locucions 1
LOCUCIONS ADVERBIALS
A bacs: morts de riure; ambmoltes presses.
A balquena: en grans quantitats. A barrisc: sense mesura, a ull. A bastament: en quantitat
suficient.
A bastança: en quantitat suficient. A bell doll: rajant sense parar. A bell ull: a ull, sense mesurar. A besllum: a contrallum. A betzef: en abundància. A boca de fosc: entrant la nit. A bocadents: de cara a terra. A bocons: gitat mirant a terra. A bon compte: segons allò que
hom pot jutjar.
A bon dret: amb justícia; carregat
de raó.
A bondó: en abundància. A boqueta de nit: quan comença
a fosquejar.
A borbolls: precipitadament, mig
nugant-se la veu. A borbollades: tumultuosament i amb intermitències. A borbollons: tumultuosament i amb intermitències. A bordolls: tumultuosament. A bots i barrals: fer un gran
xàfec.
A cabassos: en abundància. A cada moment: amb una gran
freqüència.
A capgirells: donant tombs de
manera irregular.
A caramull: en abundància. A carretades: en abundància. A carta cabal: amb coneixement. A cau d’orella: en veu baixa. A cavall: anar en vehicle. A cegues: amb desconeixement
d’una cosa, sense tenir-ne informació.
A coll: sobre la regió veïna al coll,
els muscles i l’esquena.
A collibè: assegut sobre l’espatla. A colp calent: a l’acte, de
seguida.
A compte: com a part d’una
quantitat a pagar.
A contracor: vencent un
sentiment de repugnància, de mala gana.
A contrapèl: en direcció contrària
a la natural.
A cop calent: a l’acte, de seguida. A còpia de: emprant insistentment
un mitjà.
A cor què vols: amb satisfacció
completa.
A corre-cuita: Amb moltes
presses.
A corrua feta: sense parar. A cuita-corrents: amb moltes
presses.
A dalt: a la part superior. A degolla: sense donar quarter. A deshora: fora de temps, a una
hora intempestiva, fora d’hora.
A destemps: fora de temps. A devora: prop.
A dojo: en abundància. A doll:en abundància. A dreta llei: d’acord amb la llei. A dretcient: expressament. A dretes: expressament; ben fet,
correctament.
A dues llums: a l’hora foscant o a
l’hora de punta del dia.
A empentes i redolons: amb
entrebancs i dificultats.
A escar: a preu fet. A escara: a preu fet. A escarada: a preu fet. A escruix: d’acord amb el preu
invariable d’un arrendament.
A espentes i redolons: amb
entrebancs i dificultats.
A espentes: de pressa i amb
descortesia.
A estall: a preu fet.
A falta de: mancat, no tenint. A flotons: de manera tumultuosa i
discontínua.
A forfollons: tumultuosament i
amb intermitències.
A fosques: sense llum. A frec: molt a la vora. A furt: de manera encoberta. A gatameu: posant els peus i les
mans a terra.
A gavadals: en abundància, en
gran quantitat.
A genollons: caminant amb els
genolls.
A gosades: certament, en veritat. A grans trets: sense mirar en
detalls.
A gratcients: amb intenció. A gust: Volenterosament, amb
satisfacció.
A hora foscant: a l’hora del
crepuscle.
A hora horada: en el darrer
moment.
A hores d’ara: en els moments
actuals, ara mateix.
A l’abandó: en estat d’abandó. A l’albir de: a la lliure voluntat de. A l’empèl: damunt d’un animal
però sense sella.
A l’encop: alhora.
A l’engròs: en grans quantitats. A l’entorn: pels voltants.
A l’escapça: sense saber allò que
es desitjava saber.
A l’esgarriada: en dispersió. A l’esquerra: a la banda de la
sinistra.
A l’horabaixa: a la posta del sol. A l’inrevés: amb sentit oposat. A l’instant: Immediatament. A l’orsa: contra la direcció del
vent.
A l’uf: en abundància.
A la babalà: de qualsevol manera. A la baldor: en gran quantitat. A la bestreta: per endavant. A la biorxa: malament, al revés
del que voldríem.
A la darreria: cap a la fi. A la deriva: sense govern, endut
pel vent o pel corrent.
A la dreta: cap a la part de la
dreta.
A la dula: sense control de ningú. A la força: contra voluntat. A la gatzoneta: arrossegant les
cames de manera que les natges toquen els talons.
A la impensada: inesperadament. A la llarga: a la fi, passat molt de
temps.
A la matinada: a trenc d’alba.
A la menuda: al detall (venda). A la mercé de: a l’arbitri, a la
discreció d’algú.
A la millor: amb més sort. A la percaça de: a la caça de, en
cerca de.
A la primeria: al començament. A la quinta forca:molt lluny. A la regalada: amb molta
satisfacció a tot plaer.
A la tarda: durant la tarda. A la valenta: amb gran voluntat i
esforç, bravament.
A la vesprada: durant la
vesprada.
A la vora: prop de.
A la xirinxina: seient cama ací
cama allà sobre les espatles d’algú.
A les acaballes: en els darrers
momets.
A les envistes: prop d’un lloc
determinat.
A les fosques: sense llum. A les palpentes: ajudant-se de les
mans per avançar en lloc fosc.
A les portes de: molt a prop. A lloure: lliurement, sense cap
subjecció.
A mal borràs (anar): anar
malament, decaure.
A males penes: amb dificultats. A mans besades: amb molt de
gust, amb bona disposició.
A mans juntes: pregant molt. A mans salves: sense cap risc. A mansalva: a manta, sense cap
risc; amb les mans plenes.
A manta: en abundància. A mata-degolla: extremadament
enemistats.
A meravella: molt bé. A més: encara més.
A més a més: indica que un cosa
succeeix a una altra.
A més córrer: corrent el més
ràpidament possible.
A mig aire: a mitja alçària. A mitges: no completament. A mitjan: cap a la meitat. A muntó: molt.
A palades: en abundància. A palpes: ajudant-se de les mans
per avançar en un lloc fosc.
A pams: amb molta cura. A patolls: atropelladament. A penes: gairebé no. A peu coix: coixejant. A peu de gat: cautelosament A peu dret: dempeus. A peu pla: al mateix nivell. A peu: caminant.
A plec de braços: en braços. A pler: amb voluntat, de gust. A pleret: lentament.
A plom: verticalment. A poc a poc: lentament. A poc a poquet: lentament. A pols: fent força amb el braç
sense recolzar-se enlloc.
A poqueta nit: en arribar la nit. A posta: amb intenció deliberada. A propòsit: adequat a l’assumpte,
al cas que es tracta.
A punt: en el moment oportú,
preparat.
A punta de dia: a l’inici del dia.
A raig fet: rajant sense parar. A rajaploma: parlar o escriure tal
com ix.
A rampells: de manera
capritxosa.
A rampellades: de manera
capritxosa,impensadament.
A ras de: al mateix nivell de. A recules: avançant cap arrere. A redós: a recer, a l’abric. A remà: fora de lloc. A repèl: a desgana.
A reveure: adéu, fins una altra
vista.
A rodolons: rodolant. A ròssec: arrossegant.
A rossegons: arrossegant-se per
terra.
A senalles: en abundància. A sobre: damunt.
A son lloure: a gust seu, al seu
caprici.
A sota: a la part de davall
d’alguna cosa.
A tall de: a manera de. A tatx: separant un tros d’una
fruita per a poder-la tastar.
A terminis: a temps. A tocar: molt prop. A tomb: a propòsit. A tomballons: rodant. A tort: sense raó.
