C1 Conversa VALENCIÀ

Texto

(1)ÀREA D’EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS TEXTS DE LES PROVES DE LA Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. ORDENATS PER DATA D'EXAMEN. C1 (mitjà). 152 texts Trie una de les dos lectures següents i prepare’s per a realitzar: a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat. b) Una exposició i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.. Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(2) 2015 / JUNY / LECTURA 1. 2015 / JUNY / LECTURA 2. Hipsters. Hotels a la carta. La seua estètica els delata. Camises de quadros, ulleres de pasta, barbes espesses, roba vintage i tatuatges complexos. Nascuts en els moderns barris novaiorquesos, la cultura hipster va germinar en les grans ciutats espanyoles com una resposta a la cultura massiva: és a dir, revalorar música, literatura, art i fins hobbies menyspreats pel gust popular, No obstant això, moltes de les seues consignes, socretot les estètiques, s'han tornat massives. El hipsterisme, més que una subcultura, és una conseqüència, o un producte, del consumisme modern. És un grup social que creu estar en contra dels valors dominants, però en realitat els reproduïxen, són elitistes i consumistes. Pijos en els huitanta, indies en els noranta i hipsters en l'actualitat, pot ser que l'úníca cosa que canvien siguen·les etiquetes, encara que no la seua principal motivació: marcar una distància social. Els hipsters van nàixer per a diferenciar-se dels gustos culturals massius, encara que la seua història, la crònica d'una mort anunciada, podria reinventar-se a través d'un nou estil. La reinvenció com a supervivència per als hipsters encara no està definida amb una estètica ni amb un nou codi cultural que incloga nous mites als quals adorar. Els hipsters, amb les seues barbes interessants, els seus vinils, les seues bicicletes vintage, la seua predilecció pels productes ecològics i les seues revistes de culte, generen empatia i rebuig a parts iguals. (226). Hotels només per a adults, per a anar-hi, amb mascotes, per a esportistes, ecològics, especialitzats en famílies i xiquets, de disseny... ara també hotels per hores. La diferenciació i l'especialització en la gran oferta de l'hoteleria s'està imposant com una necessitat a l'hora de donar valor a un producte. La possibilitat de poder contractar hotels per hores és. una tendència que està entrant amb força, i que té com a principal filosofia de cara al client pagar només pel temps que consumisca: les possibilitats de contractació són de 3, 6, 12, 24, 36 i 48 hores. El benefici per a l'hoteler és poder vendre una habitació una o dos vegades al dia per preus modestos, però rendibles. El preu mitjà és d'aproximadament 35 euros per 3 hores en un hotel de quatre estreles, i de 45 euros en un de cinc. El client., a més, amb esta modalitat tindrà un lloc on relaxar-se i on deixar les maletes fins a l'últim moment. El perfil de client a qui es dirigix és variat: l'executiu en viatge de negocis, el turista de pas, el creuerista o bé persones que cuiden un pacient, que tenen una reunió o visiten per hores la ciutat i necessiten un lloc on poder descansar una estona i dutxar-se. Clar que també hi deu haver parelles que ho celebraran. (221). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(3) 2015 / JUNY / LECTURA 3. 2015 / JUNY / LECTURA 4. Selfie, narcisisme o comunicació?. Art urbà, molt més que un grafit.. La moda del selfie, l'autofoto que es capta amb el telèfon mòbil, la tauleta o la càmera web, s'ha convertit en un fenomen de masses que no para de guanyar adeptes. Milers de ciutadans s'han unit en els últims temps a esta moda, a la qual han sucumbit, fins i tot, el papa Francesc o el president dels Estats Units, Barack Obama. Una autofoto en què Obama apareix somrient amb dos polítics més en el funeral de Nelson Mandela va traspassar la barrera de la correcció. És el risc que tenen els selfies, muntats espontàniament, però inapropiats en segons quins ambients. Té igual si és un funeral o una reunió de faena. La tendència sembla imparable, encara que l'afany per mostrarse en les xarxes no està exempt de crítiques. Però què busquen les persones que es fotografien a si mateixes? Psicòlegs i sociòlegs analitzen esta tendència, que per a alguns és una nova forma de comunicació i de guardar la memòria, mentres que uns altres hi veuen narcisisme, falta d'autoestima, vanitat, exhibicionisme i egocentrisme. El debat està servit. Els selfies adquirixen notes pròpies en cada país. Mentres els espanyols hi deixen anar el romanticisme, els italians anteposen les amistats en el moment de capturar la imatge. Això sí, els dos països semblen més sociables que els anglesos i els alemanys, que preferixen acaparar el protagonisme del selfie. (227). Actualment, el moviment Street Art, o art urbà, constituïx una evolució del grafit cap a formes més artístiques i expressives. Este art va arribar a les nostres ciutats cap a finals dels huitanta i, amb els anys, s'ha anat afermant gràcies a la permissivitat de les autoritats, que va servir de reclam perquè nombrosos artistes d'altres parts del món vingueren a exhibir les seues creacions en els murs o parets dels carrers. Encara que per a molta gent és inevitable associar l'art urbà amb el vandalisme, la veritat és que la nostra mentalitat va canviant de parer respecte d'això. No deixa de ser paradoxal que hi haja molts artistes acumulant multes per realitzar obres sense permís i que les paguen gràcies a la restauració d'espais públics. Per exemple, l'Ajuntament de Buenos Aires proveïx els artistes de permisos perquè puguen disposar d'espais públics on expressar-se. No obstant això, és tan. gran l'auge de l'art urbà que en moltes ciutats s'està tractant de regular esta activitat. Per a aconseguir-ho, es vol reivindicar que és creatiu i constructiu, que requerix d'una gran destresa i que té com a objectiu que l'espectador disfrute de façanes senceres d'edificis plenes d'animals gegantins, de sers híbrids misteriosos amb cos humà i cap d'au, en escenes que denuncien la societat consumista actual. Tot un torrent de vida, de colorit, de formes geomètriques, d'art, d'expressivitat i de creativitat. (229). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(4) 2014 / NOVEMBRE / LECTURA 1. 2014 / NOVEMBRE / LECTURA 2. La febre del running. Malala. Per què molta de la gent que conec matina estoicament? es posa unes sabates ultramodemes amb cinc cambres d'aire diferents, ix a córrer i travessa els carrers de punta a punt? La "febre del running" està més de moda que mai i guanya adeptes entre totes les classes socials, i també entre els dos sexes. Però, per què este boom? Els aficionats diuen que és una activitat molt senzilla de practicar i barata, ja que només calen unes sabatillles. Es l'exercici físic de la crisi: t'oblides de pagar gimnasos i d'horaris, i et permet mantindre un culte al cos de manera natural i sense molts patiments. El que un dia comença com un exercici de superació personal, o com un mètode per a perdre pes, o fins i tot com una manera de socialització, es pot acabar convertint en una obsessió en alguns casos. Els runners asseguren que córrer enganxa tant, que no dubten a qualificar este esport de "droga saludable". Abans que una persona es llance a córrer, és convenient visitar el metge per a passar una prova d'esforç i un reconeixement exhaustiu per tal de saber si podem patir algun risc de salut amb la pràctlca del running. L'esport millora el nostre cos, però tampoc fa miracles. (208). Amb només 17 anys, la jove estudiant i activista paquistanesa MalaIa Tousafzai és la guanyadora del premi Nobel de la Pau del 2014. Es la persona més jove que ha obtingut mai este guardó i tot un símbol per a l'accés universal a l'educació. "Tot i la seua joventut, Malala s'ha convertit en una destacada portaveu dels drets de les xiquetes a l'educació i ha donat exemple de com els xiquets i els jóvens també poden contribuir a millorar les seues pròpies situacions, a més d'haver-ho fet sota les més perilloses circumstàncies", assenyalà el comité dels Nobel. El 9 d'octubre del 2012, Malala va ser víctima de l'atac d'un pistoler del règim talibà quan ella tomava d'escola en autobús. Li va disparar al cap i la deixà ferida de molta gravetat. Encara que salvà la vida, l'operaren er a extreure-li la bala que tenia molt a prop de la medul·la. No va ser fins a mitjan gener de l'any 2013 que va rebre l'alta mèdica i pogué tornar a classe. El motiu d'aquell atemptat va ser la notorietat internacional que la jove activista havia obtingut, des del 2010, per escriure un blog per a la BBC en el qual denunciava les atrocitats del règim talibà, que havia obligat a tancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes l'accés a l'educació. (221). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(5) 2014 / JUNY / LECTURA 1. 2014 / JUNY / LECTURA 2. Ortografia. Ulleres de sol. Dies arrere una amiga que ha passat anys rebent currículums de persones que busquen faena m'explicava que la majoria li arriben amb faltes d'ortografia. Si una cosa tan simple ja se li'n fot... com deuen comportar-se amb la resta de coses? Però passa que hui en dia n'hi ha molts que consideren que escriure bé és refistolat i que el que mola és escriure amb faltes, perquè així demostren, per una banda, la seua llibertat creativa i, per l'altra, que no són borrecs que es deixen dur per vulgars normes gramaticals. Ara en donem les culpes a Internet, al correu electrònic i a les xarxes socials, perquè sovint exigixen escriure amb rapidesa i amb paraules acurtades, però no és veritat: este problema ve de molt abans. Farta que els seus treballadors envien als clients e-mails amb faltes, una companyia francesa d'assegurances els va sotmetre fa poc a un examen d'ortografia. Dos hores i mitja va durar. La companyia és conscient que, quan un client veu una falta en un correu, perd confiança en l'empresa. Hui, que molt tractes amb els clients es fan per esta via, les faltes d'ortografia desperten recel i afecten la credibilitat de l'empresa. Un estudi fet al Regne Unit l'any 2011 ja va demostrar que, en els webs comercials en línia, cada falta fa abaixar les vendes a la mitat. (224). A mesura que s'acosta l'estiu augmenten les condicions de lluminositat i, també, les molèsties per als nostres ulls. Per això, en esta època, és més necessària la protecció ocular, i sobretot contra la radiació ultraviolada. Esta radiació, que forma part de la llum solar que l'ull humà no percep, pot danyar de manera permanent la còrnia i la retina. Les ulleres de sol protegixen doblement els nostres ulls: contra l'enlluernament i contra els rajos ultraviolats. La primera protecció depén exclusivament de la tonalitat dels vidres: com més fosc siga el vidre, menys quantitat de llum permetrà que passe fins als ulls. En canvi, la protecció ultraviolada, no està relacionada amb el color dels vidres. Uns vidres molt foscos sense cap protecció ultraviolada són especialment danyosos: com que deixen passar menys llum, les pupil·les es dilaten i això permet que entre a l'ull una quantitat més elevada de radiació. El dany de la visió pot arribar a ser permanent. Els esquimals, des de l'antiguitat, en feien d'os de caribú per a protegir-se de la ceguesa produïda per la llum reflectida per la neu. També els jutges de l'antiga Xina usaven ulleres de vidre fumat perquè ningú poguera endevinar la seua opinió a través de l'expressió dels ulls. (206). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(6) 2014 / JUNY / LECTURA 3. 2014 / JUNY / LECTURA 4. Dones d'empresa. Menjars congelats. Alemanya està a punt d'aprovar una quota femenina obligatòria en els òrgans de direcció empresarials. La primera potència econòmica de la Unió Europea donarà llum verda a una regulació que fixa per a les dones un mínim del 30% dels llocs dels consells d'administració de les grans empreses. El projecte afectarà almenys 108 grans companyies, i serà obligatori per a totes les empreses que cotitzen en la borsa. Tindran de termini fins a l'any 2016 per a aplicar la norma. Si no ho aconseguixen, per les raons que siga, els llocs reservats per a elles es quedaran vacants. Amb esta mesura Alemanya se sumarà al grup de països que, com Holanda, França, Bèlgica i Itàlia, han fixat ja una quota femenina en les cúpules directives de les empreses. Actualment la mitjana de representació femenina en els llocs directius de les empreses europees se situa en un 16%. Però este percentatge mostra grans diferències entre països. Segons dades de 2012, a Finlàndia eren el 27% i a Malta, un 3%. Eixe any, a Espanya a penes superaven l'11%. Unes dades molt pobres, sobretot si es té en compte que les dones són, des de fa anys, el 60% dels graduats universitaris. (200). En la societat actual és impensable prescindir dels aliment congelats, ja que el nostre ritme de vida ens imposa irremeiablement el seu ús, amb els cosegüents avantatges i inconvenients. Un dels principals avantatges de la congelació és, sens dubte, la prolongació de la vida dels aliments, tant si són crus com guisats. També aconseguim reduir el temps que invertim en la cuina i, a més, ens permeten un estalvi econòmic, ja que podem adquirir els productes de temporada a bon preu i consumir-los quan s'han encarit, per exemple, es pot comprar el marisc de Nadal un mes abans. No obstant això, no respectar unes mínimes normes, que garantisquen totes les qualitats organolèptiques ( de color, olor i sabor ), tant a l'hora de congelar els aliments com de descongelar-los, pot posar en perill la seguretat del seu consum. En primer lloc, no podem guardar els aliments dins del congelador indefinidament, ja que la seua qualitat disminuïx a mesura que augmenta el temps que fa que els tenim. Però tampoc es pot congelar qualsevol cosa: és ben sabut que les creïlles cuinades i congelades no valen res. I un últim pas molt important és la descongelació, procés que cal fer respectant unes condicions molt determinades.(204). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(7) 2013 / NOVEMBRE / LECTURA 1. 2013 / NOVEMBRE / LECTURA 2. Addictes al mòbil. Plantes medicinals. El telèfon mòbil s'ha convertit en un objecte imprescindible, tant que, per a alguns, no tindre'l a l'abast els aterrix. Esta por irracional d'eixir de casa sense el telèfon mòbil ja té nom: es coneix com a nomofòbia. Els adolescents, sobretot de 12 a 17 anys, són els més exposats a esta patologia. Les campanyes de màrqueting, les aplicacions i els diferents elements addictius del mateix telèfon mòbil van destinats a ells. A més, tindre un model de telèfon o un altre indica l'estatus dels jóvens i la seua pertinença a un grup; poder-se relacionar a través de les xarxes socials també els fa creure que tenen més amics, i saber utilitzar les noves tecnologies de vegades no és més que una nova manera d'estar a l'última moda. En la prevenció d'este problema, els pares tenen un paper fonamental. Per a començar, cal donar exemple: si l'adult rep un correu o un missatge durant el sopar familiar, ha de saber que no és un bon moment per a mirar-lo, ja que els fills són els principals imitadors d 'hàbits. La clau és tindre clar que hi ha situacions, moments o llocs en què l'ús del mòbil ha d'estar prohibit de manera taxativa, i uns altres en què es pot transigir un poc més. (213). Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, el 25% dels medicaments que actualment es prescriuen tenen un origen vegetal, un altre 25% està constituït per derivats modificats químicament de les plantes, i el 50% restant són fàrmacs de síntesi. Però les xifres l'utilització de productes naturals augmenten cada dia més. L'aparició d'efectes secundaris associats a alguns fàrmacs de síntesi, la millora dels preparats a base de plantes medicinals i l'augment de l'automedicació han sigut els factors que més han influït en l'auge de la fitoteràpia. De totes les plantes existents a la Terra, es calcula que només un 5% s'han provat terapèuticament, tenint en compte que cada planta conté centenars de principis actius i que, evidentment, no tots han sigut assajats. L'autèntic rebost mundial de plantes medicinals es troba en les regions de màxima biodiversitat, com ara les regions tropicals, precisament on, en l'actualitat, hi ha més perill d'extinció d'espècies per la desforestació a què són sotmeses aquelles zones. Però en l'àrea mediterrània també tenim un contingent gens menyspreable d'estes plantes, amb les quals s'han solucionat amb èxit els problemes de salut. (183). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(8) 2013 / JUNY / LECTURA 1. 2013 / JUNY / LECTURA 2. Els llibres alimenten. Mascotes virtuals. Qui diu que amb els llibres no es pot combatre la crisi i evitar Que una família passe gana? Ara, gràcies a la iniciativa d'una llibreria, els llibres no sols alimenten l'esperit sinó que també poden convertir-se en aliments. Es tracta d'una llibreria low cost que s 'ha proposat donar un altre ús als llibres. Han passat d'omplir les lleixes de la llibreria als prestatges del rebost d'algunes cases. Tots sabem què és low cost, és a dir de baix cost. No sols hi tenen llibres nous, sinó que també n'hi ha a un euro, llibres descatalogats, restes d'edicions i ofertes. Amb esta manera de ser i de fer, també ha iniciat un projecte molt lloable i que cal imitar. La idea és ben senzilla: intercanviar llibres per menjar. S 'ha fet realitat gràcies a donacions de particulars que, abans de tirar-los, creuen que els llibres, una vegada llegits, tenen segones oportunitats. l així han aconseguit que s'intercanviaren 1.500 títols per aliments, sobretot per llet sencera, sucre, arròs, llegums, conserves de peix i oli. Per exemple, dos novetats d'autors, signades, es "pagaven" a tres botelles d'oli. En canvi, alguns clàssics valien una llanda de tonyina o de sardines. Tots els aliments es destinaran a nodrir el rebost de 1.400 famílies. (210). Fa uns anys, va ser un èxit entre els més menuts el Tamagotchi, un aparell que requeria les mateixes atencions que una mascota. Qui s'imaginava llavors que aquell xicotet robot seria l'avantpassat de les· mascotes virtuals de què podem disposar en l'actualitat? No és una frivolitat recomanar a xiquets i adults que s'estrenen amb un gos virtual abans de tindre'n un de carn i ossos. Es crea una obligació i una responsabilitat cap a la mascota virtual, ja que necessita menjar, beure i passejar. Fins i tot, el podem acariciar mitjançant l'avançada pantalla tàctil. I el micròfon permet que parlem i interaccionem amb el gos. Cal educar-lo i tindre'n cura igual que si fóra un gos real. I, si no l'atenem adequadament, l'animal es mor. Alguns veterinaris i psicòlegs canins ja recomanen a les persones que, abans d'adoptar un gos, s'entrenen amb este joc. És una manera d'aprendre a tindre gos, de saber si en seríem capaços i si seríem conscients de les necessitats i obligacions que requerix. Això ajudaria a evitar compres impulsives i abandonaments innecessaris d'animals. Un joc sempre es pot guardar en un calaix i no usar-lo més si no ens agrada, i això no té conseqüències greus. Provem -ho!. (204). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(9) 2013 / JUNY / LECTURA 3. 2013 / JUNY / LECTURA 4. Racons de vida. L'intercanvi de cases. El nostre país pot presumir de tindre un tresor forestal sense comparació. Dels boscos depén gran part de la nostra supervivència i la d'un nombre incalculable d'espècies de plantes i animals. La gestió ordenada dels recursos, la lluita contra els incendis i el turisme controlat són algunes de les accions que ajudaran a conservar i millorar la salut dels nostres boscos. Els boscos proporcionen oxigen i retenen aigua. Per això les tales incontrolades d'arbres fan créixer el calfament global. No es tracta de no tallar fusta, sinó de saber què s'ha de talar perquè el bosc es mantinga jove. Hi ha certificats que asseguren que un producte determinat (fusta, paper, bolets, fruits) prové d'un bosc gestionat de manera responsable: Espanya, amb més de 18 milions d'hectàrees de bosc, ocupa el tercer lloc europeu quant a superfície boscosa després de Suècia i Finlàndia: Però el nombre d'hectàrees certificades encara no arriba al 10 %. No solament les tales il·legals fan créixer la desforestació. Els incendis també provoquen greus danys irreversibles: contaminen el sòl, l'aigua i l'aire que respirem i causen grans pèrdues econòmiques. Eliminar-los del tot no és possible, però sí que ho és mitigar-los: creant tallafocs, evitant repoblacions amb espècies inflamables i mantenintlos nets de males herbes. (208). Deixar la casa a uns desconeguts per anar-te'n tu de vacacions a la seua. Esta manera de viatjar té més seguidors cada dia, a la qual cosa sens dubte ha contribuït l'actual situació econòmica. L'intercanvi de cases és una de les formes més barates de viatjar. Es tracta que dos persones o famílies de parts diferents del món es posen d'acord a intercanviar les seues vivendes durant les vacacions. Acostumen a ser intercanvis entre 2 i 4 setmanes – tot i que se'n fan de menys dies – i cap de les dos parts paguen res. És a dir, vacacions amb allotjament a cost zero. Això sí, posant la casa pròpia... i confiant que l'altre te la cuidarà, igual que tu amb la seua. Algunes agències fa més de 50 anys que treballen en este sector. Però, en els darrers temps, la tendència ha anat en augment, en part per les facilitats actuals de desplaçament, per l'aparició de xarxes de comunicació com Internet o per l'increment del cost de la vida. Ara també hi ha moltes agències digitals que es dediquen a gestioner-ne les peticions. Les persones interessades s'hi han de registrar prèviament i, a més, sovint han de pagar una quota anual per a publicar les seues dades i garantir-ne la seguretat. (213). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(10) 2012 / NOVEMBRE / LECTURA 1. 2012 / NOVEMBRE / LECTURA 2. Un futur incert. Repintada mediàtica. Ara mateix no hi ha futur més enllà del menjador, el sofà i el comandament a distància del televisor de cals pares. Esta és la conclusió a la qual cada vegada arriben més jóvens espanyols a qui l'actual situació de crisi impossibilita emprendre la primera volada. De fet, la taxa dels jóvens entre els 16 i els 34 anys que no estan emancipats s'ha incrementat en quatre punts entre l'any 2007 i el 2011, i ja se situa en el 44,1%. Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada una opció vital, decidir en quin moment un jove s'establia pel seu compte, ara s 'ha convertit en una imposició: la de restar a casa dels pares molt més temps del que es voldria. La frustració que experimenten molts dels afectats és més que evident, si es té en compte que, quan se'ls pregunta quina creuen que és l'edat ideal per a deixar la família, la resposta majoritària assenyala la franja d'edat entre els 20 i els 21 anys. L'estudi també subratlla que la frustració per la impossibilitat de tirar avant els projectes vitals és la causa per què molts jóvens opten per emigrar a l'estranger per a guanyar-se la vida sobretot els més ben preparats acadèmicament. (209). L'anàlisi de l'eccehomo de Borja que ha fet l'Institut Valencia de Conservació i Restauració ha arribat a la conclusió que en encara és possible recuperar l'obra original d'Elías García, un pintor nascut a Requena. Ara bé, el fet de restaurar-la o no, segons la seua directora, serà “una decisió política” que ha de prendre l'ajuntament de la població. Una empresa saragossana, a la qual una fundació municipal va encarregar l'informe d'una possible restauració, va ser la que va contactar amb l'institut valencià. L'anàlisi ha partit de micromostres de la desafortunada repintada que una veïna de la localitat va fer sobre l'obra. Esta intervenció va fer la volta al món l'estiu passat, després de convertir-se en trending topic en Twitter i que diaris i televisions d'arreu del món se'n feren ressò. Es mereixia un fet com este tanta atenció dels mitjans de comunicació? No es tracta de cap obra d'art especialment rellevant, però va rebre el tractament informatiu que tindria una gran obra. I per què? Les xarxes socials estan marcant cada dia més els continguts en els mitjans de comunicació tradicionals. Allò que és trending topic és audiència, cosa que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I moltes vegades és aixÍ, però no sempre. (212). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(11) 2012 / JUNY / LECTURA 1. 