Llengua 3

,!7II4C3-gihiei!

Segon trimestre

Llengua

3

Segon trimestre

Llengua

3

edebé

3

primària

primària

Quin tresor!

8

Heu sentit mai parlar del comte Arnau? I del timbaler del Bruc? Un món de llegendes us espera! Per començar, aterreu a la comarca de la Conca de Barberà. Descobriu com celebren un passat llegendari en honor a un cavaller molt conegut anomenat Jordi!

Aprens amb en Píxel

• Les paraules compostes • Les llegendes

• El resum

• Expliques històries • La «r» i la «rr»

• Els pronoms personals forts

123

Escoltes i parles

Em relaciono amb els altres

• Quin tipus de text és? On el podries sentir? • Sobre què és el programa?

• On s’han de fer les inscripcions? • T’agradaria participar-hi? Per què?

LLEGEIXES

Un viatge imprevist

No fa gaires anys va viure a les comarques de Tarragona un home trist i solitari, que es planyia a totes hores per haver perdut un dels seus amors. Com molts dels habitants d’aquesta contrada, l’home estimava amb bogeria dues coses: una dona i la seva barca. Mentre era de dia, no deixava mai la seva barca. Si no pescava,

s’acontentava de contemplar el mar. El sol fet de sentir la brisa marina i la sal damunt la seva pell el feia feliç. Però quan el sol es ponia, remava amb força cap a la platja. […] Se sentia immensament afortunat de poder viure entre els seus dos amors. El temps passava de pressa i ell no s’adonava que la seva Valentina cada dia estava més pansida. Era com una rosella que, un cop arrencada de terra, s’arruga i es marceix fins a perdre la vida. Una estranya malaltia la rosegava per dins, i un vespre, quan l’home va tornar de la mar, ja no la va trobar. Estava tan obsessionat amb el record d’aquella dona, que va trigar molt a descobrir que alguna cosa estranya

succeïa amb la seva barca. Tot i que passava la nit fora de l’aigua, al matí la nau tenia la carcassa humida. Semblava que algú la utilitzava mentre ell dormia. […] Va arribar a pensar que potser es tractava del fantasma de la Valentina i, ansiós per tornar-la a veure, va decidir que una nit l’esperaria amagat dins la barca.

Aquesta llegenda narra la vida d’un pescador molt enamoradís que va viure a les comarques tarragonines.

• Qui pot ser el seu amor?

• Has estat mai al Parc Natural del Delta de l’Ebre?

Penses que era el

fantasma de la

Valentina qui

utilitzava la barca

a les nits?

8

125

ratpenats negres com el sutge van arribar a la platja des de mar endins. Quan les seves potes van entrar en contacte amb la sorra refredada per la brisa nocturna, es van convertir en set bruixes. Aquells éssers malignes reien com hienes mentre empenyien la barca cap a l’aigua. Després, s’hi van ficar dins. Totes plegades van començar a recitar un encanteri que havia de fer bellugar l’embarcació: «Rema, rema sense por i no t’aturis fins que ho digui jo». La barca, quan va sentir l’ordre de les bruixes, va començar a navegar tota sola, com si conegués perfectament el camí. El pescador, que gairebé no s’atrevia a respirar per por que aquelles donotes el descobrissin, va tenir la sensació que passava una eternitat fins que no va sentir l’ordre següent: «Atura’t, atura’t aquí, que ja hem arribat al nostre destí». […]

Quan va creure que les bruixes eren prou lluny, va sortir del seu amagatall i va baixar de la barca. Tot i que encara era de nit, va adornar-se de seguida que es trobava en un lloc molt diferent d’on ell vivia. Per començar, les constel·lacions no eren les mateixes. No hi havia estrella polar i no va poder localitzar el nord. En canvi, va veure la Creu del Sud, que només es pot veure des de l’hemisferi sud i que assenyala aquest punt cardinal. La vegetació propera a la platja tampoc no s’assemblava a la de les comarques de Tarragona. La sorra blanca donava pas a un munt de palmeres cocoteres que acollien famílies senceres de micos aranya. Els seus xiscles eren quasi tan aguts com els de les bruixes, cosa que li va impedir sentir que aquestes tornaven. El pescador va adornar-se de la presència de les set dones massa tard. Elles ja l’havien vist.

—Ara entenc per què la barca anava tan a poc a poc —va dir una de les bruixes.

—Portàvem excés de pes —va dir una altra.

