TEMA 1_Caracteristiques Del Nen-A Fins Als 6 Anys

(1)

TEMA 1:

LES CARACTERÍSTIQUES DEL NEN I LA

NENA FINS ALS 6 ANYS

Fins el segle XIII, els infants eren considerats senzillament adults en petit, més fràgils i menys Fins el segle XIII, els infants eren considerats senzillament adults en petit, més fràgils i menys intel·ligents. En els segles XVII i XVIII, moviments com la Il·lustració van donar lloc a

intel·ligents. En els segles XVII i XVIII, moviments com la Il·lustració van donar lloc a la descobertala descoberta de la infantesa com una etapa diferent de la adulta i amb un tractament diferenciat. En el segle de la infantesa com una etapa diferent de la adulta i amb un tractament diferenciat. En el segle XI

XIX, X, es es va va alallilibeberarar r alals s ininfafantnts s de de la la rerealalititzazacició ó de de trtrebebalalls ls pepesasatsts, , i i fifinanalmlmenent, t, amamb b lala industrialització i els moviments obrers, es va generalitzar l’ensenyança elemental que més tard industrialització i els moviments obrers, es va generalitzar l’ensenyança elemental que més tard va ser obligatòria. En el segle XX, la infància apareix com un període clarament diferenciat on els va ser obligatòria. En el segle XX, la infància apareix com un període clarament diferenciat on els infants, gràcies a la seva plasticitat i capacitat d’adaptació, es converteixen en subjectes actius infants, gràcies a la seva plasticitat i capacitat d’adaptació, es converteixen en subjectes actius d’un procés de construcció i adquisició de transformacions i èxits.

d’un procés de construcció i adquisició de transformacions i èxits. 1.- Principals factors que

1.- Principals factors que intervenen en el seu desenvolupament intervenen en el seu desenvolupament

Al llarg de la història de la psicologia evolutiva s’han desenvolupat diferents corrents teòrics Al llarg de la història de la psicologia evolutiva s’han desenvolupat diferents corrents teòrics per explicar la naturalesa humana i el seu desenvolupament. Les més destacades són:

per explicar la naturalesa humana i el seu desenvolupament. Les més destacades són:

•

• Model mecanicista:Model mecanicista: Els anglesos J. Locke i D. Hume, empiristes, expressaven les sevesEls anglesos J. Locke i D. Hume, empiristes, expressaven les seves idees sobre la ment humana amb la metàfora de la tabula rasa, comparant la ment en el

idees sobre la ment humana amb la metàfora de la tabula rasa, comparant la ment en el momentmoment del naixement amb una pissarra en blanc. Serien l’experiència i la estimulació el que dotarien de del naixement amb una pissarra en blanc. Serien l’experiència i la estimulació el que dotarien de coneixemen

coneixements al infant per ts al infant per a poder créixer a poder créixer i desenvolupar-se.i desenvolupar-se.

•

• Model Model organiorganicista:cista: Rousseau i Kant, i més tard Freud i Piaget, en canvi, defendran laRousseau i Kant, i més tard Freud i Piaget, en canvi, defendran la existència de determinades característiq

existència de determinades característiques innates del ésser ues innates del ésser humà, que tindràn més pes que elshumà, que tindràn més pes que els estímuls externs.

estímuls externs.

•

• Model del cicle vital – life-span:Model del cicle vital – life-span: sorgeix a finals dels anys 70. Conceben que el infant tésorgeix a finals dels anys 70. Conceben que el infant té unes característiques innates, viu unes experiències, i destaquen la influència de la cultura i la unes característiques innates, viu unes experiències, i destaquen la influència de la cultura i la generació a la qual es pertany.

generació a la qual es pertany.

•

• Actualitat:Actualitat: pluralisme conceptual:pluralisme conceptual: el desenvolupament psicològic és un procés que téel desenvolupament psicològic és un procés que té múltiples causes i que pot orientar-se en múltiples direccions, però sobretot cal tenir en compte la múltiples causes i que pot orientar-se en múltiples direccions, però sobretot cal tenir en compte la connexió ent

connexió entre l’àmbit psicolòre l’àmbit psicològic, gic, el biològic, el hisel biològic, el històric, i el socioculturatòric, i el sociocultural.l.

Com veiem doncs, hi ha factors existents en les persones, en el entorn, o en la interacció de Com veiem doncs, hi ha factors existents en les persones, en el entorn, o en la interacció de ambdós que intervenen en el desenvolupament de un individu.

ambdós que intervenen en el desenvolupament de un individu.

A.- L’herència i el medi:

A.- L’herència i el medi: Hi ha uns continguts tancats que defineixen el ésser humà com aHi ha uns continguts tancats que defineixen el ésser humà com a

esp

espèciècie e (fi(filoglogèneènesissis), ), i i ununs s concontintinguguts ts oboberterts s quque e es es desdesenenvolvolupuparaaran n nonomémés s segsegonons s lala influència del medi sobre la persona. Els factors genètics i ambientals es relacionaran entre influència del medi sobre la persona. Els factors genètics i ambientals es relacionaran entre ell

ells s per per comcomplepletar tar el el desdesenvenvoluolupapamement nt en en difdifereerents nts momomenments ts i i a a difdifereerentnts s nivnivellells. s. LaLa canalització ens mostrarà que, en els primers dos anys, tots els individus tenen un calendari canalització ens mostrarà que, en els primers dos anys, tots els individus tenen un calendari de desenvolupam

de desenvolupament molt similar on ent molt similar on juga un paper molt important el codi juga un paper molt important el codi genètic, però a midagenètic, però a mida que creixen, la interacció amb el entorn anirà introduint diferències en els individus de la que creixen, la interacció amb el entorn anirà introduint diferències en els individus de la mateixa edat. Un ambient ric en estímuls, oferirà més elements de coneixement al infant, mateixa edat. Un ambient ric en estímuls, oferirà més elements de coneixement al infant, igual que una bona alimentació, la atenció sanitària, els

igual que una bona alimentació, la atenció sanitària, els estímuls lingüístestímuls lingüístics, etc.ics, etc.

B.

B.- - La La ininterteracacció ció fífísisicaca:: el el exeexercircici ci fufuncinciononal al i i l’el’expexperièrièncincia a adadququiridirida a en en la la accacció ió ququee

s’efectua sobre els objectes. Si les possibilitats que ofereix la maduració no s’exerciten, no s’efectua sobre els objectes. Si les possibilitats que ofereix la maduració no s’exerciten, no serviran per al desenvolupament i s’endarrereixen o s’atrofien.

serviran per al desenvolupament i s’endarrereixen o s’atrofien.

