. nostre / teues / vostres / nostra

5

Escriu el pos sessiu que cor responga a les característiques. Fixa’t en l’exemple. CLASSE DE

PARAULA PERSONA POSSEÏDORS GÉNERE NOMBRE

teus possessiu segona un masculí plural

possessiu primera un femení singular possessiu tercera més d’un masculí plural possessiu primera més d’un femení singular

(20)

MODEL

B

6

Tria i escriu la funció co rresponent dels pos sessius destacats en cada oració. nucli complement determinant

• La meua germana és xicoteta.

• De tots els treballs, el teu és el millor. • Hui he vist aquella amiga teua.

7

Encercla. Quines paraules port en accent diacrític? exàmens • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra

8

Copia cada oració amb la paraula adequada. • A la nit sempre tinc molta son / són .

• El policia ha trobat un pel / pèl del lladre.

• El net / nét del senyor Llopis és molt amable.

9

Completa amb una paraula que pot portar accent di acrític. Què diuen?

10

Completa el text amb les paraules següents.

abstracta • esbós • llenç • cavallet

Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el col·locat damunt del . És una mica complicat d’entendre perquè és una pintura , però espere que t’agrade.

(21)

3 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Escriu. Què són les paraules parònimes? Posa’n dos exemples.

2

Subratlla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.

bell / vell tromba / trompa canaló / caneló

asos / ases gurmet / grumet cavallet / cavaller

3

Completa amb paraules parònimes.

• actitud • afecte • adaptar • velar

4

Completa cada oració amb el pos sessiu adequat.

• Dóna’m les (de mi) sabatilles, per favor!

• Andreu, vés a buscar el (de tu) germà a l’escola.

• Els (de vosaltres) llibres són molt antics.

• Dimarts et deixarem les (de nosaltres) polseres.

5

Escriu el poss essiu que correspong a a les característiques.

POSSESSIU PERSONA NOMBRE

primera un femení singular tercera més d’un masculí plural primera més d’un femení singular

(22)

Miol del gat Possessiu Animal Part de l’esquelet

MODEL

A

6

Escriu un grup nom inal amb un possessi u que tinga les funcions i ndicades. determinant

nucli complement

7

Copia cada oració amb les paraules adequades.

• El policia ha trobat un pel / pèl del lladre pel / pèl saló.

• El net / nét del senyor Jornet és molt net / nét .

• Cada nit, quan son / són les 10, jo ja tinc molta son / són .

8

Encercla i escriu. Quines paraules porten accent diacrític? Què és l’accent diacrític? exàmens • bóta • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra

9

Relaciona les paraules amb la definició que els corr espon.

meu os mèu ós

10

Tria i completa el text amb les paraules que calga.

abstracta • realista • esbós • llenç • paleta • retoc • cavallet • pinzell

Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el col·locat damunt del . És una mica complicat d’entendre perquè és una pintura , però espere que t’agrade.

(23)

4 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Relaciona per formar les definicion s.

Els eufemismes • • són paraules que es consideren ofensives o poc elegants. Les paraules tabú • • són expressions que usem per a substituir les paraules tabú.

2

Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú a què subs titueix.

dement defunció desocupat conflicte armat donar a llum

guerra parir boig mort aturat

3

Copia les oracions canviant l es paraules tabú pels eufemismes següents. excrements • invident • pleneta

• Hi ha caques de gos a l’entrada. • La iaia està una mica grossa. • La meua amiga Joana és cega.

4

Subratlla els tr es numerals i encercla els tres indefinit s.

Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no ho crec. Moltes vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com siga, pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé l’examen.

5

Llig els numerals següents i classifica’ls en la graella.

huit desé primer onze quatre vinté

CARDINALS ORDINALS

(24)

• aigua • pinguí • paraiguer • veina • suisses • rei • cuina • egues • raqueta • aquífer

MODEL

B

6

Encercla els indefinits en aquestes oracions i escriu si són variables o invariables. • Sara ha fet bastants quilòmetres hui.

• Encara tenim més coses per a fer.

• Ha vingut algun client que demanava per Lluís. • Al concert hi havia poques persones.

7

Explica per què por ten dièresi les paraules següents. • Països, raïmifluïdesa porten dièresi

• Següent,ambigüitati aqüeducte porten dièresi

8

Completa el quadre. SINGULAR PLURAL llengua pasqües amiga antigues

9

Escriu la dièresi on calga.

10

Escriu els nom s dels elements i co ntesta.