—Què farem amb aquest polissó? —van preguntar un parell d’elles. —Jo el deixaria aquí —va dir la que més manava.

El pobre pescador encara no havia obert la boca quan va veure que la seva barca s’allunyava amb les set bruixes dins. Es va posar a plorar. De fet, tant li feia viure en una banda o una altra, però no podia suportar perdre el seu altre amor.

COMPRENS

1.

• Com era el dia a dia del pescador, abans de tornar-se trist i solitari? • Quin fet misteriós descobreix relacionat amb la seva barca?

• Al final de la història, per què plora el pescador?

2.

3.

La llegenda succeeix a la costa de les comarques de Tarragona. El protagonista és un mariner enamorat d’un far i d’una sirena.

Arriben a la costa nou ratpenats que, amb la fredor de la sorra, es converteixen en bruixes. Per iniciar o aturar el rumb de la barca, les bruixes malvades reciten endevinalles.

La Creu del Sud només es pot veure des de l’hemisferi sud.

4.

5.

hauries posat tu?

6.

— Imagina’t que ets el pescador i veus que la barca s’allunya amb les bruixes. Inventa’t un encanteri per fer que la barca canviï de rumb i torni cap a la costa on et trobes. Tot seguit, digueu-los en veu alta i representeu-los amb gestos.

a b c

Coneixes paraules compostes

8

Penses

7.

— Què és per a vosaltres l’amor? Com explicaríeu aquest sentiment?

panxacontent ploramiques llepafi ls

127

8.

El pescador s’orienta perquè coneix els punts cardinals. Copia la brúixola en el teu quadern i completa-la amb els punts que hi falten.

Per exemple: entre el nord i l’est hi ha el nord-est. • Quin punt hi ha entre el sud i l’est?

• I entre el nord i l’oest? • I entre el sud i l’oest?

9.

i copia les oracions completes en el teu quadern.

• En Bernat no se’n pot estar de parlar, és un… • No ha acabat res del que ha començat. És una … • És tan … que mai no es deixa cap detall.

• Com que és un … s’il·lusiona amb qualsevol fantasia.

10.

bocamoll

somiatruites

primmirat

ESCRIUS: les llegendes

Hi ha llegendes sobre personatges, momuments, llocs... En coneixes cap?

— Demana ajuda als pares, als avis, als bibliotecaris i explica’n una als teus companys.

11.

• De què tracta la llegenda?

D’indrets. De persones. D’éssers fantàstics.

• Què ens explica?

• Penses que és real o inventada? Per què? • Saps per on passa el riu Ter? L’has vist mai?

El riu Ter

El riu Ter

Un any fou tan eixut que pels Pirineus gairebé no es trobava una gota d’aigua per beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor i li de-manà aigua. El pastor li oferí una olleta que tenia i que havia anat a buscar moltes hores lluny. En acomiadar-se, el vellet lliurà al pastor una boteta d’aigua i li digué que era inextingible i que, per més que en begués, sempre rajaria. Un dia que el pastor era al cim d’una muntanya li caigué la boteta, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de rocs i pedregall. En arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però entre el pedregall sortí un gran doll d’aigua que donà origen al riu Ter.

Les llegendes són narracions que expliquen tradicions o fets relacionats amb personatges, monuments o llocs. Barregen elements imaginaris i reals.

129

8

12.

— Penseu quina fotografia us pot donar més joc per a la llegenda o quina us desperta més la imaginació.

— Observeu-la i fixeu-vos en els detalls. Penseu quina llegenda hi pot estar relacionada i escriviu-la. — Després, amb l’ajut d’un adult, cerqueu la llegenda a internet i compareu-la amb la que heu

escrit. S’hi assemblen?

13.

— Expliqueu la llegenda amb paraules vostres.

— Una vegada sapigueu la cançó, proveu de ballar la dansa. Us ha estat fàcil?

Gàrgola d’un lleó de la Catedral de Barcelona.

Campanar de Sau.

Per a Sant Antoni grans balles hi ha. Per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tra la-ra-la, tra-la-ra-la tra la-ra-la-là.

Anem donzelletes, anem a ballar, que l’hereu Riera ens hi farà entrar.

Perdonin senyores que me n’haig d’anar, que la meva amada a la mort n’està.

—Déu vos guard, Maria, Maria, com va?

—Per a mi, Riera, molt malament va.

Se’n gira d’esquena, a l’església se’n va. Davant d’un Sant Cristo se’n va agenollar. —Senyor, que m’ajudi si em vol ajudar, que em torni l’amada que a la mort n’està. Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes es varen casar.