C.- La interacció i transmissió social:

C.- La interacció i transmissió social: la socialització esdevé una estructura on el infantla socialització esdevé una estructura on el infant rep informació i també contribueix al seu entorn. La

rep informació i també contribueix al seu entorn. La interacció amb el grup humà és importantinteracció amb el grup humà és important per l’evolució psíquica.

per l’evolució psíquica. (Si un infant parloteja i ningú l’anima, no continuarà explorant el(Si un infant parloteja i ningú l’anima, no continuarà explorant el llenguatge)

llenguatge)

D.-

D.- MecMecanianiciscismes mes del del desedesenvolnvolupaupament ment intintel·el·leclectuatual:l: AssAssimimilailació ció dedels ls obobjecjectes tes dede coneixement als esquemes que el subjecte ja

coneixement als esquemes que el subjecte ja posseeix. Les característiques noves indueixen aposseeix. Les característiques noves indueixen a una modificació dels mateixos, la acomodació. Així es produeixen els processos de regulació una modificació dels mateixos, la acomodació. Així es produeixen els processos de regulació on el subjecte es va adaptant i

on el subjecte es va adaptant i va modificant la seva conducta segons la seva interpretació delva modificant la seva conducta segons la seva interpretació del medi. Les acomodacion

(2)

un constant procés de desequilibri, ja que el infant es troba en conflicte quan creix la seva un constant procés de desequilibri, ja que el infant es troba en conflicte quan creix la seva capacitat per reflexionar sobre la realitat,

capacitat per reflexionar sobre la realitat, es desequilibra i inicia un es desequilibra i inicia un nou procés de equilibració.nou procés de equilibració.

E.- Afectivitat i motivació:

E.- Afectivitat i motivació: La necessitat de creure, afirmar el La necessitat de creure, afirmar el seu jo, estimar, ésser seu jo, estimar, ésser estimatestimat i ser

i ser valorat constitueixen els motors del desenvolupamvalorat constitueixen els motors del desenvolupament intel·lectual, emotiu, social, etc.ent intel·lectual, emotiu, social, etc.

F.-

F.- El El llellengunguatgeatge:: el llenguatge marcarà el procés de desenvolupament intel·lectual moltel llenguatge marcarà el procés de desenvolupament intel·lectual molt important. El llenguatge crea pensament i el pensament llenguatge.

important. El llenguatge crea pensament i el pensament llenguatge.

G.

G.- - El El jojoc:c: El joc permet als infants assimilar una realitat, i a l’hora fixar i experimentarEl joc permet als infants assimilar una realitat, i a l’hora fixar i experimentar conductes i aptituds apreses recentment fins a

conductes i aptituds apreses recentment fins a dominar-lesdominar-les.. 2.- Característiques del nen i la nena fins

2.- Característiques del nen i la nena fins als 6 anysals 6 anys

Característiques generals del desenvolupament: Característiques generals del desenvolupament:

-- És un pÉs un procrocés soés sotmtmès a facès a factotors tars tant hent heredreditaitaris cris com amom ambiebientntalsals -- És És un un prprococés és ununititarari i i i glglobobalal

-- És És ununa sa sucuccecessssió ió orordedenanada da de de cacanvnvisis

-- Les paLes paututes de desees de desenvnvoluolupapamenment comut comunes obnes obeeieeixen a unexen a unes lleis des lleis detertermiminanades todes tot i t i ququee cada individu té unes

cada individu té unes característiques particularscaracterístiques particulars -- UnUns s elelememenents ts inintetegrgren en elels s alaltrtreses

-- Es paEs parteix drteix d’une’unes caps capacitaacitats gents generals erals per aper arribarribar a l’esr a l’especiapecialitzalització dció de les ce les capaapacitatcitats.s.

LL’e’evvololuucició ó ddelels s ininffaannts ts dduurarant nt l’l’etetaappa a dde e l’l’ededuucacacició ó ininfafannttil il és és ddefefinineieix x cocom m uunn desenvolupament global, tot i que es per explicar-la dividirem les capacitats que adquireixen en desenvolupament global, tot i que es per explicar-la dividirem les capacitats que adquireixen en cinc àrees: biològica, sensorial, afectiva i social,

cinc àrees: biològica, sensorial, afectiva i social, cognitiva i de llenguatge.cognitiva i de llenguatge. 2.1.- Desenvolupament biològic:

2.1.- Desenvolupament biològic:

El desenvolupament físic és un procés molt organitzat, regular i continuo seguint un calendari El desenvolupament físic és un procés molt organitzat, regular i continuo seguint un calendari maduratiu, i més ràpid a l’edat infantil que a la resta de les etapes de desenvolupament del maduratiu, i més ràpid a l’edat infantil que a la resta de les etapes de desenvolupament del subjecte. Disposa de uns processos de recuperació, és a dir, el creixement humà té un control i subjecte. Disposa de uns processos de recuperació, és a dir, el creixement humà té un control i uns mecanismes correctors que, quan sorgeix un problema o trastorn, recupera el camí perdut i uns mecanismes correctors que, quan sorgeix un problema o trastorn, recupera el camí perdut i reprèn la trajectòria prevista quan el

reprèn la trajectòria prevista quan el trastorn desapareix.trastorn desapareix.

-- Al naAl naixemeixement, nt, el sisel sistema tema nervnerviós eiós està istà immammadur i dur i en cen constonstant tant transransformformacióació

-- Es pasEs passa dels refsa dels reflexlexos innos innats (suats (succicció, grasó, graspinping, del morog, del moro, , mamarxa aurxa automtomàtiàtica) i ca) i momovimvimententss incontrolats a moviments conscients i voluntaris.

incontrolats a moviments conscients i voluntaris.

-- S’inS’inicia eicia el prol procés de cés de mielmielinitzinització sació seguieguint les nt les lleis clleis cefaloefalocaudcaudal i pral i proximoximodisodistaltal

-- Els prEls progreogressos fssos físicsísics, seg, seguint auint aquesquestes lltes lleis, aneis, aniran diran des del es del domdomini deini del cap, dl cap, despresprés el dés el de lese les espatlles, el tronc, i les cames, i des de l’eix de simetria, cap a les extremitats (espatlla, espatlles, el tronc, i les cames, i des de l’eix de simetria, cap a les extremitats (espatlla, colze, mà, dit).

colze, mà, dit).

-- PePes: aus: augmgmenenta el pes molta el pes molt t ràràpipidadamement els 3 nt els 3 prprimimers meers mesosos, dobs, dobla el la el pepes als 6 s als 6 memesosos s ii després augmenta lentament fins arribar a 17 kg aproximadament als 5 anys.

després augmenta lentament fins arribar a 17 kg aproximadament als 5 anys.