(25)

4 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Encercla els eufemismes i subratlla les p araules tabú.

donar a llum • orina • dement • mort • aturat • bany • guerra • parir • boig • tercera edat

2

Escriu. Què és un eufemisme? I una paraula tabú?

3

Detecta les paraules tabú, canvia-les per un eufemisme i escriu l es oracions. • Hi ha caques de gos a l’entrada.

• El meu cosí Lluís és cec. • Marta està una mica grossa.

4

Subratlla els numerals del text i encercla’n els indefinits.

Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no ho crec. Bastants vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com siga, pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé l’examen.

5

Transfor ma els cardinals s egüents en ordinals i respon. • un • quatre

• vint • trenta-tres • setze • setanta-huit

• Què indiquen els numerals cardinals?

(26)

• aigua • agraien • conduia • veina • suisses • rei • xiulet • espia • coia • temia

MODEL

A

6

Escriu tres indefini ts de cada tipus. VARIABLES

INVARIABLES

7

Explica per què port en dièresi les paraules següents. • Països, raïmifluïdesa porten dièresi

• Següent, ambigüitatiaqüeducte porten dièresi

8

Completa el quadre amb els plu rals de les paraules propos ades. SINGULAR PLURAL

llengua pasqua amiga antiga

9

Posa dièresi sobre les i que en necessiten.

(27)

5 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Encercla les paraules onomatopeiques.

• Si et quedes en silenci, sentiràs raucar les granotes i piular els ocells. • No vull sentir ni el brunzir d’una mosca.

2

Completa amb les paraules onomatopeiques següents.

xiuxiuejar • miolen • belen • dringar • és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa. • A Roger, li encantava fer les monedes a la mà. • Els gats i les ovelles

3

Escriu l’onomatopeia corresponent a cada verb.

• raucar • piular • belar

4

Classifi ca els adverbis destacats.

Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè no el pogueren vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament , va obrir la porta, va deixar la motxilla a terra i després, quan es dirigia a obrir l’armari, la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que no el va vore allí!

ADVERBIS

DE LLOC DE TEMPS DE MANERA DE NEGACIÓ DE QUANTITAT

5

subratlla la paraula que complementa en cada cas l’adverbimolt i escriu de quin tip us és.

• Pau menja molt. • Mar sua molt quan balla. • Camina molt lentament. • Elles són molt boniques.

(28)

• Més o menys • De fit a fit • En absolut • De tot cor

• Balancejar, moure d’un costat a • Metge especialitzat en l’estudi dels

MODEL

B

6

Fixa’t en els adverbis destacats i escriu-los al costat de la locució equivalent.

Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota gens. L’altre dia, que el mirava fixament, no li vaig trobar ni una arruga. Ho dic sincerament: està molt jove!

7

Marca les correctes. En quins casos s’utilitza el guionet?

En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena. En les paraules simples, a mitjan paraula.

En les paraules compostes que tenen el nom d’un punt cardinal. En altres paraules com ara cavall,retorn, etc.

8

Relaciona i forma quatre paraules compostes. vigila l’ús del guionet. para solta poca-solta

poca robes

penja xocs

mata mosques

9

Escriu en lletres els números següents.

266 758

10

Escriu la paraula al costat de la definic ió corresponent.

agrunsar bolquer pediatre • S’adapta al cos i absorbeix i r eté els excrements dels bebés.

(29)

5 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Encercla les paraules onomatopeiques i escriu. De quin so provenen? • Si et quedes en silenci, sentiràs raucar les granotes i piular els ocells. • No vull sentir ni brunzir una mosca.

2

Completa les oracions amb p araules onom atopeiques.

• és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa. • Els gats i les ovelles

mèu!

• El lladre feia les monedes al sac.

3

Escriu. Com es formen les paraules onomatopeiques? Posa’n dos exemples.

4

Troba els adverbis del text i classifica’ls.

Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè no el pogueren vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament, va obrir la porta, va deixar la motxilla a terra i després, quan es dirigia a obrir l’armari, la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que no el va vore allí!

ADVERBIS

DE LLOC DE TEMPS DE MANERA DE NEGACIÓ DE QUANTITAT

5

Encercla els adverbis i copia les paraules que co mplementen en cada cas. • Pau menja molt per dinar. • Aquest cotxe és més car. • Estava massa cansat. • Prompte es farà de nit.

(30)

• Balancejar, moure d’un costat a l’altre. • Metge especialitzat en l’estudi dels infants.