A tort i a dret: sense reflexió,
sens mirar si és amb raó o sense.
A tort i a través: de qualsevol
manera.
A tot arreu: per totes bandes. A tot córrer: corrent tan
ràpidament com siga possible.
A tot drap: molt de pressa,
contínuament.
A tot estirar: com a màxim. A tot estrop: a gran velocitat;
(usar una cosa) contínuament.
A totes passades: siga com siga. A través de: d’una punta a l’altra,
per dins.
A trenc d’alba: a primera hora del
dia.
A trompons: en abundància. A trossos i a mossos: de
qualsevol manera.
A ull nu: a primera vista. A ull: sense comptar ni mesurar. A ulls clucs: admetent allò que
hom afirma sense valorar-ne l’autenticitat.
A ulls de: segons la manera de
veure d’algú.
A ultrança: més enllà de tot límit. A vegades: de manera no massa
freqüent.
A vessar: eixir-se’n
A vista d’ocell: vist des de dalt;
amb vista de linx.
Abans d’ahir: el dia anterior a
ahir.
Abans de tot: en primer lloc. Abans que res: abans que cap
altra cosa.
Ací caic, ací m’alce: anar fent. Afluixar els cordons: gastar
diners.
Afluixar la llengua: parlar
indegudament.
Al be: assegut als muscles. 1
frases fetes 1
FRASES FETES
Abaixar veles: cedir (en unadiscussió, en una baralla...)
Abocar el cabàs: dir-ho tot. Abocar pel broc gros: parlar clar. Acabar en punta: acabar
malament.
Afluixar els cordons: pagar,
gastar diners.
Afluixar la llengua: parlar
indegudament.
Afluixar la mosca: pagar a
desgrat.
Agafar la paella pel mànec:
poder fer i desfer a voluntat
Agafar els trastets: anar-se’n. Agafar-se a braç partit:
barallar-se.
Alçar el cap: eixir de la pobresa,
recuperar-se.
Alçar la llebre: descobrir un
assumpte.
Alçar la mà: amenaçar de pegar a
algú.
Amagar l’ou: dissimular. Anar a mal borràs: anar molt
malament.
Anar a pams: amb molta cura. Anar a preu fet: afanyar-se. Anar a raig: gastar en excés. Anar a raure a un lloc: fer cap. Anar amb set pams d’ulls: posar
molta atenció.
Anar calent: resultar apallissat. Anar com un Adam: mal vestit. Anar de bracet: agafar pel braç. Anar de bòlit: atrafegar-se, actuar
precipitadament.
Anar de borina: anar de festa. Anar de cos: evacuar. Anar de gairell: anar de costat. Anar de gorra: anar sense pagar. Anar de poc: faltar poc.
Anar en punt d’onze: vestit
sense que falte cap detall.
Anar fent: subsistir sense massa
progressos.
Anar lluny d’osques:
equivocar-se.
Anar pengim-penjam: vestir
sense gens de cura.
Anar-se’n a la francesa: no dir ni
adéu.
Anar-se’n en orri: fracassar, anar
malament.
Anar-se’n la mà: passar-se’n de
ratlla.
Arribar a vènit: realització plena. Arribar i moldre: enllestir
ràpidament una cosa.
Arrufar-se el melic: acovardir-se Badar les pedres: fer molta calor. Baixar de l’hort: no saber de què
es tracta.
Ballar amb un peu: saltar
d’alegria.
Ballar l’aigua (a algú): afalagar,
seduir.
Ballar-la grassa: tindre molts
diners.
Besar el peus: humiliar-se. Beure’s el cervell: perdre el
domini de si mateix.
Beure’s l’enteniment: fer
insensateses
Bufar i fer ampolles: fer fàcilment
una cosa.
Buscar les cosquerelles:
provocar.
Buscar les puces: importunar. Buscar raons: provocar. Buidar el pap: dir tot el que cal. Calfar cadires: xafardejar. Cantar la canya: renyar. Caure del niu: perdre la
innocència.
Caure l’ànima als peus:
desanimar-se.
Caure les ales del cor:
descoratjar-se.
Caure sempre de potes: eixir ben
parat.
Clavar mossegada: aprofitar
l’avinentesa.
Conéixer d’una hora: malpensar. Contar sopars de duro: contar
grandeses.
Córrer la brama:córrer la veu. Costar un argue: ser treballós. Cremar-se els ulls: treballar en
una cosa que fa malbé la vista (cosir..)
Deixar algú blau: astorat,
esbalaït.
Deixar pelat: sense diners. Deixar-se caure: comparéixer. Dir-s’ho tot: sincerar-se. Donar ales: encoratjar. Donar calda: adular.
Donar carabassa: dir no a algú
que ha demanat la mà d’una xica.
Donar cent i ratlla: superar algú. Donar garses per perdius: fer
passar una cosa per una altra.
Donar peixet: donar confiances. Donar un mal pas: infringir la llei. Donar-se a conéixer: llevar-se la
careta.
Dormir amb l’orella dreta: vigilar. Dormir com un peix: dormir
profundament.
Dormir de memòria: dormir
panxa per amunt.
Eixir-se de mare: Inundar (un riu),
exaltar-se.
Embolicar la troca: complicar. Engolir-se el cullerot: mostrar-se
orgullós.
Ensenyar l’orella: no saber
dissimular.
Escampar la boira (el poll):
anar-se’n, marxar per distraure’s.
Escurar la butxaca: llevar-li els
diners a algú.
Esperar que ploga: atardar-se. Estar a l’aguait: vigilar.
Estar a la lluna: no saber, ignorar
una cosa.
Estar a mata-degolla: estar
barallats, renyits.
Estar a tot i a totes: estar decidit
a tot.
Estar al cap (duna cosa) : saber
completament una cosa
Estar al cas: atendre. Estar begut de galtes: prim. Estar com a cal sogre: seure ben
còmode.
Estar com un cep: ebri. Estar com un gànguil: prim. Estar de: tenir afecte, tenir
interés.
Estar de bona lluna: estar de bon
humor.
Estar de frutis: estar de mal
humor.
Estar de mala lluna: malhumorat. Estar de pega: no tindre sort. Estar en punxes: impacientar-se. Estar fet una coca: estar molt
malalt o esgotat.
Estar fins al capdamunt: estar
cansat d’algú o d’alguna cosa.
Estar fora de to: perdre la
contenció.
Estar gat: estar borratxo. Estar peix: no saber res d’un
tema.
Estar per: estar en lloc d’algú. Estar pet: embriac.
Estar que peta: estar massa gros. Estar si cau no cau: perillar. Estar tou: satisfet.
Estar trencat de color: estar
malalt.
Estar-se de: prescindir-ne,
renunciar a, abstenir-se de.
Estirar els ossos: jeure. Faltar un bull (a algú): tindre poc
de trellat.
Fer aigües: amenaçar ruïna. Fer anys i panys: fer molt de
temps.
Fer bon paper: se amable. Fer bona gavella: avindre’s. Fer bondat: comportar-se bé,
especialment un infant.
Fer bones miques: entendre’s,
simpatitzar.
Fer calaix: tindre bons ingressos. Fer campana: no assistir a
classe.
Fer cap: comparéixer, arribar a
destinació.
Fer cara de pomes agres: estar
enfadat.
Fer casa: guanyar i estalviar. Fer cisa: estafar.
Fer com qui sent ploure: obrar
sense fer cas del que hom li diu.
Fer córrer les tisores: criticar. Fer costat: ajudar algú. Fer creu i ratlla: oblidar o
perdonar alguna cosa; no voler-ne saber res més.