APRENS TÈCNIQUES: el resum

Després de la visita al Delta de l’Ebre, la mestra et demana que facis un resum del fulletó que has agafat, és a dir, que l’expliquis molt breument.

14.

el resum en el teu quadern.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, situat a la desembocadura del riu Ebre, a les comarques catalanes del Montsià i del Baix Ebre, és la major zona humida de Catalunya. Té una superfície de 320 km2 _i constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani.

L’any 1983, la Generalitat de Catalunya, una institució política catalana, va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre per tal de protegir l’espai i preser-var l’equilibri entre la riquesa natural i l’activitat humana. A la població de Deltebre podem trobar la seu del Parc.

Delta de l’Ebre, Parc Natural

COM ES FA UN RESUM? 1. Llegeix el text entenent el

significat global.

2. Identifica i subratlla les idees principals.

3. Redacta un nou text amb les idees destacades.

Delta de l’Ebre, Parc Natural

El Parc Natural del Delta de l’Ebre té 320 km2 _{i és un dels hàbitats aquàtics} més importants del Mediterrani.

L’any 1983 la Generalitat de Catalun-ya va aprovar la creació del Parc Na-tural del Delta de l’Ebre per protegir l’espai.

Un resum és un text breu i precís que recull les idees més importants d’un text més llarg.

Al Baix Ebre, Via Verda

La nova Via Verda de 22,40 km inicia el seu recorregut a Tortosa. Per la baixa dificultat que presenta, es pot fer caminant, amb bicicleta o a cavall. La ruta passa per diversos ponts, aqüeductes i túnels i en l’itinerari hi ha dos punts senyalitzats d’aigua potable.

L’obertura es fa dins el programa Vies Verdes de recuperació de camins ferroviaris en desús iniciat l’any 1993. Aquesta iniciativa per-met la regeneració d’espais degradats i promou una nova cultura de l’oci respectuosa amb la natura i apta per a tots els públics.

• Llegiu diverses vegades la vostra història: l’heu de conèixer molt bé. • Expliqueu-la als altres oralment i sense llegir.

131

8

PARLEM-NE!: expliques històries

Les llegendes, les històries, les cançons i les dites formen part de la cultura popular. Moltes les coneixem perquè la gent les ha anat explicant amb el pas del temps.

Fixa’t com aquest contaconte explica històries.

Hi ha contes curts, hi ha contes llargs, d’altres que són molt complicats, hi ha contes curts, hi ha contes llargs, aquest és curt però ben plantat.

Diu que això era un home, que a més a més de vell, era cec. I tor-nava a casa de matinada duent una llanterna a la mà.

Un altre que passava per allí, en veure’l digué:

–Ha, ha, on va aquest ximple, si és cec i porta una llanterna! Ja em diràs per a què li serveix.

Ah, però és que el que no sabia aquest home, és que si el cec duia la llanterna, era perquè els demés no ensopeguessin amb ell.

www.youtube.com/watch?v=glF_LSLEN1U

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-fi nal-i-acabament-dels.html

15.

• Feu grups de quatre o cinc persones i decidiu sobre què escriureu (una font, una plaça...). • Redacteu la història (plantejament, nus i desenllaç). No us oblideu les fórmules d’inici i

d’acabament! Són frases màgiques que es diuen per captar l’atenció. En coneixeu cap de memòria?

• Amb quina frase comencen els contes?

• Com sabem que parla un personatge? Hi ha canvis de veu o d’entonació?

• Hi ha paraules o expressions que només diem quan parlem. Quines hast vist o has sentit en aquest conte?

CONEIXES LA LLENGUA: la «r» i la «rr»

Què diu el pescador?

Sóc un pescador de les terres de

Tarragona. Estimo amb bogeria dues

coses en la vida: la meva barca i una

noia que es diu Valentina.

— Quantes paraules contenen la lletra «r»? Compta-les! — Torna a llegir la bafarada. Quantes vegades sona la «r»? — En les paraules que sona, ho fa de la mateixa manera?

16.

17.

18.

mero verat orada maire

SONA FORTA SONA FLUIXA NO SONA

El so de la «r» forta s’escriu «rr» entre dues vocals, «r» a principi de paraula i «r» al costat d’una altra consonant: Tarragona, rosa, barca.

El so de la «r» fl uixa s’escriu «r» entre dues vocals: bogeria. De vegades, la «r» al fi nal de paraula no sona: pescador.