2012 / JUNY / LECTURA 2. Fans o fanàtics?. Sabates que t'aprimen?. Els famosos, amb les seues vides privades i els seus escàndols públics, desperten en nosaltres la curiositat. Però, moltes vegades, eixe interés pot convertir-se en idolatria i fins obsessió. Els psicòlegs ja han creat el terme que descriu este fenomen. L'anomenen la “síndrome del culte als famosos”, que es definix com un tipus de relació parasocial que pot arribar a ser patològica i tindre elements addictius. És a dir, relacions unilaterals en què només una de les persones se sent relacionada amb una altra, la qual, en canvi, fins i tot ignora l'existència de la primera. No sempre ser fanàtic d'algú és una cosa negativa, habitualment esta idolatria és un simple entreteniment que no té res de perjudicial. Però hi ha vegades en què la idolatria reflectix una personalitat neuròtica i insegura que troba en el famós un model ideal amb qui identificar-se. En els casos més extrems, la idolatria o fanatisme es dóna com a part d'una conducta que voreja la psicopatia, i la persona patix i viu com si fóra en carn pròpia les experiències del seu ídol. Este tipus de fenòmens no és nou, i generalment es projecta cap a persones d'un estatus social superior. Abans eren els reis i les reines. Hui, els nostres reis i reines del rock o del cinema. (217). Ajuden a perdre pes i a refermar els glutis. Enfortixen els músculs de cames i abdominals. Corregixen la postura i augmenten l'estatura. Reduïxen el dolor d'esquena i lumbar. Milloren la circulació. Prevenen les varices. Combaten la cel·lulitis... Són alguns dels beneficis que prometen les populars sabates que t'aprimen i que en els últims anys han inundat el mercat de calçat esportiu. Promeses que, segons la Comissió Federal de Comerç dels EUA, no tenen cap base científica i que han originat ja dos multes per publicitat enganyosa. Les associacions de consumidors del nostre país ja fa temps que llancen advertències sobre este tipus de calçat. L'OCU insistix que els seus efectes no estan provats i cita un estudi que demostra que no impliquen més consum d'energia o més activitat muscular que les esportives normals. A pesar de les milionàries multes imposades als EUA, destinades a reembossar els diners dels compradors que ho sol·liciten, i a pesar que els experts consideren que els estudis que presenten les companyies no són concloents perquè en la majoria dels casos estan pagats per les companyies, ni l'Institut Nacional de Consum ni les comunitats autònomes, que són les que a Espanya tenen competències per a sancionar i regular estes vendes, han actuat fins ara. (208). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(12) 2012 / JUNY / LECTURA 3. 2012 / JUNY / LECTURA 4. El gat negre. Vinyetes en 'bytes'. La història del gat està estretament lligada a la de la humanitat des que, l'any 3000 aC, els egipcis el domesticaren per a controlar les plagues, sobretot la proliferació de ratolins en les sitges de gra. A pesar de la seua funció pràctica, el gat, per la seua bellesa i temperament, sempre ha generat supersticions i llegendes. Així, els egipcis ja el van divinitzar, i, quan un gat es moria en una casa, els habitants s'afaitaven les celles en senyal de dol i l'animal era enterrat en lloc sagrat. D'altra banda, durant l'edat mitjana la mitologia nòrdica el va relacionar amb Freia, la deessa de l'amor, la salut i la medicina. Això explica que, més endavant, els gats es convertiren en objectiu de les “purificacions” de l'Església, en considerar-los la forma metamòrfica de les bruixes i la reencarnació mateix del diable. El gat negre, concretament, encara fou més perseguit que els seus congèneres d'altres colors, ja que era considerat com el missatger de les bruixes a causa del seu color, que es relacionava amb la nit. Ara bé, també convé recordar que, en moltes cultures i llocs, el gat negre continua sent símbol de bons auguris, i no sols portador de la mala sort. (207). Més tard o més prompte, tots deixarem de llegir en paper i ho farem en una pantalla. Ho hem sentit moltes vegades. Llibres, diaris, revistes... Però també tebeos. Tot deixarà de ser de paper i tinta per a passar a ser de bytes. I, com sol passar, hi ha qui decidix avançar-se al que vindrà. En l'àmbit del còmic digital, les grans editorials nord-americanes es van tirar a la piscina fa molt poc: no fa encara un any, a l'agost de 2011, una primera editorial començava a editar simultàniament en paper i en la xarxa, i Marvel s'apuntava al carro poc després. Però a Espanya, mesos abans, havia nascut la primera plataforma de venda de còmics digitals. En un país situat en les llistes negres de pirateria de tot el món, una empresa d'ací s'atrevia a innovar en un mercat relativament reduït com el del còmic i en una cosa encara més menuda com ho són les vinyetes en format digital. El primer que cal oferir al lector de còmics per a convéncer-Io del salt al digital és varietat: intentar que puga accedir fàcilment a qualsevol tebeo que vullga llegir. I en el nostre mercat continuen tenint un pes indiscutible els còmics de superherois, de manera que és indispensable que este gènere estiga present en l'oferta. (216). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(13) 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 1. 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 2. Preparem-nos per al fred. Ja som 7.000 milions. Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors ja és tard per a instal·lar sistemes d'aïllament o de calefacció. Enguany siguem previsors i preparem-nos per al fred com cal. Si no volem passar fred a casa quan arriba l'hivern, hem de tindre-la ben aïllada i mantindre una temperatura adequada i constant durant tot el dia. L'aïllament perseguix un doble objectiu: que no entre el fred a casa, però que tampoc se n'isca la calor. Si la calor s'escapa, a més de refredar-se la casa, malgastarem els diners invertits per a calfar-la. Perquè açò no passe, cal que revisem els punts que poden presentar problemes d'aïllament, sobretot els sistemes de tancament de portes i finestres. El pas següent és calfar la nostra casa. La temperatura ha d'oscil·lar entre els 20 i 21 graus. Encara que, de nit, podem programar el nostre sistema de calefacció perquè es mantinga entre els 16 i els 17 graus, i així estalviarem energia. Els sistemes per a calfar la llar són molt variats. Podem instal·lar calderes de gas o de gasoil, bomba de calor, terra radiant, calor blava, radiadors elèctrics, etc. La tria dependrà de molts factors: disponibilitat d'espai, subministrament de gas, obres necessàries, cost de la instal·lació, etc. (206). El dia 31 d'octubre el nostre planeta va arribar als 7.000 milions d'habitants, segons els càlculs del Fons de Població de les Nacions Unides, que ha elaborat un informe sobre les possibilitats i els riscos d'esta xifra de persones, la més alta de la història. Durant els últims cinquanta anys, el món ha viscut el creixement de població més espectacular, i s'ha passat de 3.000 milions de persones en 1960 als 7.000 actuals. Fa 2.000 anys, la població mundial era d'uns 300 milions de persones, i van fer falta més de 1.600 anys perquè la població es doblara i arribara als 600 milions. En canvi, en les últimes dècades hi ha hagut un creixement accelerat de la demografia, arran de la reducció de la mortalitat en les zones menys avançades. El creixement màxim de població es va registrar entre 1965 i 1970, però, des de llavors, s'ha reduït un 2% a conseqüència del descens de la fecunditat en molts països. Les causes d'este augment són degudes a les millores científiques, els avanços de la medicina i l'accés de la majoria de la població a la sanitat. L'esperança de vida s'ha ampliat i ara se situa en els 70 anys, molt lluny dels 31 anys que hi havia en 1900. (210). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(14) 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 3. 