-- TaTalllla: Neia: Neix x amamb b uuns 50 ns 50 cm i cm i dudurarannt t el priel primmer anyer any, , auaugmgmenentatarà unrà uns s 20 cm20 cm, , ddesesprprésés augmenta fins a 1,05 m als 5 anys.

augmenta fins a 1,05 m als 5 anys.

-- Cap: ECap: El nadl nadó neix dó neix desproesproporcporcionaionat, el seu t, el seu cap recap represpresenta enta ¼ de la g¼ de la grandrandària coària corporrporal. El seual. El seu cervell pesarà al naixement uns 300 gr, i durant els primers anys augmentarà fins a pesar 1 cervell pesarà al naixement uns 300 gr, i durant els primers anys augmentarà fins a pesar 1 kg.

kg.

-- CoConsnstrtrucuccició ó de de l’l’esesququemema a cocorprpororalal, , imimpoportrtanantítíssssim im peper r a a la la coconsnstrtrucuccició ó de de la la prpròpòpiaia identitat. (2 anys)

identitat. (2 anys)

-- DenDenticiótició: apar: apareix la peix la primerimera denra dent als 6-t als 6-8 mes8 mesos. Caos. Caps als ps als 2 an2 anys i migys i mig, con, conclou l’clou l’eruperupció deció de la

la priprimemera ra dendentictició ió quque e té té 20 20 pecpeces. es. Als Als ananys ys segsegüenüents, ts, seseran ran susubsbstittituïduïdes es peper r lesles definitives, que fan la primera erupció cap

definitives, que fan la primera erupció cap als 6-7 anysals 6-7 anys -- CCoonnttrrool dl d’’eessffíníntteerrss

-- DeDefifininicició ó de la de la lalateteraralitlitat at (5(5-6 -6 ananysys): ): lalateteraralitlitat at dedefifininida da (u(ullll, , mà peu mà peu mamateteix ix cocoststatat),), creuada, i no definida (s’ha de

creuada, i no definida (s’ha de potenciar una d’elles).potenciar una d’elles).

-- IncrIncremenement de la t de la força força i la rei la resistèsistència cncia coincoincidinidint amb t amb el desel desenvoenvolupalupamenment must musculacular.r.

-- DesDesenvenvoluolupapamement de la nt de la velvelociocitattat, agili, agilitat i flexitat i flexibilbilitaitat, juntt, juntamament amb la resient amb la resistèstèncincia i a i lala força

força

-- ProProjecjecció - receció - recepcipció i ó i mamanipnipululaciació: cooó: coordirdinanació entció entre la percere la percepcpció visuió visual del moval del movimeiment dent de l’o

l’objebjecte cte i i el el propropi pi momovimvimenent t (h(hababilitilitats ats amamb b pilpiloteotes, s, coscosir, ir, retretallallar, ar, pupunxanxar, r, pinpintartar,, resseguir, etc.

(3)

-- ConConstrstruccucció dels conció dels concepteptes espaes espaciacials a ls a tratravés del provés del propi cos (daltpi cos (dalt/ba/baix, davaix, davant/nt/dadarrerrera,ra, dreta/esquerra)

dreta/esquerra)

-- ConsConstructrucció dció dels els conconceptceptes tees tempomporals rals i dei dels rils ritmes tmes (ab(abans, ans, despdesprés, rés, espesperar erar el tel torn)orn) -- Es Es coconcnclolou u el el prprococés és imimmumunonolòlògigicc

2.2.- Desenvolupament sensorial:

-- PerPercepcepció visció visuaual: pocl: poca aguda agudesa visesa visuaual al l al prprincincipiipi, s’int, s’intereeressa pessa pel rostl rostre humre humà i à i les seles sevesves parts.

parts.

-- PerPercepcepció aució auditditivaiva: es posa en ma: es posa en marxa abrxa abanans de néixes de néixer. S’inr. S’interteressessa pels soa pels sons que tens que tenen lanen la freqüència de la veu humana i

freqüència de la veu humana i és capaç de identificar diferents veus.és capaç de identificar diferents veus.

-- PercePercepciopcions guns gustatistativa, tàva, tàctil i octil i olfactlfactiva s’iva s’iniciinicien moen molt avialt aviat i amb t i amb el temel temps s’aps s’aniran niran afinafinant iant i es faran més

es faran més discriminaddiscriminadores.ores.

-- SensSensacioacions intns internes ernes (gan(gana) es rea) es relaciolacionaranaran amb en amb els estls estímuímuls extels externs (prns (persoersona quna que em dóe em dónana el biberó)

el biberó)

-- IntIntel·lel·ligèigèncincia a sesensonsorioriomomotortora: reala: realitzitza a accaccionions sobre els objs sobre els objectectes i es i apaprèn a rèn a papartirtir r de ellede elles,s, coordinant, repetint i diversificant els esquemes d’acció sobre els objectes amb el fi d’anar coordinant, repetint i diversificant els esquemes d’acció sobre els objectes amb el fi d’anar coneixent la realitat.

coneixent la realitat.

2.3.- Desenvolupament social i afectiu:

El infant apr

El infant aprèn a èn a sentsentir-se bé amb un mateix (eqir-se bé amb un mateix (equilibuilibri personari personal), l), per enfroper enfrontantar-se ambr-se amb situacions i persones noves (relació interpersonal) i anar establint relacions més llunyanes i situacions i persones noves (relació interpersonal) i anar establint relacions més llunyanes i actuant en el món (inserció social).

actuant en el món (inserció social).

Afecció: és un vincle que estableixen els infants amb les persones que hi interactuen de forma Afecció: és un vincle que estableixen els infants amb les persones que hi interactuen de forma privilegiada

privilegiada. . Aquest vincle passa per Aquest vincle passa per diferents etapes:diferents etapes:

-- 0-0-2 mes2 mesos: és uos: és un actin actiu cercu cercadador d’esor d’estímtímuls souls sociacials, buls, busca la vesca la veu, el tacu, el tacte, pete, però no hi harò no hi ha proves que conegui a les persones

proves que conegui a les persones

-- 2-6 m2-6 mesos: esos: discdiscriminrimina entra entre unes e unes persopersones i anes i altres i ltres i manmanifestifesta cona conductducta d’aca d’acceptceptació vació versers les persones conegudes.

les persones conegudes.