Fer curt: resultar errat per defecte
de càlcul.
Fer denteta: fer enveja. Fer (de) dissabte: fer neteja. Fer eixir els cabells bancs: fer
passar penes.
Fer el borinot: remugar en veu
baixa.
Fer el cor fort: sobreposar-se a
les adversitats.
Fer el desentés: no donar-se per
al·ludit.
Fer el fet: obtindre el resultat
desitjat.
Fer el mandra: tindre peresa. Fer el manta: gandulejar. Fer el paparra: aprofitar-se’n. Fer el paperot: fingir.
Fer el pes: convéncer, satisfer. Fer el plat (d’una cosa): donar
una gran importància a un tema.
Fer el préssec: deixar-se enredar. Fer els ulls grossos: ser
permissiu.
Fer embuts: no parlar clar.
Fer entrada de cavall sicilià:
començar alguna cosa amb gran arrancada i no acabar-la.
Fer escarafalls: manifestar
desaprovació.
Fer fallida (un comerç): cessar
de fer els seus pagaments.
Fer feredat: horroritzar, fer por. Fer figa: fallar alguna cosa. Fer fila: tindre un aspecte ridícul. Fer fira: divertir-se.
Fer forat: menjar molt; afectar. Fer girar el cervell: marejar,
trastocar.
Fer i desfer: manar, regir. Fer l’agost: (en un negoci)
guanyar-hi molt.
Fer l’aleta: festejar una dona. Fer l’ànec: estar a les acaballes,
morir, ofegar-se.
Fer l’efecte: semblar per la
impressió que produeix.
Fer l’enze: fer el desentés. Fer l’esquena a algú: ajudar un
altre a progressar
Fer l’orni: no donar-se per al·ludit. Fer l’ull viu: espavilar-se. Fer l’ullet: fer un senyal tancant
l’ull.
Fer la creu: no voler saber res
més.
Fer la gara-gara: afalagar. Fer la ganyota: morir-se. Fer la guitza (a algú):
molestar-lo, destorbar-lo d’allò que vol fer, importunar.
Fer la mà: Molestar.
Fer la murga: amoïnar, molestar. Fer la papallona: ser inconstant. Fer la pilota: adular.
Fer la rateta: reflectir llum amb un
espill.
Fer la visita del metge: estar poc
de temps.
Fer la viu-viu: anar tirant. Fer llufa: fallir.
Fer marrada: fer camí pegant una
volta.
Fer mans i mànegues:
esforçar-se molt a aconesforçar-seguir alguna cosa.
Fer malves: morir.
Fer miques (una cosa):
trencar-la en fragments menuts.
Fer nosa: obstruir, dificultar. Fer nyic-nyic: molestar amb
insistència.
Fer pam i pipa: burlar-se. Fer patxoca: fer goig. Fer peça: agradar.
Fer pits i llonzes: esforçar-se
molt.
Fer planxa: equivocar-se. Fer plat (d’una cosa): donar
importància.
Fer racó: fer guanys il·lícits. Fer safareig: dir-ho a tothom. Fer salat: arribar tard.
Fer tentines: caminar vacil·lant. Fer un barret: fer una xerrada. Fer un bisbe: dir dos persones
alhora les mateixes paraules.
Fer un jaç: fer un nyap, un
desastre.
Fer un pensament: decidir-se. Fer un riu: orinar.
Fer volar coloms: il·lusionar-se. Fer xixines: destrossar. 2
frases fetes 2
Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la
grossa.
Fer-li una cara nova: apallissar
algú
Fer-ne cinc cèntims: resumir. Fer-ne un gra massa: excedir-se. Fer-se amb algú: tractar-s’hi. Fer-se el minso: aparentar
mansuetud.
Fer-se escàpol: escapar-se. Fer-se seu: guanyar-se la voluntat
d’algú.
Fer-se’n creus (d’una cosa):
admirar-se, estranyar-se.
Ficar cullerada: intervenir sense
ser demanat.
Ficar el rem: enganyar-se. Ficar la banya: entossudir-se. Filar prim: pensar de manera
subtil.
Fregar pels morros: retraure
alguna cosa.
Gastar fums: resumeir,
fatxendejar.
Girar cua: anar-se’n.
Girar full: canviar de tema, eludir
una qüestió.
Guanyar la joia: tindre sort. Guanyar-se les garrofes:
guanyar-se la vida.
Haver begut oli: no tindre ja
remei.
Haver inventat la sopa d’all:
presumir d’intel·ligent.
Haver xafat merda: tindre sort. Haver-hi gat amagat: haver-hi
intenció oculta.
Haver-hi mar de fons: haver-hi
desavinences.
Haver-hi més dies que llonganisses: sobrar temps
per fer alguna cosa.
Haver-hi roba estesa: hi ha algú
que no ha d’escoltar.
Haver-ne vist de verdes i de madures: haver passat per
situacions difícils.
Haver-n’hi per a llogar cadires:
ser alguna cosa curiosa, digna de presenciar.
Haver-se-les amb algú: discutir,
barallar-se.
Hi ha roba estesa: convé callar. Jugar-s’hi el coll: assegurar
plenament alguna cosa.
Jugar-se la camisa: arriscar-ho
tot.
Lladrar la lluna: intentar
inútilment convèncer.
Lligar-se bé les espardenyes:
agarrar coratge, prendre precaucions.
Mantindre a ratlla: parar els
peus.
Matar el cuc: menjar una mica. Menjar-se la partida: endevinar
les intencions.
Mossegar-se la llengua: callar. Moure tabola: divertir-se. No arribar als talons: no
poder-se comparar.
No arribar la sang al riu: no ser
greu.
No badar boca: no dir res. No cabre a la pell: sentir-se molt
satisfet.
No deixar-ho florir (alguna cosa): gastar-la prompte. No eixir els comptes: obtenir un
resultat inferior a l’esperat.
No encendre borrall: no
comprendre res.
No estar catòlic: no trobar-se bé
de salut.
No fer ni fred ni calor (una cosa a algú): ser-li indiferent. No fer-ne un brot: no fer gens de
faena.
No haver ni rei ni roc: no
haver-hi autoritat.
No haver-hi res a dir: reconéixer
la veritat.
No menjar per no cagar: ser un
garrepa, gasiu.
No mirar a la cara: tindre aversió. No mirar cap ni cara: no tenir
respecte a ningú.
No parar en torreta: no
descansar.
No poder dir ni fava: quedar-se
sense alé.
No poder pair: tindre entravessat. No saber avindre’s: no fer lliga,
estranyar-se’n molt.
No saber el que es pesca:
ignorar.
No tenir ni cap ni peus: estar
una cosa mal feta.
No tenir retop: ésser irrebatible,
no tenir rèplica possible.
No tindre nom: ser inaudit ( un
fet, una cosa, una persona).
No tindre pilota a l’olla: no tindre
recursos econòmics.
No tindre retop: irrebaible. No tindre un clau: no tindre
diners.
No tindre sang a l’ull: no tindre
compassió.
No tindre trellat: no tindre sentit. No tocar la camisa a la pell:
tindre por.
No traure res a carregador: no
ficar-se res a la butxaca.
Omplir el pap: menjar. Pagar a tocatoni: pagar al
comptat.
Pagar els plats trencats: rebre
sense culpa.
Pagar la festa: ser víctima de la
diversió dels altres.
Parar esment: fixar-se.
Parlar foradat: dir incoherències. Partir pel mig: dividir.