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 4. Ensalades. Trens amb Wi-Fi. Fa temps que les ensalades s'han convertit en un dels plats més recurrents durant tot l'any, i ja no són només un plat de l'estiu. Les noves tendències culinàries aposten per la seua innovació. Des del punt de vista gastronòmic i de l'equilibri nutritiu, el valor afegit de les ensalades s'aconseguix a partir de la combinació encertada i equilibrada d'ingredients de naturalesa diferent. Amb textures i colors variats. La tendència cap a un consum més gran d'aliments preparats també té el reflex en les ensalades. El mercat, atent als nous costums i necessitats, n'oferix diverses opcions. D'una banda, hi ha les compostes per una varietat d'encisams i hortalisses fresques, netes, trossejades, sense parts no comestibles. Són productes llestos per a menjar i s'han de conservar sempre en refrigeració. D'altra banda, hi ha les ensalades en conserva, esterilitzades i presentades en pot de vidre o en llanda, que s'envasen en recipients i es tanquen hermèticament com a garantia de seguretat alimentària. Els ingredients més comuns en estes conserves són els pésols, la carlota, els pimentons rojos, la ceba i la tonyina, als quals de vegades s'afig dacsa, olives, espàrrecs i soja. Si els barregem amb arròs, pasta o llegums obtindrem un plat únic i nutricionalment ben equilibrat. (206). Renfe ha confirmat que la seua flota de trens oferirà connexió sense fil a la xarxa totalment gratuïta. Es tracta d'una nova millora en fase experimental, que encara tardarà algun temps a aplicar-se de manera definitiva, a causa del finançament necessari per a adaptar més de 1.200 trens. La companyia de transport ferroviari vol portar la connexió a Internet als seus passatgers a través de la xarxa sense fil Wi-Fi, un servici molt sol·licitat tant pels usuaris de trens de llarg recorregut com pels de trens de rodalia. Este futur llançament està en fase experimental i en els pròxims mesos començaran les proves pilot amb viatgers reals. El fet d'incorporar la connexió a Internet des d'un tren no és impossible, però s'han d'elaborar treballs en què s'estudien diversos factors, ja que esta prestació es pot veure condicionada per la velocitat del tren i la cobertura que oferixen els operadors de telecomunicacions en les zones on s'ubiquen les vies. De moment, tots els trens que van als tallers per a intervencions estructurals, ja ixen amb la xarxa de comunicacions preinstal·lada. L'únic inconvenient és que cada tren haurà de passar revisions més sovint per tal d'assegurar el funcionament correcte d'esta prestació. (199). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(15) 2011 / JUNY / LECTURA 1. 2011 / JUNY / LECTURA 2. Reciclatge del envasos de vidre. L’estrés. Un gest tan senzill com el de separar els envasos de vidre per a depositar-los en el contenidor de reciclatge corresponent representa un benefici important per al medi ambient. Es reduïx el consum d'energia, s’estalvien matèries primeres i disminuïxen els abocadors i la contaminació de l'aire. Reciclar envasos de vidre és una tasca fàcil. Simplement reservant un espai a casa per a guardar botelles, pots i flascons (sense tapa), que després introduirem en el contenidor verd, contribuirem a la cura del nostre entorn. Els contenidors de vidre que trobem en els nostres carrers estan destinats a recollir només els envasos de vidre d'ús quotidià. De tota manera, cal recordar que hi ha materials que denominem vidre però que no ho són, com ara la ceràmica, els gots, els vidres de les finestres, els plats de vidre, etc. Tots estos materials, per la seua composició química, convé que es depositen en els punts nets dels pobles i ciutats. Així, les copes, els gots i altres objectes de cristalleria contenen òxids metàl·lics, i per això necessiten una temperatura de fusió més alta que la del vidre. Perquè es reciclen tots els envasos de vidre que hi ha en el mercat, s'ha de completar un circuit en què només una peça és indispensable: el consumidor conscienciat. (212). Habitualment es considera l'estrés com un factor negatiu i desagradable, responsable a més, de la major part dels problemes físics i psicològics que patim, però açò no és del tot cert. Quan una persona es troba davant d'una situació complicada, el seu organisme es prepara per a l'acció a través dels seus propis recursos, que li permeten percebre ràpidament què és el que passa i decidir quines són les conductes que ha de portar a terme. Així, gràcies a esta resposta davant d’una situació d'estrés, la persona la pot controlar més fàcilment. Esta resposta no és roïna en si mateixa, però comporta un desgast important per al nostre organisme. Per tant, no genera cap problema si apareix ocasionalment però, si es repetix amb massa freqüència, intensitat o duració, provocarà que l'organisme no puga recuperar-se i apareguen problemes associats a l'estrés. No totes les persones perceben les mateixes situacions com a estressants. Això depén tant del context com de la manera d'encarar els problemes i, per tant, dels recursos i les habilitats de cada u. L'estil de vida és un bon modulador: la professió, les aficions, les relacions socials, la forma de pensar, les expectatives d’una persona determinen de manera important les demandes a què es veurà sotmesa i, per tant, les situacions estressants que se li presentaran. (212). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(16) 2011 / JUNY / LECTURA 3. 2011 / JUNY / LECTURA 4. El meló d’Alger. Turisme sostenible. El meló d'Alger prové d'Egipte i va començar a cultivar-se a les vores del riu Nil. Més tard, els fenicis en van estendre el cultiu als països mediterranis i, en l’actualitat, s'ha convertit en una fruita típica de climes càlids i temperats. Els principals països productors són Espanya, Itàlia, Turquia, Grècia, la Xina i el Japó. Des del punt de vista tècnic, es coneix el meló d'Alger com una fruita de corfa llisa, dura, amb un gruix entre 2 i 4. centímetres i de color verd, verd clar o verd grogós. La polpa pot ser roja, rosa o groga i, a més, sol contindre llavors negres i brillants, marrons o blanques. El meló d’Alger és una fruita molt versàtil i combina a la perfecció amb molts aliments. Les llavors és poden menjar. De fet en molts països asiàtics es consumixen com a aperitiu, tant torrades com fregides, i fins i tot, hi ha llocs on s'utilitzen per a fer pa, És una fruita perfecta per a consumirla a l'estiu, perquè, com que té tanta quantitat d'aigua, un 93%, resulta molt hidratant. També conté carotens, com el pigment licopé, substància responsable del color rosat de l'interior i amb un gran poder antioxidant. A més, és baixa en potassi i això la convertix en un aliment molt diürètic: per tant, s'indica en persones que patixen d'hipertensió, d’àcid úric o de problemes de renyó. (229). El turisme sostenible se sol relacionar amb destinacions paradisíaques, com ara un parc natural o una platja deserta. Però el turisme sostenible va més enllà. S'anomena sostenible perquè complix diversos requisits. El primer és que genera un impacte mínim sobre el medi ambient. Per a complir este requisit, els turistes hem d'estar molt sensibilitzats i tindre cura amb els nostres actes. Si viatgem a la muntanya pensant en una destinació ambiental però l'embrutem amb les nostres deixalles, si ens emportem de record plantes que estan protegides, si posem la música a tot volum, etc., deixarem de fer turisme sostenible i passarem a fer un turisme agressiu amb el medi. Un altre dels requisits és que ha de satisfer les necessitats econòmiques de l’entorn. El turisme és una gran font de riquesa, i en algunes zones d’interior s’està convertint, actualment, en una de les principals fonts de treball. Allotjar-nos en una casa rural, menjar en un restaurant tradicional, passejar a cavall o contractar un guia per a una excursió, significa contribuir a la sostenibilitat de la zona. En definitiva, un turisme sostenible és el que satisfà les necessitats econòmiques, socials i estètiques, i que, al mateix temps, respecta la integritat cultural, els processos ecològics essencials i la diversitat biològica. (207). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(17) 2011 / JUNY / LECTURA 5. 