MODEL

A

6

Encercla els adverbis del text i copia’ls al costat de la locució equivalent. Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota

gens. L’altre dia, que el mirava fixament, no li vaig trobar ni una arruga. Ho dic sincerament: està molt jove!

• En absolut • De tot cor • De fit a fit • Més o menys

7

Completa. En quins casos s’utilitza el guionet? • En els numerals, entre

• En les paraules , quan la primera acaba en i la segona comença en , o

• •

8

Escriu les paraules compostes representades. Fixa’t si cal guionet o no.

gira para

9

Escriu en lletres els números següents. • 266

• 22 • 1965

10

Escriu la paraula corresponent al costat de la definic ió. • El porten els bebés que encara no saben anar al bany.

(31)

Avaluació del primer trimestre

_MODEL

_B

Nom

Data

1

Transfor ma les paraules següents afegint- los sufixos o prefixos. Fixa’t en l’exemple. -ista re- -itat

sub-• feble: + -esa (sufix) feblesa. • hàbil: • marí:

• humà: • guitarra: • fer:

2

Tria i marca l’opció correcta. • Les paraules parònimes...

tenen un significat semblant. s’assemblen en la forma o la pronunciació. • Les paraules onomatopeiques...

signifiquen ‘soroll’. imiten determinats sorolls. • L’eufemisme de vell és...

tercera edat. iaio.

3

Subratlla el grup nominal i encercla’n el nucli. Fixa’t en l’exemple.

• Les meues botes d’hivern s’han trencat. • La seua cosina és molt amable. • Aquell comandament negre ha desaparegut. • El bolígraf roig no va bé.

• El germà de Carme pinta bastant bé. • La meua motxilla verda és la més bonica.

4

Analitza els grups nominals subratllats indicant la funció de cada element. • Aquelles sabates són les meues sabates preferides.

• El nostre llibre d’història és aquest llibre blau.

(32)

B

5

Completa les definici ons amb les paraules següents.

indefinits numerals ordinals cardinals • Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen

• Els indiquen quantitat exacta.

• Els indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre. • Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa

són els

6

Encercla els adverbis i escriu la paraula que complementen. • Arribarà a casa prompte.

• L’arbre fa aproximadament tres metres. • Demà parlarem d’aquell assumpte. • Laia estava massa calmada.

7

Posa accent o dièresi, si és necessari, en les paraules destacades.

• Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci. • Anir as a Berlin o als Alps suissos?

• La teua veina te el costum de prendre te. • El cami dona a l’aquifer de la serra Blava.

8

Completa amb les lletres que f alten. Vigila les m ajúscules. aria viu a astelló. seu llibre preferit

és obinson Crusoe. ls seus amics són artí

i làudia. ots van a la mateixa scola.

9

Torna a escriure les paraules que necessiten guionet.

• vintiset • nordest • matamosques • penjarobes • rentaplats

(33)

Avaluació del primer trimestre

_MODEL

_A

Nom

Data

1

Transfor ma les paraules següents afegint-los su fixos o prefixos.

feble hàbil marí

humà guitarra fer

2

Completa amb el tipu s de paraules corr esponents a cada definic ió. • Paraules que s’assemblen tant que es poden confondre.

• Paraules ofensives o poc elegants que es tendeix a substituir. • Paraules no ofensives que substitueixen les paraules tabú. • Paraules que es formen per imitació d’alguns sorolls.

3

Escriu grups nominals segons s’indica. • Article + possessiu + substantiu

• Demostratiu + substantiu + adjectiu • Indefinit + substantiu + adjectiu

4

Torna a escriure les oracions c anviant les paraules destacades per un p ossessiu. • Aquelles sabates velles són de mi.

• El llibre d’Història de tu i de mi és el llibre blau.

• La germana de tu treballa al supermercat.

5

Completa les definici ons.

• Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen - Els indiquen quantitat exacta.

- Els indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre. • Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa són

(34)

A

6

Encercla l’adverbi, digues de quin tipus és i quin t ipus de paraula complementa. • Arribarà a casa prompte.

• L’arbre fa aproximadament tres metres. • Demà parlarem d’aquell assumpte. • Laia estava massa tranquil·la.

7

Posa els accents i les dièresis que falten en aquestes oracions. • Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci.

• La teua veina te el costum de prendre te.

• El meu cosi Pau es trilingue: sap parlar tres llengues.