Passar a pèl i repèl: enganyar. Passar de taca d’oli: excedir-se. Passar l’estona: entretindre’s. Passar pel sedàs: analitzar amb
detall.
Passar per l’adreçador: haver de
fer alguna cosa vulgues o no, fer seguir una vida recta.
Pegar la cabotada: estar d’acord. Pensar amb els peus: pensar
poc i de mala manera.
Pesar figues: fer becaines. Perdre bous i esquelles:
quedar-se quedar-senquedar-se res.
Perdre el senderi: perdre el
domini de si mateix.
Perdre l’esma/esme:
descoratjar-se.
Perdre l’oremus: embogir, perdre
el domini de si mateix.
Pesar figues: fer becaines,
adormir-se.
Picar l’ham: deixar-se enganyar. Picar-se les crestes: barallar-se. Ploure a bots i barrals: ploure
molt.
Portar una bona gepa: tindre
molts deutes.
Posar en dansa: posar en curs
d’acció.
Posar fil a la agulla: posar-se a
fer una tasca.
Posar-se a to: acordar-se;
refer-se.
Posar-se pedres al fetge:
preocupar-se.
Posar-se tou: sentir satisfacció i
demostrar-ho.
Prendre-s’ho a la valenta:
interpretar desfavorablement.
Pujar a cavall: esclavitzar
dominar.
Pujar al cap: marejar.
Quedar a la lluna de València:
frustrar-se un desig.
Quedar-se en els ossos:
aprimar-se.
Quedar-se escurat: arruïnar-se Rascar-se la butxaca: pagar. Reblar el clau: insistir. Remenar les cireres: decidir. Rentar-se les mans:
desentendre’s.
Saber comptar: mirar pels propis
interessos.
Seguir la veta: complaure. Semblar gat escorxat: ser
magre, prim.
Sentir ploure: desoir,
desentendre’s.
Ser al cap del carrer: concloure
una discussió.
Ser bufar i fer ampolles: ser fàcil
de fer.
Ser clot i fava: ser el centre. Ser coix de l’ala: ser poc
intel·ligent.
Ser com la cera: ser dòcil. Ser com posar oli al cresol: un
remei molt bo.
Ser cul i camisa: avindre’s. Ser curt de gambals: tindre poca
intel·ligència.
Ser d’antiga soca: ser molt vell. Ser de bona dent: ser menjador. Ser de bona fusta: tindre bon cor. Ser de l’olla: ser dels qui manen. Ser de mala mort: ser de baixa
qualitat.
Ser de sucre: ser molt delicat. Ser el capità manaies: voler
dirigir-ho tot.
Ser figues d’un altre paner:
tractar-se d’una altra qüestió.
Ser flors i violes: anar tot molt
bé, resultar fàcil.
Ser foc d’encenalls: ser de poca
importància.
Ser huits i nous: sense valor. Ser l’ase dels colps: rebre les
conseqüències.
Ser a la balança: estar a punt de
resoldre’s.
Ser la mare dels ous: ser la
causa.
Ser prou: bastar. Ser quatre gats: ser pocs. Ser un cama-roja: no
preocupar-se.
Ser un cap de suro: neci. Ser un cap gros: ser un sabut. Ser un clau (per a algú): ser una
pena forta.
Ser (algú) un colador: beure en
excés.
Ser un neula: tindre poc caràcter.
Ser un pegat en un banc: no
escaure-hi
Ser un poca-solta: ser un
insensat, sense seny, ni trellat.
Ser un ull de poll: ser
insuportable.
Ser una aranya: traure benefici
de tot.
Ser una espasa: que destaca en
alguna activitat.
Somiar perdius: viure als núvols. Somiar truites: creure que
quelcom és possible quan no ho és, fantasiar.
Suar el sagí: suar molt. Suar la cansalada: fatigar-se. Suar la carcanada: suar molt. Tallar el bacallà (l’abadejo):
manar, dirigir.
Tancar amb pany i clau: guardar. Tindre barra: ser un
pocavergonya.
Tindre bona barra: menjar molt. Tindre bona garra: ser
caminador.
Tindre cara i ulls: tindre seny. Tindre corda: voler continuar fent
una cosa.
Tindre corretja: tindre paciència. Tindre el cap a carrerons: estar
confús.
Tindre el coll moll: ser bona
persona.
Tindre el pit carregat: estar
refredat.
Tindre la mà foradada: ser
malgastador.
Tindre la paella pel mànec: Ser
l’amo del ball.
Tindre les mans lliures: poder fer
i desfer.
Tindre mà esquerra: saber fer les
coses amb diplomàcia.
Tindre nas: ser perspicaç, d’una
visió mental aguda.
Tindre una flor al cul: viure
còmodament.
Tindre una retirada:
assemblar-se.
Tirar de veta: gastar molt,
balafiar.
Tirar el dau: decidir-se. Tirar el lleu: fer un gran esforç. Tirar pel dret: actuar
resoludament.
Tirar per terra: menysprear. Tirar-s’ho a l’esquena: no
preocupar-se.
Tocar campanes: perdre el cap,
no tindre el coneixement molt clar.
Tocar de peus a terra: ser
realista.
Tocar el crostó: apallissar. Tocar el dos: anar-se’n. Tocar el pirandó: anar-se’n. Tocar el tendre: afectar. Tocar ferro: ser supersticiós,
previndre`s contra la mala sort.
Tocar l’arpa: robar. Tocar la pera: molestar. Tocar mare: tornar al punt de
partida.
Tocar totes les tecles: ocupar-se
de moltes coses.
Tornar la pilota a joc:
puntualitzar.
Tornar-se de tots colors:
sufocar-se. 3
frases fetes 3
Tractar a baqueta: tractar amb
rigor.
Traure de polleguera: traure de
les caselles.
Treballar com un ase: treballar
molt.
Trobar l’enfilador: trobar el quid. Untar les mans: Subornar. Untar les rodes: subornar. Veure el llautó: revelar-se allò
que hi ha sota l’aparença.
Vindre a esment: acudir el
pensament.
Vindre a tall: ser oportú. Vindre com l’anell al dit: ser
oportú.
Vindre de l’hort: no saber de què
es tracta.
Voler fondre’s: avergonyir-se. Voler la mare i els pardalets:
voler-ho tot.
