unitat_2.pps

(1)

UNITAT 2

LES PREGUNTES

FONAMENTALS

DE LA FILOSOFIA

(2)

Les preguntes fonamentals de la filosofia

• PREGUNTES RELACIONADES AMB LA NATURALESA DE LA REALITAT

• QUÈ ÉS EL QUE EXISTEIX?

• PER QUÈ EXISTEIX ALGUNA COSA EN COMPTES DE RES?

• EXISTEIX DÉU?

• EXISTEIX L’ÀNIMA HUMANA?

• _{EXISTEIX LA LLIBERTAT DE LA VOLUNTAT?}

• PREGUNTES SOBRE EL CONEIXEMENT DE LA VERITAT

• QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?

• QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT?

• QUÈ ÉS LA VERITAT? ES POT ASSOLIR LA VERITAT?

• ÉS EL MATEIX CREURE QUE SABER?

• PREGUNTES RELACIONADES AMB L’ÉSSER HUMÀ, L’ACCIÓ I LA POLÍTICA

• ENLLAÇOS

(3)

• La metafísica és la part de la filosofia que es

pregunta sobre la naturalesa general de les coses i proposa un conjunt organitzat i raonat de

respostes sobre el món com un tot.

• La metafísica es planteja, entre d’altres, aquestes

preguntes:

- Què és el que existeix?

- Per què existeix alguna cosa en comptes de res? - Existeix Déu?

- Existeix l’ànima humana?

- És possible la llibertat de la voluntat?

PREGUNTES RELACIONADES AMB

LA NATURALESA DE LA REALITAT

(4)

QUÈ ÉS EL QUE EXISTEIX?

• Diferents respostes:

- La realitat és feta d’una única substància (monisme).

- La realitat es compon de més d’una substància (pluralisme). - Tot el que existeix és material (materialisme).

- No tot és material (idealisme o espiritualisme).

• Qualsevol d’aquestes respostes és discutible.

• _{Cap d’elles pot ser demostrada o provada de manera concloent.} • Totes poden ser argumentades amb raons.

• La dificultat per respondre-les rau en la definició de paraules com «realitat»,

«substància», «matèria» o «esperit».

Les preguntes fonamentals de la filosofia

(5)

PER QUÈ EXISTEIX ALGUNA COSA EN COMPTES DE RES?

• Aquesta pregunta neix de la idea que tot ha de tenir una raó per existir.

• És l’anomenat principi de causalitat: tot té una causa, una raó de ser.  _{Ara bé, si tot té una causa, quina és la causa de la causa?}

 _{Les preguntes metafísiques ens condueixen a pensar en possibilitats que són més}

enllà del món físic.

Unitat 2.

(6)

EXISTEIX DÉU?

• La resposta a aquesta pregunta metafísica és: NO HO SABEM I NO PODEM

SABER-HO.

• Entre d’altres raons perquè la resposta depèn del significat de «Déu».

• Qualsevol d’aquestes idees és indemostrable, tot i que es poden presentar

arguments a favor i en contra.

• _{Potser per això, la posició agnòstica afirma que no tenim raons per}

decantar-nos per cap posició i prefereix no opinar-ne.

posicions

Panteista Si identifiquem Déu amb l’Univers.

Teista Si diem que Déu és quelcom diferent de l’Univers, que l’ha creat i se’n ocupa.

Deista Si diem que Déu és diferent del món, que l’ha creat però que no se’n ocupa.

Atea Si entenem que Déu és un invent dels humans i que, per tant, no existeix.

(7)

EXISTEIX L’ÀNIMA HUMANA?

Depèn del que entenguem per «ànima». L’ànima pot ser:

• El principi vital que diferencia els éssers vius dels inerts. • La part immaterial de l’ésser humà, que és immortal.

• El conjunt dels estats mentals d’un humà (experiències, pensaments,

desitjos,...). En relació amb aquest assumpte hi ha diferents posicions:

Fisicalisme

radical No hi ha estats mentals. La ment és un estat físic del cervell. Fisicalisme

moderat Els estats mentals no són estats físics del cervell però depenen del cervell.

Teoria del doble

aspecte Ment i cervell, estats mentals i físics, són dues maneres diferents de parlar del mateix.

Unitat 2.