• Els aquifers son acumulacions d’aigua que es formen davall del sol.

• Sebastia esta estudiant: la setmana que ve te un examen de Matematiques.

8

Completa amb les majúscul es i minú scules que falten.

aria és una xica que viu a astelló. l seu llibre preferit és

obinson Crusoe. ls seus amics són artí, làudia i arc.

ots van a la mateixa scola.

9

Contesta.

• Com s’escriu el número 357?

• Com es diu cap al sud i cap a l’est alhora? • Com es diu on es pengen les peces de roba? • Com es diu l’aparell que renta els plats?

(35)

Avaluació del primer trimestre

_MODEL

_E

Nom

Data

1

Escriu les paraules corresponents i encercla el sufix o p refix que porten. • L’home que arregla sabates és el

• La mare del iaio és la meua • Tornar a llegir un text és

2

Contesta. Què tenen en comú aquestes paraules?

• Tromba/ trompai asos/ ases tenen en comú que són paraules

• Xiuxiuejar , brunzir ibelar tenen en comú que són paraules

• Centre penitenciari i invident tenen en comú que són

3

Escriu u n eufemisme per a cada paraula tabú.

• mort • vàter

• aturat • vell

• cec • guerra

4

Contesta. Què és un grup nominal? Posa’n un exemple i marca’n el nucli.

5

Indica quin tip us de determinants són i escri u una oració amb cada un. • massa:

• poques:

• aquella:

• els:

(36)

E

6

Marca l’opció correcta en cada cas. • Els adverbis es poden crear afegint...

-menta un adjectiu femení. -menta un substantiu masculí.

• En l’oració Hem quedat ací,…

ací és un substantiu. ací és un adverbi.

• En l’oració L’alumne és molt hàbil ,…

l’adverbi moltcomplementa l’adjectiu hàbil. l’adverbi moltcomplementa el verb és.

7

Accentua o posa dièresi quan calga.

Monica, la meua veina, es farmaceutica. A la seua farmacia ven medicaments molt curiosos que prepara ella mateixa: unguents de plantes d’aquifers gelids, cremes d’herballuisa, pomades magiques fetes amb aigues termals... Jo crec que mes que de farmacia sap de bruixeria, no ho creieu?

8

Escriu els significats d’aquests parells de paraules. • més / mes

• té / te • mèu / meu • bé / be

9

Escriu cada paraula amb la forma correcta segons l’ús del guionet. • compta + gotes : • dos + cents + trenta: • Vila + real: • vice + president: • penja + robes: • vint + i + quatre:

10

Defineix amb paraules teues. • dibuix abstracte:

• injecció:

• aliment refrigerat: • fer estiraments: • llenç:

(37)

6 _{Prova de control}

_MODEL

_B

1

Substitueix el verb fer per una paraula més precisa. Fixa’t en l’exemple.

pintar • ha guanyat • prendre

• Va fer (realitzar ) un reportatge sobre la situació econòmica.

• Marc va fer ( ) un retrat de sa mare. • Vols fer ( ) un café?

• En la seua vida ha fet ( ) molts diners.

2

Completa el text amb paraules que siguen precises lèxic ament.

Hui he un bescuit de carlotes. Les he molt bé amb aigua, les he pelat i les he amb la màquina trituradora. Després, les he en un bol amb la farina, el sucre, el rent i els ous; tot ben

3

Completa les oracions amb les p araules del requadre. mitjà

medi mitjana

• Per a saber la nota, hem de traure la de tots els exercicis. • És important tindre cura del ambient.

• La televisió és un de comunicació molt poderós.

4

Encercla els enllaços i copia’ls més avall.

El meu amic Roger és un poc despistat, sempre es deixa alguna cosa o una altra: la setmana passada no portava ni el llapis ni la goma; ahir es va deixar l’entrepà a casa, i hui ha oblidat els retoladors. Però sempre hi ha algun company que li deixa el que necessita. Què faria sense nosaltres?

5

Digues si les paraules destacades són conjunci ons o preposic ions.

• Me’n vaig a l’habitació. • Hui, ni cante ni balle! • Vull un got de llet i galetes. • Estic entre això o allò. • Tinc son, però aguantaré despert. • Vull un café sense sucre.

(38)

MODEL

B

6

Escriu. Què expressen les conjunci ons destacades? • Agafa la poma o el plàtan.

• He estudiat molt, però no he aprovat. • No m’agraden ni el xocolate ni les anous.