Vore’s verd (algú): trobar-se en
dificultats, en situació difícil. 4
barbarismes 1
CASTELLANISMES I BARBARISMES MÉS FREQÜENTS
abaratar abaratirabarcar abastar, comprendre abarrotar barrotar
abatir abatre, atuir, aterrar abertura obertura, respirall abobat encantat, parat abollar abonyegar, abonyar abort avortament
abotxornar sufocar, asfixiar,
avergonyir
abrotxar cordar, botonar abutxear esbroncar
acantilat penya-segat, espadat,
precipici, cingle
acarrejar ocasionar, comportar,
causar
acàs (si) si de cas
acaudalat acabalat, adinerat acera voravia, vorera aclarar aclarir, esbrinar, escatir aclaració aclariment
acometida escomesa || presa
(de corrent)
aconteixement esdeveniment, fet acoplament acoblament acosar encalçar, empaitar acostumbrar acostumar acovardar acovardir acreedor creditor acunyar encunyar
acuse de recibo justificant o
acusament de recepció
adecentar endegar, agençar,
acondiciar
adelantar avançar, anticipar ademés a més, a més a més adiestrar ensinistrar admitir admetre adoléixer patir, pecar adoquí llamborda, pedra afan Afany, deler afanar-se afanyar-se
afear blasmar, retreure, enlletgir afrenta afront, greuge
agalles coratge, molt de valor, pit,
ànim
agasajo afalac, compliment agatxar-se ajupir-se, abaixar-se agobiar aclaparar, atabalar,
afeixugar
agotar esgotar, exhaurir agrad gust, grat agravar agreujar
agraviar agreujar, ofendre agravio greuge
agüero auguri, averany aguileny aguilenc
agujetes fiblades, punxades,
agulletes
ahínco deler, afany ahorrar estalviar aiguar aigualir alabar lloar
alardejar vanar-se, gallejar albedrío albir, arbitri albornós barnús alboroto esvalot, cridòria alcançar assolir, arribar, abastar aldaba argolla, pernet, pica porta aleació aliatge (m.) , lliga alentar encoratjar, animar alevosia perfídia, traïdoria alinyar amanir, adobar alfarer terrissaire, gerrer, oller alfombra catifa, estora, tapís alicaigut alacaigut, decaigut,
abatut, desanimat
aliento alé, ànim alinyar amanir, adobar aliviar alleujar || alleugerir almeja c.loïssa, copinya almorrana morena alpiste escaiola alquiler lloguer alquitrà quitrà
alrededors voltants, rodalia altillo entresolat, mansarda,
golfes, sostremort
alumbrat enllumenat,
enllumenatge
allunitzar allunar amaestrar ensinistrar amamantar alletar, lactar amanéixer (subs.) alba, albada amanéixer (v.) Llostrejar, clarejar amansar amansir
amapola rosella àmbar ambre
ambos ambdós, tots dos ameno amé, plaent amerissar amarar
amilanar-se acovardir, acoquinar,
intimidar, aclaparar
aminorar minorar, minvar,
disminuir amodorrar-se ensopir-se amoldar emmotllar amordassat emmordassat amortiguar esmorteir amparo empara ampolla bambolla, bufa amurallar emmurallar ancla àncora andami bastida andén andana, moll àngul angle
angustia angoixa, angúnia anidar niar, niuar
ansiar cobejar, delerar, ansiejar antebraç avantbraç
anticipo avanç, acompte,
bestreta
antifàs careta, màscara antojar-se antullar-se, tenir un
rampell
anyadir afegir
apacible plàcida, tranquil·la apaciguar apaivagar apanyo adob, arranjament aparato aparell, aparat,
dispositiu
aparatós espectacular apariència aparença apego afecció, inclinació apenar afligir
apenes a penes, amb prou
faenes quasi no, gairebé no
apercibir apercebre, prevenir apissonadora piconadora aplaçar ajornar, diferir (aplaçar =
donar un lloc de treball)
aplastant rotunda, indiscutible,
aclaparadora
aplastar esclafar, aixafar aplauso aplaudiment apoiar ajudar ,donar suport,
recolzar
apolillar-se arnar-se, corcar-se apremiar apressar, constrényer apresar detindre, capturar,
arrestar
apressuradament
apressadament
apretar prémer, pitjar, tibar,
estrényer, comprimir, cenyir
apurar esgotar, exhaurir, afligir apuro dificultat, embolic, embull aquestos aquests, estos armonia harmonia àrbit àrbitre arboleda arbreda
arcén voravia lateral, voral,
vorera
arcilla argila
aro cèrcol, segment, argolla,
rodell
arrabal raval arraigar arrelar
arranque arrancada, embranzida arrastrar arrossegar
arrebatar arrabassar, arravatar arrecif escull, baix
arreglo adob, arranjament, pegot arremetida arremesa
arrepentir-se penedir-se arrojar traure, vomitar, boçar arroio rierol, calçada arrollar atropellar
artesonat enteixinat, tegellar artilugi artefacte, giny
artimanya artifici, trampa, parany asador ast
asat rostit asco fàstic assediar assetjar assedio setge aseo netedat, condícia asombrós estrany, sorprenent asqua brasa
assafata cambrera, assistenta assamblea assemblea assiento seient, assentament assomar traure el cap, apuntar,
aguaitar, guaitar
assombrar astorar, admirar asustar espantar, atemorir,
estamordir, esglaiar
astilla estella astiller drassana atadura lligament, lligam atareat aqueferat, enfaenat atascar encallar, embussar ataüt taüt
ataviar-se abillar-se atemorisar atemorir
aterrat aterrit, atemorit, espantat aterrissar aterrar, prendre terra atestiguar testificar, testimoniar atiborrar embotir, atapeir,
atibacar
atolondrat atabalat, esvalotat atornillar cargolar, caragolar atragantar-se entravessar-se, atràs retard, endarreriment,
subdesenvolupament
atravessar travessar, creuar atril faristol
atzavatxe atzabeja aullar udolar aunar unir, ajuntar-se avalanxa allau avantposar anteposar avaro avar, avariciós, gasiu,
mesquí
avasallar dominar, sotmetre averiguar esbrinar, escatir avestruç estruç
avorréixer avorrir babosa llimac bactèria bacteri
badén gual, corregall bahia badia balsa rai
bandeja safata, platera, plata bandido bandit, bandoler banquillo banqueta
barco embarcació, vaixell, nau barquillo neula
barruntar sospitar, malpensar bàrtuls estris, trastets, equip bassura fem, escombraries batir batre, remenar, trinxar bedel bidell
berberecho catxell, escopinya biombo paravent, mampara bisagra frontissa
bisco guenyo, guerxo
bisiesto bixest (any de traspàs) bisuteria bijuteria
bobada bajanada bobo babau bocacalle cantonada,
embocadura
bocadillo entrepà, sandvitx bocina botzina
bócio goll
bolso bossa, moneder, sac de
mà
bombilla bombeta bonito bonítol boquete esvoranc botiquí farmaciola botxorn xafogor, vergonya,
deshonor
bucejar capbussar-se buhardilla golfa, mansarda buitre voltor
bulto embalum, paquet búsqueda recerca, cerca busso bus, escafandrer bussó bústia, boca cabestrillo cabestrell cadera maluc, flanc
calentar calfar, escalfar, caldejar calentura febre
calificar qualificar calitat qualitat
càmara cambra, sala, càmera camarí cambril
camarot cabina
camilla (taula) tendur, taula amb
faldes, taula amb braser
camilla llitera, baiard caminata caminada candau cadenat candelabro canelobre cansanci cansament, cansera cantitat quantitat
canyeria canonada caradura tenir barra, barrut carajillo cigaló, rebentat, tocat caréixer mancar, faltar, freturar carinyo afecte, estimació cartelera cartellera cascarràbies rondinaire,
remugador, pudent, mastegatatxes, malgeni
casi quasi
catarata cascada. saltant catastre cadastre
catxivatxe andròmina, endergues catxondo divertit, graciós, calent caudal cabal {quantitat} cautiu captiu