2011 / JUNY / LECTURA 6. Farmaciola. Excursions familiars amb bicicleta. Segur que alguna vegada t'has fet un tall a la mà, els teus fills han caigut un bac en el parc o simplement has tingut mal de cap. Per a totes estes malalties lleus, no cal anar a un metge d'urgències, però és important disposar de material sanitari i medicaments que ens ajuden a alleujar el dolor al més prompte possible. Segons l'última enquesta DADO (Detecció d'Accidents Domèstics i d'oci) feta per l'Institut Nacional de Consum, es calcula que a Espanya cada any hi ha més d'un milió i mig d'accidents domèstics. Així, els bacs, els colps contra objectes, els talls, les cremades, les intoxicacions, els cossos estranys i l'asfixia són, per este orde, les principals lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja recomana que en totes les cases i centres de treball s'instal·le una farmaciola per a primers auxilis. Esta haurà d'estar en un lloc accessible, amb bona ventilació i fora de l'abast dels xiquets. N'hi ha prou amb una caixa hermètica, un armari o una maleta xicoteta fàcil de transportar. El contingut de la farmaciola ha de permetre'ns fer front a les situacions que amb més freqüència es presenten en l'entorn domèstic, per això la seua composició pot variar segons les circumstàncies. (209). Una opció magnífica per a una escapada rural en família són les excursions amb bicicleta: una experiència divertida i també educativa. Òbviament, triarem els recorreguts més adequats segons l'edat del xiquet. Si el nostre fill té entre 2 i 4 anys, podem fer trajectes curts, de fins a 3 km, en què podem ensenyar-los les tècniques bàsiques d'equilibri, pedaleig i frenada. Si tenen entre 4 i 8 anys, podem fer excursions més llargues que incloguen pujades lleugeres. S'aconsella anar per camins destinats exclusivament a les bicicletes, com ara algun tram de carril bici o de via verda preparada. l també per espais compartits amb els vianants, ja que podem aprofitar l’ocasió per a ensenyar-los a ser respectuosos amb els altres usuaris. Quan en tenen entre 8 i 12, podem optar per pistes de terra, camins rurals o vies verdes sense condicionar, on podran adquirir un poc de tècnica. I si els nostres fills han passat dels 12 anys, ja podem atrevir-nos amb rutes més complicades. En conclusió, una excursió familiar amb bicicleta ens servirà per a ensenyar als menuts a dominar millor la bicicleta, experimentar rutes desconegudes, millorar la condició física i, sobretot, fomentar els valors de respecte i convivència amb els altres. (203). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(18) 2011 / JUNY / LECTURA 7. 2011 / JUNY / LECTURA 8. Com un peix en l'aigua. La cartografia i el GPS. La natació es considera un dels esports més recomanables per a activar el nostre cos, ja que la seua pràctica exercita la major part de grups musculars i és un magnífic exercici cardiovascular. A més, un dels grans avantatges de la natació és la reducció de la gravetat, gràcies a l’aigua. Este factor és decisiu per a aquelles persones que no solen practicar cap activitat, ja que fer exercici en l’aigua facilita el moviment. Prendre banys en la mar té efectes més positius encara, perquè l’aigua marina conté fins a 89 elements que beneficien el nostre organisme. Des que posem els peus en l’arena de la platja, el nostre cos comença a beneficiar-se d’estes propietats: la brisa actua com un esprai natural pel seu alt contingut de iode, el qual regula les glàndules tiroïdals i equilibra l’organisme. I, una vegada ja dins de l’aigua, els minerals, les vitamines i els antioxidants de l’aigua de mar ajudaran la nostra pell a mantindre’s llisa i jove. Què més es pot demanar? L’aigua de la mar pot ajudar a solucionar afeccions de la pell i, a més, si la combinem amb el sol, potenciarem l’efecte de la vitamina D. I, per si això encara no fóra prou, el seu alt contingut de magnesi la convertix en un element molt beneficiós per a calmar els nervis i ajudar les persones que patixen d’ansietat. (229). Una expedició arqueològica dels EUA ha realitzat, gràcies a un dispositiu GPS d’última generació, un sorprenent descobriment en plena selva guatemalenca. Este aparell de localització ha permés trobar una ciutat de la civilització maia que havia estat oculta durant segles davall d’una espessa capa selvàtica. Gràcies a l’ús d’esta tecnologia, els científics han traçat un mapa tridimensional de l’àrea de la ciutat i la seua piràmide. Així, s’han descobert un centenar d’edificis que han estat ocults durant huit segles. La importància de la troballa s’accentua perquè mai abans ha sigut excavada. De fet, la comunitat científica internacional no va saber de la seua existència fins a la dècada dels 90 del segle passat. No obstant això, els saquejadors sí que coneixien l’emplaçament, i el nom local del lloc, Holtun, que significa ‘cap de pedra’, es deu a les grans màscares d’estuc de vora tres metres d’alçada que sobreeixien del sòl selvàtic. La troballa hauria sigut impossible sense l’ajuda d’esta cartografia digital, a causa del creixement de la vegetació sobre les restes. Així, el GPS ha permés conéixer que hi havia un observatori astronòmic, un camp de joc ritual i algunes residències. Segons l’arqueòloga nord-americana al càrrec de les excavacions, la ciutat va estar habitada entre els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar una població de vora 2.000 persones. (222). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(19) 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 1. 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 2. La grip estacional. Rescat a Xile. En l'inici de la campanya de vacunació de la grip estacional, les autoritats sanitàries es dirigixen especialment als col·lectius de risc, entre els quals hi ha les persones amb problemes respiratoris i els adults majors de 60 anys. És important conscienciar el col·lectiu de la tercera edat de la rellevància de previndre esta malaltia a través de la vacunació, però també mitjançant el manteniment d’uns hàbits saludables que incloguen una bona hidratació, una alimentació sana i una activitat física de caràcter moderat. La vacunació és la mesura prioritària, tot i que la seua efectivitat en majors de 65 anys baixa fins al 35%. Açò és degut al fet que, a mesura que envellim, el nostre sistema immunitari s'afeblix i no té tanta força per a lluitar contra els agents externs. Per este motiu, és important que els hàbits de prevenció se centren a reforçar el sistema immunitari, i per a aconseguir-ho és clau una bona alimentació en la qual no han de faltar les verdures fresques, la fruita seca, els llegums, la mel o els productes lactis. Una dieta saludable i la pràctica d’una activitat física regular moderada ajudaran no únicament a previndre el virus de la grip o a reduir-ne la virulència, sinó que també contribuiran a augmentar el benestar i la qualitat de vida de la nostra gent major. (217). No fa encara un mes el món sencer seguia el rescat amb èxit dels 33 miners xilens atrapats vius en una mina a 800 quilòmetres al nord de Santiago de Xile. Arrere quedaven 71 dies d'angoixa i por per a estos treballadors i les seues famílies, en els quals es va generar una gran mobilització mediàtica. De fet, el rescat va ser vist en directe per més de mil milions de persones de tot el món, tot un rècord d'audiència comparable als grans esdeveniments esportius. Ens arribaren a informar del maquillatge que es posaria la dona d'un dels miners o dels problemes sentimentals que tenia un altre, i es va descriure amb el detallisme digne d'una revista especialitzada la tecnologia que va permetre rescatar-los. Naturalment, el fet que els mitjans de comunicació s’hagen ocupat del cas és en si mateix positiu, encara que a penes s’haja aprofitat per a informar sobre les dures condicions laborals en les mines xilenes. Esta gran repercussió mediàtica ha propiciat que la indústria del cine i la televisió s'haja afanyat a prolongar el reality show amb diverses produccions en preparació. La primera és una sèrie televisiva que va començar el rodatge en la mateixa mina quan encara no s'havia produït el rescat. l Hollywood també projecta traslladar a la gran pantalla este drama amb final feliç. (221). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(20) 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 3. 