-- 66--12 12 mmesesoos: s: mmosostrtres es pprereffererènèncicia a pper er leles s pperersosonnes es coconnegeguuddes es i i rrebebuuig ig cacap p a a leless desconegudes

desconegudes

-- 12-212-24 m4 mesosesos: es : es conconsolidsoliden len les res relacioelacions ns amb amb les les perspersones ones coneconegudgudeses Altres vincles afectius: Les relacions

Altres vincles afectius: Les relacions amb els adults són simètriques, poden aparèixer rivalitats,amb els adults són simètriques, poden aparèixer rivalitats, gelosia, etc. Les relacions amb els iguals seran a partir d’ara molt importants i amb una gran gelosia, etc. Les relacions amb els iguals seran a partir d’ara molt importants i amb una gran influència pel que fa al

influència pel que fa al coneixemenconeixement d’un mateix en t d’un mateix en relació amb els altres.relació amb els altres. Procés de identitat: es construeix al ll

Procés de identitat: es construeix al llarg de tota l’evolució. La arg de tota l’evolució. La personalitat s’anirà estructupersonalitat s’anirà estructurantrant a partir de l

a partir de la relació amb l’altra a relació amb l’altra gent i en gent i en aquesta interacció s’anirà interioritzanaquesta interacció s’anirà interioritzant.t.

Wallon la defineix com la del personalisme (2-6 anys) : oposició per a diferenciar-se dels altres, Wallon la defineix com la del personalisme (2-6 anys) : oposició per a diferenciar-se dels altres, consolidació de la autonomia, i finalment adopció de les característiques de les persones que consolidació de la autonomia, i finalment adopció de les característiques de les persones que tenen més impacte per a ell.

tenen més impacte per a ell.

2.3.- Desenvolupament cognitiu:

El desenvolupamen

El desenvolupament cognitiu permet comprendre el t cognitiu permet comprendre el món i actuar-hi, crear món i actuar-hi, crear i comunicar amb elsi comunicar amb els diferents llenguatges. El nadó neix amb unes capacitats perceptives que li permeten captar diferents llenguatges. El nadó neix amb unes capacitats perceptives que li permeten captar informació del món que l’envolta i construir el

informació del món que l’envolta i construir el seu propi coneixement. Segons Piaget, el infantseu propi coneixement. Segons Piaget, el infant passa per dos estadis.

passa per dos estadis. 0-2 anys: estadi

(4)

-- El El ininfafant nt poposssseieix x ununa a sèsèririe e de de coconnduductctes es ininnanatetes s (r(refeflelexoxos) s) quque e es es vavan n exexerercicitatantnt,, modificant i coordinant paral·lelament a l’activitat que desenvolupa amb els objectes. Al modificant i coordinant paral·lelament a l’activitat que desenvolupa amb els objectes. Al seu torn, i gràcies a les accions que realitza amb els objectes, anirà contruint models seu torn, i gràcies a les accions que realitza amb els objectes, anirà contruint models d’acció interna amb els objectes que l’envolten i que reconeix. El resultat de realitzar tals d’acció interna amb els objectes que l’envolten i que reconeix. El resultat de realitzar tals accions utilitzant els seus models interns és el pensament sensoriomotor, és a dir, l’acció accions utilitzant els seus models interns és el pensament sensoriomotor, és a dir, l’acció interioritzada.

interioritzada.

-- SitSituauaciocions de ns de comcomununicaicació en ció en les qules quals s’inals s’intertercancanvievien n infinformormaciacionons s i i s’es’estastablebleixeixen n ununss lla

llaços ços afafectectiusius, , quque e pepermermetrà trà l’al’adqdquisuisiciició ó de de forformemes s de de reprepresresententaciació ó i i l’al’apaparicrició ió deldel llenguatge verbal. Funció simbòlica: capacitat d’evocar un objecte o un esdeveniment que llenguatge verbal. Funció simbòlica: capacitat d’evocar un objecte o un esdeveniment que no és present

no és present mitjançanmitjançant algun sistema t algun sistema de representació.de representació. 2-3 anys: estadi

2-3 anys: estadi preoperacional preoperacional

-- PenPensamsament ient intntuïtuïtiu, iu, no eno es res regegeix pix per ller lleis leis lògògiquiques.es. -- ImImitaitació dció difeiferidrida, joa, joc sic simbmbòliòlic, dc, dibuibuix i esix i escricriptpturaura -- PlaPlanifnificaicació ció i vi verberbalialitzatzació ció de de les les acacciocionsns

-- ElabElaboren oren les les seves seves pròppròpies eies explicxplicacioacions ns sobrsobre el e el món món que que els els envoenvoltalta

-- EgocEgocentrientrisme insme infanfantil: prtil: prendrendre el pue el punt de vint de vista pesta personrsonal com a al com a únic dúnic desesesestimatimant els ant els altresltres,, dificultat de posar-se en el lloc de l’altre.

dificultat de posar-se en el lloc de l’altre.

-- PenPensamsament màent màgicgic: conc: concep el món aniep el món animamat per forcet per forces espes especiacials i ls i dódóna intna intencencionionalialitat alstat als objectes

objectes

-- CentCentracióració: cent: centrar-srar-se en un ee en un elemelement deixnt deixant dant de bane banda els ada els altres (ltres (experexperimeniment del got del got, alçat, alçadada i no amplada del got)

i no amplada del got)

-- IrIrrereveversrsibibililititatat: : ddifificiculultatats ts peper r rereprpresesenentatar-r-se se la la seseqüqüènèncicia a coconntrtràrària ia peper r reresosoldldrere correctament situacions de canvis en la matèria ( si es talla la carn, creuen que n’hi ha correctament situacions de canvis en la matèria ( si es talla la carn, creuen que n’hi ha més)

més)

-- PensPensameament prent preconconceptceptual: dual: de la pae la particurticularitlaritat a la at a la partparticulicularitaaritat, no pt, no pot genot generaleralitzaritzar.. -- Pot cPot comompreprendndre la rere la relaclació enió entre ltre les coes coses i pses i planlantejtejar hiar hipòpòtestesis.is.

2.3.- Desenvolupament del llenguatge:

-- EtapEtapa pre lina pre lingüígüísticastica: 1-8 m: 1-8 mesos besos balboalboteigteig, 9-12 m, 9-12 mesos aesos argot ergot expresxpressiu. Dsiu. Desenesenvoluvolupamepamentnt dels sons que compondran el llenguatge, les pautes de comunicació gestuals i vocals.

dels sons que compondran el llenguatge, les pautes de comunicació gestuals i vocals. -- 12 12 mmesesos os prprimimereres es papararaululeses,,

-- 1212-1-18 m8 mesesosos, p, pararauaula la - f- frarasese,, -- 1818-2-24 m4 mesesosos: d: dueues ps pararauauleless

-- 24 m24 mesosesos: ver: verbs, pbs, pronoronoms, pms, preporeposiciosicions, ns, articarticles, les, augaugmenment del t del vocavocabulabulari.ri. A partir dels 3 anys:

A partir dels 3 anys:

-- AplicAplicació dació del llenel llenguaguatge en tge en contcontextos extos llunllunyansyans, i com i, i com instrnstrumeument de nt de penspensamenament.t.