7

Completa la norma i posa’n exemples. Quan s’escriu la lletra h?

• En totes les formes del verb . Exemple:

• En paraules que comencen per hum-més .

Exemple:

• En altres paraules com ara home,hivern, hora, ahir , hui,hort, herba, història… i els seus derivats.

Exemple:superhome, , ,

8

Escriu la ll etra h en les paraules que calga. Fixa’t que comencen perum- o hum-.

• umor • umil • umbracle • umit • umbilical • umus

9

Tria l’opció correcta.

• En valencià huevoss’escriu... ous. hous.

• En castellà coets’escriu...

coete. cohete.

• La paraula correcta de la família d’humor és... humorístic. morista.

10

Copia els noms dels materials següents on c orresponga. De què estan fets? plàstic • paper • llanda • vidre

(39)

6 _{Prova de control}

_MODEL

_A

Nom

Data

1

Substitueix el verb fer per una paraula més precisa.

• Marc va fer ( ) un retrat de sa mare. • Vols fer ( ) un café?

• La gallina fa ( ) un ou cada dia.

• El pare d’Albert ha fet ( ) molts diners.

2

Explica breument el que fas quan et despertes usant el voc abulari més precís poss ible.

3

Completa les oracions amb les p araules del requadre. mitjà

medi mitjana mig mitja

• Han començat una hora i tard.

• Per a saber la nota, hem de traure la de tots els exercicis. • Al del carrer s’havia parat una moto.

• És important tindre cura del ambient.

• La televisió és un de comunicació molt poderós.

4

Escriu de quin tipu s són els enllaços destacats. • Agafa la poma o el plàtan.

• Hui anirem cap a València. • Hem de llegir més.

• He estudiat molt, però no he aprovat.

5

Relaciona les paraules de les columnes i escriu els gr ups nomi nals corresponents. café • • cap al • • ella

regal • • de • • llet tren • • amb • • cotó camisa • • per a • • nord

(40)

MODEL

A

6

Ratlla les preposic ions i ncorrectes i torna a escriure les oracions amb les adequades. • Laura ha fet un ocell a paper.

• Hui aniré contra el tren sense València.

• El metge ha passat davall les dues per a la matinada.

7

Completa. Quan s’escriu la lletrah?

• En totes les formes del verb . Exemple: • En paraules que comencen per . Exemple:

• En altres paraules com ara home, , , , etc.

i els seus derivats. Exemple: superhome, , , , etc.

8

Completa amb h, si és necessari, les paraules següents i contesta.

• umor • umil • umbracle • umit • umbilical • ostal • ogre • ora • ossos • ivern • Què tenen en comú les paraules de la primera fila?

9

Contesta a les preguntes següents. • Com s’escriu huevos en valencià?

• Com s’escriu coeten castellà?

• Com s’escriuen les paraules de la família d’humor ?

(41)

 Paraules individuals  Paraules col·lectives

7 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Completa amb el símbol c orresponent, segons el ti pus de paraules.

2

Completa les oracions amb u na de les paraules col·lectives següents. eixam • ramat • bancs • flota • bandada

• Les oronetes volen en quan arriba la primavera.

• La de camions ha envaït el carril esquerre de l’autovia. • Miquel ha trobat un d’abelles a l’entrada de casa. • El pastor guarda el d’ovelles al prat.

• A les profunditats del mar, sol haver-hi de peixos.

3

Marca les paraules que siguen verbs.

colom caminar gent cosir terrat témer somiar roures partit tossir

4

Copia la resposta correcta. Quina forma verbal serveix per a anomenar un verb? • La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és el futur.

• La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’infinitiu. • La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’arrel.

5

Subratlla l’arrel i encercla les desinències dels verbs següents.

• il·luminar, il·lumines • dormir, dormies • escoltar, escolta • perdre, perdràs • parlar, parlava • cosir, cosiria

• bosc • llum • orquestra • músic • arbre • enllumenat

(42)

MODEL

B

6

Escriu dues oracions seguint els requisits s egüents. • Una oració amb un verb de la primera conjugació.

• Una oració amb un verb de la tercera conjugació i forma verbal simple.

• Una oració amb un verb de la segona conjugació i forma verbal composta.

7

Escriu una paraula acabada en tx o ig a partir de les p araules següents.