Peix petit, fi i allargat, de color blavós i platejat, de gust fort i salat.

El seu nom és una paraula de tres síl·labes amb el so de la «r» forta.

133

8

19.

20.

na…ado… …ema… emba…cació plo…

peixate…ia …eco…egut ma…ítim

— Tot seguit, escriu una paraula de la mateixa família.

21.

— Classifica les paraules de l’embarbussament anterior.

• Llegeix atentament. Com sona i s’escriu el so de la «r»? Has vist que hi ha una paraula composta?

— En quines paraules has tingut més dificultat?

Prepares el dictat

En Fort Farrell, conegut com a Gegant del Pi, és un dels personatges més famosos de la mitologia catalana. Conten que va néixer a Can Farrell, una masia de Caldes de Montbuí. Era tan alt i fort que, per caminar, feia servir un pi de bastó. Per aquesta raó rep el sobrenom de Gegant del Pi. A Barcelona, va lluitar i va vèncer el Gegant de la Ciutat.

Carrega el carro, c_{arreter, que si tu el carreg}ues, jo ja el descarregaré.

En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant. Qui roba una a_{rrova de roba no roba l’arr}ova, que roba la roba.

La «r» sona forta i s’escriu entre vocals.

La «r» sona forta i s’escriu a principi de paraula i al costat d’una altra consonant.

La «r» sona fluixa i s’escriu entre vocals.

La llotja és un espai on es …euneixen els me…cade…s i els come… ciants pe… fe… els seus tractes.

Si el pescado… de la llegenda vol fe… negoci, quan to…ni a te…a fe…ma ca…egat de peix fresc, hau…à d’ana… a la llotja de Sant Ca…les de la …àpita o de Ta…agona, i posa… el peix a subhasta.

CONEIXES LA LLENGUA: els pronoms personals forts

Fixa’t com s’organitza aquesta obra de teatre.

— Què són les paraules destacades? Què acompanyen?

— Intercanvia els pronoms personals forts i llegeix el text. Què passa? Per què?

— Quan s’utilitzen els pronoms personals forts vostè/vostès? Del text, en pots substituir cap?

22.

• … han perdut el text de l’apuntador. • … heu aplaudit de valent.

• … és la tècnica de so? • És … la presidenta del grup de teatre? • … serem els protagonistes de l’obra. • … tinc les entrades del darrer espectacle.

23.

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA SINGULAR

PLURAL

vosaltres vostè ells nosaltres jo ella

Mentre

tu poses música de fons,

ells acabaran de disfressar-se. Tot

seguit,

vosaltres us amagareu a la

dreta de l’escenari i nosaltres ens

amagarem a l’esquerra.

Quan tots els alumnes estiguin

asse-guts i en silenci, jo apagaré el llum,

tu apujaràs el teló i ell encendrà el

focus principal. La representació

teatral del Timbaler del Bruc haurà

començat!

2a persona del singular

1a persona del plural

1a persona del singular

3a persona del singular 3a persona del plural

2a persona del plural

8

24.

• La meva germana i jo vam divertir-nos. • L’avi i l’àvia aniran al taller de poesia. • Tu i en Dídac viviu a prop del Centre Cultural? • La Montserrat és maquilladora. • La Clara i la Marta interpreten dues pageses. • El de la fotografia és en Xavier.

25.

Per exemple: Jo entraré el primer. Nosaltres entrarem els primers. — Tu mires la cartellera del cinema. ___ mireu la cartellera del cinema. — Ell esperava a la sortida. ___ esperaven a la sortida.

26.

— A continuació, comenteu en grup altres situacions en les quals utilitzaríeu aquests pronoms personals forts i escenifiqueu-les.

Els pronoms personals forts ens indiquen quina persona del verb fa l’acció. Varien en persona (primera, segona, tercera) i nombre (singular, plural).

Utilitzem vostè/vostès en senyal de respecte quan ens adrecem a gent gran o a algú que no coneixem.

— Què és el que més t’ha agradat d’aquesta unitat? — Ets capaç de recordar alguna de les llegendes? Quina? — Has participat en les activitats grupals?

Refl exiones

POSES EN PRÀCTICA

1.

— Quin tipus de text és?

• un fullet informatiu • una llista de la compra • una recepta de cuina — Què ofereix?

• llista d’entrepans • llista d’aliments per a un catering • llista de postres — Qui deu haver enviat aquest text?