-- IncoIncorporarporació de tció de tot el repot el repertorertori fonèi fonètic, de ltic, de lleis grleis gramaamaticaticals i sintls i sintàctiàctiques i aques i amplimpliant el lant el lèxic.èxic. -- UtiUtilitlitzaczació funció funcionional del al del llellengnguauatge escrtge escrit: Intit: Interèerès s per conper conèixèixer i er i prapracticticar el car el fufuncinciononameamentnt

del codi escrit. del codi escrit.

3.- Etapes i moments més significatius

Durant molt de temps, la psicologia ha utilitzat el

Durant molt de temps, la psicologia ha utilitzat el concepte d’estadconcepte d’estadi o i o etapa per a descriure elsetapa per a descriure els processos evolutius del subjecte, però actualment, cada cop és més difícil fer descripcions en processos evolutius del subjecte, però actualment, cada cop és més difícil fer descripcions en aquests termes, ja que tenen les seves

aquests termes, ja que tenen les seves pròpies limitacions.pròpies limitacions. Freud parla de:

Freud parla de:

-- EtEtapapa a ooraral l ((0- 0- 112 2 mmesesoos)s) -- EtEtapapa a aannaal l (1(1-3 -3 aannyys)s) -- EtEtapapa a fàfàl·l·lilica ca (3(3-7 -7 ananysys)) Wallon determina:

Wallon determina:

-- PePeríríodode ie immpupulslsiu iu (0(0-1 -1 mmeses))

-- PePeríríodode e ememococioionanal l (2(2-1-12 2 memesosos)s)

-- PerPeríodíode se senensorsoriomiomotootor i r i proprojecjectiu tiu (1-(1-3 a3 anysnys)) -- PePeríríodode e PePersrsononalalisista ta (3(3-6 -6 ananysys))

(5)

Piaget proposa 2 estadis: Piaget proposa 2 estadis: -- SeSensnsororioiommototor or (0(0-2 -2 ananysys)) -- PrPreoeopeperaraciciononal al (2(2-6 -6 ananysys)) Al

Al mamarge rge de de les les difdifereerents nts cacategtegorioritzatzaciocions ns dedels ls difdifereerentnts s auautortors, s, dedestastaququem em els els segsegüeüentsnts moments com els més significatius, al marge de la decisió de cada autor de incloure’ls en una o moments com els més significatius, al marge de la decisió de cada autor de incloure’ls en una o altra etapa.

altra etapa.

•

• Aparició del somriure:Aparició del somriure: el infant comença a reconèixer els atributs superficials de lesel infant comença a reconèixer els atributs superficials de les persones per després identificar-les i

persones per després identificar-les i distingir-les. S’anomendistingir-les. S’anomena somriure social. a somriure social. (3 mesos)(3 mesos)

•

• 8 mesos: angoixa8 mesos: angoixa Ja no respon amb un somriure a tothom, sinó que comença a distingir Ja no respon amb un somriure a tothom, sinó que comença a distingir les persones conegudes de les persones estranyes per a ell i reacciona amb angoixa i/o por les persones conegudes de les persones estranyes per a ell i reacciona amb angoixa i/o por davant dels desconeguts.

davant dels desconeguts.

•

• Els primers passos:Els primers passos:Entre els 12 i els 18 mesos els infants comencen a caminar i aquestaEntre els 12 i els 18 mesos els infants comencen a caminar i aquesta con

conququestesta a té té impimportortanants ts infinfluèluèncincies es en en el el desdesenvenvoluolupampament ent intintel·el·leclectuatual. l. Ara Ara ja ja es es popott de

desplsplaçaaçar, r, apapropropar-ar-se se als als obobjecjectestes, , toctocar-ar-los los i i mamanipnipulaular-lr-los os sensense se depdepenendre dre de de ninningúgú, , ii repercutirà no només en el coneixement dels objectes sinó també en la creació del esquema repercutirà no només en el coneixement dels objectes sinó també en la creació del esquema corporal, la noció del espai

corporal, la noció del espai i del temps.i del temps.

•

• AparicAparició de ió de la funció simbòlica: ila funció simbòlica: imitació diferida, joc simbòlic, dibuix, i mitació diferida, joc simbòlic, dibuix, i llenguatgllenguatgee

•

• AparicAparició ió del del llenguallenguatge:tge: L’adquisició del llenguatge és un suport fonamental per elL’adquisició del llenguatge és un suport fonamental per el pe

pensansamement nt dedel l infinfanant t i i el el desdesenvenvoluolupampament ent de de les les relrelaciacionons s socsocialials. s. El El pepensansamement nt crecreaa llenguatge i el llenguatge crea pensament.(18-24 mesos)

llenguatge i el llenguatge crea pensament.(18-24 mesos)

•

• El control d’esfínters:El control d’esfínters: autonomia i assumpció de nous hàbits d’higieneautonomia i assumpció de nous hàbits d’higiene

•

• La crisi de La crisi de oposicoposició:ió: El infant vol actuar per sí mateix, ser independent, ha descobert elEl infant vol actuar per sí mateix, ser independent, ha descobert el seu “jo” i vol descobrir els

seu “jo” i vol descobrir els seus límits. Aquest inici en la autosuficiència és necessari per arribarseus límits. Aquest inici en la autosuficiència és necessari per arribar a l’autoconfiança i la

a l’autoconfiança i la independindependència. (2-4 anys)ència. (2-4 anys)

•

• Incorporació del infant a l’escola:Incorporació del infant a l’escola: separació amb la família, noves relacions amb elsseparació amb la família, noves relacions amb els seus iguals i amb altres adults.

seus iguals i amb altres adults.

•

• DesenvoDesenvolupamenlupament t de de la la psicompsicomotriciotricitat tat fina:fina: pintar, dibuixar, retallar, enganxar, perpintar, dibuixar, retallar, enganxar, per poder finalment iniciar-se a l’escriptura.

poder finalment iniciar-se a l’escriptura.