• batejar: • empatxar: • passejar: • encapritxar-se: • bussejar: • cartutxera:

8

Completa amb x o tx.

imo, com que és un capri ós, ha volgut esmorzar un sandvi de formatge amb an oves. Se l’ha menjat tan de pressa que després es queixava d’unes pun ades a la pan a. Sort que son pare l’ha dut a urgències amb el co e!

9

Encercla les paraules correctes i c orregeix les errònies.

rotx • xupló • lleig • miloxa • txinesa • busseig • sortetx • despatx • passeig • txarrada

10

Completa les oracions amb els noms dels dibuixo s. • Encén el i posa’t a estudiar!

• El de l’escenari s’ha apagat de sobte.

• No t’oblides de la quan te’n vages a l’acampada. • L’ajuntament ha instal·lat un davant del meu edifici.

(43)

7 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Classifica les paraules segons que siguen indi viduals o c ol·lectives.

alumnat • colom • persona • gent • estoig • eixam • pineda • roure • partit • serralada

INDIVIDUALS COL·LECTIVES

2

Escriu la paraula individu al o col·lectiva que corr esponga en cada cas. • vaixell • bandada

• llum • orquestra • arbre • banc

3

Completa cada oració amb l es paraules col ·lectives anteriors. • La d’ànecs es dirigeix cap al sud.

• Al mar Carib, hi ha molts de peixos tropicals. • El músic toca en l’ simfònica de Viena.

4

Encercla les form es verbals i copia-les on corresponga.

Quan la mestra va entrar a classe tots ens sorprenguérem moltíssim. Venia

disfressada amb un vestit una mica estrafolari, amb plomes de molts colors i amb la cara maquillada. Ens va semblar un pallasso! El dia anterior havia anat al teatre i havia vist una obra molt interessant que representarem e n la funció de l’escola. Quina passada!

• Formes simples: • Formes compostes: • Formes perifràstiques:

5

Analitza les formes següents seguint el model.

• il·lumines: il·lumin + -es • dormies: • escoltar:

(44)

MODEL

A

6

Escriu la co njugació a què pertanyen aquestes formes verbals. • vaig riure • dormir

• perdia • va tornar • havia plantat • ha descobert

7

Escriu el v erb corresponent a cada paraula.

• bateig: • passeig: • empatx: • capritx: • busseig: • cartutx:

8

Completa amb x,tx o ig.

• uta la pilota quan l’àrbitre toque el iulet. • Trau-te les mans de la bu aca, que queda lle

• Penja la fi a al tauler amb les in etes que t’he donat. • Marc és un bo del busse a la mar.

9

Completa les normes ortogràfiques que afecten l’escriptura dex,tx i ig.

• S’escriu a principi de paraula o després de consonant. Exemple:

• S’escriu entre vocals i a final de paraula si els seus derivats també en porten. Exemple:

• S’escriu a final de paraula si els seus derivats porten j/gotj/tg. Exemple:

10

Tria i comp leta el text amb algunes de les paraules següents.

fanal • il·luminar • apagar • flexo • focus • tènue • intensa • ciri • encenga

Col·loca bé el de l’escenari perquè enfoque l’actriu. Ha de fer pampallugues, és a dir, ha d’

de manera intermitent, perquè semble una discoteca.

Ha de ser una llum , amb força. Vull que s’ quan entre el personatge a escena.

(45)

8 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Relaciona i afig un exemple a cada definici ó.

Interjecció • • Expressió que té un significat diferent de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. Exemple:

Frase feta • • Paraula o grup de paraules que s’usen per a expressar emocions. Exemple:

2

Subratlla de color blau les frases fetes i de color verd, les interjeccions. –Uau! És molt bonica. L’has feta tu sola?

–Sí. Però, si és molt fàcil!

–Mare meua! Damunt t’ha resultat fàcil.

–Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus. –Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim

per a les manualitats.

3

Marca la corr ecta. Què signifi quen les expressions en negreta? • Joan ha pagat en metàl·lic al supermercat.

Joan ha pagat amb una peça de ferro. Joan ha pagat amb bitllets i monedes. • Ei, això és veritat!

Escolta, això és veritat! Bo, això és veritat!

4

Indica en quin nomb re estan les for mes verbals següents. • jugue • canten • escoltem • escriviu

• balla • dorm

5

Escriu la fo rma verbal segons el que hi ha entre parèntesis.