• una xarcuteria • una pastisseria • una botiga d’esports — Per què hi ha tres tipus de safates? Quina diferència hi ha entre les tres?

— Quins colors predominen en el text? Per què hi ha lletres en blanc i més grans?

2.

un de francès, un d’anglès i un d’italià.

3.

4.

obrador - convidar - cosa - bona - proposta - pressupost - compromís — Identifica les «o» tòniques i digues si són obertes o tancades.

5.

— Identifica-hi un apòstrof i una contracció.

— Quan posem l’apòstrof? Quan posem la contracció?

6.

— Per què una paraula s’escriu amb dues esses i l’altra no?

— Busca en el text una paraula que tingui una essa sonora entre vocals.

7.

ibèric - artesà rínxols - pernil ruca - caramel obrador - convidar — Classifica les paraules segons si la erra sona forta, fluixa o no sona.

8.

9.

a) un article b) un adjectiu c) un possessiu d) un verb

10.

La teva festa d’aniversari

10 persones de la teva família (una és vegetariana).

Vénen uns amics a casa

Els teus 3 millors amics.

Companys de classe

25 companys de classe.

11.

catering? Escriu una conversa entre el botiguer i tu.

— Utilitza les formes de salutació i comiat.

— Explica els productes que has seleccionat per a la teva festa d’aniversari. — Pregunta quant val tot i poseu-vos d’acord.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Podem dedicar el temps lliure a escoltar música, a jugar amb els amics, a llegir... — Què us agrada llegir durant el vostre temps lliure?

— Voldríeu compartir i comentar amb els companys les lectures que t’han agradat? — Sabeu què són els clubs de lectura?

— Penseu que pot ser interessant participar-hi?

PROJECTE

L’OCI

UN CLUB DE LECTURA

ESCULLO

Feu una llista dels llibres que vulgueu llegir. Cadascú en pot suggerir un i, després, n’heu de consensuar l’elecció entre tota la classe.

Establiu un calendari per comentar els llibres. Serà la data en què es duran a terme les sessions del club de lectura. Tots heu de tenir-lo clar, perquè us haurà de servir per organitzar-vos.

Elaboreu una fitxa en una cartolina o bé amb un proces-sador de textos per a cada llibre que hagis llegit. Et serà útil tenir tota la informació clara a l’hora de comentar el llibre en el club de lectura.

Finalment, compartiu les vostres impressions en un bloc. Creeu una entrada per a cada llibre comentat amb: • Una imatge de la coberta o bé alguna imatge de la sessió

del club de lectura.

• La fitxa descriptiva del llibre.

• Els vostres comentaris i opinions. Escriviu-hi els vostres comentaris sobre cada llibre.

DESENVOLUPO

Busqueu informació a... — La biblioteca — Internet — Llibreries especialitzades — Casals — ...

PLANIFICO

139

Títol del llibre: ... Autor: ...

Gènere: ... Argument: ...

Opinió personal: ...

TASQUES DEL PROCÉS

1. Investigueu què són els clubs de lectura. 2. Creeu un club de lectura a classe. 3. Organitzeu activitats del club de lectura. 4. Feu un bloc per compartir informació.

Països amb molts grassos

Els Estats Units és on més n’hi ha: el 25% de la

pobla-ció és obesa i un 60% té sobrepès. A Europa i a

Espanya, la taxa d’obesitat és del 15%. I a Espanya hi

ha el 17% de nens i joves d’entre 12 i 20 anys que té

sobrepès i aproximadament un 4% és obès. Això

pre-ocupa, perquè molts nens obesos ho segueixen sent

quan són grans.

Causes i riscos

Els canvis en l’estil de vida expliquen el

desenvolupa-ment de l’obesitat. Mengem massa greixos i sucres:

patates fregides, pastissos, refrescos... I cada vegada

fem menys exercici físic. L’obesitat porta malalties

serioses, a vegades mortals; malalties cardíaques,

càn-cer, diabetis...

Solucions

Es poden posar avisos als productes que engreixen

molt i limitar-ne la publicitat. A Espanya, el Govern

estudia mesures com ara prohibir les màquines

distri-buïdores de begudes i aperitius als col·legis o

contro-lar els menjadors escocontro-lars. Una altra solució per a

l’o-besitat és fer dieta. Però només es pot fer sota control

mèdic, mai segons el nostre parer perquè pot ser molt

perillós!

Compte,

mengem malament!

Al món, una de cada sis persones té sobrepès. I la xifra va augmentant.