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 4. Ipad: utilitat o capritx?. Beneficis de tocar un instrument. El nou dispositiu llançat per Apple pot ser una porta d'entrada a la tecnologia per a moltes persones. Els experts no es posen d'acord sobre l'iPad. Els més optimistes veuen en este aparell el futur de la informàtica, mentres que per a uns altres només és un capritx pervers (amb preus que van dels 479 als 779 euros) que el temps s'encarregarà de posar en el seu lloc, ja que proposa un món totalment controlat per Apple í els seus interessos empresarials. No obstant això. cada vegada resulta més clar que este híbrid entre un telèfon i un ordinador pot ser el complement ideal per a traslladar l'oci digital al sofà, o per a mostrar a les persones majors les bondats de la xarxa. Els apòstols del programari lliure veuen en l’iPad una cosa semblant a El xou de Truman, pel·lícula en què la vida és un immens escenari on tot està previst i controlat per un grup de tècnics i guionistes televisius. Adduïxen que un aparell en què la persona que l'utilitza no pot decidir quins programes usa o on compra la música, les pel·lícules o les lectures, no és una bona premissa per al futur, per més que l'experiència d'usuari siga tan fantàstica que no li deixe veure l'autèntica realitat. (221). L'atapeït calendari d'activitats extraescolars està liderat per la pràctica esportiva, el coneixement. d'idiomes i informàtica. A una distància considerable trobem la música. El futbol, el bàsquet, la natació... L’exercici físic regna en les activitats extraescolars. La formació musical, curiosament, ha sigut fins fa no massa la nota discordant. Amb la pintura, el teatre o el ballet, és una alternativa aparentment minoritària, a pesar de la seua bona i merescuda fama. Nombrosos estudis certifiquen que l’aprenentatge musical potencia una llarga llista de capacitats entre els estudiants. La pràctica habitual amb un instrument millora la destresa manual i visual. La memòria, la creativitat i les habilitats de llenguatge també es reforcen. Per això cada vegada més especialistes recomanen una formació musical per a millorar les habilitats lectores i d’escriptura, sobretot en xiquets amb dislèxia. I els qui toquen un instrument musical treballen més la intel·ligència espacial, que és la capacitat per a percebre el món de manera detallada i formar imatges mentals dels objectes. Esta és una capacitat molt útil, per exemple, per a orientarse, solucionar problemes matemàtics complexos i fins i tot per a gestos aparentment senzills, com ara embolicar l’esmorzar diari. (191). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(21) 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 5. 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 6. Quan se'n van els turistes. Els boscos anglesos, en venda. En l'àmbit de l'activitat turística, l'any s'organitza en temporades. Cada temporada es definix segons l'increment o disminució d’esta activitat. És a partir d'esta premissa que es fixen uns preus diferents per a cada una. De totes maneres, el calendari, el preu i els horaris, els establixen els diferents sectors: transports, agències, allotjaments, restaurants, museus... Normalment la temporada baixa comença a finals d'octubre i s'allarga fins al mes de març. Per tant, este mes de novembre és el moment en què comença la temporada baixa i són molts els hotels que tanquen. D'esta manera, les ciutats es queden amb menys places hoteleres que a l'estiu, encara que n'hi ha prou per a poder afrontar l'arribada puntual dels turistes durant l'hivern. Per exemple, Benidorm es quedarà amb el 83% de les places hoteleres, ja que 29 hotels tancaren les portes fins a la pròxima primavera. Viatjar en estes dates de l'any és molt més barat, i també és molt més fàcil trobar allotjament en qualsevol part del món, ja que la gent treballa i no es pot permetre en estes dates el luxe d'anar-se'n de viatge. Per este motiu, si eres de les poques persones afortunades que poden viatjar en esta època de l'any, a més de felicitar-te per l'estalvi que aconseguiràs, hem de dir-te que tu pots decidir en quin hotel vols allotjar-te, i regatejar per a aconseguir uns preus realment increïbles. (231). El llegendari bosc de Shewood on s'amagava l’heroic Robin Hood podria ser una de les víctimes del pla d'austeritat del govern britànic. La ministra de Medi Ambient ultima un pla per a vendre una bona part de la massa forestal del país, que actualment pertany a l'Estat. Si s'aprova este projecte, molts arbres centenaris es podran talar perquè les empreses privades hi puguen construir camps de golf, parcs temàtics o complexos vacacionals. La venda afectarà la mitat de les 748.000 hectàrees de boscos tutelades per l'Estat. Les organitzacions conservacionistes volen garanties que el paisatge forestal no es veurà perjudicat i esperen que els boscos de més valor s'escapen de la privatització. Els sindicats ja han anunciat que s'oposaran a la venda, perquè una vegada realitzada ”s'imposaran restriccions i el públic no hi tindrà el mateix accés que en l'actualitat”. Les lleis sobre la gestió dels boscos britànics es remunten a una llei de 1215, però algunes de les normatives són fins i tot anteriors a esta data. Ja en 1992 el Govern britànic va estudiar la possibilitat de privatitzar una part dels boscos, però es va fer arrere al veure la gran oposició que generava. Ara el govern actual, embarcat en una retallada del gasto públic sense precedents, reprén el projecte. (211). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(22) 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 7. 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 8. Internet s'obri a la publicitat. Camins per a la fauna. És prou sabut que la publicitat és la base econòmica de la majoria dels mitjans de comunicació. Ho és de forma pràcticament absoluta en la ràdio i en la televisió, però també és molt important en els mitjans escrits. Per això les alteracions o canvis de repartiment del pastís publicitari tenen repercussions directes en el sector de la comunicació. I el fet és que este repartiment està canviant de manera accelerada, sobretot a causa de la crisi econòmica. Tots el estudis sobre el volum de la inversió publicitària reflectixen reduccions globals entre el 8 i el 10% en l'últim any i els pronòstics són que la reducció augmentarà l'any vinent en tots els sectors (televisió, ràdio, premsa, etc.). En tots excepte en un, Internet, en el qual la publicitat ha augmentat més del 25% i ja supera la inversió que es fa en la ràdio. Però, a més, ho fa amb plantejaments innovadors que trauen profit de les possibilitats de la xarxa. De fet tots els informes actuals sobre màrqueting assenyalen que les empreses ja s'han adonat que la xarxa és un mitjà molt valuós per a guanyar clients i ampliar mercat. Les principals companyies que s'anuncien en mitjans digitals, segons dades de l'any 2009, són les de transports, viatges i turisme, telecomunicacions i automoció. (214). Infraestructures com les autopistes o les vies fèrries són una trampa mortal per als conductors i els animals que s'atrevixen a travessar-les, però el seu perill es pot reduir. Entre les mesures proposades s'inclouen des de viaductes (ponts elevats fonamentats sobre puntals que permeten respectar la vall que tenen baix) fins a falsos túnels (estructures amb forma de túnel cobertes per vegetació en la part superior, per on pot passar la fauna) o ecoductes (grans passos superiors sobre carreteres o autopistes, preparats amb vegetació, que permeten connectar els dos hàbitats adjacents a la via). Algunes obres més senzilles són, per exemple, passos subterranis o tanques amb comportes específiques per a animals. L'objectiu és crear passos amb vegetació o amb materials naturals perquè resulten familiars als animals i s'atrevisquen a passar-hi; afegir en els drenatges plataformes laterals que es mantinguen seques en cas d'avingudes; i evitar la presència de materials com l'acer i altres metalls que els espantarien. La instal·lació de tanques perimetrals que impedisquen l'accés dels animals a l'interior de la carretera o l'autopista i que, en canvi, els conduïsquen fins al pas específic per a la fauna, és un altre dels projectes en què es treballa. (196). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(23) 2010 / JUNY / LECTURA 1. 2010 / JUNY / LECTURA 2. Permís de conducció de ciclomotors. Tecnologia televisiva. A quina edat un adolescent és prou madur per a conduir un ciclomotor? Els experts en seguretat viària, els alcaldes, els col·legis i les associacions de víctimes d'accidents aposten pels 15 o els 16 anys, mentres que la indústria del motor exigix una nova moratòria perquè els jóvens puguen continuar conduint este tipus de vehicle des dels 14. Des de la Direcció General de Trànsit s'ha proposat elevar als 16 anys l'edat mínima, en línia amb la Unió Europea, perquè el model d'aprenentatge siga el següent: l'ús de la bicicleta en els primers anys, de la motocicleta a partir dels 16 i del cotxe als 18. Només França i Itàlia permeten als jóvens de 14 anys conduir vehicles de motor de dos rodes. El propòsit de Trànsit, no obstant això, s'ha anat postergant per les peticions dels fabricants, que opinen que el canvi afectarà encara més un mercat en declivi des de fa anys. Però la moratòria finalitza al setembre i, per això, han augmentat les pressions. La Direcció General de Trànsit, en canvi, considera que elevar-ne l'edat no sols evitarà víctimes mortals en ciclomotor (53 adolescents de 14 anys en sis anys), sinó que també contribuirà a millorar la seguretat viària en el seu conjunt, com opinen des dels ajuntaments fins a les associacions de víctimes. (217). Crisi i innovació no s'entenen. La indústria enginya nous productes, cada vegada més cars i sofisticats, i nosaltres no és que no els vulIguem, és que no ens els podem permetre. Este estiu ens inundaran amb televisors 3D, i una cadena ja es prepara per a oferir-nos el mundial en tres dimensions. Encara no hem digerit l'entrada de la TDT i la desconnexió analògica, encara molts de nosaltres tenim televisors de pantalla catòdica - dels de tota la vida -, i si no tens un Full HD no eres ningú. Les infraestructures van lentes, i la tecnologia de hui, demà serà obsoleta. Jo no m'imagine mirant la televisió amb unes ulleres especials: és incòmode i antinatural. Però, tranquils, que més prompte o més tard arribaran els televisors 3D sense ulleres. Ara mateix, si vos ho podeu permetre, ja podeu canviar el vostre televisor LCD o plasma, el que vau comprar encara no fa ni cinc anys, per un televisor LED, és a dir, extraprim, amb marcs mínims, gran velocitat de processament, altíssim contrast i connectivitat a Internet, i que, a més, inclou un parell d'ulleres amb bateria recarregable. (189). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(24) 2010 / JUNY / LECTURA 3. 2010 / JUNY / LECTURA 4. Peretes de baix consum. La migdiada. Ningú dubta de les seues bondats: les peretes de baix consum són bones per al medi ambient i per a les butxaques. Els seus avantatges respecte de les tradicionals són tan rellevants que en els pròxims anys substituiran per llei les que més energia consumixen, i per això el mercat s'ha omplit d'una variada gamma de models. Però esta multiplicació de l'oferta pot generar confusió en el consumidor, que moltes vegades no entén la diferència entre una pereta compacta fluorescent o una de cremador halogen. La determinació dels watts és un altre dels inconvenients amb què es troben els ciutadans, que no saben quants n'han de tindre per a aconseguir la mateixa lluminositat que amb les bombetes d'incandescència de tota la vida. Solucionar estes qüestions, i altres com ara dotar estos objectes de la màxima duració possible, contribuirà a una adequada selecció de les peretes. L'ús de peretes de baix consum serà creixent en els pròxims anys per dos motius bàsics: estos models necessiten menys energia i duren més que les convencionals, de manera que el medi ambient i l'economia dels ciutadans ho agraïxen. Guiades per estos beneficis, les institucions han marcat un calendari progressiu d'eliminació dels principals models de més consum, que es va iniciar al setembre de 2009 i que culminarà al setembre de 2016. (217). Augmenta el rendiment laboral, aclarix la ment i allibera estrés, sempre que no s'allargue més enllà de la mitja hora. La combinació de sobretaula, sofà i somnolència convertix la migdiada en una conseqüència més que inevitable, irresistible. Batejada per alguns com el "ioga ibèric", la sesta vespertina alça passions. La veritat és que el ritme de vida actual no col·labora precisament a promoure-la. I és una llàstima, perquè els científics han certificat que, lluny de reduir la productivitat, augmenta el rendiment laboral i beneficia el benestar de qui la practica. Això sí, els seus avantatges estan condicionats a la dosi: perquè el descans siga saludable i efectiu, els experts en salut recomanen que el temps dedicat a dormir durant la migdiada no excedisca els 30 minuts. Sobrepassar este límit pot desencadenar l'efecte contrari al desitjat, i fins i tot ocasionar conseqüències poc saludables per a l'organisme. Dormir la migdiada en la quantitat, la qualitat i la forma adequada contribuïx a augmentar el rendiment laboral, a descarregar l'ansietat i a desbloquejar la ment. En els més menuts és un hàbit encara més valuós: afavorix la capacitat d'aprenentatge i reduïx la hiperactivitat i l'ansietat dels xiquets. (193). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).

(25) 2010 / JUNY / LECTURA 5. 2010 / JUNY / LECTURA 6. Sorolla. Condemna per un missatge de mòbil. Els catorze panells que el pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923) va fer expressament per a la Hispanic Society de Nova York ja tornen a estar en el seu lloc. Un equip d'experts ha restaurat les peces, que han recuperat la lluminositat original. Durant tres anys, les obres s'han exposat en set museus de l'estat, amb més de dos milions de visitants. Mentrestant, la Hispanic Society ho ha aprofitat per a remodelar les seues galeries interiors. Els catorze immensos murals que conformaven l'exposició van eixir cap a València en avió el 30 de setembre de 2007. Era la primera vegada que abandonaven Nova York des que Sorolla els va pintar per encàrrec del fundador de la Hispanic Society, un apassionat de l'art. El mecenes li va encarregar uns murals fets a mida per a decorar una de les sales del museu que reflectiren la diversitat espanyola. Sorolla, un perfeccionista incansable, va recórrer entre 1912 i 1919 un per un els catorze escenaris elegits per a impregnar-se de la manera de fer i de ser de cada territori. Una visió regionalista d'Espanya centrada en estereotips folklòrics, però amb una tècnica molt treballada i un tractament de la llum exquisit, que situen el pintor valencià entre els millors representants de l'impressionisme. (192). L'Audiència Provincial de Múrcia ha confirmat la condemna de multa de deu dies, amb una quota diària de cinc euros, imposada per un jutjat d'instrucció a una dona que va enviar un missatge a través del mòbil a un amic a qui va amenaçar de muntar-li un escàndol en una cadena de televisió. La sentència desestima el recurs presentat per la denunciada, que va al·legar que la frase del missatge no era realment amenaçant, perquè no era una afirmació sinó una pregunta acabada amb interrogació. El text, segons transcriu la sentència, era: "qui és més mentider i pocavergonya'? Perquè el dia que m'embarguen per culpa teua aniré a la televisió a explicar la poca vergonya que tens i el que has fet amb mi" . Per al tribunal, el fet que la frase acabara amb un signe d'interrogació "no altera ni modifica el sentit del missatge enviat per la denunciada, que clarament es referix al denunciant com a pocavergonya i mentider, i no precisament en un clima de broma i de divertiment, sinó de menyspreu i d'insult a la persona. Certament els usos socials han d'influir en la interpretació i aplicació del dret, però això no significa assumir que l'ordenament jurídic penal deixe d'aplicar-se davant d'un comportament com l'insult que en un àmbit normalitzat de relació social mereix el rebuig". (220). Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. C1 (Mitjà).