•

• L’abandó del egocentrisme:L’abandó del egocentrisme: Se n’adona de l’existència d’altres punts de vista diferentsSe n’adona de l’existència d’altres punts de vista diferents al

al seseu u i i té té la la nenececessssititat at de de exexplplicicar ar i i jujuststifificicar ar leles s seseveves s idideeees s i i acactutuacacioionsns. . AqAqueueststaa descentració es un requisit indispensable per al desenvolupament social, moral i intel·lectual. descentració es un requisit indispensable per al desenvolupament social, moral i intel·lectual. (5-6 anys)

(5-6 anys)

4.- El desenvolupament infantil durant el primer any de vida

Període prenatal:

Fase germinal: moment de la concepció, primeres 72 hores Fase germinal: moment de la concepció, primeres 72 hores Fase embrionària: fins al 3er mes de

Fase embrionària: fins al 3er mes de gestaciógestació Fase fetal: dels 3 als 9 mesos

Fase fetal: dels 3 als 9 mesos Període post-natal

Període post-natal

Creixement físic:

-- Pes Pes al nal naixaixemeementnt: 3: 3,5 k,5 kg i g i Pes Pes als als 3 m3 mesoesos: s: 10 10 kgkg -- AlAlçaçada da al al nanaixixememenent: 5t: 50 c0 cm i am i al anl any: y: 74 74 cmcm

-- NeiNeix sensx sense dente dents, surs, surten a parten a partir detir dels 6-8 mls 6-8 mesoesos i s i és la denés la dentictició de lleió de llet que cot que concncloulourà caprà cap als 3 anys

als 3 anys

-- PrPrededomominini cri crananiaial rel respspececte dte del tel tororàcàcicic Desenvolupamen

Desenvolupament t neurobiològineurobiològic:c:

(6)

-- 3 3 memesosos: recs: recononeieix x el rosel rostrtre e huhumà (pmà (perercecepcpció de fronió de front t – – nanas s - - ulullsls). Apa). Aparereix el ix el sosomrmriuiurere social.

social.

-- RefReflexlexes arcaes arcaics (suics (succicció, grasó, graspinping, del morog, del moro, , mamarxa autrxa automomàtiàtica) quca) que e desdesapapareareixeixen pern per deixar pas a moviments voluntaris (caps 4-6 mesos)Alguns reflexes no desapareixen sinó deixar pas a moviments voluntaris (caps 4-6 mesos)Alguns reflexes no desapareixen sinó que es tornen funcionals: succió, deglució, tancament de parpelles)

que es tornen funcionals: succió, deglució, tancament de parpelles)

-- El cervEl cervell i el sisteell i el sistema nema nervirviós creós creixeixen molt ràpn molt ràpidaidamement durnt duranant els primt els primers aners anys de vidays de vida.. Durant els primers 6

Durant els primers 6 mesos, s’incremenmesos, s’incrementa la ta la quantitat de cèl·lules cerebrals, a partir quantitat de cèl·lules cerebrals, a partir d’aquí,d’aquí, només augmenten en mida.

només augmenten en mida.

-- Es pEs prorodudueieixexen con connnnexexioions sns sininàpàptitiququeses

-- ParParts intts internernes del cees del cervervell són les mll són les més madés madurures, ja ques, ja que estae estan més pròn més pròximximes a la medues a la medul·lal·la,, parts externes més immadures.

parts externes més immadures.

-- PassPassem de mem de movimoviments inents involuvoluntarntaris a voluis a voluntarntaris i de mis i de movimoviments inents incontcontrolatrolats a conts a controlatrolats.s. -- AugAugmenment del t del cerebcerebel, rel, relacielacionat onat amb amb el cel controntrol pol postuostural i ral i l’equl’equilibriilibri..

-- MaMaduduracració dió de les e les àreàrees des del lel llenlenguguatgatge cae cap als p als 12 m12 mesoesos.s.

-- CreixCreixemenement dt del cel cervelervell rel relaciolacionat nat amb amb l’aliml’alimentaentació ció i la i la estimestimulaculació.ió. Desenvolupamen

Desenvolupament t psicomotor psicomotor

-- To muTo musculscular: A les ar: A les 4 setm4 setmanes janes ja adqa adquireiuireix més tox més tonicinicitat i els tat i els musmuscles es cles es concontrautrauen. Duen. Durantrant els dos primers mesos existeix una hipertonicitat en els membres superiors i inferiors. els dos primers mesos existeix una hipertonicitat en els membres superiors i inferiors. Wa

Wallllon on dedenonomimina na aqaqueuest st esestatadi di de de imimpupulslsivivititat at momotrtriuiu, , ja ja quque e es es cacararactctererititza za peperr descàrregues tòniques. Als 2 mesos, desapareix la hipertensió i apareix el balanceig dels descàrregues tòniques. Als 2 mesos, desapareix la hipertensió i apareix el balanceig dels membres, el tronc s’afirma.

membres, el tronc s’afirma. -- DeDesesenvnvololupupamamenent pt posostuturaral:l:



 control del cap: girar, després aixecar control del cap: girar, després aixecar (3-4 mesos)(3-4 mesos) 

 coordinació ull-mà: ben establerta als 3-4 mesoscoordinació ull-mà: ben establerta als 3-4 mesos 

 posició assegut: 4-5 mesos amb ajuda, 6-7 mesos sense ajutposició assegut: 4-5 mesos amb ajuda, 6-7 mesos sense ajut 

 gateig: 8 mesosgateig: 8 mesos 

 posar-se de peu: 10-12 mesosposar-se de peu: 10-12 mesos 

 caminar 12 -14 mesoscaminar 12 -14 mesos

-- La prLa prenensisió: Al naió: Al naixexemement té el refnt té el reflelex de gràx de gràspspining, qug, que e fa qufa que es e es tatanqnqui la mà quaui la mà quann s’estimula el palmell de la mà i no deixar-lo anar (els flexors es mantenen en tensió). Cap s’estimula el palmell de la mà i no deixar-lo anar (els flexors es mantenen en tensió). Cap als 4-5 mesos, el infant estira el braç per agafar l’objecte que vol i cap als 5-6 és capaç de als 4-5 mesos, el infant estira el braç per agafar l’objecte que vol i cap als 5-6 és capaç de deixar-lo anar. Cap als 9 mesos, aprendrà a fer la pinça (dits polze i índex).

deixar-lo anar. Cap als 9 mesos, aprendrà a fer la pinça (dits polze i índex).