L’obesitat afecta a Espanya, com quasi tots els països rics.

141

Què hem de fer per evitar l’obesitat?

1. Fes exercici

•

Mira de caminar de pressa almenys 30 minuts al dia.

•

Puja les escales en comptes d’agafar l’ascensor.

•

Baixa de l’autobús una parada abans.

•

Vés al col·legi a peu o amb bicicleta...

És a dir, mou-te!

2. Menja equilibradament

Has de consumir:

•

De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 de fruita al dia, això equival, més o menys a 2 plats de

verdura (o amanida) i 3 peces de fruita. Tenen els elements fonamentals: vitamines, minerals...

•

De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs, patates, pa, cereals...

•

De 2 a 4 porcions al dia de lactis.

•

D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o ous.

•

Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.

Has de limitar:

•

Les begudes i els aliments dolços.

•

Les matèries greixoses.

Mira de consumir sempre oli d’oliva, és bo per a la salut.

141

L’IMC

Són les sigles de l’Índex de Massa Corporal, que

ens ajuda a saber si el nostre pes és l’adequat. És

un índex més fiable per als adults que per als nens.

Es calcula així:

— Multiplica l’alçada (en metres) per si matei xa, és a dir, calcula l’alçada al quadrat.

— Després divideix el pes (en quilos) pel resultat de l’operació anterior. Si la xifra es

troba entre 25 i 30, hi ha sobrepès. Per damunt del 30, ja és obesitat.

IMC =

Pes en quilos

Alçada en metres

al quadrat

Si féssim

un viatge en el

temps i anéssim

convidats a un

ban-quet a l’Anglaterra

del

segle XVI

,

ens trobaríem a taula, entre els

plats estrella, purés espessos d’arròs i pollastre

barre-jats amb llet d’ametlles i acompanyats amb sucre i

mantega de porc fregida, faves cuites amb carns

adobades amb espècies com gíngebre, clau i

canyella. Tot per a llepar-se’n els dits...

Si

un

t

c

ens trobar

Per que mengem el que mengem?

P

Doncs en gran mesura és

apresa i és deguda a factors

de tipus cultural. Si

hagués-sim nascut en un dels llocs on

es delecten menjant insectes

o ulls de cocodril és més que

probable que nosaltres en

gaudiríem tant com ara ho

fem amb un plat de

macar-rons o amb les patates

fregi-des. La conclusió d’això és

que cada cultura té un marc

que defineix què és adequat

o no de menjar, que

assenya-la què és o no comestible.

Però les normes culturals van

molt més enllà de fer llistes

d’aliments desitjables o

inde-sitjables. També estableixen

regles respecte a com i quan

és convenient, o no, menjar.

`

Això, i mai més ben dit, va de gust del consumidor. Hi ha moltes persones al món a les quals aquests productes els desperten la gana, mentre que a nosaltres ens desperten...

les ganes de sortir corrent!! Per què aquesta

extraor-dinària diferència? Entrepans de cucs, formiguetes cruixents, filets de serp, llom de gos...

Deliciós o

fastigós?

“Sempre havia volgut anar a la Boqueria a tastar els escorpins i el

ChupaChups de libèl·lula! Joan, 11 anys, Barcelona

?

Investiga

Imagina’t que tens un restaurant

i fas menjars de tots els països.

Has d’elaborar la carta del

res-taurant i vols que els teus clients

en surtin satisfets.

— Quins plats de cuina del món

coneixes? Quan els has

tas-tat? On?

— Si anessis a Itàlia, què

men-jaries? I a França?

— Quin és el plat més estrany

que has tastat?

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

q

Jeroglífics

Què hi ha de primer?

Què hi ha de segon?

Amanida d’

Pollastre amb

+

C

S

P +

+

S

Curiositats

Què són les estrelles Michelin?

Són les valoracions gastronòmiques més

reco-negudes i importants a Europa que es publiquen a

la Guia Michelin.

La guia atorga d’una a tres estrelles a un petit nombre

de restaurants d’alta qualitat. Les estrelles Michelin es

prenen molt seriosament en el món de la restauració, on

l’increment o la pèrdua d’una estrella pot signifi car una

diferència de volum de negoci. A la Guia d’Espanya i

Portugal de 2012 hi apareixen 44 restaurants catalans

guardonats com a mínim amb una estrella.

• Quins restaurants de Catalunya tenen estrelles

Michelin?

Anomena’n alguns.