cebo esquer, enceb celofà cel·lofana celós gelós 5
barbarismes 2
celosia gelosia, ventalla cerradura pany
cerrajero manyà, serraller cerrojo pany, forrellat, tanca césped gespa
cetro ceptre
cierre tancament, tanca, fermall ciervo cérvol cigüenya cigonya cimentar fonamentar cinzell cisell ciudatà ciutadà claretat claredat claro clariana, clapa coaligar-se coalitzar-se cofradia confraria coixera coixesa, coixària colilla burilla, punta de cigar col·lisionar col·lidir
coletilla afegitó
colgador penjador, penja-robes colmar curullar
colmena arna, rusc
colmo curull, allò que no hi ha columpi gronxador, agrunsadora compadéixer compadir companyerisme companyonia complexe complex
composar compondre,
composar= imposar arbitràriament a algú una multa o contribució
compostura endreç, agençament comunment comunament concejal regidor, edil, conseller condó comdó, preservatiu condolència condolença, condol conllevar comportar
connexionar connectar cono con
conta compte
convulsionar convulsar conxa closca, valva, petxina copla cobla
copo floc, borrall, volva corassonada pressentiment,
corada
corba revolt, revolta cordillera serralada cordura seny corpinyo cosset
corriment esllavissada, solsida corsé cotilla
corseteria cotilleria costra crosta
cotejar acarar, comparar,
confrontar
cotidià quotidià cotilla tafaner, xafarder coto vedat, devesa cotxino porc, brut creència creença
criader viver, planter, almàixera crio criatura
croar raucar
crusar creuar, travessar cruse encreuament, cruïlla cuartel caserna, quarter cuarto cambra, habitació cuba bóta, vaixell cubilet gobelet, pot, potet cubito glaçó
cuerno corn, banya cuero cuir, cuiro cuidadós acurat, curós,
primmirat
culebra colobra, serp culpabilitzar culpar
cumpleanys aniversari, natalici
cuna bressol cunya tascó, falca
cupo quota, part, contingent curiosejar tafanejar curva revolta || Corba cutxilla ganiveta, tallant danyí danyós
de par en par de bat a bat debacle desfeta
debatir debatre decà, decano degà
decepcionar decebre, defraudar decimonònic vuitcentista decodificador descodificador dehesa devesa
delantal davantal
demés (els) els altres, la resta deparar proporcionar, fornir,
procurar
derramament vessada,
vessament
derramar vessar, abocar derretir fondre
derribar derrocar, enderrocar,
abatre
derrotxar malgastar, malbaratar desaforat desmesurat, contra llei desavenència desavinença desasseat descurat, desendreçat, descuidat, desagençat desagraviar desagreujar desahogo alleujament
desahuciar desnonar, acomiadar,
desdonar
desarme desarmament desarrollar desenvolupar descaro barra
descollar Sobresortir || Excel·lir descuidar descurar, negligir ||
distraure
desde luego sens dubte, és clar,
per descomptat
desditxa dissort
desempenyar {un paper} exercir,
fer
desenfadat desimbolt,
desembarassat
desetxable d’un sol ús, d’ús limitat desetxar rebutjar, refusar,
excloure
desfalléixer defallir desfile desfilada
desganyitar-se esgargamellar-se desguassar desballestar, desbastar deslís relliscada deslumbrar enlluernar desmadrar-se descontrolar-se desmoronar-se esllavisar-se, ensorrar-se despampanant espatarrant, desconcertant
despedida acomiadament, comiat m.
despedir acomiadar, despatxar despegue enlairament, arrancada despejar aclarir, desembarassar
|| aïllar {una incògnita}
despensa rebost
despido comiat || acomiadament despilfarrar malversar, balafiar despreci menyspreu, desdeny desprovist desproveït, mancat destino destí {sort} || destinació
{lloc} || càrrec, lloc de treball
destornillador tornavís,
descaragolador
desvanéixer evanir, esborrar detentar detenir, tenir
deuda deute dintel llinda
disfrutar gaudir, fruir,
passar-s’ho bé || tenir
dispondre disposar distingo distinguo ditxa sort, felicicitat ditxo dita, sentència
ditxós feliç, venturós, benaurat divisar entreveure, albirar donar a la fuga fugar, pegar a
fugir
donar-se compte adonar-se dormiló dormilega drogadicte drogoadicte eje eix empanyar entelar empenyar-se entestar-se, obstinar-se, aferrar-se || endeutar-se emplear usar en ves de en lloc de ecaréixer encarir || recomanar encarinyar-se afeccionar-se encendedor encenedor encimera damuntera, cuina
encastada
encina alzina
enchufe endoll || amiguisme enfado enuig
enfermetat malaltia engorròs enutjós, molest engrassar greixar, untar || adobar enmienda esmena
enrecordar(-se) recordar(-se) enredo embolic, tripijoc ensaladera enciamera ensaladilla ensalada, amanida ensalçar enaltir, exalçar ensenada badia, cala ensimismat abstret, consirós,
entotsolat
enterar-se assabentar-se, saber,
adonar-se
entranyar comportar envio tramesa equis ics, xeis
escalofrio calfred, esgarrifança escany escó, escon
escaparate aparador escollo escull
escomençar començar, iniciar esguinç esquinç
eslabó baula, anella
esmeralda maragda, esmaragda esmerar-se mirar-s’hi, aplicar-se espuma bromera, escuma esquàlid prim, escanyolit,
desnerit
estallar rebentar, esclafar estància estança, habitació ||
estada, sojorn
estera estora estorní estornell estrellar-se estavellar-se estreméixer estremir, escruixir estribo estrep
esvanéixer esvair, defallir,
esvanir exprimidor espremedora extendre estendre extraditar extradir. extranger estranger extrany estrany
fallar (sentència) sentenciar,
dictar o pronunciar sentència
fallo error, errada || sentència fardo fardell, paquet
farol fanal, faró, || mentida
favoréixer afavorir favorit preferit fetxa data fehacient fefaent felpa pelfa
fi i al cap (al) al cap i a la fi, al
capdavall
fiambre carn freda || cadàver fiambrera carmanyola,
portaviandes
financiar finançar
finiquito finiment, quitament, (de
la quitança, (de la ) liquidació
fleco serell
fletar (un vaixell) noliejar fletxasso amor sobtat floréixer florir formateig formatació frambuessa gerd, gerdó frescura (cara) barra, gosadia,
atreviment
fresó maduixot, fraga
frioler fredolic, fredolec, fredeluc front a enfront de, davant fronterís fronterer fulla {de paper} full, foli m. fundició foneria || fosa gafe mala sort, malastruc galardonar guardonar galgo llebrer
ganader ramader ganància guany, lucre m. garabato gargot garantitzar garantir gasto despesa gatell, gatillo gallet gavilà esparver gaviota gavina
gemelos bessons || binocles ||
botons dels punys
glaciar gelera, glacera golossines llepolies,
llaminadures
gordo gras, obés gorgorito refilet gotero degotador
grajea dragea, píndola || confit grave greu
grieta esquerda, clivella, escletxa grifo aixeta, broc
guardabarros parafang
guarida cau, amagatall || aixopluc guasson burleta
guirnalda garlanda hacienda hisenda halagar afalagar hardware maquinari
hassanya proesa, gesta, feta hasta fins (a)
hiedra heura hiel fel
hinxa seguidor, aficionat hipo singlot
hojaldre pasta de full hombrera musclera hongo fong, bolet
hospedar albergar, allotjar, acollir hossico morro, musell
hostigar assotar, calcigar ||
fuetejar
hueco buit || esponjós, flonjo huella empremta, petja, rastre huerfano orfe