(8)

EXISTEIX LA LLIBERTAT DE LA VOLUNTAT?

Depèn del que entenguem per «llibertat» i de quin sigui el fonament de la voluntat humana.

- Si el determinisme és vertader, la llibertat és una il·lusió. - Si la llibertat és vertadera, el determinisme és fals.

Potser, com pensava Wittgenstein, els problemes metafísics són només problemes lingüístics. Si aconseguim aclarir-los, desapareixerà el problema i no caldrà resoldre’l.

(9)

PREGUNTES SOBRE EL CONEIXEMENT DE LA VERITAT

L’epistemologia és la branca de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement, és a dir, les condicions que el fan possible, els seus límits i els criteris per decidir sobre la seva veritat.

L’epistemologia es planteja, entre d’altres, aquestes preguntes: - Què és el coneixement? - Quin és l’origen del coneixement? - Què és la veritat? - És el mateix creure que saber? - Què és la creença racional?

Quan l’epistemologia reflexiona i analitza el coneixement científic s’anomena filosofia de la ciència.

(10)

QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?

El coneixement, en sentit ampli, es pot definir com el conjunt de representacions mentals o idees que ens fem del món i de les coses.

Una part d’aquestes representacions mentals o idees pot ser vertadera.

La part del nostre coneixement que és vertadera s’anomena SABER O CONEIXEMENT EN SENTIT ESTRICTE

coneixement

saber

(11)

QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT?

• El que coneixem depèn de les fonts següents:

 _{Ara bé, quina és la principal font de coneixement?}

– Per als empiristes, la principal font de coneixement són els sentits.

– _{Per als racionalistes, la raó ens proporciona algunes idees sense necessitat}

d’obtenir-les a través dels sentits. Per exemple, la idea de substància, la de Déu o la de causa són idees innates.

 _{Aquest debat, com molts altres debats filosòfics, està per resoldre.}

percepció Copsa i interpreta les sensacions dels sentits.

raó Relaciona les informacions de què disposem, fa

generalitzacions, comparacions i deduccions.

autoritat dels

altres Ens dóna informació sense haver de percebre-la ni raonar-la per nosaltres mateixos.

Unitat 2.

(12)

QUÈ ÉS LA VERITAT? ES POT ASSOLIR LA VERITAT?

Què és la veritat? Es pot assolir la veritat?

 Diferents opinions:

- La veritat és la correspondència de les idees amb els fets.

- La veritat és la relació de coherència lògica d’una idea amb una altra idea vertadera.

- La veritat és allò evident i indubtable.

 Totes aquestes opinions són

discutibles, a favor i en contra.

• Diferents opinions:

- Sí, la veritat existeix i es pot conèixer (dogmatisme). - No, la veritat no existeix

(escepticisme).

- Depèn: hi ha situacions en què podem apropar-nos a la veritat i aconseguir un coneixement

aproximat de les coses

(escepticisme moderat o

probabilisme).

(13)

ÉS EL MATEIX CREURE QUE SABER?

Cal distingir entre creença, creença racional i saber. - Creença: idea que es dóna per bona. - Creença racional: creença fonamentada en bones raons. - Saber: creença racional que, a més, és vertadera.

Com que el saber és molt difícil d’assolir, moltes vegades hem de conformar-nos amb les creences racionals.

Una creença racional no exclou l’error, però és la millor opció per orientar-se en la vida.

(14)

PREGUNTES RELACIONADES AMB

L’ÉSSER HUMÀ, L’ACCIÓ I LA POLÍTICA

 La filosofia també es planteja preguntes relacionades amb l’ésser humà, l’acció i

la política com, per exemple:

- Quina és la naturalesa de l’ésser humà? - És el mateix «ser humà» que «persona»?

- Què és una acció? Què és una acció racional? - De què som responsables?

- Què és el bé?

- Quines accions són correctes moralment i per què? - En què es fonamenta el poder de l’Estat? I les lleis? - Quins drets i obligacions tenim com a ciutadans?

 _{L’antropologia filosòfica, la filosofia de l’acció, l’ètica i la filosofia}

política intenten respondre-les, com veurem al llarg dels propers temes i durant

la resta del curs.

(15)

ENLLAÇOS

• Veritat •_Realitat Les preguntes fonamentals de la filosofia