De menut, no m’ (agradar , passat) gens les verdures. Em

(semblar , passat) un càstig haver de menjar-ne. Ara, jo (vore, present) que

les coses canvien i que me les (menjar , present) més bé. Ja

(46)

MODEL

B

6

Completa el text amb les paraules del requadre.

gerundi • participi • infinitiu • formes no personals

Algunes formes verbals no expressen persona, per això s’anomenen . Aquestes són l’ (parlar ), el (parlant) i el

(parlat, parlada, parlats,parlades).

7

Marca les paraules que tinguen el so de la x de Xàtiva.

xiclet cartutx caixó planxa Xeraco brioix Xúquer despatx xafada calaix

8

Completa amb x o ix per a representar el so de la x de Xàtiva.

ca a arop e am ifra

9

Ordena les lletres i escriu el nom cor responent.

• Animal que viu a l’aigua. E P X I

• Número que segueix el 59. A A T N E X I S • Peça de la boca amb què masteguem. Q UAI X E L

10

Classifica les paraules de l’oficina en la graella. Què són?

informàtic • pantalla tàctil • secretari • impressora • missatgera • telèfon

PERSONES APARELLS

(47)

8 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

1

Completa amb el terme cor responent. Interjecció o f rase feta?

• La és una expressió que té un significat diferent de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. Exemple: pagar en metàl·lic.

• La és una paraula o grups de paraules que s’usen per a expressar emocions. Exemple: eh!;per descomptat!

2

Subratlla de color blau les frases fetes i de color verd, les interjeccions. –Uau! És molt bonica. L’has feta tu sola?

–Sí. Però, si és molt fàcil!

–Mare meua! Damunt t’ha resultat fàcil.

–Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus. –Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim per

a les manualitats.

• Contesta. Què signif iquen les fr ases fetes que has su bratllat?

3

Relaciona les frases fetes destacades amb el sig nific at corresponent.

1. Pau es va mossegar la llengua. No tenia ganes de discutir. Xarrar molt. 2. Aina i Neus, hui heu menjat ll engua? Encara no heu callat! Callar.

4

Escriu en qui n nombre i en quina persona estan aquestes formes verbals. • jugue: • canten:

• escoltem: • dorm:

5

Escriu els verbs següents en el temps que s’indica.

Quan era menut, no m’ (agradar , passat) gens les verdures. Ara jo (vore,

present) les coses diferents i cada vegada me les (menjar , present) més bé. Ja

(48)

MODEL

A

6

Completa la informació.

• Algunes formes verbals no expressen persona, per això s’anomenen

• Aquestes són l’ (parlar ), el (parlant) i el

(parlat, parlada, parlats, parlades).

7

Completa amb x o ix, i copia les paraules que tenen el so de la x de Xàtiva on corresponga.

ocolate • e am • ca a • urro • ifra • pan a • arop

8

Escriu oracions amb els noms dels dibuixos.

9

Completa amb x o ix, i explica per què s’escriuen d’aquesta manera.

• cala : • eraco: • madu a:

10

Escriu un text amb les paraules següents.

(49)

9 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Escriu V (verdader) o F (fals).

Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules. DNI vol dir document nacional d’identitat.

ONG vol dir Homes Natius de Gandia.

2

Relaciona cada sigla amb el sig nific at que li corr esponga. NIF • • Empresa Municipal de Transports UA • • Número d’identificació fiscal

ONG • • Organització no governamental

EMT • • Diari Oficial de la Comunitat Valenciana DOCV • • Universitat d’Alacant

3

Inventa una sigla en cada cas.

• Associació d’Estudiants de Sisé: • Organització Mundial de Pàdel:

4

Tria i comp leta amb els verbs regulars del requadre. viu • ajupia • corre • vaig • tancà • passaven • L’atleta a la pista coberta del poble.

• El conserge la porta de l’escola a les sis de la vesprada. • Robert s’ cada vegada que li la pilota.

5

Completa amb la prim era persona del sin gular i marca amb una X si són r egulars o irregulars. Present indicatiu Passat simple Futur REGULAR IRREGULAR

Ser fui Anar vaig Pujar pujaré Saber sé Tancar tancaré Vindre vinguí

(50)

MODEL

B

6

Marca la corr ecta en cada cas segons l es irregularitats q ue presenten aquests verbs .

• bec En l’arrel canvia la vocal. Canvia l’última vocal per una consonant. • vas Canvia l’arrel. En l’arrel canvia la vocal.

• puc En l’arrel canvia la vocal. Canvia l’última vocal per una consonant.

7

Llig i copia la partici ó corr ecta de cada paraula.