huésped hoste humillar humiliar húngar hongarés hutxa guardiola, vidriola icono icona
iman imant || imam 6
barbarismes 3
immediacions rodalies, voltants impar imparell, senar
imprenta impremta inalàmbric sense fil incautar-se apoderar-se inclús fins i tot, àdhuc inconfundible inconfusible incurrir incórrer
infundir infondre inginier enginyer ingle engonal inhalàmbric sense fil injertar empeltar inscribir inscriure insertar inserir interrumpir interrompre invernader hivernacle invernal hivernal inverosímil inversemblant iraquí iraquià israelí israelià jabalí senglar jalea gelea
jaleo rebombori, avalot, escàndol jaque escac
jarabe xarop jarra pitxer jaula gàbia
jefatura prefectura, direcció jinete genet
juanete galindó
junt a al costat de. prop de,
juntament amb
juntar ajuntar jusgat jutjat
laçarillo pigall, gos guia lacra xacra, tara ladera aiguavés, vessant lago llac
laguna llacuna, estany
làmpara làmpada, bombeta, llum lanxa llanxa
lavanderia bugaderia leal lleial
lealtat lleialtat lejia lleixiu
lentilla lent de contacte, lentícula ligero lleuger
lija, paper de paper de vidre,
paper d’escata
lijar escatar, polir limosna almoina
limiaparabrises eixugaparabrises lio embolic
llaga nafra, ferida llama flama llamatiu cridaner llanto plor, plany llargar amollar, afluixar llastimar malmetre llavero clauer lletrero cartell, rètol lliberar alliberar llinterna llanterna lograr aconseguir
luego després, aviat, prompte lujo luxe
luto condol
lutxa lluita, brega, baralla maceta test, cossiol madera fusta
madriguera cau, lludriguera mailing publitramesa maillot mallot
malograr malmetre, espatllar manantial deu, font, ullal,
brollador
manar rajar, brollar
mançanilla camamil·la,
camamilla
manecilla maneta, busca manga màniga, mànega manivela maneta
mansana bloc de cases, illa manteca sagí, saïm, llard manteleria joc/parament de taula marica o maricon doneta,
marieta
marimatxo Gallimarsot mariposa papallona, palometa màrmol marbre
marxitar-se emmusteir-se,
pansir-se, marcir-se
màstil pal, arbre
matarife matador, escorxador medir mesurar, amidar, fer mejillons clòtxines, musclos melenut cabellut
mella osca, senyal
mella, fer marcar || crebantar membrillo codony, codonyat menatge parament de taula mendic captaire, mendicant,
pidolaire, captador
mendruc rosegó, tros,bocí, crostó menguar minvar
mengano en tal mengua minva
menos (por lo) almenys, si més
no
menospreci menyspreu mentira mentida menut (a) sovint
menyique menovell, dit menut merengue merenga
merlussa lluç || mona, pet mermar minvar
messeta altiplà, pla
metxer encenedor || blener || broc
|| mistera
miga molla, mica milloria millora mimbre vímet, vim minusvalia discapacitat,
minusvalidesa
mirilla espieta, reixeta || mira mirlo merla
mixte mixt
modals maneres, formes modorra ensopiment moldures motlures moll (matalàs) molla, resort monasteri monestir monedero portamonedes moscardó borinot movilitzar mobilitzar muleta crossa
munyeca puny, canell, monyica musgo verdet, molsa
muslo cuixa nàcar nacre
nada menos ni menys ni més nalga natja
navaixa navalla naviera naviliera navio navili
neumonia pneumònia ni molt menys ni de bon tros,
amb molta diferència
nitxo nínxol nisprer nesprer nòria sénia, sínia
nòvia núvia, || xicota, promesa novillo jònec
nòvio nuvi || promés, xicot número {quantitat} nombre nutrir nodrir
obispat bisbat oblea neula, hòstia
ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc ofertar oferir, traure a concurs office recuina
oïdo oïda || orella ójala tant de bo!
ojo! Compte!, atenció! Alerta! olfat olfacte
olvidar oblidar
ombligo melic, llombrígol oràcul oracle
ordenyar munyir orfelinat orfenat orilla vora || marge, riba otear atalaiar
otonyal tardoral otorgar atorgar ovillo cabdell
pajarita llacet, corbata de llaç palco llotja, tribuna
palillo escuradents || boixet panal bresca
panel plafó, panell pantorrilla tou de la cama,
panxell
panyals bolquers panyo drap
paper de lija paper de vidre,
d’escata
papilla farinetes par parell || par parabien enhorabona paracaides paracaigudes parader localització || parador paradògic paradoxal paraigües paraigua (sing.) paraís paradís
pararraios parallamps pareat apariat paro atur, aturada pàrpad parpella, parpall pàrraf paràgraf parrilla graella
part (mèdic) informe, comunicat parxe pedaç
pasmosa sorprenent,
esbalaïdora, espaterrant, espatarrant
passacalle passacarrer, cercavila passillo passadís, corredor pata pota, cama, petge patada potada, puntelló paulatinament gradualment, de
mica en mica, a poc a poc
pato ànec
pavo titot, tito, gall dindi, polit.
Paó
pavor por, pànic, paor, paüra,
feredat, basarda
peató vianant, transeünt peatonal de vianants peca piga
pedido comanda
pegar apegar, enganxar || escaure pegar foc calar foc
pegatina adhesiu pelear barallar-se
peluqueria perruqueria, barberia penalti penal
pepino cogombre
percanç percaç, contratemps,
soscaire
percatar-se adonar-se
permanéixer quedar-se, romandre permitir permetre
pertenéixer pertànyer pescadilla llucet, llúcera pessadilla malson
pesunya peüngla, peülla petroler petrolier petxuga pit
pimentó pebre roig, pebre, pebrot pitar xiular
pitillo cigarret pito xiulet plaç termini, terme
plagat ple, farcit, atapeït, reblit,
cafit pleit plet plusvalia plusvàlua polac polonés polea politja polilla arna
pómez, pedra pedra tosca poc més o menys si fa no fa porcelana porcellana postre postres
postrimeries acaballes,
darreries
prenda penyora || peça, vestit ||
joia
prendar-se corprendre’s,
enamorar-se
préstam préstec pretenir pretendre
prevaléixer prevaler, prevaldre primar destacar,sobresortir probar provar, emprovar, tastar prògim proïsme
promedi (o promig) mitjana f. prompte (de) de sobte prorrumpir prorrompre proscribir proscriure proveedor proveïdor provist preveït pulgada polzada pulgar polze, dit gros quartel caserna || quarter quarto habitació, cambra gairebé quasi, gairebé quatrillissos quadrigèmins quatrimestre quadrimestre quebrantar infringir, violar querida amistançada querido amant quico dacsa torrada quiebra fallida, crac quilat o quilate quirat quintal quintar radere, raere darrere ràfaga ràfega || ratxa ràfting descens en bot
raís de (a) arran de, per motiu de raro estrany, rar
rascacels gratacels rasgo tret, detall, gest, traç raspa rapa || espina (de peix) rato estona, moment || fum, niu reaci rebec, renitent, refractari reanudar reprendre
real reial {de rei} || real {de
realitat}
reanudar reprendre rebatir rebatre rebeldia rebel·lia
rebossant a caramull, pletòric rebossar vessar
rebuscar recercar, resseguir recaïda recaiguda
recapacitar repensar, meditar recaudar recaptar
receta recepta recibo rebut
recibidor rebedor, vestíbul recluir recloure
reconeixible recognoscible recorte retall, retallada 7
barbarismes 4
recurrir recórrer red xarxa || filat || ret redada batuda, agafada,
pescada
rembolso reembors,
reembossament
redondejar arredonir