Desenvolupamen

Desenvolupament t cognitiu: Segons Piaget cognitiu: Segons Piaget

Dins de l’estadi sensoriomotor, trobem 4 subestadis que fan referència al

Dins de l’estadi sensoriomotor, trobem 4 subestadis que fan referència al primer any de vida:primer any de vida: -- Exercici dels reflexos congènits (0-1 mes):Exercici dels reflexos congènits (0-1 mes): El nadó està dotat d’uns reflexes que liEl nadó està dotat d’uns reflexes que li

permetran donar una sèrie de respostes necessàries per sobre viure, però la

permetran donar una sèrie de respostes necessàries per sobre viure, però la repetició no ésrepetició no és sempre igual, i la conducta s’anirà adaptant als canvis de forma que l’esquema inicial sempre igual, i la conducta s’anirà adaptant als canvis de forma que l’esquema inicial s’enriqueix.

s’enriqueix.

-- Les primeres adaptacions adquirides i la reacció circular primària (1-4 mesos):Les primeres adaptacions adquirides i la reacció circular primària (1-4 mesos):

Formació de hàbits. L’origen és la repetició d’alguna cosa que el nadó va fer de forma no Formació de hàbits. L’origen és la repetició d’alguna cosa que el nadó va fer de forma no intencional i li va resultar agradable, l’efecte es produeix de manera fortuïta i el infant les intencional i li va resultar agradable, l’efecte es produeix de manera fortuïta i el infant les repeteix amb el seu cos. L’origen dels hàbits és

repeteix amb el seu cos. L’origen dels hàbits és el reflex, però les el reflex, però les reaccions es modifiquen ireaccions es modifiquen i s’amplien.

s’amplien.

-- La reacció circular secundària (4-8 mesos):La reacció circular secundària (4-8 mesos): L’esquema original és ja un esquema entreL’esquema original és ja un esquema entre una conducta i un efecte extern (agafar i llençar un biberó), però incorpora nous objectes a una conducta i un efecte extern (agafar i llençar un biberó), però incorpora nous objectes a les seves reaccions circulars primàries (provarà de llençar

les seves reaccions circulars primàries (provarà de llençar el xumet).el xumet).

-- Coordinació d’esquemes secundaris i la seva aplicació a situacions noves:Coordinació d’esquemes secundaris i la seva aplicació a situacions noves: LesLes ac

accicionons s es es cocoorordidinenen n en en fufuncnció ió d’d’ununa a memeta ta no no imimmemedidiatata a (a(apapartrtar ar un un obobjejectcte e ququee s’interposa entre ell i

s’interposa entre ell i un objecte que vol agafar).un objecte que vol agafar). Desenvolupamen

Desenvolupament afectiu t afectiu i social i social

-- Des dDes del nael naixemixement, eent, està pstà predisredisposaposat per a t per a la socla socialitialitzaciózació, la sev, la seva supa supervivèervivència ncia depèdepèn den dell grup social que l’envolta.

grup social que l’envolta.

(7)

-- A travA través del pés del plor i delor i del somrl somriure, iiure, interanteractuectuen amb n amb les peles personrsones del ses del seu enteu entorn, i eorn, i els aduls adults lilts li atorguen un significat i li dóna resposta, fet que afavoreix el interès del infant per les atorguen un significat i li dóna resposta, fet que afavoreix el interès del infant per les relacions socials.

relacions socials.

-- 3-4 m3-4 mesosesos, man, manifestifesten conen conducductes diftes diferenerents segts segons amons amb la persb la persona aona amb la qmb la que intue interacteractuen,uen, al voltant dels 8 mesos: cautela amb els desconeguts.

al voltant dels 8 mesos: cautela amb els desconeguts.

-- ApreAprenen pnen procesrocessos cosos condunductuactuals prols propis de lpis de la soca societat qietat que els ue els envoenvolta: hlta: hàbitàbits d’alis d’alimenmentaciótació,, de higiene, de son.

de higiene, de son.

-- AfAfececcició: vinó: vinclcle e quque e el infael infant estnt estabableleix amb les persix amb les personones que hi es que hi ininteteraractctueuen n de forde formama pr

privivililegegiaiadada. . AqueAquest st vivincncle le cocompmplirlirà à ununes es fufuncncioions ns momolt lt imimpoportrtanants ts pepel l nanadódó:: supervivència, seguretat, socialització, autoestima, etc,

supervivència, seguretat, socialització, autoestima, etc, Desenvolupamen

Desenvolupament t del llenguatgedel llenguatge

-- EEl l pplloorr

-- SoSons vocns vocàliàlics com excs com exercerciciicis motòs motòricrics. Si el adus. Si el adult animlt anima el a el infinfanant, ell s’ext, ell s’exercercitaitarà encrà encaraara més. Encara no hi ha

més. Encara no hi ha intenció comunicaintenció comunicativa. Més tard tiva. Més tard sons velars i labials.sons velars i labials. -- 6-6-8 m8 mesesosos: b: balalboboteteig rig repepetetititiuiu

-- 9 mes9 mesos: eos: ecolàlcolàlia. reoia. reorganrganitzacització dels mió dels mecanecanismeismes de fos de fonacinació, artó, articulaiculació i aució i audiciódició: imit: imitacióació de sons.

de sons.

-- 12 m12 mesosesos: pro: produccduccions vions verbaerbals que sls que són coón considnsideraderades pares parauleaules pels s pels aduadults qults que els ene els envoltevoltenn (pa-pa, ma-ma)

(pa-pa, ma-ma)

5.- El paper dels adults

El infant estableix relacions amb els adults, en primer lloc en el marc de la

El infant estableix relacions amb els adults, en primer lloc en el marc de la famíliafamília amb lesamb les

persones que el cuiden. La relació de apego té un valor de supervivència pel nadó i preserva la persones que el cuiden. La relació de apego té un valor de supervivència pel nadó i preserva la seva seguretat. El infant estableix una jerarquia de apegos amb les diferents persones que seva seguretat. El infant estableix una jerarquia de apegos amb les diferents persones que l’envolten i s’ocupen de ell.

l’envolten i s’ocupen de ell.

En un primer moment, el adult el protegeix i el cuida, després serà un model que el infant En un primer moment, el adult el protegeix i el cuida, després serà un model que el infant imitarà, ident

imitarà, identificant-se amificant-se amb ell. El paper de la fab ell. El paper de la família és fonamília és fonamental mental ja que les experièja que les experiènciesncies que li proporcionin influiran en els models de conducta que ell visqui i també en la seva que li proporcionin influiran en els models de conducta que ell visqui i també en la seva personalita

personalitat, establint pautes i t, establint pautes i normes morals que regulin la seva conducta social.normes morals que regulin la seva conducta social. Les

Les relacions amb els altresrelacions amb els altres fan néixer el fan néixer el desig de comunicació socialitzaddesig de comunicació socialitzada, de la a, de la imitacióimitació

de les activitats culturals i de la identificació de un “jo” amo dels seus comportaments. Imitant de les activitats culturals i de la identificació de un “jo” amo dels seus comportaments. Imitant i interioritzant el que els

i interioritzant el que els adultsadults li ensenyen arribarà a l’autonomia.li ensenyen arribarà a l’autonomia.