• ord-inador • tau-la • qu-atre • pal-la • or-dinador • ta-ula • qua-tre • pa-lla

8

Parteix l es paraules següents de tot es les maneres possibles a final de línia.

• piragüista: pi-ragüista, pira-güista, piragüis-ta

• extraterrestre:

• astronauta:

9

Encercla els dibuixos pertanyents a la ciència-ficció i escri u-ne els noms.

10

Esbrina el jeroglífic. Amb q uè viatgen els extraterrestres?

(51)

1

2

3

4

5

9 Prova de control

MODEL

A

Nom

Data

Escriu V (verdader) o F (fals), i escriu correctament les falses.

Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules. DNI vol dir document nacional d’identitat.

ONG vol dir Homes Natius de Gandia.

Escriu les sigles a partir dels signifi cats següents. • Empresa Municipal de Transports

• Número d’identificació fiscal • Organització no governamental

• Diari Oficial de la Comunitat Valenciana • Universitat d’Alacant

Inventa dues sig les i escriu-ne també el significat.

Copia cada forma verbal on corresponga segons que sigu en regulars o irregulars.

• temia • cantarem • viviu • pot • tanquem • bevíem Verbs regulars:

Verbs irregulars:

Completa conjugant la primera persona del singul ar dels verbs irregulars següents. Present indi catiu Passat simpl e Futur

Ser fui

Viure viuré

Saber sé

Anar aní

(52)

MODEL

A

6

Indica si són regulars o i rregulars i qui nes són les variacions que presenten. • pengen:

• cresc: • alcem: • estiga:

7

Escriu per què són in correctes aquestes par ticions i proposa’n una de correcta en cada cas. • ord-inador:

• a-mistat: • cad-ira: • te-ula:

8

Completa el text amb les paraules següents partides cor rectament a fi nal de línia. espacial • perillosos • pel·lícula • extraterrestres

Ahir a la vesprada, vam decidir anar a vore una de ciència-ficció. Tractava d’uns que visitaven la Terra amb una nau enorme. Però resultà que no eren gens

i al final s’integraren entre els habitants d’una gran ciutat. Va ser genial!

9

Escriu els noms dels personatges dels dibuixos.

(53)

10 Prova de control

MODEL

B

Nom

Data

1

Subratlla les paraules que si guen neologism es.

• mileurista • fuster • quadern • liposucció • caragol • contacontes • tauleta tàctil • bicicleta

2

Relaciona les definicions amb els neologis mes corresponents. 1. Aparell que serveix per a prendre la temperatura corporal.

2. Aparell que serveix per a imprimir documents en paper.

3. Aparell menut que serveix per a transmetre imatges a través d’Internet.

càmera web impressora termòmetre

3

Marca i copia la definició de neologisme.

És una paraula que s’utilitza només en anglés.

És una paraula que es crea per anomenar coses, accions... que abans no existien. És una paraula escrita en majúscula que serveix per a anomenar objectes quotidians.

4

Escriu frase o oració segons el tipus d’enunciats que siguen.

• Que entretingut! • Maria menja pomes verdes. • El mestre escriu contes. • Quina barra!

• Ai, quin fred!

5

Ordena les paraules i escriu l’oració.

• Vicent mira el rellotge sovint.

(54)

9

té les orelles punxegudes i és entremaliat.

10

Escriu un s ubjecte segons el dibuix. Qui és?

Ordena les síl·labes i escriu. Què són? FA

DA RI CLA NA A

MODEL

B

6

Relaciona els subjectes amb els predicats co rresponents i escri u les oracions. La xica rossa de la classe • • té històries fantàstiques.

El llibre nou de la mestra • • és dibuixant de còmics. El meu cosí de Sueca • • és molt simpàtica. •

• •

7

Copia cada grup nomi nal davall de la regla corresponent.

l’aranya • la universitat • el iogurt • la erra • l’home • d’aigua • la historia • la hiena • de huit • El, la i de s’apostrofen generalment davant de paraules que comencen en vocal o en h.

• Ni el ni la ni de s’apostrofen davant de paraules que comencen en i, hi, u, hu quan aquestes fan de consonant i no de vocal.

• La tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, hi, u, hu àtones ni davant del nom de les lletres. En aquest últim cas, tampoc s’apostrofa la preposició de.

8

Completa els buits amb les contraccions cor responents.

Puja (a + el) cotxe que anirem (de + el) poble a l’escola directament. Anirem (per + el) camí de terra perquè anirem més ràpidament.