reemplaç reemplaçament, lleva reflejar (o reflexar) reflectir refrendar referendar, ratificar refunfunyar remugar, rondinar registrar (un local) escorcollar rehén ostatge, reena, rehena rehusar refusar, rebutjar relicari reliquiari rellenar farcir remanent romanent rematxar reblar remediar remeiar remendar adobar, apariar remendo adob, apedaçament remitir remetre, trametre rencor rancor
renta renda
rentabilitat rendibilitat rentista rendista reparo objecció, però,
inconvenient
reparto repartiment
repent (de) de sobte, de colp, tot
d’una
repissa lleixa reposteria rebosteria resbalar relliscar respaldo respatler
resto resta, residu || els altres retaguàrdia rereguarda, ressaga reto repte
retràs retard, endarreriment retrete comuna, wàter, lavabo retxassar rebutjar, refusar revaloritzar revalorar revanxa revenja reventó rebentada revoltijo revoltim, poti-poti rípio falca || reble, reblum rissa riure m., rialla f. rite ritu
rizar arissar rizo ris, rus rodaja rodanxa rompeolas escullera ropero rober, guarda-robes rosaleda roserar ròtul rètol ruego prec sabiduria saviesa sable sabre saborejar assaborir sabrós saborós
saltamontes llagostí, llagosta salvo estalvi, estort
sangria sagnia sàrcia xàrcia scànner escàner secar assecar segurs (companyia) assegurances seïsme sisme sello segell, timbre semilla llavor, grana seno si || sina senyalar assenyalar seqüestrar segrestar sequia sequera
ser que (a no) llevat que, tret
que, a menys que
serio seriós
serio (en) de veres, de debò,
seriosament
sesgat esbiaixat seta bolet sha xa
sillín selló, seient sin embargo tanmateix slalom eslàlom sobac aixella
sobresalient excel·lent sofoco sufocació
solomillo rellomello, rellom, filet,
bistec
solventar solucionar, resoldre sombra ombra
sonido so
sonrís somrís || somriure sopòncio batistot, desmai,
sobrecor
sossegar assossegar sospetxa sospita sótan soterrani
sponsor patrocinador, mecenes sublevar-se insurgir-se sudar suar
sueldo sou, jornal supondre suposar supost suposat || supòsit supost (per) per descomptat, és
clar, evidentment
surdo esquerrà
susto esglai, espant, ensurt sustraend || subtrahent sustraure sostraure sutano en tal tabic envà, mampara taburet tamboret, escambell taco renec, paraulada, grolleria tal para qual l’un per l’altre tal que (con) amb la condició que taladrar perforar, barrinar, trepar taladre perforadora, filaberquí talant tarannà
tallo tija, tronc, tany, brot tamany grandària
tambalejar trontollar, trontollejar tantejar temptejar
taquilla armariet tarea tasca telaranya teranyina tendinitis tendonitis tenedor forquilla, forqueta tenir que haver de tentació temptació terciopelo vellut terraplén terraplé terremoto terratrèmol testic testimoni tildar titlar tilde titla, titlla timat estafat, enganyat tinglado cobert || tripijoc.
paradeta
títul títol tobillo turmell toldo tendal, vela tomillo timó, farigola tonellada tona
tonteria bajanada, beneiteria torneu torneig
tornillo caragol, vis tortilla truita tortada pa torrat tortícolis torticoli trage vestit traicionar trair transfons rerefons trastienda rebotiga tregua treva trifulca trifulga
trillissos trigèmins, bessons de 3 tuberia canonada
ugier uixer, ordenança umbral llindar unyero unglera usufructe usdefruit vale val valiós valuós valla tanca vanguàrdia avantguarda vano (en) debades, en va,
inútilment
varis (varios) alguns, diversos,
diferents
varonil Baronívol, viril vejiga bufeta, veixiga venda bena
vendatge embenat(ge) vendímia verema veneno verí, metzina ventanal finestral veraneant estiuejant verbena vetlada, revetla verdugo botxí
verduler verdulaire verja reixat, reixa, tanca verosímil versemblant vertent vessant vèrtic vertigen víbora escurçó, vibra vid cep
vinajeres setrilleres virutes encenalls vistasso ullada
volteretes tombarelles, volantins xabacà ordinari, xaró
xapusser barroer, graponer xarco bassal, toll
xasco desengany, decepció xatarra ferralla, ferro vell xilló cridaner, llampant xiringuito barracó, quiosquet xiripa xamba, sort
xistar piular xiste acudit, facècia xollo ganga, ocasió xumbera palera, zancadilla traveta zanja rasa, vall, fossat zar tzar
zumbador brunzidor zurdo esquerrà 8
frases fetes CASTELLÀ-VALENCIÀ 1
FRASES CASTELLÀ-VALENCIÀ
A cada puerco le llega su San Martín: Qui lafa, la paga
A otro perro con ese hueso: Demà
m’afaitaràs
A perro flaco todo son pulgas: Caldera vella,
bony o forat
A rey muerto, rey puesto: Bon vent i barca
nova
A tontas y a locas: A tort i a dret
A trancas y barrancas: A espentes i redolons Andar con dimes i diretes: Estar sempre amb
raons
Apaga y vámonos: Bona nit, cresol Arrimar el hombro: Donar un colp de mà Aún no asamos y ya pringamos: No feu
Pasqua abans de Rams
Como Pedro por su casa: Sense dir ni ase ni
bèstia
Con su pan se lo coma: Bon profit i faça Darse prisa: Donar-se aire
De tal palo tal astilla: Si el pare és músic, el fill
és ballador
Donde hay patrón no manda marinero: Qui
és amo governa
Echar aceite al fuego: Enverinar el vesper El cuento de nunca acabar: La cançó de
l’enfadós
En todas partes cuecen habas: Cada casa és
un món
Estar a partir un piñón: Ser la corda i el poal Estar al cabo de la calle: Saber de quin mal
s’ha de morir
Estar loco de alegría: No cabre a la pell de
goig
Estar más loco que un cencerro: Estar com
un llum
Estar pagado de sí mismo: Engolir-se el
cullerot
Hablar claro: Abocar una cosa pel broc gros Hacer aspavientos: Fer escarafalls
Írsele a uno el santo al cielo: Perdre l’oremus Juntársele a uno el cielo con la tierra:
Trobar-se entre dos focs
Llegar y besar el santo: Arribar i moldre Lo cortés no quita lo valiente: Ben dit, tot es
pot dir / Una cosa no exclou l’altra
Matarlas callando: Tirar la pedra i amagar la
mà
Meter cizaña:Enverinar el vesper Miel sobre hojuelas: Encara millor Obrar a la chita callando: Fer la seua Pájaro de cuenta: Bona peça Poner el dedo en la llaga: Tocar el viu Ponerse moños: Pujar-li els fums al cap Quien a buen árbol se arrima, buena sombra
le cobija: Qui té padrins, el bategen Quien mucho abarca poco aprieta: Qui tot ho
vol, tot ho perd
Rizar el rizo: Filar encara més prim
Ser cosa de alquilar balcones: Haver-hi per a
llogar cadires
Ser de rancio abolengo: Ser d’antiga soca Ser harina de otro costal: Això són figues
d’un altre paner
Ser mano de santo: Ser com posar oli en un
cresol
Ser más tieso que el palo de una escoba:
Anar dret com un fus
Ser un cabezón: Ser del morro fort Ser un cantamañanas: Ser un tarambana Ser un malgastador: Tindre la mà foradada Ser un pardillo: Portar llana al clatell Si te he visto, no me acuerdo: De desagraïts
el món està ple
Tener buenas piernas: Tindre bona garra Tener buenas tragaderas: Tindre bona barra Tener el demonio en el cuerpo: Haver mamat
llet de cabra
Tener miedo hasta de sus sombra: No tocar
la camisa la pell
Tener ojeriza: Ficar el dit a l’ull
Tengamos la fiesta en paz: Tranquil·litat i
bons aliments
Tomar el aire: Escampar la boira 9