A

A papartrtir ir dedels ls 2-2-3 3 ananys ys enentrtrararà à en en cocontntacacte te amamb b alaltrtres es pepersrsonones es de de la la sosocicietetat at quque e lili permetran continuar en el seu camí cap a la independència. Tot i que els adults estiguin permetran continuar en el seu camí cap a la independència. Tot i que els adults estiguin sempre presents com a models per al infant, per al bon desenvolupament cal que el infant sempre presents com a models per al infant, per al bon desenvolupament cal que el infant sigui cada cop més autònom envers l’adult. Els adults hauran de facilitar-li l

sigui cada cop més autònom envers l’adult. Els adults hauran de facilitar-li l’autonom’autonomia a ia a l’horal’hora que poden límits

que poden límits i i exercexerceixen una eixen una autautoritaoritat, t, propproporcioorcionannant-los un t-los un ententorn orn físic i físic i psicpsicològològicic estable.

estable. La

La incorporació a l’escolaincorporació a l’escola suposa per el infant un gran canvi: surt del ambient familiar isuposa per el infant un gran canvi: surt del ambient familiar i s’introdueix en un nou món, en un espai diferent, amb materials i mobiliari diferent, amb altres s’introdueix en un nou món, en un espai diferent, amb materials i mobiliari diferent, amb altres infants i amb adults que encara no són de confiança. Les

infants i amb adults que encara no són de confiança. Les relacions amb els igualsrelacions amb els iguals t juguent juguen un

un pappaper er molt importamolt important, nt, ja ja que que aquaquests ests facifaciliten el liten el desedesenvonvolupalupamenment t mitjamitjançançant nt formformeses inaccessibl

inaccessibles es als adults.als adults.

Per aprofundir en aquest àmbit, ens centrarem en la

Per aprofundir en aquest àmbit, ens centrarem en la psicologia socioculturalpsicologia sociocultural, que posa, que posa l’accent en les dimensions socials del

l’accent en les dimensions socials del context i considera que context i considera que aquest transcendaquest transcendeix l’entorn físiceix l’entorn físic i està determinat, sobretot, pels que participen en una situació. Des d’aquest punt de vista, no i està determinat, sobretot, pels que participen en una situació. Des d’aquest punt de vista, no es tracta d’ensenyar als nens a resoldre una tasca precisa, sinó d’un procés més complex que es tracta d’ensenyar als nens a resoldre una tasca precisa, sinó d’un procés més complex que els permeti “

els permeti “aprendraprendre e a a aprendre” (Brown)aprendre” (Brown).. Els infants, en interacció amb els adults,Els infants, en interacció amb els adults, desenvoluparan una sèrie d’habilitats que els facilitaran els processos de aprenentatge i en desenvoluparan una sèrie d’habilitats que els facilitaran els processos de aprenentatge i en definitiva, de creixement.

definitiva, de creixement.

-- LleLlengnguauatgetge: perm: permet la comet la comununicaicació del neció del nen amb els aln amb els altretres, i li s, i li perpermet comet contrntrolaolar la sevar la seva conducta.

conducta.

-- AuAutotoreregugulalacició: ó: afafavavororeieix x la metala metacocogngnicició ió i i el conel contrtrol ol dedel l ininfafant sobnt sobre el re el seseu u prprococés deés de aprenentatge

aprenentatge

-- PlaPlanifnificaicacióció: l’a: l’adudult ajult ajuda a al inda a al infanfant t a orga organanitzitzar el seuar el seus cons coneixeixemeementnts per tas per tal d’al d’arribrribar aar a l’objectiu final.

l’objectiu final.

-- CoCodidifificacacició ó i i esestrtrucuctuturaracició ó de la de la tatascsca: intra: intrododucuccició ó a a sisiststememes es sisimbmbòlòlicics s mémés s o o memenynyss complexos (numeració

(8)

El paper de l’adult

El paper de l’adult és doncs molt important en el és doncs molt important en el procés de desenvolupamprocés de desenvolupament d’un infant deent d’un infant de 0 a 6 anys, sempre que tingui en compte les següents consideracions:

0 a 6 anys, sempre que tingui en compte les següents consideracions: -- FacFacilitilitar aar ambmbienients acts acollollidoidors, srs, segegursurs, cà, càlidlids i vas i variariatsts

-- FoFomementntar lar l’e’expxploloraracició i la ó i la mamaninipupulalacicióó -- UtUtililititzazar el r el jojoc coc com a m a eineina da de de desescocobebertrtaa -- UtUtililititzazar un lr un llelengnguauatgtge cle clarar, ric i c, ric i cororrerectctee

-- MoMostrstrar saar satistisfafaccicció daó davanvant delt dels prs progogresressosos dels dels ins infanfantsts -- AfaAfavorvorir el ir el desdesenvenvoluolupapamenment int integtegral ral deldels ins infanfantsts

-- TraTransnsmemetre vtre valoalors drs de rese respecpecte, ete, estistimama, sol, solidaidaritritat, eat, etc.tc. 6.- Conclusió

6.- Conclusió

Tot

Totes es les les dimdimensioensions ns del del desedesenvolnvolupaupamenment t assenassenyaladyalades es guiaguiaran ran l’accl’acció ió educeducativa ativa en en elsels processos d’elaboració i desenvolupament del currículum, però hauran de ser ateses des d’un processos d’elaboració i desenvolupament del currículum, però hauran de ser ateses des d’un punt de vista funcional i globalitzador com a potenciadores de la integritat de la persona i com punt de vista funcional i globalitzador com a potenciadores de la integritat de la persona i com a

a gagaranrantia tia d’ud’una na edueducaccació ió equequiliilibrabradada, , haharmrmòniònica ca i i intintegregradada. a. AquAquest est desdesenenvolvolupupameamentnt requereix un treball en equip dels professors, voluntat i preparació de tots els professionals, requereix un treball en equip dels professors, voluntat i preparació de tots els professionals, una estreta col·laboració amb les

una estreta col·laboració amb les famílies i una confiança incondicional en les famílies i una confiança incondicional en les possibilitats delspossibilitats dels infants per tal de poder dur a terme conjuntament la difícil i a l’hora apassionant tasca de infants per tal de poder dur a terme conjuntament la difícil i a l’hora apassionant tasca de educar.